Jordi i Albert Santjoan són els autors de l’àlbum il·lustrat ‘Catalunya parc a parc’ (Cossetània Edicions), on fan un recorregut per descobrir els tresors que amaguen 16 espais naturals repartits arreu del país. Una proposta gràfica, com explica Jordi Santjoan, “pensada per al públic familiar i per a aquells que estiguin interessats en la natura i en conèixer millor el nostre territori”. Santjoan es defineix com un amant dels mapes “on hi passen coses, per això he volgut fer uns mapes que estiguin vius, on veiem paisatges, animals i persones, no només relleus i noms”. A banda de destacar els elements i indrets emblemàtics que defineixen cadascun d’aquests espais i algunes dades de referència, proposen una excursió per descobrir-los tot fent camí, amb un segon mapa que mostra el recorregut d’aquestes rutes “aptes per a tothom i on indiquem també com arribar-hi i dades pràctiques com el desnivell o la durada de l’excursió”.

Els boscos ocupen més del 41% del territori de Catalunya, i els últims trenta anys han guanyat terreny, concretament 122.000 hectàrees. Això podria semblar una bona notícia, però no té per què ser-ho. El cas del Montseny n’és un bon exemple: ara té més arbres que fa un segle, tal com explica el director de conservació del Parc Natural, Daniel Guinart, però la davallada en les precipitacions, l’augment de la calor i una massa forestal descontrolada ofeguen els arbres i la vegetació morta es converteix en combustible per a possibles incendis forestals.

M’ho explica –i me n’envia les proves– la meva veïna Olga, de cal Jepet, a tocar del parc natural de Montserrat. Aquest matí, fent un passeig amb els gossos, s’ha trobat les furgonetes, que ja fugien amb el botí, i un fardell immens, que amb les presses s’han descuidat. Són recol·lectors –espoliadors– de llentiscle, un arbust que hi ha pels nostres boscos i que s’ha convertit en un negoci il·legal. Van a una zona, tallen tot el llentiscle que troben, sense entretenir-se gaire a mirar si han aixafat tres gripaus o un sembrat, i un cop han arrasat amb tot, canvien de bosc i sant tornem-hi. Venen el botí a empreses europees, per fer rams. El llentiscle es veu que és molt preuat en diversos països d’Europa. La normativa és poc clara, suposo. Jo puc anar a recollir farigola i dependrà del meu criteri que acabi, o no, amb tota la farigola del bosc.

El Parc Natural de les Muntanyes de Prades va agafant forma. Tot i els retards injustificables (la Segona República ja el considerava prioritari), des que el govern de la Generalitat va anunciar que el tiraria endavant, el desembre del 2021, s'han anat executant tots els tràmits. L'àrea ja està pràcticament delimitada i no és fàcil, perquè ocuparà unes 36.300 hectàrees. La seva extensió és tal que dins dels seus límits hi haurà 22 municipis diferents (20 de Tarragona i dos de Lleida) i s'estendrà per cinc comarques: l’Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat. "És un procés administratiu que ja no té aturador", assegura convençut el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré.

La cimera de l'ONU sobre biodiversitat s'ha tancat a Mont-real amb un final agònic i un resultat interessant. Com sempre, es pot veure el got mig ple o mig buit. Sobre el paper, hi ha un avenç clar: s'ha decidit que el 2030 hi ha d'haver un 30% de les superfícies terrestre i marina protegides. Actualment el nivell global de protecció terrestre està en el 17%, i el dels oceans, en el 8%. En un cas i en l'altre caldrà fer passos decidits per assolir l'objectiu fixat. I no serà fàcil, perquè, com ja s'ha vist amb la crisi climàtica, una cosa són els acords i una de ben diferent el seu compliment efectiu. La implementació toparà amb necessitats i interessos econòmics. Ja veurem fins on arriba el compromís real dels governs. En tot cas, d'entrada han firmat la declaració Kunming-Mont-real (la reunió s'havia de fer a la ciutat xinesa de Kunming, però la política de covid zero ho va impedir) 188 dels 196 països que formen part de la convenció de l'ONU per a la biodiversitat, entre els quals no hi ha, per exemple, els Estats Units ni el Vaticà, que només hi han participat com a oients. L'acord també inclou la creació d'un fons de 200.000 milions anuals de dòlars i el compromís dels països desenvolupats d'aportar-ne 20.000 més a partir del 2025 per ajudar els més pobres a dur a terme la protecció i restauració de la vida salvatge, i a elevar-ho a 30.000 a partir del 2030. Perquè, com s'ha fet evident en casos com els de la soja o el cafè, el primer món es protegeix mentre externalitza la pèrdua de biodiversitat.

