"Deu persones moriran a les carreteres el mes que ve i encara no ho saben". Amb aquesta contundència, la comissària Mònica Luis, cap de la Comissaria General de Mobilitat dels Mossos d'Esquadra, resumeix el drama que es viu regularment a les carreteres catalanes. Enguany, 62 persones han perdut la vida a l'asfalt. Són morts colpidores, "d'algú que no torna a casa i del qual no t'has pogut acomiadar". I moltes són morts evitables, sovint causades per distraccions per telèfons i pantalles, excessos de velocitat, o consum d'alcohol o drogues. "Tots hi podem fer més", sentencia Luis.

Nit tràgica a les carreteres catalanes. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT), aquesta passada nit de Carnaval s'han produït cinc accidents de trànsit a les carreteres catalanes que han provocat la mort de sis persones. "Tots són sinistres molt dramàtics, entre les víctimes i els ferits hi ha molta gent jove de menys de 35 anys", ha lamentat el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel que ha mostrat "màxima preocupació" per l'augment de víctimes joves.

L'any passat a l'àrea metropolitana de Barcelona es van registrar fins a 11.626 accidents de trànsit que van provocar ferits o víctimes mortals. Tot i que en la darrera dècada aquesta xifra s'ha reduït en un miler de sinistres, la realitat és que des de la baixada en picat durant la pandèmia, el nombre d'accidents de trànsit amb víctimes no ha deixat d'incrementar-se. Així ho conclou l’estudi realitzat per l’Institut Metròpoli, que mostra com l'any 2023 15.000 persones van resultar ferides en accidents de trànsit a la metròpolis barcelonina, 46 de les quals van resultar mortes a causa del sinistre. De fet, l'àrea metropolitana de Barcelona concentra gairebé la meitat (48%) de les víctimes mortals que es van registrar al conjunt de Catalunya l'any passat.

Un terç de les persones que moren en accidents de trànsit havien begut per sobre dels límits permesos. Tot i l'enduriment de les normes i l'augment de controls, que han tingut un efecte clar amb la disminució d'accidents per aquesta causa, el cert és que el consum d'alcohol encara és un dels principals motius dels sinistres, juntament amb l'excés de velocitat i les distraccions. Se sap que és així, però encara hi ha persones que no en fan cas i, a vegades, confiades pels cops en què no els ha passat res, creuen que es poden permetre conduir amb, per exemple, tres copes de vi a sobre i no els passarà res. Gairebé sempre acaba passant. Està demostrat que qualsevol quantitat d'alcohol, per petita que sigui, té efectes en el cos que fan la conducció més insegura. Per exemple, es redueix el nombre i la velocitat dels moviments oculars, queda alterada la percepció de les llums i senyals, i també fa que sigui més difícil calcular tant les distàncies com la velocitat pròpia i la dels altres usuaris. A més, fa que hi hagi un excés de confiança amb un mateix que a la carretera es tradueix en conductes més imprudents i perilloses, cosa que posa en risc no només el conductor, sinó altres persones.

El govern espanyol estudia endurir les taxes permeses d'alcohol als conductors per reduir la sinistralitat a les carreteres. Així ho ha confirmat aquest dijous el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha avançat que s'està treballant "seriosament" en els tràmits parlamentaris per rebaixar dels 0,5 grams per litre en sang actuals als 0,2, així com abaixar els 0,25 mil·ligrams per litre d'aire aspirat actuals fins als 0,10. Inicialment, la direcció general de Trànsit (DGT) volia reduir aquests llindars a conductors professionals i novells. Ara, però, la idea és aplicar-la a tots els conductors.

Catalunya tancava el 2023 amb 150 víctimes mortals a les carreteres, una xifra negra que s'ha reduït un 14% (molt a prop de l'objectiu que el Servei Català de Trànsit s'havia marcat, que era el 15%) respecte al 2019. Ara bé, aquest balanç que feia públic el dia 2 de gener la Generalitat només feia referència a les carreteres interurbanes. Si posem el focus en els municipis, s'han de lamentar 78 morts més, i aquí el percentatge no és positiu, sinó que es dispara: són un 16% més de víctimes mortals que el 2019, segons les xifres provisionals de les quals disposa a hores d'ara Trànsit.

Durant tot l'any passat 53 motoristes van perdre la vida a les carreteres catalanes, un 20% més que el 2022. De fet, el repunt de víctimes mortals en aquest col·lectiu altament vulnerable contrasta amb la reducció del 13% de la mortalitat viària en termes generals. I la situació a Catalunya no és una excepció. Segons l'últim balanç de la direcció general de Trànsit (DGT), 299 persones a tot l'Estat han mort mentre circulaven en motocicleta els últims 12 mesos, un 19% més que l'any anterior. Per tot plegat, el ministeri d'Interior ha anunciat una bateria de mesures per intentar reduir la sinistralitat, com ara l'obligació de dur casc integral i guants homologats per als motoristes que circulin per carretera.

