A simple vista, Ícaro: la semana en llamas és un pamflet de blanquejament policial que sembla destinat a projectar-se en instituts i salons de l’ensenyament, a veure si desperta vocacions i serveix per reclutar joves per als antidisturbis de la Policia Nacional. “Volví a aprender por qué llevo este uniforme”, diu una agent emocionada, al final. Potser és la mateixa agent que firma la bandera espanyola amb què comença i acaba el documental amb frases com ara “Yo también defendí la unidad de España”. Però Ícaro és més que un pamflet, esclar.

És possible que recordeu la sèrie Antidisturbios, un drama policíac de Movistar+ que s’endinsava en les misèries professionals i domèstiques d’un grup d’homes de les unitats d’intervenció de la policia espanyola (UIP). Al darrer minut de l’últim capítol, els protagonistes arribaven a Barcelona per sufocar les protestes contra la sentència del Procés. Un dels personatges alliçonava un company debutant: “Tranquilo, esto es como todo. Le metes un poquito de firmeza y un poquito de cabeza. Y si le metes un poquito de chulería... ya lo tienes”. La realitat, però, va ser menys èpica.

El Tribunal Suprem s'oposa a concedir un segon indult a l'exvicepresident Oriol Junqueras, així com als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per perdonar-los les penes d'inhabilitació arran de la condemna per l'1-O. Es tracta de la petició d'indult presentada per un ciutadà particular per aixecar la pena d'inhabilitació a Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, que els impedeix concórrer com a candidats a les eleccions o ocupar càrrecs públics fins a l'any 2031 en el cas de Junqueras, i el 2030 per a la resta d'exconsellers. Cal recordar que el Suprem els va negar l'amnistia pel delicte de malversació.

El Govern ha acceptat indemnitzar amb 69.218 euros una dona que va resultar ferida durant les protestes a Barcelona contra la sentència del Procés, l'octubre del 2019, per l'impacte d'un projectil de foam dels Mossos d'Esquadra. Segons ha avançat El País i ha confirmat l'ARA, el departament d'Interior ha assumit el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, l'òrgan consultiu de la Generalitat, que va concloure que el cos policial va actuar de manera "desproporcionada". L'informe de la comissió assenyalava que molt probablement un dels projectils disparats va impactar al cap de la jove en una zona on no es produïen aldarulls i va descartar que la jove actués amb "imprudència", motiu pel qual es va proposar una indemnització de prop de 70.000 euros.

A l'espera d'Adrián Sas, que en menys de dues setmanes sabrà si ha d'entrar o no a la presó, Dani Gallardo ja ho hauria d'haver fet aquest dijous. Però el jove gadità de 25 anys, detingut durant les protestes per la sentència del Procés a Madrid, no s'ha lliurat voluntàriament, segons ha confirmat a l'ARA el Col·lectiu de Defensa de les Represaliades. L’Audiència Provincial de Madrid li va notificar la setmana passada que a partir d'aquest dilluns tenia tres dies per ingressar voluntàriament a la presó, però Gallardo no ho ha fet ni té la intenció de fer-ho. “Cap persona del nostre col·lectiu es lliurarà voluntàriament”, deixa clar Carol Aguilar, membre d'aquest col·lectiu. Fonts judicials han confirmat a aquest diari que encara no s'ha activat l'ordre de cerca i captura i que es tramitarà els pròxims dies. "No ens ho han notificat, suposo que dilluns", confirma Aguilar.

Set anys i mig i dos anys i mig. Aquestes són les dues últimes condemnes que han rebut dos manifestants per diferents mobilitzacions durant el Procés. Unes sentències que van arribar el novembre, en plena ofensiva judicial contra l'amnistia. La croada dels jutges contra aquesta mesura no només afecta els dirigents independentistes, també l'estan patint manifestants. Així ho veu, almenys, Alerta Solidària, que porta la defensa de la majoria d'aquests joves i que ho atribueix al context polític.

En un principi era una manifestació de suport convocada pels sindicats SUP i AUGC a sis policies nacionals que aquest divendres al matí declaraven a la Ciutat de la Justícia com a investigats per vexar i maltractar la Paula, una noia que van detenir a Via Laietana durant les protestes contra la sentència del Procés el 2019. Llavors la Paula tenia 21 anys. Més que una mostra d'escalf cap als acusats (només un ha declarat presencialment), la concentració s'ha convertit en un clam contra l'amnistia, contra Pedro Sánchez, a qui han titllat de "traïdor", i contra Carles Puigdemont, el nom del qual feien rimar constantment amb la paraula presó. "Si els amnistiaran", comentava un policia sobre la causa que afecta fins a 13 companys seus. Després, però, deixava clar que ell no hi estava d'acord, "ni per als independentistes ni per als polis". Encara no està clar l'abast de l'amnistia ni si hi entrarà la Paula –que a part de ser denunciant està acusada de desordres públics aquella mateixa nit–, ni els policies que l'haurien vexat.

