Els països dels quals Putin esperava més

A mesura que avança el conflicte, el president es queda sol i no té el suport de qui imaginava

4 min
El president rus, Vladímir Putin, i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, en una imatge d’arxiu de l’abril del 2019.

BarcelonaVladímir Putin està cada cop més aïllat internacionalment. Alguns dels estats que probablement esperava tenir al costat en el seu desafiament a l'OTAN es mostren cada cop més distants i, a l'hora de la veritat, quan l'Assemblea de l'ONU va votar dimecres una condemna contundent a la invasió russa, el van deixar pràcticament sol. La deserció més dolorosa deu haver sigut la de la Xina, que gairebé sempre vota al costat de Rússia a l'ONU, i que fins i tot va firmar fa un mes una declaració conjunta amb el Kremlin per reclamar que s'aturi l'expansió de l'OTAN. Però Pequín no té cap interès en renunciar als seus estrets vincles econòmics amb la Unió Europea per defensar una guerra que no és seva i que, a més, trencaria el principi màxim de no-ingerència i integritat territorial que defensa per a si mateixa.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Per això dimecres Pequín es va abstenir en la votació de l'Assemblea de l'ONU. Només van votar en contra de la condemna quatre països, a més de Rússia: quatre dictadures brutals que pinten un retrat cada cop més clar del líder rus. Putin només té al costat Kim Jong-un, el totalitari líder nord-coreà; Baixar al-Assad, el dictador sirià que ha massacrat la seva població en una guerra que –encara que ningú ja se'n recordi– segueix oberta; el bielorús Aleksandr Lukaixenko, l'últim dictador d'Europa que ha donat suport logístic a Moscou des del principi, i l'eritreu Isaías Afewerki, que encapçala una dictadura amb un dels pitjors historials en drets humans del món.

Xi Jinping no va voler sumar el seu nom en aquesta llista, ara pública. Hi ha informacions que diuen que, quan va viatjar a Pequín per a la inauguració dels Jocs d'Hivern, Putin va avisar Xi de les seves intencions d'atacar Ucraïna i fins i tot hauria pactat amb ell retardar l'acció fins després dels Jocs, cosa que ara els xinesos neguen. "Potser sí que van pactar els tempos, però aquesta guerra posa la Xina en una situació complicada. No és una situació desitjada per a ella, primer perquè econòmicament Pequín té relacions amb Ucraïna, d'on importa blat, i després perquè li desmantella l'estratègia de la Nova Ruta de la Seda, que passa per Ucraïna, on ha fet fortes inversions", explica el professor d'història i cultura de la Xina a la UPF Manel Ollé.

Tot i això, està clar que Putin pot comptar amb el suport econòmic de la Xina per fer front a les sancions occidentals. "Pequín li aportarà ajuda financera a canvi de rebre més gas i petroli", apunta l'analista. El que sí que descarta Ollé és el que apunten algunes informacions sobre la possibilitat que Xi Jinping hagués pactat amb Putin la invasió amb la intenció d'aprofitar per atacar Taiwan, ara que tota l'atenció d'Occident està centrada en Europa. "No sembla que a curt termini Pequín tingui la capacitat d'obtenir resultats positius [en una invasió de Taiwan] perquè logísticament és molt complicat", amb el mar de la Xina patrullat nit i dia per vaixells militars nord-americans, diu Ollé.

Però la Xina no ha sigut l'únic aliat que sembla haver girat l'esquena al Kremlin. Fa només dos mesos que Rússia enviava tropes al Kazakhstan per ajudar el govern amic de Khassim-Jomart Tokhàiev a reprimir brutalment la revolta ciutadana que amenaçava amb derrocar-lo. "Després d'haver rebut aquella ajuda, s'esperava que el Kazakhstan respondria de la mateixa manera", apunta l'experta en Rússia Marta Ter. Però el Kazakhstan va ser també una de les 35 abstencions de l'Assemblea de l'ONU, i el mateix Tokhàiev ha parlat per telèfon amb el president ucraïnès en les últimes hores, segons ha informat el mateix Zelenski. I és que, en el seu discurs previ a la invasió, "Putin va dir que els processos d'autodeterminació del 1991 [que van independitzar moltes repúbliques exsoviètiques] van ser un error estratègic històric. "Al sentir això, els governs d'aquesta àrea d'influència poden tenir por que després d'Ucraïna els toqui el torn a ells", afegeix Ter. Allò de les barbes del veí.

L'Índia, cop també per als EUA

"Putin està aïllat gairebé completament. Ha perdut suport en països i grups polítics populistes als quals s'havia vinculat aparentment a través de finançament de processos polítics interns", coincideix el professor de la Universitat Europea José Maria Peredo. De fet, no va comptar amb el vot de cap país de l'Amèrica Llatina, ni tan sols amb Veneçuela, on el règim de Maduro depèn econòmicament de Moscou i ha rebut el suport del Kremlin en la seva rivalitat amb els Estats Units. El govern veneçolà, de fet, va optar per no participar en la votació de l'ONU, després de les crítiques a la delegació diplomàtica veneçolana, que va ser de les poques que es van mantenir assegudes a Ginebra aquesta setmana, quan més de 100 diplomàtics es van aixecar i van marxar de la sala durant el discurs del ministre rus d'Exteriors. Altres estats que van optar per l'estratègia de no anar a votar van ser el Marroc, a qui li interessa el suport rus en el conflicte del Sàhara, o Etiòpia, amb la seva pròpia guerra civil en marxa.

L'abstenció de l'Índia a l'ONU, en canvi, es pot veure tant com un cop per a Putin com per als Estats Units, després dels esforços de l'administració de Joe Biden per teixir aliances en la zona de l'Indo-Pacífic i especialment amb el govern de Narendra Modi. Al líder populista indi, però, no li interessa una Rússia amb lligams comercials més forts amb la Xina, tal com s'augura en un horitzó d'aïllament econòmic total d'Occident per la guerra, "i en aquest sentit és competidor de Moscou per la bilateralitat amb la Xina", apunta el professor de relacions internacionals de la UAB Ernesto Pasqual. Com l'Índia, també es van abstenir en la votació de l'ONU Sud-àfrica, Cuba, Nicaragua, l'Iran, l'Iraq, el Vietnam, Bolívia o el Salvador. "És interessant també l'abstenció d'Algèria, dividida entre la influència francesa i la russa", afegeix Pasqual. Càlculs polítics d'uns i altres que, de moment, estan deixant Vladímir Putin cada cop més sol.

stats