La carretera de l’Arrabassada es consolida com la més perillosa de Catalunya. La via que connecta Barcelona i Sant Cugat per Collserola és el principal punt negre de la xarxa de carreteres catalana, segons l’estudi EuroRap que presenta anualment el RACC. La seva perillositat es deu principalment a l’elevada accidentalitat de motos que presenta: en el 91% dels accidents amb morts i ferits greus hi ha implicada com a mínim una motocicleta. Aquesta dada és 3 punts superior a la de l’any passat, quan se situava sobre el 88% del total.

El nombre de morts en accidents de trànsit a les carreteres catalanes ha baixat un 13,4% els sis primers mesos de l'any respecte al mateix període del 2022, i la via que més ha notat aquest descens de víctimes mortals és l'autopista AP-7, amb un 56% menys. Aquest és el balanç del primer semestre del 2023 publicat aquest dissabte pel Servei Català de Trànsit. Les dades difoses revelen que entre l'1 de gener i el 30 de juny d'aquest any han mort 71 persones en 62 accidents de trànsit. En el mateix període de l'any passat en van morir 82 en 74 sinistres, fet que suposa una reducció del 13% en el nombre de morts i del 16% pel que fa als accidents. En canvi, la xifra de ferits greus ha crescut un 16%. 

El Servei Català de Trànsit ha anunciat un pla d'intervenció de 14,3 milions d'euros per millorar el trànsit i la seguretat a l'AP7. Les mesures, algunes de les quals es començaran a aplicar aquest mateix cap de setmana, s'han decidit després d'un període de diagnosi de 18 mesos en què s'ha constatat que la mobilitat i les retencions han augmentat considerablement des de l'alliberament dels peatges.

El món del ciclisme plora la mort d'Estela Domínguez dijous al vespre després de ser atropellada per un camió mentre s'entrenava a Salamanca. L'esportista de Valladolid, de 19 anys, rodava al polígon de Villares, a la ciutat castellana. El sinistre va passar en la cruïlla de l'autovia A-62 amb la carretera N-620, segons informen diversos mitjans locals.

En els divuit dies que portem de l'any, dotze persones han mort a les carreteres catalanes. El Servei Català de Trànsit (SCT) assegura que encara és aviat per treure'n conclusions, però es mira amb preocupació la concentració d'accidents mortals en carreteres secundàries. Totes les víctimes menys una van perdre la vida prop de casa. "Ens preocupa molt la mobilitat interna", ha explicat el director de l'organisme, Ramon Lamiel, que aquest dimecres ha presentat el balanç de sinistralitat de l'any passat, amb 154 morts a les carreteres. De fet, malgrat que l'alliberament de peatges ha afavorit la reducció de l'accidentalitat i ha traspassat bona part dels accidents a les vies més ràpides del país –reduint-ne la gravetat–, el responsable del servei ha posat l'accent en la persistència d'accidents greus i mortals en els desplaçaments interns entre setmana.

"Jo això ho faig per tots els Joseps", diu Maria Pilar Rosanes. Al seu fill li van trencar la vida en bocins quan només tenia 20 anys, l’agost del 2020 en una carretera de Galícia, mentre conduïa la seva moto, la Bagheera (la pantera negra del Llibre de la selva), en un viatge amb el seu pare. Un conductor que va agafar una corba a almenys 116 km/h –la família creu que la velocitat podria ser superior– en un punt limitat a 70 km/h va perdre el control del volant i va envestir la moto. La sentència deixa clar que el conductor culpable del xoc va "ometre les més elementals normes de precaució i cautela": va fer cas omís del primer senyal que l’obligava a circular a 70 km/h i d’un segon que l’advertia d’un tram de revolts en el qual calia cenyir-se als 60 km/h. La jutge certifica que hi va haver un "excés de velocitat". Malgrat això i el fet que la Fiscalia i la família del Josep demanaven quatre anys de presó i sis de retirada de carnet, la jutge només va imposar-li dos anys, que (previsiblement) no complirà entre reixes, i 3,5 sense carnet. "Les víctimes de trànsit són víctimes de tercera o de quarta".

