Canvis als claustres d'escoles i instituts de cara al nou curs: els docents més grans de 55 anys podran sol·licitar una reducció de dues hores de classe setmanals. Tal com s'especifica al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) aquest dilluns, els professors que s'acullin a aquest benefici hauran d'haver complert l'edat requerida abans de l'1 de setembre i, per primera vegada, no estaran obligats a quedar-se dins del centre durant aquestes hores. Així i tot, des d'USTEC, el sindicat majoritari al sector, s'han mostrat disconformes amb certes condicions de l’acord, i hi ha incertesa per com se substituirà tot el personal que adopti la proposta.

El departament d'Educació ha reaccionat amb celeritat al caos generat per ell mateix amb l'errada monumental en l'adjudicació de les places per al curs que ve. Una errada que ha obligat a tornar a començar el procés de cap i de nou: la rectificació s'ha fet en un temps rècord. Molt bé. Però aquesta és l'única bona notícia del despropòsit a què hem assistit aquests dies.

El curs 2025/26 arrencarà amb normalitat. Ho ha garantit la consellera d’Educació, Esther Niubó, en una entrevista a Catalunya Ràdio. La titular del departament ha assenyalat que rere l’error que ha invalidat l’assignació de 57.000 places de docents hi ha "la intervenció d’una persona que va prendre una decisió unilateral" que va "contravenir la normativa". Algú va saltar-se les resolucions del departament i va provocar unes "incidències greus": 800 llocs que haurien d’haver estat ocupats per funcionaris s’haurien reservat a interins. Davant les reclamacions d’alguns professors, Educació va aturar el procés i a principi de la setmana vinent anunciarà les noves destinacions després de treballar durant tot el cap de setmana per solucionar-ho. En total, uns 3.000 docents dels 57.000 candidats veuran com canvia l’assignació que tenien. Això sí, segons Niubó, a millor: "Donada l’exclusió d’aquests 800 llocs, serà per millorar".

Se succeeixen els Governs i canvien els consellers, però els nyaps al departament d'Educació tenen lloc de manera recurrent. Pot ser que la classe política no se'n surti. O també pot ser que hi hagi un problema estructural de mal funcionament al departament. Potser les dues coses. El cas és que la governança deficient del món escolar des del departament no fa sinó donar motius extres i recurrents de queixa a una professió ja de per si prou procliu al derrotisme.

Antoni Rossell Terris va morir fa quatre mesos, a l’edat de 88 anys, a Sant Hilari Sacalm, la Selva. Al fer-se públic el seu testament, tot el poble va conèixer una notícia emocionant: tots els diners que havia guanyat durant la seva vida els deixava a l'Institut Anton Busquets i Punset perquè que els joves hilariencs puguin estudiar i gaudir d'una formació de qualitat. Rossell Terris, que no va tenir fills però sí molts nebots, de molt jove va aprendre l'ofici de sastre, amb el qual va fer fortuna, però mai va tenir l'oportunitat de fer estudis superiors; una espina clavada que, a través d'aquesta donació, va voler reparar pensant en les noves generacions.

El departament d'Educació considera “greus” les irregularitats que es van cometre amb els contractes de pràctiques a l'IES Ebre de Tortosa –el més gran del sud de Catalunya– i ha sancionat amb sis mesos sense feina ni sou el director del centre i la seva administradora, segons expliquen fonts de la CGT i la Intersindical. L'expedient del departament arriba un any i mig després que l'ARA denunciés aquesta situació gràcies a dos testimonis protegits que s'oposaven a aquest funcionament i que van tenir el valor de fer-ho públic.

"Ja feia molt temps que no el veia bé. Fins que un dia em va dir: «Mama, és que em vull morir...»". Relatada entre llàgrimes per la seva mare, la història del Joel és un cas –un més– d’assetjament escolar. Un capítol de patiment que s’acaba amb l’ajut d’un psicòleg i amb un canvi de centre, però, que queda marcat per sempre. Hi ha molta feina a fer –un de cada quatre infants són assetjats–, però, també, creix la sensibilització vers l'assetjament escolar. El recompte de casos del departament d’Educació i formació professional creix cada curs: 347 el curs 21-22; el doble, 684, el curs 22-23, i un 52% més, 1.042, el curs 23-24. El 2 de maig és, precisament, el Dia Internacional contra el Bullying i l'Assetjament Escolar.

De totes les decisions disruptives –per posar un adjectiu que no delati el meu indignat desassossec– que ha pres Donald Trump, la que té un calat ideològic més fondo i inquietant és la de desmantellar el departament federal d’Educació. El govern del país més poderós del món creu que l’educació no mereix un departament propi, tal com ha tingut els últims 45 anys (es va crear el 1979). És veritat que els estats federals tenen la majoria de competències, però el gest de menysprear les pròpies, de competències, ja delata quina importància es dona a l’educació: una cosa senzillament prescindible. Trump i Musk creuen que no passa res si d’un dia per l’altre acomiaden, com han fet, més d’un miler de funcionaris d’aquest departament. Pim-pam.

