D’aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el català (dic “contra el català” perquè persegueix que la nostra llengua no estigui “blindada” a les aules) se’n desprèn una conclusió meridiana: només un estat propi garanteix la protecció jurídica que qualsevol llengua oficial té el seu propi territori. No hauria de ser necessàriament així: en un estat veritablement plurinacional, tan espanyol seria el català com el castellà. Però no és el cas i no crec que m’equivoqui si dic que no ho serà mai. L’única llengua que tenim el deure constitucional de conèixer és el castellà. Ho proclama l’article 3 de la Constitució de 1978, que al final també diu que “les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya” són una riquesa “que serà objecte d’especial respecte i protecció”. Doncs sort que el protegeixen, el català!  

Van aconseguir més de 700 caixes de tractaments de fertilitat obtingudes a cost 0 amb més de mig miler de receptes falses. Després venien els fàrmacs per sota del preu de mercat a dones que no podien pagar-los i buscaven alternatives en pàgines com Wallapop i Milanuncios. Una estafa a la sanitat pública a costa de dones que intentaven ser mares que ascendeix a 226.000 euros. Hi estaven implicats un treballador d'un CAP i una farmacèutica de Sant Adrià de Besòs, la directora d'una clínica de fertilitat de Palma i dues veïnes de Sevilla, mare i filla. Malgrat que gairebé tots van intentar espolsar-se responsabilitats presentant-se com a víctimes de l'engany, tots cinc han acabat condemnats a penes mínimes una dècada després del frau amb una sentència dictada un any després del judici.

Inhabilitació de dos anys, multa i indemnització a la parella d'Isabel Díaz Ayuso. La condemna del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem va arribar aquest dijous, el dia que se celebraven els 50 anys de la mort de Franco, quan ningú l'esperava. Més aviat del previst i, de fet, sense la sentència encara redactada. Qui són els cinc jutges de la sala penal que han pres aquesta decisió? I qui són les dues magistrades que en discrepen? Repassem els perfils d'un tribunal amb majoria conservadora i on abunden els noms propis de la judicialització del Procés.

Google ha aconseguit esquivar una de les sancions més dures a què s'exposava per infringir les lleis antimonopoli, que la justícia ja havia acreditat el 2023. El departament de Justícia estatunidenc volia forçar que Google s'hagués de desvincular del seu cercador Chrome com a mesura per limitar els efectes de les pràctiques monopolístiques de l'empresa, però un jutge federal dels Estats Units ha resolt que pot conservar el navegador. Això sí, la mateixa sentència li prohibeix fer servir contractes d'exclusivitat que obliguin l'usuari a utilitzar Chrome, i a més Google haurà de compartir les dades de cerca amb els seus competidors.

Aquesta història del trasllat de les pintures de la sala capitular del monestir de Sixena fa anys que belluga, prou anys perquè ens n’hàgim ocupat a bastament aquí a l’ARA.

La sentència s'ha fet esperar gairebé dos anys, però ha acabat donant la raó al despatx d'advocats de Barcelona que el 2021 va portar a la justícia 56 errors en el sorteig de la Loteria de Nadal que no s'havien esmenat al moment, com diu el reglament. Els que van sentir els nens de Sant Ildefons cantar el seu número com a guanyador d'un premi menor no van cobrar-lo mai: eren erronis i en la llista oficial que arriba a les administracions hi consten els números correctes, no els que es canten. Durant el sorteig en directe, però, ningú va avisar de l'error ni tampoc es van enfocar en detall les boles dels premis de consolació amb el número correcte, com sí que passa amb els grans. Ara una jutgessa de Madrid ha fet constar "la negligència" dels treballadors del sorteig que, a només uns centímetres dels filferros, havien de supervisar els infants que cantaven els números: "Van ometre el seu deure de fiscalització de les operacions del sorteig", afirma, i afegeix que no es va corregir en directe cap de la cinquantena d'errors.

La denunciant del futbolista Dani Alves també recorrerà, com la Fiscalia, contra la sentència que ara fa una setmana va anul·lar la condemna de quatre anys i mig de presó per haver-la agredit sexualment. Segons ha pogut saber l'ARA, l'advocada de la noia, Ester García, està preparant l'escrit per presentar-lo dilluns al Tribunal Suprem.