Quan la pandèmia ens va permetre sortir de casa, molta gent es va encaminar cap a les muntanyes i els rius amb l’objectiu de respirar aire pur. Després de mesos tancats a casa, calia reconnectar-se amb el medi natural, retrobar les sensacions i emocions que desperta el contacte amb el blau i el verd de la natura. Tot correcte si no fos perquè n'hi ha molts es dirigeixen als espais naturals sense una mínima consciència d’on van i de com s’hi han de comportar.

Els Agents Rurals, en col·laboració amb altres cossos de seguretat, vigilen aquest dissabte que ningú entri als vuit espais naturals que s'han tancat amb l'activació del nivell 3 del Pla Alfa per l'elevat risc d'incendi. A Montserrat, patrulles dels Agents Rurals han desallotjat aquesta passada nit un centenar de persones que volien dormir a l'espai natural o que hi havien pujat a observar els Perseids. El cap de l'Àrea Bàsica de la Catalunya Central dels Agents Rurals, Jordi Carraco, demana "prudència" en el que és el segon dispositiu més important de l'estiu. La previsió és que sigui un episodi "molt intens" de calor, amb risc "extrem" d'incendi, però "relativament curt". Les restriccions duraran com a mínim tot el cap de setmana.

Els parcs naturals protegits que gestiona la Generalitat van rebre el 2020 una quarta part menys de visitants que l'any anterior per les limitacions de mobilitat de la pandèmia del covid-19. Així, els espais naturals van rebre un total de 3.138.499 visitants, 945.103 menys que el 2019 (4.083.602). Tot i així, hi ha parcs naturals que van guanyar visitants, entre els quals hi ha els dos de l'Alt Pirineu i Aran, és a dir el de l'Alt Pirineu, amb 23.422 persones més que el 2019 (368.734 en total), i el del Cadí-Moixeró, amb 22.385 més (arribant als 363.370 visitants). En aquesta llista també hi ha el Cap de Creus.

El confinament total per combatre la primera onada de la covid-19 i aquest segon confinament, menys radical, però igualment força restrictiu, han creat a la ciutadania la necessitat d’anar als espais naturals a la recerca d’aire pur, llum del sol, camins de bosc on estirar les cames.

Totes les vies per accedir amb vehicle privat al Parc del Montseny han quedat tancades aquest dissabte a mig matí, després que s'hagin omplert els aparcaments oficials. En el primer dia de restriccions per evitar les aglomeracions de les últimes setmanes, els responsables del parc han constatat que les limitacions han fet caure notablement l'interès dels visitants. "Es respira molta tranquil·litat en comparació amb diumenge passat", ha assegurat a primera hora el director del parc, Lluís Martínez Ujaldon. En declaracions a l'ACN, Ujaldon ha celebrat el canvi de tendència tot recordant que la zona estava "totalment desbordada". "Era necessari prendre una decisió radical", ha subratllat.

El Procicat ha aprovat tancar els aparcaments de cinc parcs naturals quan estiguin al 75% per evitar aglomeracions i que es tornin a repetir les imatges del cap de setmana passat, amb cotxes aparcats en vorals i voreres, segons ha informat el conseller d'Interior, Miquel Sàmper. La mesura s'aplica al Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, la zona volcànica de la Garrotxa i Poblet: "Els cinc llocs amb més afectació la setmana passada". El conseller subratlla que un cop s'arribi a aquest 75% s'informarà del tancament a través de xarxes socials i panells informatius i només accediran als pàrquings els vehicles que ja estiguin fent cua, fins a omplir l'aforament. "No es podrà sobrepassar l'aforament més enllà dels pàrquings", ha dit.

Està demostrat científicament que el contacte amb la natura ens aporta benestar, ens ajuda a reduir l’estrès i ens fa augmentar l’optimisme. Segurament n’hi hauria prou localitzant un bosc a prop de casa i visitant-lo freqüentment per notar els seus beneficis, però el món ens ofereix paisatges tan diferents, tan impressionants i tan singulars, que val la pena descobrir la natura més exuberant i fer un viatge pels parcs nacionals més espectaculars del planeta. Per què mereixen ser espais protegits? Quina singularitat tenen? Quines espècies s’hi poden veure? Aquí teniu una mostra dels indrets naturals més increïbles del món.