A les 22.54 hores, l'Olga era amb una amiga als Jardinets de Gràcia de Barcelona. Era el 18 d'octubre del 2019 i molta gent tornava a casa després d'una concentració contra la sentència del Procés. Als jardinets no hi havia cap manifestació. De sobte, l'Olga va veure com s'acostaven tres furgonetes dels Mossos d'Esquadra. En aquell moment una noia gravava un àudio que ho capta tot, fins i tot els trets: "Venen cap aquí, tira cap a dalt. Has sentit el tret? Estan disparant. L'han tocat a la cara. És a terra inconscient". Era l'Olga.

Després de 660 dies de talls a la Meridiana des de la sentència del Procés, el departament d'Interior els ha deixat d'autoritzar i planteja que es reubiquin a prop d'on fins ara es continuen fent les protestes, segons ha avançat el Nació Digital i han confirmat fonts del Govern a l'ARA. La resolució serà efectiva a partir de dissabte. Fonts d'Interior han apuntat que aquesta decisió s'ha pres per fer compatible el dret a la manifestació amb el dels veïns a no patir molèsties després de tres anys de talls, tot i que també hi ha influït la convocatòria de contramanifestacions per part de partits i grups espanyolistes, l'última de les quals es va produir l'1 de febrer. "Fa setmanes que es produeixen episodis de tensió i volem revertir aquesta situació", remarquen les mateixes fonts.

L’Audiència de Girona ha absolt un jove detingut durant les protestes postsentència que van succeir a Girona el 18 novembre del 2018 que estava acusat d’haver tirat pedres contra la policia, resistir-se a la detenció i ferir un agent. El fiscal demanava 5 anys de presó pels delictes d’atemptat contra els agents d’autoritat, lesions a un agent i desordres públics. En la sentència, el tribunal repassa totes les incongruències en el relat dels agents de la Policia Nacional que el van detenir i considera que no s’ha provat cap de les acusacions de la Fiscalia. Així mateix, lamenta les “nombroses lesions que presentava l’acusat després de la detenció”. “La seva presència [de lesions] unida a la falta d’explicació racional per part dels agents declarants, lesiona la coherència externa del relat policial i, en conseqüència, la fiabilitat del seu testimoni”, recalca. 

El desallotjament de l’acampada a la plaça Universitat de Barcelona com a protesta contra la sentència del Procés ha acabat en condemna per a tres participants. El jutjat penal número 7 de Barcelona ha imposat 22 mesos de presó per a un dels desallotjats i sis mesos de presó per a dos participants més. La Guàrdia Urbana va liderar l’operatiu del 20 de novembre del 2019 per posar fi a la mobilització que feia 21 dies que durava.

El 18 d’octubre del 2019 a mig matí en Charles, un home sense llar que feia un temps que vivia als carrers de Barcelona, rebuscava entre la brossa d’un contenidor del carrer Pelai. Amb mig cos abocat a l'interior, difícilment es va adonar que a uns centenars de metres de distància milers de persones participaven en les Marxes per la Llibertat, una columna de les quals arribaria poc després a la plaça Universitat. Probablement ni sabia que quatre dies abans havien condemnat els líders del Procés, que aquella era la quarta jornada de protestes per la sentència del Tribunal Suprem i que hi havia una vaga general convocada. Però amb la previsió de nous aldarulls com els que feia dies que s’havien produït, i enmig d’un dispositiu de seguretat contundent, la presència d’una persona prop d’un contenidor no va passar inadvertida pels agents i una parella de la Guàrdia Urbana de Barcelona el va arrestar.

Guillem Padilla encara era menor d'edat quan el van detenir, el 18 d'octubre del 2019, durant la vaga general contra la sentència del Procés, de la qual aquest dijous es compleixen dos anys. Els manifestants estaven asseguts a terra quan es va produir una càrrega policial, com es pot veure en aquest vídeo. El noi, de 16 anys, va trigar a reaccionar i per aquest motiu va ser atrapat i reduït per un grup de sis agents. Conegut des d'aleshores com "el noi de la dessuadora taronja", el jove va denunciar un ús desproporcionat de la força en la detenció i un possible delicte de tortures policials un cop detingut, però tant el jutjat d'instrucció número 11 com l'Audiència Provincial de Barcelona ho van desestimar. Aquest dijous, en canvi, el Tribunal Constitucional (TC) ha reconegut que totes dues instàncies no van investigar prou els fets, que hi ha "indicis" d'aquests possibles maltractaments i que, per tant, es va vulnerar el seu dret a la tutela judicial efectiva. És per això que ha anul·lat els dos pronunciaments i ha dictaminat que s'ha de tornar a analitzar l'actuació de la policia.