Sis anys de presó per agressió sexual, tracte degradant i amenaces. És la condemna que l'Audiència de Barcelona ha dictat aquest dimarts per a l'home a qui va jutjar per agredir sexualment la Yaqui l'abril del 2021, i que recull una sentència a què ha tingut accés l'ARA. En aquell moment, ella no tenia papers i buscava feina com a cuidadora al portal Milanuncios. L'home, que tenia 68 anys, hi va contactar i la va portar fins a un pis del Prat de Llobregat fent-li creure que anava a una entrevista laboral. Un cop allà la va agredir sexualment. Després de l'agressió el condemnat va advertir la víctima que si el denunciava faria que la deportessin.

Una nit del 2017, Michael Berkheimer va decidir anar a sopar amb la seva família i amics al restaurant Wings on Brookwood, a la ciutat de Hamilton, a l'estat nord-americà d'Ohio. Per menjar es va demanar unes ales de pollastre sense ossos amb all i parmesà. Mentre mastegava va notar que una part del pollastre anava per la via equivocada i, tot i que va intentar vomitar, no va aconseguir desfer-se'n. Al llarg d'aquella nit va tenir febre i els dos dies següents no podia menjar res. Resulta que el pollastre sense ossos sí que en portava, concretament un os de tres centímetres i mig que els metges van haver de treure-li de la gola mitjançant cirurgia.

L'Audiència Provincial de Barcelona ha confirmat la condemna per abusos sexuals al massatgista de Sant Pol de Mar, Eduard Sauleda, que "desbloquejava sexualment" les seves pacients. L'home no podrà exercir durant dos anys perquè la sentència, que ja és ferma, també inclou una inhabilitació per dos anys. Tot i això, no entrarà a presó perquè el jutjat penal d'Arenys de Mar el va condemnar a 48 mesos de sanció, que equivalen a 14.400 euros, pels delictes contra les tres noies que el van denunciar. Dues d'elles rebran indemnitzacions de 3.000 euros, i la tercera, de 1.500.

Rafael Rubio té 68 anys i està jubilat. Durant quatre dècades ha treballat als tallers de manteniment i reparació del metro de Barcelona situats a Vilapicina i ara una sentència li dona la raó: aquesta feina li ha perjudicat la salut de per vida. El causant, l'exposició a l'amiant. Fins ara, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ho negava, però el jutjat social número 4 de Barcelona ha donat la raó a Rubio i li ha reconegut la situació d'incapacitat permanent. És el primer treballador viu que aconsegueix una sentència favorable d'aquestes característiques, després que la justícia reconegués el 2022 que l'exposició a aquest material que fa unes dècades es feia servir a dojo en la construcció havia causat la mort d'un company seu. Ara el jutge també acredita que Rubio pateix fibrosi pulmonar i vincula la patologia a un origen professional.

La sentència condemnatòria per un delicte d'agressió sexual contra Dani Alves no és una sorpresa. Havia anat quedant clar que tots els indicis i totes les proves apuntaven a la culpabilitat. I, en efecte, els magistrats han fet costat a la versió de la víctima i no s'han cregut el futbolista, que va dir que el sexe va ser consentit. Si de cas, la sorpresa pot tenir a veure amb la pena, que, malgrat la contundència amb què es dona credibilitat al fet delictiu, s'ha situat a la part més baixa possible: quatre anys i sis mesos de presó. A l'agressor li haurien pogut caure fins a dotze anys. L'Audiència de Barcelona també li imputa un delicte lleu de lesions, amb una pena d'uns 9.000 euros de multa, i reforça que l'agressió sexual va ser amb força física: els magistrats consideren clarament provat que l'exblaugrana va violar amb violència una dona de 23 anys en un lavabo d'un reservat de la discoteca Sutton de Barcelona la matinada del 31 de desembre del 2022.

