Marta Soldado (Terrassa, 1989) és una escriptora inquieta. Després de publicar La felicitat d’un pollastre a l’ast (L’Altra Editorial, 2018) va anar a Saigon i Hanoi, on va treballar i va escriure El cap i la cua del drac (Comanegra, 2022). Al seu darrer llibre, Al bosc vermell, un cavall fuig (Angle Editorial) –últim premi Pin i Soler– aterra a un lloc ben diferent: Txernòbil. Allà comença el periple d’un cavall salvatge que canviarà la vida de diferents personatges.

El dissabte 26 d'abril de 1986 hi va haver un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna. Minuts més tard es va produir una explosió de l'hidrogen acumulat dins del nucli per sobreescalfament. Aquest va ser el primer accident nuclear de la història classificat amb el nivell més alt de l'escala internacional, un nivell que només es va tornar a assolir l'accident nuclear de Fukushima l'any 2011.

La Valentina Kukharenko ens obre la porta del seu pati, de color blau turquesa, a Txernòbil. Un tímid somriure es dibuixa al seu rostre i saluda. El blau és també el color del mocador que li recull els cabells. Ens convida a passar una estona dins de casa seva, ordenada i plena de flors. Li agrada rebre la visita de periodistes: té molt a explicar. A la taula de la cuina hi ha una ampolla amb una etiqueta en anglès: “Benvinguts a Txernòbil, aiguardent per curar”. El 26 d'abril de 1986, quan Ucraïna encara pertanyia a l'URSS, la central nuclear de la ciutat va partir l'accident més greu de la història. Aleshores la Valentina tenia 47 anys.

Poc ens imaginàvem el darrer vint-i-quatre de febrer, quan els diaris anunciaven l'ofensiva russa contra Ucraïna, que aquella guerra, que Putin pensava com una operació militar breu i efectiva, seguiria a les portades set mesos després. Recordo que jo era a Florència, en una residència d'escriptura, quan el conflicte bèl·lic va començar. Beatrice Monti della Corte, la fundadora i directora d'aquell indret idíl·lic, a punt de complir noranta-sis anys, es lamentava davant la televisió. Fitant-la de reüll, em preguntava què podia pensar una persona que encarnava la memòria de tot un segle, en intuir que allò de "la història es repeteix" no és una frase feta. 

Que el viceministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Riabkov, afirmi que la presència dels seus soldats a la central nuclear de Zaporíjia és una garantia contra "l'escenari de Txernòbil" sembla una broma de mal gust, si es recorda la gestió de la crisi que va fer l'URSS ara fa 36 anys. I més encara si es té en compte que ho diu un representant del govern rus que ha optat per emular els pitjors anhels expansionistes soviètics. L'amenaça del perill atòmic, destapada pels EUA amb els bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki i que es va convertir en un problema d'escala mundial durant la Guerra Freda, va tornar a deixar de ser hipotètica amb la tragèdia de Txernòbil. Però no ha desaparegut mai des de llavors, i va quedar latent. El desastre de Fukushima, fa només onze anys, en va ser un cru recordatori, i des que va començar la guerra d'Ucraïna el nom de Zaporíjia l'ha tornat a fer present.

Un tros de món contaminat però lliure de presses i epidèmies

“No els hauries d’haver dit que estimes aquesta terra –diu en Petrov a la Baba Dúnia–. Això ho interpreten com una provocació, com una minimització deliberada de l’accident del reactor. T’odiaran pel fet que et deixis instrumentalitzar”. Ella replica: “Doncs què, els hauria d’haver dit que en realitat tant me fa si em moro un dia abans o després?”.

]]>

La zona d'exclusió de Txernòbil, un dels llocs més tòxics de la Terra, potser no va ser l'elecció més encertada com a punt de partida per a un atac contra Kíiv, la capital ucraïnesa. Però això no semblava molestar els generals russos que van ocupar aquest lloc durant les primeres fases de la guerra. "Els vam dir que no ho fessin, que era perillós, però no ens van fer cas", comenta en una entrevista Valeri Simiónov, enginyer en cap de seguretat de les instal·lacions nuclears de Txernòbil.