Aquest serà el segon curs escolar en què l’alumnat amb discapacitat intel·lectual tindrà un títol d’ESO que els reconeixerà haver assolit el nivell fixat segons les seves capacitats. Fins ara, han estat pocs els que han acabat amb una titulació tant de la secundària obligatòria com del nivell C de català, i tenir-lo gairebé depenia “del centre, direcció o professor” que tocava en sort, apunta Montse Tarridas, membre de la junta de LADD (L’Associació en Defensa dels Drets de les persones amb discapacitat intel·lectual). Però després d’anys de presentar batalla, l’entitat pot apuntar-se un triomf, tot i que encara els resulta “insuficient”: fins al divendres 14 de febrer està oberta la inscripció perquè l’alumnat que va acabar l’ESO després del 2017 obtingui la titulació superant un examen que faran els centres el mes de març.

Les dones immigrants pateixen una doble penalització al mercat de treball, que combina les desigualtats de gènere amb les barreres associades a la condició d’immigrant. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del 2023, la taxa de participació de les dones amb fills d’entre 0 i 3 anys era del 79%, una xifra 19 punts percentuals inferior a la dels homes amb fills del mateix rang d’edat. Aquesta bretxa s’agreuja en el cas de les dones immigrants, amb una taxa de participació del 57%, 36 punts percentuals inferior a la dels homes immigrants i 22 punts per sota de la de les dones natives.

Els sindicats han respost amb indignació aquest dilluns a l'endarreriment de les adjudicacions de places docents per al curs que ve amb una concentració a les portes del departament d'Educació. Unes 300 persones han tallat la Via Augusta i han assegurat que mantindran les protestes fins que es reverteixi la situació, mentre una comitiva es reunia telemàticament amb la conselleria. Tot i que Educació havia de resoldre les assignacions per al curs 2024-2025 la primera setmana de juliol, enguany no ho farà fins a finals de mes. Segons van justificar fonts governamentals, la causa és l'augment de funcionaris i interins docents a causa dels últims processos d'estabilització de més de 31.000 professionals. Per als representants de mestres i professors, però, aquest argument és insuficient. De fet, atribueixen l'ajornament a una manca de planificació del Govern i tornen a carregar contra el decret de plantilles, que atorga als directors el poder de decidir el perfil de fins al 50% dels docents que treballen al seu centre.

L'assignació de places és un dels moments més esperats pels docents cada estiu. Des de fa tres anys, la publicació es fa a principis de juliol per a donar marge de planificació a les direccions de les escoles i als mestres que comencen el curs en un centre nou. Enguany, però, el departament d'Educació ha ajornat l'adjudicació de places per al curs 2024-2025 fins a finals d'aquest mes, i l'argument esgrimit és que l'augment de funcionaris i interins docents que esperen l'assignació d'un lloc de treball ha obligat l'equip tècnic a sol·licitar més temps per garantir el bon funcionament de l'aplicatiu.

Em rebenta estar escrivint aquest article. La periodista cultural de torn fent la reivindicació de torn; m'avorreixo a mi mateixa. Ho he intentat, eh? He intentat escriure sobre alguna altra cosa, havia escollit la Mafalda, però s'haurà d'esperar a la setmana que ve. Torno a la càrrega: no fa ni tres setmanes que parlava de la importància dels mestres i de les lectures que fem mentre estudiem, i avui sant tornem-hi. Com us podeu imaginar, l'article parteix de l'eliminació de les lectures obligatòries a la convocatòria de les PAU de l'any vinent.

El setembre del 2020, en plena pandèmia de covid-19 i a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya, fèiem, en aquest mateix diari, una crida d’emergència per a la transformació educativa a Catalunya. Més de tres anys després, l’article manté plena vigència. Els darrers resultats de les proves PISA ens demostren com, més enllà de la pandèmia, calen transformacions profundes del sistema. L’educació no ha esdevingut prioritat de la política pública, i malauradament, la política educativa no ha endegat una transformació sistèmica en la línia de les recomanacions de diversos organismes internacionals per adaptar els sistemes educatius als desafiaments del segle XXI.

