Les amenaces de Donald Trump contra Groenlàndia i el xantatge comercial als països que s'han oposat als seus plans expansionistes han provocat un distanciament de l'extrema dreta i els populistes europeus respecte al president dels Estats Units. Alternativa per a Alemanya (AfD), el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i el britànic Nigel Farage han estat alguns dels que han evidenciat que l'actitud de Trump respecte a Europa té efectes en la unitat que fins ara havia exhibit l'extrema dreta internacional.

En un altre gir que sembla que ens faci tornar al darwinisme internacional del segle XIX, Trump està exercint cada cop més pressió per annexionar-se Groenlàndia. L’argumentari del president ha estat poc subtil: vol forçar Dinamarca a vendre-li el territori i la primera amenaça és augmentar aranzels. Però, més enllà de Trump, hi ha una constel·lació de veus protrumpistes que han estat presentant l’annexió de Groenlàndia com una batalla en defensa d’una minoria oprimida (els inuits) contra el seu opressor colonial (Dinamarca). Fets històricament certs, com la campanya d’anticoncepció forçada contra dones inuits o les polítiques d’assimilació danesa de fa dècades, s’utilitzen per crear una imatge de Dinamarca com a colonitzador brutal. Els Estats Units i el president Trump, sota aquesta retòrica, serien els salvadors que el poble inuit necessita.

La pretensió de Donald Trump d'annexionar Groenlàndia als Estats Units (EUA) ha agafat a contrapeu Europa, que no s'esperava que el president nord-americà anés tan lluny. També ha agafat amb el pas canviat a l'extrema dreta catalana i espanyola, que han guardat silenci, tot i que fins ara s'havien posicionat públicament a favor del líder del Partit Republicà en tots els conflictes internacionals que ha promogut o en què s'ha vist immers en el seu segon mandat. Tant Aliança Catalana com Vox no van dubtar a defensar la intervenció dels EUA a Veneçuela, que va acabar amb la detenció del seu president, Nicolás Maduro. També han avalat els plans de Trump per Palestina, després de defensar sense rubor el genocidi a Gaza. I aquests últims dies, en plena revolta a l'Iran, totes dues formacions han secundat una futura intervenció dels EUA per acabar amb la república islàmica. La mateixa presidenta d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, l'instava a repetir a l'Iran l'operació contra el successor d'Hugo Chávez. "Trump ja triga massa a capturar aiatol·làs...", sentenciava a les xarxes socials.

9 d'abril del 1940. Dinamarca és envaïda pels nazis amb molt poca resistència. Hitler permet que el govern legítim segueixi al càrrec i que el monarca Cristià X romangui al país. No es forma un govern titella, però l’executiu passa a ser tutelat i estretament vigilat per Berlín. Davant aquests fets, a Washington, l’ambaixador danès de carrera Henrik Kauffmann (1888-1963) s’oposa des del principi al que considera un vergonyós pacte amb el feixisme alemany i decideix actuar al marge de les ordres de Copenhaguen, des d’on se l’acabarà declarant traïdor.

"Groenlàndia per als groenlandesos". "Groenlàndia no està en venda". "Terra dels groenlandesos". "Ni nord-americans ni danesos, som kalaallit”. Els últims mesos, però sobretot les últimes tres setmanes, clams com aquests s'han repetit, probablement, amb més insistència que mai. Les enquestes constaten que la gran majoria de la població de l'illa àrtica no vol ni sentir a parlar de convertir-se en una part dels Estats Units, i una majoria semblant afirma que l'objectiu és la independència.

Després de setmanes d'amenaces maximalistes sobre l'annexió de Groenlàndia, Donald Trump va sorprendre aquest dimecres amb l'anunci d'un "marc per a un futur acord" sobre l'illa àrtica. El més sorprenent va ser que aquest anunci no es va produir després que es reunís amb representants de Groenlàndia ni de Dinamarca, sinó amb el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que no té cap competència sobre l'illa àrtica. I ho ha deixat clar el primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen: "Ningú, a part de Groenlàndia i Dinamarca, té el mandat de fer acords sobre Groenlàndia sense nosaltres. Això no passarà". També ha subratllat que ningú els ha informat dels termes del suposat preacord: "No sé què hi ha a l'acord sobre el meu país".

