Internacional 05/03/2022

Pastilles de iode i soldats russos: Ucraïna (i el món) reviu el trauma de Txernòbil

El detonant del col·lapse de l'URSS es converteix ara en símbol del retorn de Rússia a Ucraïna

4 min
Interior el tanc de Txernòbil

BarcelonaLes pastilles de iodur de potassi, que protegeixen contra els efectes de la radioactivitat al cos, s'han esgotat en moltes farmàcies de Suècia i Finlàndia. El govern suec va haver de sortir ja diumenge passat a tranquil·litzar la població i demanar-los que deixin de comprar aquests fàrmacs perquè, deia, "no hi ha cap motiu" per haver de prendre'ls, malgrat la guerra a Ucraïna. En la societat sueca segueix molt viu el fantasma de l'accident nuclear de Txernòbil i molts encara recorden haver hagut de prendre aquestes pastilles de forma regular després de la catàstrofe del 1986, ja que el vent va portar majoritàriament cap al nord la radioactivitat que sortia de la central ucraïnesa.

Torna l'amenaça nuclear a Europa, no només per l'arsenal armamentístic de Moscou, que ja ha fet servir l'espantall de la bomba atòmica diverses vegades des de l'inici del conflicte, sinó també pel risc que representa una guerra oberta en un país amb 15 reactors nuclears, sis dels quals a Zaporíjia, la planta nuclear més gran d'Europa, que ha caigut aquest divendres en mans de l'exèrcit rus. Els combats d'aquesta matinada al voltant d'aquesta central han confirmat els temors que ja van expressar organismes internacionals i ONG quan les tropes russes van ocupar Txernòbil, el primer dia de la invasió.

Ocupació de Txernòbil

La central de Txernòbil està avui inoperativa i dins d'una zona d'exclusió de 30 quilòmetres, però encara hi treballen un total de 2.000 persones –en torns calculats per reduir al màxim la seva exposició a la radioactivitat– per tal d'assegurar les estrictes condicions de seguretat del reactor, que està protegit per un sarcòfag que ha de durar 100 anys. La seva proximitat a la frontera amb Bielorússia, per on entraven els tancs russos, en feien un objectiu fàcil. Quan les tropes russes la van ocupar divendres passat van fer ostatges els 92 treballadors que hi havia en aquell moment.

"Txernòbil va ser el símbol de l'inici del col·lapse de l'URSS i s'ha convertit ara en el símbol del retorn de Rússia a Ucraïna", explica a l'ARA Iekaterina Jukova, professora de ciències polítiques a la Universitat de Lund, a Suècia, i autora d'un estudi sobre el trauma de Txernòbil en la societat ucraïnesa i la bielorussa. I és que, tot i estar en territori ucraïnès, l'accident de Txernòbil va afectar sobretot Bielorússia, per la proximitat geogràfica i la direcció del vent. La contaminació radioactiva posterior, de fet, va acabar afectant un 7% de la població ucraïnesa i un 7% del seu territori, mentre que a Bielorússia els damnificats a llarg termini suposen el 35% de la població i el 25% del territori del país, segons dades de Jukova. Però el règim aliat de Moscou –dels poquíssims que dona suport a Putin en la seva guerra – mai no ha criticat les autoritats soviètiques per aquella catàstrofe, com sí que s'ha fet a la Ucraïna independent, amb un debat obert i públic sobre les responsabilitats de la tragèdia, repartides entre les autoritats comunistes de Moscou i les de Kíiv.

"Els russos també hi buscaran un valor simbòlic [a l'ocupació de Txernòbil], com en la guerra psicològica que sempre sorgeix en tots els conflictes, per minar la moral de l'enemic i per enviar el missatge que s'està recuperant el terreny perdut per l'URSS", apunta Carmen Claudín, analista del Cidob.

Però a més del missatge simbòlic, l'ocupació russa de Txernòbil també n'enviava un de pragmàtic i força esgarrifós, ja que confirmava les centrals nuclears com a objectiu estratègic de Rússia, "i això és molt perillós", apunta Jukova. Ucraïna té quatre centrals nuclears que en total subministren fins al 50% de l'electricitat del país. Tot i que dues d'elles són a l'est, encara són força lluny dels combats. Tant l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) com diverses organitzacions polítiques i civils ja van advertir llavors del risc que els combats posessin en perill centrals com la de Zaporíjia, la més gran d'Europa i que proveeix el 19% de l'electricitat d'Ucraïna. Greenpeace havia publicat un informe aquesta mateixa setmana per denunciar aquesta amenaça. I els seus pronòstics s'han confirmat aquesta matinada.

L'ocupació russa de les plantes nuclears "suposa una amenaça energètica, perquè si decideixen desconnectar-les generaran un greu problema de subministrament elèctric, però també una amenaça de seguretat nuclear perquè els reactors necessiten una refrigeració constant –i per tant electricitat constant– i fins i tot per al complicat procés d'apagar-la es requereix personal especialitzat", apunta José Luis García, físic de Greenpeace. L'ONG alertava en el seu informe d'aquesta setmana que si els combats arribaven a Zaporíjia, "en el pitjor dels casos", si les bombes destrueixen "els sistemes de contenció i refrigeració del reactor, l'alliberament potencial de radioactivitat, tant del nucli del reactor com de la piscina de combustible gastat a l'atmosfera, podria crear un desastre molt pitjor fins i tot que la catàstrofe de Fukushima del 2011".

Malgrat que els reactors de Zaporíjia estan protegits per murs de formigó reforçat, capaços de suportar fins i tot l'impacte d'un coet, tal com alerta Greenpeace, el problema seria si un incendi fa malbé la connexió elèctrica i atura la refrigeració. "Sense refredament, hi haurà una fusió, precisament el que va passar a Fukushima l'any 2011", coincidia també James Acton, expert en energia nuclear del Carnegie Endowment.

En el cas de Txernòbil, García recorda que, tot i estar inoperativa, és imprescincible també manternir els sistemes de seguretat sota control. És per això que el director general de l'OIEA, Rafael Grossi, ha anunciat aquest mateix divendres que viatjarà a Txernòbil per assegurar-se que les dues parts en el conflicte "es comprometen a mantenir la seguretat i control de les plantes nuclears d'Ucraïna" i que "aturin un conflicte que posa instal·lacions nuclears en risc".

stats