Els resultats electorals confirmen la fi de l'onada verda del 2019. Després de quatre anys de Pacte Verd Europeu, l'extrema dreta i la seva agenda contrària a la descarbonització avancen més que mai i el partit d'Els Verds-ALE s'endú una de les pitjors patacades de la nit: perd 20 escons. "És un resultat dolent, dolent, comparat amb el 2019", admetia aquest matí la secretària general del grup europeu, Benedetta De Marte, i, tanmateix, s'oferia a socialistes i conservadors per formar part de la majoria parlamentària en la pròxima legislatura. "Si Els Verds formen part d'una futura majoria, serà per continuar amb la feina del Pacte Verd", ha afegit, en declaracions a Politico.

La pagesia europea està en peu de guerra, i l'extrema dreta en treu rèdit polític per posar bastons a les rodes de la lluita contra l'emergència climàtica. Les consignes contra el pacte verd (green deal) de la Unió Europea es repeteixen a les manifestacions camperoles de França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia i Espanya. Arreu d'Europa, sembla que les reivindicacions dels agricultors xoquen amb el procés de descarbonització i transició ecològica impulsat per l'Acord de París. Però són realment contradictoris els reclams de la pagesia i la lluita contra el canvi climàtic?

La Comissió Europea es manté ferma: el gas i la nuclear són energies necessàries per a la transició ecològica i així han de ser classificades. Ni les protestes d'activistes ecològics, ni l'opinió dels experts o l'oposició de diversos països de la UE han fet canviar d'opinió l'executiu comunitari respecte a la controvertida proposta per catalogar les energies verdes de cara als inversors privats en el context de la transició cap a una economia europea lliure d'emissions. Aquesta classificació és l'anomenada "taxonomia" i ha de servir de guia perquè el sector privat canalitzi les seves inversions en la direcció als objectius climàtics, però el fet que les inversions en gas i nuclear siguin també incentivades en aquesta línia desperta molt malestar, per les emissions del primer recurs i els residus nocius del segon.

Més crítiques contra la proposta de la Comissió Europea d'incloure el gas i l'energia nuclear en la llista d'inversions considerades verdes. La plataforma d'experts que assessora l'executiu comunitari en aquestes qüestions rebutja el plantejament de la Comissió en el disseny de l'anomenada taxonomia verda. La Plataforma de Finances Sostenibles mostra, de fet, una "profunda preocupació" per l'impacte que pugui tenir la legislació si Brussel·les l'aplica tal com està dissenyada actualment.

Conscient que seria polèmica, la Comissió Europea es va esperar fins poc abans de les campanades del 31 de desembre per presentar la proposta de l'anomenada taxonomia, el sistema que ha de classificar els sistemes de generació d'energia en funció de si són o no sostenibles de cara a fer-les més atractives per a la inversió del sector privat. En la seva proposta, l'executiu comunitari preveu penjar l'etiqueta verda tant a l'energia nuclear com al gas, cosa que no només ha fet posar les mans al cap a les principals veus ecologistes, sinó que ha dividit amb força els governs europeus, amb visions molt diferents en funció no només del seu color polític sinó també de les seves necessitats i recursos.

Dissortadament, el model econòmic català no és sinó una variant del de l’Europa meridional, la que integren Portugal, Espanya i Itàlia. Aquest model es caracteritza fonamentalment per la baixa incorporació del coneixement en la producció. Tres indicadors ho posen de manifest: en aquests països entre el 30% i el 40% dels treballadors ocupats tenen com a màxim els estudis secundaris inferiors (l’equivalent a l’ESO), quan al centre i al nord d’Europa la proporció no supera el 15%; en aquests països la inversió en R+D que fan les empreses privades no arriba a l'1% del PIB, quan allà se situa entre l'1,5% i el 2,5%; finalment, en aquests països no hi ha cap universitat situada entre les millors 150 del món (d’acord amb la classificació més utilitzada per mesurar aquest evanescent concepte).

La llei climàtica de la Comissió Europea fixa el compromís europeu d'assolir la neutralitat climàtica el 2050, però no estableix objectius concrets a més curt termini. Per a la pròxima dècada, que els científics han definit com a crucial per evitar els pitjors efectes de l'emergència climàtica, la llei europea diu només que cal "explorar les opcions [que hi ha] per a un nou objectiu el 2030 de reducció del 50% al 55% de les emissions respecte del 1990".

Si la Unió Europea en el seu conjunt no ha pogut firmar una declaració comprometent-se a la neutralitat d'emissions el 2050 és perquè hi ha països altament dependents dels combustibles fòssils que s'hi oposen, com ara Polònia. Però amb la voluntat de seduir aquests països a les portes d'una cimera europea on esperen que s'aixequi el veto, i també de complir la promesa de promoure un Green Deal (un pacte verd europeu vinculant legislativament), la nova Comissió Europea encapçalada per Ursula von der Leyen promet mobilitzar 100.000 milions d'euros per a la transició ecològica justa, una xifra rodona i arrodonida a l'alça que Brussel·les no deixa clar com s'obtindrà.