En 52 ocasions entre el 2002 i el 2021, els taüts coberts amb banderes de fills i filles de Dinamarca van tornar a casa des de l’Afganistan i l’Iraq, on aquells soldats caiguts havien donat la vida lluitant braç a braç amb els Estats Units. A l’Afganistan, Dinamarca va patir més baixes en proporció a la seva població que qualsevol altre membre de la coalició liderada pels EUA, excepte Geòrgia, fins i tot més que els mateixos EUA.

El secretari de Comerç dels Estats Units, Howard Lutnick, va ser escridassat dimarts en un sopar al Fòrum Econòmic Mundial (WEF, per les sigles en anglès) que té lloc a la ciutat suïssa de Davos, segons ha informat aquest dimecres el diari britànic Financial Times. Durant l'acte, Lutnick hauria pronunciat un discurs en el qual hauria atacat Europa, a més de defensar l'ús del carbó i altres hidrocarburs com a principals fonts d'energia per davant de les renovables, cosa que hauria provocat la indignació de part dels assistents i que alguns, com la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, abandonessin la sala, segons el rotatiu londinenc.

Els atacs militars i les amenaces verbals reiterades dels Estats Units a la sobirania de tercers països estan fent trontollar l'ordre mundial tal com el coneixíem de fa dècades. És tal la magnitud i transcendència de la política exterior de la Casa Blanca que fins i tot el president del Canadà, Mark Carney, ha plantejat aquest dimarts en un discurs des del Fòrum de Davos, a Suïssa, que "el vell ordre mundial" no es recompondrà i ha fet una crida a diversos països a unir-se davant les grans potències que han desmuntat un món basat en unes normes internacionals que ara "s'apaguen".

1. "Todas las secuencias han llegado a su conclusión / El tiempo no puede esperar..." El ja llunyà 1980, el grup Zombis va publicar la que es considera la cançó fundacional de la Movida Madrileña: Groenlandia. Jo era un marrec de 16 anys que cursava segon de BUP. Fascinat pels cantautors catalans i francesos, la lletra em semblava una collonada insubstancial, però era impossible esquivar-la: l'emetien a totes les ràdios. Al cap de 46 anys, tanmateix, les dues primeres estrofes de la peça resulten enigmàticament suggeridores. El temps ho amoroseix tot.

“Crimea no és menys important per a la seguretat de Rússia del que ho és Groenlàndia per a la dels Estats Units”. Amb aquesta declaració, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha deixat clar quin rèdit espera treure el Kremlin de les ambicions de Donald Trump sobre l’illa. Lluny de censurar l’expansionisme nord-americà, Vladímir Putin és conscient que la implosió de l’ordre occidental provocada per la Casa Blanca dona ales a l’agressió russa d’Ucraïna, legitima la seva cosmovisió i, de retruc, desvia el focus dels bombardejos diaris contra Kíiv.

Nou dia amb els panells vermells a les borses per les tensions geopolítiques i el risc de guerra comercial entre Europa i els Estats Units. L'Íbex ha cedit l'1,34%, en una sessió marcada per les vendes, i la resta de places europees també han caigut, amb descensos del 0,61% a l'1,03% del Dax de Fràncfort. L'Eurostoxx-50, que agrupa els principals valors europeus, ha tancat en 5.892,08 punts, amb un retrocés del 0,57%. En aquest context, el dòlar perd encara més terreny i l'euro s'aprecia i se situa en el nivell dels 1,17 dòlars.