]]>

Rússia ha denunciat aquest divendres el que podria ser el primer atac militar ucraïnès sobre territori rus: atribueix a l'exèrcit d'Ucraïna l'explosió i incendi aquesta matinada d'un dipòsit de combustible a la ciutat de Bélgorod, a prop de la frontera entre els dos països. El governador de la regió, Viatxeslav Gladkov, i el ministeri de Defensa han acusat directament dos helicòpters ucraïnesos Mi-24 d'haver llançat míssils a la instal·lació. Imatges de les càmeres de seguretat del dipòsit -que no s'han pogut verificar de manera independent, encara que Reuters sí que n'ha comprovat la localització- mostren l'estela de llum del que podria ser un míssil disparat des d'una latitud baixa, seguit d'una explosió a terra.

]]>

El director general de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA), Rafael Grossi, ha arribat a Ucraïna per reunir-se amb el govern del país i oferir-li assistència tècnica urgent per garantir la seguretat de les instal·lacions nuclears. "El conflicte militar està posant en perill, sense precedents, les centrals nuclears d'Ucraïna i altres instal·lacions amb material radioactiu. Hem de prendre mesures urgents per assegurar-nos que puguin continuar funcionant de manera segura i reduir el risc d'un accident nuclear que pugui tenir un impacte greu sobre la salut i el medi ambient tant a Ucraïna com més enllà", ha dit Grossi.

]]>

El segon diumenge de febrer, l'Anastàssia Morhum, de 19 anys, va quedar amb la colla d'amigues per sopar en un restaurant al centre de Kíiv, com feia de manera més o menys regular. A la nit, abans d'acomiadar-se, van acordar de repetir la trobada dues o tres setmanes després. Ni els noticiaris ni el rum-rum creixent de guerra els van fer pensar que aquell comiat potser seria definitiu. Almenys per una temporada. "Vam sortir de festa com un diumenge qualsevol. No ens entrava al cap que pogués esclatar una guerra al cap de només deu dies", explica. 

]]>

L'empresa nuclear estatal ucraïnesa, Energoatom, ha comunicat aquest dimecres que la central de Txernòbil està patint un tall elèctric. El balanç de riscos difereix depenent de la institució: mentre l'organisme de control nuclear de les Nacions Unides (OIEA) diu que no té un impacte crític en la seguretat, l'empresa estatal ucraïnesa assegura que podria tenir greus efectes, ja que el tall impedeix el refredament del combustible nuclear gastat i hi ha risc que s'alliberin substàncies radioactives. De moment, Energoatom adverteix que els intensos combats entre l'exèrcit rus i l'ucraïnès als voltants de la central impedeixen que es puguin fer les reparacions necessàries.

]]>

Les pastilles de iodur de potassi, que protegeixen contra els efectes de la radioactivitat al cos, s'han esgotat en moltes farmàcies de Suècia i Finlàndia. El govern suec va haver de sortir ja diumenge passat a tranquil·litzar la població i demanar-los que deixin de comprar aquests fàrmacs perquè, deia, "no hi ha cap motiu" per haver de prendre'ls, malgrat la guerra a Ucraïna. En la societat sueca segueix molt viu el fantasma de l'accident nuclear de Txernòbil i molts encara recorden haver hagut de prendre aquestes pastilles de forma regular després de la catàstrofe del 1986, ja que el vent va portar majoritàriament cap al nord la radioactivitat que sortia de la central ucraïnesa.

]]> Dimarts a la nit, per commemorar el 35è aniversari de la tragèdia de Txernòbil, el Sense ficció oferia el documental Retorn a Txernòbil, en què ens presentaven algunes de les persones que van ser testimonis de l’explosió de la central nuclear.

]]>

Les sèries són la nova arma llancívola als debats de la política espanyola. Aquest cop ha sigut Chernobyl, de la HBO, la que s'ha colat a l'Assemblea de Madrid. El portaveu de Més Madrid, Pablo Gómez Perpinyà, l'ha recomanat a la presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, per acusar-la de negligència i retard en la gestió del coronavirus després que hagi anunciat que portarà als tribunals les noves restriccions del govern espanyol davant l'augment de casos de covid-19.