El 20 de novembre del 2019 a la matinada la Guàrdia Urbana va desallotjar l’acampada que hi havia a la plaça Universitat de Barcelona com a protesta contra la sentència del Procés. La mobilització feia 21 dies que durava i la unitat UREP de la policia municipal –que, malgrat no assumir les funcions d’ordre públic, va liderar l'operatiu– va fer fora de la plaça les persones que hi dormien. Després els equips de neteja van desmuntar les tendes de campanya i les pancartes. En l’operatiu es van fer detencions, una de les quals ara arribarà a judici. Segons ha informat Alerta Solidària, la Fiscalia demana quatre anys de presó i 3.500 euros a un dels desallotjats a qui acusa d’atemptat contra l’autoritat i lesions a un guàrdia urbà.

El jutjat d’instrucció 3 de Girona ha arxivat la causa contra 48 dels 52 investigats pel tall de Tsunami Democràtic a l'AP-7, a Salt, el 2019, després d’haver bloquejat la Jonquera durant més de 30 hores. El jutge indica que, per poder acusar de delictes de desordres públics, cal que els acusats hagin participat d’alguna manera en els actes constitutius de delicte. "No existeixen indicis sòlids que permetin pensar, amb un mínim de seriositat, que prosperarà una acusació", ja que el magistrat considera que no ha quedat acreditat que "cometessin llançament d'objectes contundents o cremessin contenidors". Per contra, per a quatre dels acusats continua el procediment judicial perquè, segons fonts de la defensa, els Mossos d’Esquadra els van detenir i van fer un atestat “molt dur” contra aquests quatre manifestants, "a diferència de la majoria, que apareixen en un atestat molt genèric de la Policia Nacional".

El noi de la dessuadora taronja. Així es com es coneix Guillem Padilla, el primer detingut durant la vaga general en resposta a la sentència del Procés. Aquell 18 d'octubre del 2019, ell i centenars de persones més es van asseure pacíficament a primera hora de la tarda a la Via Laietana per protestar contra les actuacions policials dels dies anteriors. De cop i volta, els antiavalots de la Policia Nacional van decidir carregar i dissoldre la concentració, tot i que fins aleshores els manifestants no havien llançat objectes. El santcugatenc, que llavors tenia 16 anys i era tot just la segona manifestació a què anava, no els va veure venir perquè estava guardant un paquet de mocadors a la motxilla i va ser reduït de manera contundent per un grup d’agents, tal com es pot veure a les imatges que es van fer virals i que es van convertir en un símbol de la brutalitat policial.

En les càrregues policials de l’octubre del 2019 van buidar l’ull a quatre persones, la primera a l’aeroport del Prat. Però mai se sabrà quin agent va disparar el projectil que va causar aquesta lesió perquè el jutjat que porta el cas ha arxivat la investigació penal. La jutge diu que “segurament la lesió” va ser per foam i per l’actuació d’un mosso d’esquadra: per això va imputar tres antiavalots de la Brigada Mòbil (Brimo) que en aquell moment van utilitzar llançadores de foam. Tot i que admet que els fets serien un delicte de lesions, resol que no es pot saber quin agent va tirar el projectil que va buidar l’ull del jove i que no té “motius suficients” per acusar-los.

A cada pas del llarg camí per portar la causa de l’1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), l’independentisme ha anat aplegant fulls amb què omplir la carpeta que deixarà sobre la taula d’Estrasburg. Una carpeta que ahir va engreixar amb les 26 pàgines dels vots particulars de Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer, els dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que es van oposar a la decisió del ple del tribunal de rebutjar el recurs d’empara de Jordi Turull contra la sentència del Tribunal Suprem i que en un escrit mesurat en les formes però dur en el fons consideren “desproporcionada” la condemna als líders de l’1-O, posen en dubte que els fets de la tardor de 2017 encaixin en el tipus penal de la sedició i apunten que es podrien haver vulnerat drets a la llibertat personal, a la llibertat ideològica i de reunió. L’última parada abans de la justícia europea pot haver acabat convertint-se en decisiva.

El jutjat penal número 16 de Barcelona ha condemnat un militant d’Arran a un any i mig de presó per un delicte d’atemptat a l’autoritat i a pagar una multa de 360 euros per causar lesions a un mosso d’esquadra durant un dels talls en contra de l’empresonament dels dirigents independentistes a l’avinguda Meridiana de Barcelona. A més, el membre de l’organització juvenil independentista haurà de compensar l’agent amb 1.350 euros per haver-li provocat una lesió en un dit en empentar-lo i fer-lo caure, segons recull la sentència. Arran i Alerta Solidària han criticat que la Generalitat exercís d’acusació en el judici, on va elevar la petició d’indemnització a 4.609 euros. ERC i la CUP van incloure que el Govern deixi d’acusar manifestants en el pacte per investir Pere Aragonès, excepte quan “hi hagin lesions a agents acreditades amb certificat mèdic”, puntualitza el document de l’acord.