Europa comença a elevar el to contra Donald Trump. Després de les constants amenaces i que el president dels Estats Units hagi publicat missatges privats d'Emmanuel Macron, el president francès ha criticat durament el dirigent republicà i, en la mateixa línia que Ursula von der Leyen, ha advocat per una Unió Europea sobirana, especialment respecte de Washington. "No podem acceptar un ordre mundial decidit per aquells que afirmen tenir una veu més potent. [...] Nosaltres preferim el respecte que els assetjadors", ha remarcat el líder gal en un discurs al Fòrum de Davos bastant dur contra el president nord-americà.

Donald Trump no dona cap senyal de distensió amb els líders europeus, ans al contrari. El dia abans de traslladar-se cap a Suïssa per participar en el Fòrum Econòmic de Davos, el president dels Estats Units ha insistit en la necessitat d'annexionar-se Groenlàndia. "Mireu, és que hem de tenir-la", ha subratllat Trump quan els periodistes li han preguntat si es reunirà amb els mandataris europeus per tractar la qüestió de l'illa àrtica. "Ells no poden protegir-la", ha afegit.

La voracitat de Donald Trump es pot acabar menjant la Unió Europea tal com l’hem coneguda. L’excomissari francès Thierry Breton, un dels qui més es va enfrontar als gegants tecnològics de Silicon Valley durant el primer mandat d’Ursula von der Leyen, es revoltava aquest cap de setmana contra la idea d’una Europa poruga i sotmesa als Estats Units. Breton reproduïa, a X, la fotografia de l’acord tarifari firmat entre Trump i la UE l’estiu passat a Escòcia i citava una de les moltes frases atribuïdes a Winston Churchill: “Us van donar a escollir entre guerra i deshonor. Vau triar el deshonor, i ara tindreu guerra”. De moment, el repertori trumpista per a la UE ja inclou la guerra comercial, una guerra política i amenaces territorials.

Els dirigents europeus estan descobrint, entre astorats i terroritzats, que amb Donald Trump no val allò de "no s'hi atrevirà" i que la política de cessions per apaivagar-lo no és que no funcioni sinó que l'esperona a demanar cada cop més i més. Trump vol que Dinamarca li regali Groenlàndia i amenaça amb aranzels tothom que doni suport a Copenhaguen. Es pot pensar que som davant d'un nou tipus d'imperialisme nord-americà que amenaça fins i tot amb prendre territori als seus aliats tradicionals. Però va més enllà.

La conferència de Davos, la trobada anual de dignataris i empresaris que se celebra a aquesta ciutat suïssa, obre aquest dilluns una nova edició amb la presència del president dels Estats Units, Donald Trump, que hi farà un discurs dimecres, . La forta inestabilitat política i econòmica a escala mundial –especialment les últimes amenaces de Trump a Groenlàndia– seran el teló de fons de la reunió.

Resposta d'urgència a les amenaces de Donald Trump contra estats membres de la Unió Europea per apoderar-se de Groenlàndia. El president del Consell Europeu, António Costa, reunirà els caps d'estat i de govern europeus dijous o divendres de la setmana que ve per coordinar una estratègia sobre la greu crisi de les relacions entre el bloc europeu amb els Estats Units, segons informen fonts comunitàries. Una de les principals opcions que hi ha sobre la taula és un increment dels aranzels contra els productes estatunidencs.

Són homes d’una determinada edat, blancs, aparentment triomfadors –si el triomf es mesura amb el compte corrent– i que comparteixen una visió depredadora de la vida, les relacions humanes i el poder. No sempre és fàcil sortir corrents ràpidament del cercle d’un depredador, i mentrestant cal aprendre a relacionar-se amb aquells que estan acostumats a comprar o agafar allò que volen. No parlarem de Julio Iglesias, però sí de Donald Trump. És la lliçó per a Europa.

Donald Trump no renuncia a l'afany d'annexionar-se Groenlàndia. Quan arriba al primer any de mandat, el president dels Estats Units ha tornat a collar els aliats europeus per forçar-los a negociar fins que accedeixin a deixar-lo comprar l'illa àrtica. Aquest dissabte ha anunciat que aplicarà gravàmens addicionals del 10% als països que han enviat tropes en territori groenlandès.