Fa gairebé 10 anys que Virginia Giuffre va denunciar Ghislaine Maxwell per col·laborar amb el magnat Jeffrey Epstein en l'organització de l'explotació sexual de menors. La demanda és la part visible d'una llarga trama de tràfic de noies i xarxa de prostitució, vinculada amb alguns dels homes més rics i poderosos del món. La història encara es va enterbolir més quan el 2019 es va trobar el cos sense vida de Jeffrey Epstein al centre penitenciari de Manhattan on estava en presó provisional a l'espera de judici. Però ni la seva mort ni les pressions per forçar l'hermetisme del cas han impedit que la jutgessa de Nova York Loretta Preska, que porta la demanda presentada el 2015, hagi aixecat el secret de sumari del cas.

La sentència del jutjat contenciós administratiu 5 de Barcelona que ha declarat nuls els projectes de reurbanització dels eixos verds de Consell de Cent i Enric Granados i que ordena retornar la urbanització dels carrers al seu estat anterior, ha suscitat un gran enrenou polític i mediàtic amb posicionaments d’incredulitat. Però més enllà de les consideracions sobre si la sentència és més o menys congruent, convé fer una anàlisi dels seus fonaments principals, per veure si realment té raó des d'un punt de vista jurídico-urbanístic.

El productor de cinema Harvey Weinstein, antic magnat del sector i que ja compleix una condemna de 23 anys per delictes sexuals, ha estat condemnat a 16 anys més pel Tribunal Superior de Califòrnia per uns altres tres delictes sexuals, comesos contra una model en un hotel de Los Angeles. Weinstein ja havia estat declarat culpable d’aquests delictes al desembre per part d'un jurat, i el tribunal ha concretat ara la pena.

El Pep (és un nom fictici per garantir-ne l'anonimat) treballa en una agència de comunicació. Un cop l'any, la propietària de l'empresa convida tota la plantilla a pujar a uns autobusos per passar dos dies en un hotel fora de Barcelona entre setmana. És el tret de sortida d'una experiència laboral totalment immersiva. "A part d'organitzar activitats com tallers, n'hi ha alguna per fer equip com un tast de vins i sobretot molt de menjar i alcohol", explica a l'ARA. Si algú no hi pot anar, no passa res. El departament de recursos humans no els obliga a participar-hi, però sí que els anima molt a fer pinya. "Em sembla bé que es vulgui encoratjar que hi hagi bones vibracions dins l'equip, perquè passes moltes hores al dia treballant amb la mateixa gent. Però fins a un punt. Crec que s'ha de respectar que hi ha persones amb qui et dus millor i pitjor i també que alguns som més introvertits que d'altres".

Calixto M.G. era un inspector de la Policia Nacional destinat a la unitat de droga i crim organitzat. Per davant dels seus ulls passaven criminals que acumulaven fortunes i vides de luxe de què, en realitat, ell també gaudia. A banda d'agent, Calixto era el líder d'un grup criminal dedicat al tràfic de drogues i la seva condició de policia el va ajudar durant un temps a anar un pas per davant dels seus companys del cos. L'hivern del 2014 va buscar una empresa de logística a prop del port de Barcelona, Vapores Suardiaz Mediterráneo SA, i va aconseguir convèncer dos dels seus treballadors, José Antonio C.R., responsable de logística, i Javier L.Z., encarregat del magatzem, de sumar-se al seu lucratiu negoci. Ell no s'embrutaria les mans, els controlaria des de dalt aconsellant-los en com fer-ho i quins programes de comunicació utilitzar per esquivar la policia.

El jutjat social número 8 de Barcelona ha dictat una sentència pionera, que estableix per primera vegada l'exposició a l'amiant com a causa de mort d'un extreballador del metro de Barcelona. L'home va tenir un mesotelioma pleural, un càncer molt agressiu que li va causar la mort el 2019 i que ara es confirma "gairebé amb absoluta certesa" que va ser provocat per l'exposició durant més de 20 anys a l'amiant.

L'octubre del 2019 una immobiliària posa un anunci de lloguer d'un pis a Barcelona en què s'especifica com a requisit per als futurs inquilins que han de ser "persones estudiants, espanyoles, amb contracte indefinit". Avui, una jutgessa ha ratificat la que, segons el consistori, és la primera sanció a l'estat espanyol per "discriminació en l'accés a l'habitatge". Es demanen 90.001 euros a l'agent immobiliari per haver exclòs del seu anunci tot el col·lectiu de persones amb nacionalitats d'altres països.