]]>

Txernòbil s'ha salvat d'un altre desastre, però el perill no ha passat. La pluja ha ajudat els més de 300 bombers que des del 4 d'abril lluitaven contra un foc forestal que cremava a tocar de la zona d'exclusió, el perímetre de 30 quilòmetres al voltant de la central nuclear on des de l'accident del 1986, la pitjor catàstrofe nuclear de la història, no hi pot viure ningú. El perill, però, segons alerten alguns experts, no ha passat.

]]>

Nou rècord de turistes a Txernòbil: fins ara aquest any quasi 75.000 persones han visitat la zona d'exclusió de la central atòmica on fa 33 anys hi va haver la catàstrofe nuclear més important de la història i que ara ha tornat a centrar l'atenció mundial gràcies a la sèrie de la HBO ‘Chernobyl’ .

]]>

Eren els últims 80 o els primers anys 90. Abans fins i tot d’allò de les Olimpíades. La gent moderna d’una ciutat que encara no ho era el que buscava eren espais d’intimitat, no d’exhibició, com ara. No sé com ho vaig saber, però encara no ho he oblidat. Quin nom! "La platja de Txernòbil". Que ben trobat per descriure aquest tros de pedres i brutícia just darrere de les tres xemeneies de la tèrmica a Sant Adrià. No, no es tractava de turisme de catàstrofe (o potser sí), però anar-hi per banyar-se tenia un punt de bogeria. Era quan la tragèdia del reactor la seguíem pel 'Telediario' i no per la HBO. Era quan era veritat. Era quan l'heroïna no feia gràcia i la sida s’emportava gent que potser havien estat prenent el sol i la contaminació en aquest racó de món. Recordem que Txernòbil va ser un dels primers espais obertament gais i lèsbics i nudistes a l’àrea de Barcelona.

]]>

Pot semblar una idea forassenyada, però els seus impulsors estan convençuts que tindrà èxit. Científics de la Universitat de Portsmouth, al Regne Unit, han produït vodka amb sègol cultivat a Txernòbil, a la zona que va ser evacuada arran de l’accident fatal a la central nuclear del 1986 i que en teoria continua sent no habitable a causa de la radioactivitat. El vodka es diu Atomik, esclar. Els científics asseguren que és completament segur i que es pot consumir sense problemes. I encara més: confien que es comercialitzi i que n’obtinguin beneficis.

]]> Fa unes setmanes parlàvem en aquesta columna de la nova i extraordinària sèrie de la HBO ‘Chernobyl’, que reconstrueix la tragèdia de l’explosió del reactor nuclear. La sèrie ha fet esclatar una mena de ‘fenomen Txernòbil’ que no és nou. Fa temps que des dels documentals més rigorosos fins als programes d’esdeveniments paranormals han utilitzat la tragèdia per conscienciar la humanitat o per construir nous relats de la por.

]]> EN ELS ÚLTIMS CENT anys hem convingut que hem entrat en un seguit “d’abans i després”: el món post guerra química, el món post bombardejos aeris sobre objectius civils, el món després d’Auschwitz, després d’Hiroshima o post 11-S. Sovint a la llista no hi surt Txernòbil. Ara que la sèrie televisiva ha arribat a disparar el turisme en aquella ciutat del nord d’Ucraïna, cal recordar les paraules de la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx al seu llibre La pregària de Txernòbil (Raig Verd, 2016), text fonamental per veure i entendre: “En l’espai d’una nit ens vam traslladar a un altre lloc de la història. En l’arxiu de la humanitat no s’hi han trobat les claus per obrir aquest porta. El sol brilla, no hi ha fum ni gasos, ni tirotejos i, tanmateix, ens hem de convertir en refugiats”. I potser ho fa la calor, que té alguna cosa de distòpica, però aquelles paraules m’han fet pensar en la crisi climàtica.

]]>