El 19 de maig del 2022, un professor de l’Institut Terra Roja de Santa Coloma de Gramenet va estirar la samarreta d'un alumne menor d’edat i el va sacsejar davant de tota la classe. Quan el noi se'n va intentar deslliurar, segons consta a la denúncia interposada davant dels Mossos d’Esquadra, el professor, que respon a les inicials d'O.G., el va agafar amb força pels canells i li va doblegar per acabar-lo empenyent. A la denúncia també consta que després d’aquesta humiliació encara li va dir: "Putos moros de merda, que jo pago impostos per pagar-vos les ajudes a vosaltres", i que en altres ocasions, referint-se a un altre company de classe, també havia llançat comentaris racistes com "gitanos de merda". Les diligències dels Mossos d’Esquadra estan acompanyades per l’informe del metge que va atendre el noi després d'aquest incident, en què es pot veure una lesió lleu al canell. El cas està encara en fase d'instrucció, segons fonts judicials, i està previst que el menor declari davant d'un jutge en les pròximes setmanes. Abans de denunciar els fets a la policia, la mare de l'alumne es va reunir amb la direcció del centre per presentar una queixa i va demanar que canviessin el professor. Han passat vuit mesos des que es van denunciar aquests fets tan greus i el professor segueix treballant al centre, tot i que ja no dona classe a l'alumne. Les fonts consultades per redactar aquest article, inclòs el departament d'Educació, havien explicat inicialment que el mestre seguia donant classe al mateix alumne, però en realitat, des d'aquest curs ja no és el seu professor.

Demà comença un nou curs escolar ple de novetats i, de moment, amb un clima pacificat tant dins com fora de les aules. No hi haurà mascaretes, no hi haurà imposicions judicials per impartir el 25% de castellà i tampoc no hi haurà vagues convocades a l'horitzó. Per primer cop en molt de temps, el focus d'atenció seran les emocions, expectatives i coneixements dels 1.590.000 alumnes que ompliran escoles i instituts al llarg de la setmana. És una bona notícia perquè és urgent que tota l'atenció es torni a posar en els alumnes, en les seves necessitats i en què fa falta per apujar el seu nivell acadèmic, per millorar les seves habilitats, per combatre les desigualtats entre centres i per reduir el fracàs i l'abandonament. Els anys de pandèmia han estat un cop dur a tot el sistema d'ensenyament, que ja feia anys que estava tocat per les retallades i per les rèmores d'unes maneres de fer que s'estaven demostrant desfasades. Tot i que encara falten més estudis sobre la situació, en l'última avaluació que va fer la Generalitat a finals d'any en alumnes de quart d'ESO ja es va veure la forta davallada general, especialment en matemàtiques, on es va tenir la pitjor puntuació de l'última dècada.

Fins a 20.083 alumnes que volen estudiar un grau de formació professional estan esperant que se'ls assigni una plaça. I de places lliures n'hi ha: en total, han quedat 26.652 vacants, que ara el departament d'Educació confia omplir reorientant els joves que no han entrat a l'opció desitjada cap a opcions on sí que tenen lloc. Les dades que ha presentat aquest dimecres el departament d'Educació indiquen que els graus mitjans han rebut 48.678 sol·licituds per 45.152 places i els graus superiors 40.616 sol·licituds per 35.408 places. Però després de la primera fase d'assignació, 9.136 joves que ja tenien una plaça assignada en un grau mitjà (el 23,5%) i 6.181 en un grau superior no s'han acabat matriculant, ja sigui perquè han acabat repetint 4t d'ESO (1.701 dels que ja tenien plaça de FP han acabat repetint curs) o han entrat a batxillerat (1.774) o, en el cas dels graus superiors, han optat finalment per anar a la universitat. "Hi ha més vacants que sol·licituds en llista d'espera", ha indicat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que ha garantit que "tothom qui vulgui cursar una FP tindrà plaça per fer-ho". El problema, però, és que no tots podran estudiar el que volien.

Unes 700 persones han acudit aquest divendres a un acte organitzat per la Xarxa de Competències Bàsiques, del departament d'Educació, sobre avaluació. Entre dilluns i dimarts, prop de 200 persones van acudir a unes xerrades sobre la identitat docent, i la setmana vinent també hi ha formacions –sobre mentors digitals o unes jornades d'Xnet sobre seguretat digital en l'entorn escolar– que tenen un bon ritme d'inscripcions. Són les bones notícies que destaquen enmig d'una preocupació que plana sobre el sector educatiu: la forta caiguda del nombre de docents que aquest juliol faran cursos de formació. Encara no hi ha dades definitives, però la sensació generalitzada entre les entitats que fa anys que convoquen aquestes formacions és que aquest any ha sigut especialment fluix.

Vam llegir amb molt d’interès (i cert consol) l’article de l’amiga Mireia Estrada Gelabert de fa uns dies, titulat “La solitud de la professora de català”. Com a docents que també treballem a l’àrea metropolitana de Barcelona, ens agradaria compartir algunes experiències recents que creiem que continuen el cadàver exquisit iniciat per Estrada.