Un turisme i un taxi xoquen en un encreuament de Badalona. Després de l’impacte, el primer dels vehicles surt disparat 22 metres, perd el motor i acaba xocant contra un semàfor i una paret. Els tres ocupants resulten ferits. Però la pitjor part se l’emporten el taxista i la passatgera, que queda greument lesionada i encara ara arrossega seqüeles que li impedeixen treballar. El test d’alcoholèmia determina que el conductor del turisme anava begut, però no hi ha manera de certificar a quina velocitat circulava. Un element de la carrosseria del taxi es converteix en una peça clau per esbrinar-ho: una caixa negra que conclou que anava a 37 km/h. A partir d’aquesta dada i de la trajectòria dels dos cotxes després del xoc, el pèrit del cas determina que l'altre turisme circulava a gairebé 140 km/h per dins de la ciutat. La prova esdevé tan decisiva al judici que la fiscal canvia el seu escrit de conclusions i demana una condemna per al conductor del turisme, que l’Audiència de Barcelona va dictar l’any passat.

Un any després de l'alliberament dels peatges a les principals artèries de mobilitat de Catalunya, la radiografia és clara: l'autopista AP-7 ha absorbit bona part del trànsit que abans col·lapsava les vies que hi circulen en paral·lel i, amb ell, els accidents que s'hi produïen. Segons les dades del Servei Català de Trànsit, des de l'1 de setembre del 2021 fins ara el nombre de sinistres ha caigut un 17,3% al conjunt de carreteres, però el nombre de morts i ferits s'ha duplicat a l'AP-7, que aglutina un de cada cinc accidents mortals o greus. Respecte del mateix període del 2018 i el 2019 (el tram que es pren de referència perquè no estava afectat per les restriccions derivades de la pandèmia), s'ha passat de 12 a 25 víctimes mortals i de 37 a 66 ferits greus.

Més controls per garantir la seguretat dels ciclistes. Aquest cap de setmana els Mossos d'Esquadra i el Servei Català del Trànsit reforcen la seva presència a les carreteres catalanes per on circulen més ciclistes. Ho fan amb l'objectiu, d'una banda, "d'incrementar la sensació de seguretat" i, de l'altra, d'evitar atropellaments com el de diumenge al terme de Castellbisbal, en què van morir dos homes.

El greu atropellament d’un grup de ciclistes aquest diumenge a Castellbisbal ha reobert el debat sobre les mesures per garantir la seguretat a les carreteres. ¿Cal endurir el Codi Penal i castigar més durament els conductors que provoquen un accident? ¿Cal introduir noves mesures tecnològiques que redueixin els riscos al volant? Tant l’administració com els experts es decanten per aquesta segona opció. El director del Servei Català del Trànsit, Ramon Lamiel, ha anunciat un sistema de senyalització de velocitat variable per a les carreteres més freqüentades per ciclistes, mentre que experts com l'advocat especialitzat en accidents de trànsit i laborals Albert Ferré aposten per introduir als vehicles tecnologies que ja existeixen. Per exemple, l'alcolock, un alcoholímetre connectat a l'immobilitzador dels vehicles que impedeix que un conductor begut pugui posar en marxa un cotxe, o el sistema que bloqueja l'arrencada si els passatgers, inclòs el conductor, no porten el cinturó cordat. "La mesura més senzilla per reduir l'accidentalitat, abans que augmentar les penes o condemnes, és evitar que passi", apunta Ferré.

Matí de diumenge negre a la carretera. Dos ciclistes de 66 i 72 anys han mort i tres més han resultat ferits aquest diumenge al matí al ser envestits per un cotxe a la C-243c a Castellbisbal (Vallès Occidental). Poc abans de les 11 de la nit els Mossos han informat de la detenció del conductor sospitós i han afegit, però, que la investigació continua oberta.

Tres quarts d’una, l’hora d’agafar la bici i anar a buscar la meva filla al casalet. Apago l’ordinador i opto per deixar el mòbil a casa amb el projecte de tenir mitja hora de banal sensació de llibertat mentre pedalo, noto l’aire a la cara i, a la tornada, intento que la meva filla m’expliqui com ha anat el matí. Vaig pel carril bici. En una cruïlla un cotxe se salta el senyal de stop. Veig que se m’està tirant al damunt. Crido al conductor. Frena, però massa tard: em tira a terra. Una part de les rodes i el meu peu queden sota del seu cotxe.

Els usuaris de bicicletes tenen dret a circular per les carreteres i carrers. En l'entorn urbà, la seva irrupció amb força en els últims anys ha suposat una revolució que tot just es comença a regular i ordenar, amb carrils propis i prohibicions de circular per les voreres. Persisteixen els problemes i falta molta cultura cívica, però s'ha fet un salt endavant en poc temps. D'entrada, que creixi el trànsit rodat de bicicletes, que no són sorolloses ni contaminants, és positiu. Això no vol dir, ni de bon tros, que els ciclistes tinguin patent de cors. Se'ls ha d'exigir la mateixa disciplina que als conductors de vehicles de quatre rodes o als motociclistes. I el mateix també val per als conductors de patinets. Als pobles i ciutats, la baula més dèbil són els vianants: i tots els han de respectar.