Trànsit
Societat  /  Mobilitat 01/08/2022

"Ens hi va la vida!": els ciclistes demanen respecte a la carretera

Més de 80 han mort en sinistres des del 2010 i més de 640 han quedat ferits greus

5 min
L'Enric Pérez, de 53 anys, va patir un accident en bicicleta el 2011 que el va deixar en cadira de rodes

Barcelona"Vaig fer un petó a la meva dona i als meus dos fills, vaig agafar la bici per sortir a entrenar-me i els vaig dir: torno d'aquí una estona. I resulta que era mentida". L'Enric Pérez ha repassat mentalment milers de vegades el matí del 2 d'agost del 2011, ara fa 11 anys. Va trigar mesos a tornar a casa. I ho va fer en cadira de rodes. Aquell dia, un accident a la carretera el va obligar a passar un mes sencer a l'UCI i mig any més d'hospital en hospital. "Estava acabant una baixada i vaig reduir la velocitat de la bicicleta per entrar a una població. Hi havia un revolt i del primer carrer del municipi en va sortir un cotxe que es va saltar el senyal de cediu el pas", recorda l'Enric, que tenia 42 anys quan va patir l'accident. "És un carrer on hi ha diverses naus abandonades i un taller mecànic i, sincerament, no m'esperava que en sortís cap cotxe". La perícia de l'Enric, que era guia de muntanya i estava acostumat a entrenar-se amb la bicicleta per carretera, va fer que pogués esquivar el cotxe. "El que ja no vaig poder evitar va ser la paret de l'edifici del costat".

El cop li va provocar una lesió medul·lar. "Quan vaig recuperar la consciència em van dir: «T'estic pessigant les cames, ho notes?» I en aquell moment vaig adonar-me que estava acabat", relata. Per la seva feina, l'Enric sabia perfectament que si no notava aquell pessic el més probable era que hagués perdut la mobilitat. "D'alguna manera sí que hi vaig perdre la vida, en l'accident. Vaig perdre la manera com vivia fins aleshores i la manera com em guanyava la vida, una feina que m'apassionava, perquè no podria tornar a la muntanya", explica. Després van venir els dies a l'UCI, les operacions i la recuperació.

L'Enric és un dels més de 640 ciclistes que han quedat greument ferits en l'última dècada a Catalunya a causa d'un accident a la carretera, segons les últimes dades disponibles del Servei Català de Trànsit. Des del 2010, més d'una vuitantena de ciclistes han perdut la vida en sinistres. Però el que més preocupa és que, en els darrers anys –4 morts el 2021, 9 el 2020 i 9 més durant el 2019– totes les víctimes mortals, excepte una, van ser provocades per la col·lisió entre la bicicleta i un altre vehicle. L'última fa només una setmana, a Osona, quan un camió va atropellar un ciclista .

"L'estiu és una època complicada perquè hi ha més mobilitat a la carretera i també més ciclistes que aprofiten les vacances per sortir a pedalar", explica la presidenta de Stop Accidents, Ana Novella, que demana respecte i seny, aquest estiu "i sempre". Més enllà de les campanyes de sensibilització i les normatives, Novella es planteja una qüestió de convivència: "Ens hi va la vida! Tot s'hauria de basar en el respecte a les normes i a la vida. Hi ha gent que quan puja al cotxe es transforma –assegura–, li creix un sentiment desproporcionat de propietat vers el cotxe i la carretera i, a la mínima, salten. Els carrers i la carretera són per a tots, així que respecte", reclama. I fa un avís: "No li podem dir accident a tot. Saltar-se les normes no és mala sort, no és involuntari". Recorda que els ciclistes poden anar de dos en dos i al mateix temps insisteix que han d'anar equipats i visibles.

Aquesta és, precisament, una de les obsessions del Valeri: que els cotxes el vegin. "No hi ha ni un sol dia que no tingui un ensurt", explica. "Vaig atent a tot i també als senyals dels cotxes, als seus gestos i a les seves actituds. Tinc molt clar que nosaltres som els vulnerables", diu. De camí a casa li fa por especialment una rotonda on, fa tres anys, el van envestir perdarrere. Un vehicle el va picar per darrere i el va arrossegar 10 metres. "Vaig mantenir l'equilibri però va ser sort, podria haver-me mort", admet. La tremolor a les cames, diu, li va durar hores. En aquest cas el conductor es va aturar i es va preocupar pel seu estat. Però no sempre és així.

L'home que no va cedir-li el pas a l'Enric va intentar marxar del lloc de l'accident, però els veïns li ho van impedir. "Mai més l'he tornat a veure", diu. Ara ja ha superat les ferides físiques i psicològiques de l'accident i dirigeix Fràter Girona, una associació que treballa per la integració de persones amb diversitat funcional. Però res li ha estat fàcil i remarca que "el pitjor de l'accident és el que ve després": "Jo vaig sortir de l'hospital eufòric pensant que, d'acord, anava en cadira de rodes, però tenia forces per tornar a fer moltes coses –recorda–. Però el poble on vivíem estava tot empedrat, casa meva tenia escales estretes i era poc accessible amb la cadira... Ens vam haver de mudar. També vaig perdre molts amics –admet–, alguns perquè no ho van saber gestionar i d'altres que van marxar farts del meu mal humor. I, més endavant, em vaig acabar separant", enumera. "Els meus fills em recordaven fa poc que hi va haver un dia que estava de tan mal humor que els vaig prohibir riure; terrible", recorda ara.

Tant l'Enric com el Valeri han reflexionat molt sobre l'accident i no guarden rancúnia. "Nosaltres també hem d'entendre que som petits, quedem en angles morts als miralls i si no vas ben equipat o il·luminat és fàcil que no et vegin", apunta el jove. "Ell no va cedir el pas i jo potser anava més rapidet del que tocava", admet l'Enric. "Al final, l'única manera de conviure a la carretera és amb tolerància i entenent l'altre", afegeix el Valeri.

Fer complir la llei

Des de la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta apunten que el que cal per reduir els accidents és fer complir la llei. "Les normatives no estan malament, però ni es compleixen, ni es controlen ni se sancionen", defensa el portaveu de la coordinadora, Albert Garcia. Fa uns anys els col·lectius en lluita contra els accidents van aconseguir que la fugida del lloc de l'accident fos tipificada com un delicte penal . Però Garcia explica que ni tan sols així s'han endurit les penes. "Els jutges tenen dret a interpretació i les rebaixen, perquè ells també són conductors; ¿m'explico?" Novella hi coincideix: "Se senten identificats amb els conductors perquè tothom s'ha saltat un senyal alguna vegada", afegeix. La seva associació, Stop Accidents, també demana jutjats especialitzats en aquesta qüestió. "El 80% dels casos que arriben als jutjats estan relacionats amb el trànsit –apunta–. Hi ha violència viària i estem parlant de morts que són 100% evitables", manté Novella. "No pot ser que sempre es pressuposi que el ciclista haurà fet alguna cosa malament", diu Garcia. Mentre les lleis es mantinguin així, el Valeri suggereix un canvi de mentalitat: "Els ciclistes ens hem de posar en la pell del conductor i ells estaria bé que pensessin «mira, aquest ciclista podria ser el meu pare, o la meva filla o el meu amic»".

stats