L'1 de gener del 2025 era una data assenyalada al calendari dels veïns de l'àrea metropolitana de Barcelona. Després de mesos a mig gas, sis zones de baixes emissions (ZBE) començaven a funcionar a ple rendiment i, per tant, amb multes. És el cas de Sant Boi de Llobregat, Cerdanyola, Sant Joan Despí, Gavà i Viladecans. En aquestes ciutats, els veïns amb cotxes contaminants poden circular pels barris afectats un màxim de 24 dies l'any si hi estan registrats, però, si superen aquest llindar i no acrediten cap circumstància especial, com baixos nivells de renda o necessitats de transport per motius sanitaris, són multats. Només hi ha una excepció: Cerdanyola ha decidit eximir tots els veïns empadronats de les multes durant els pròxims tres anys. Ara, altres municipis seguiran el mateix camí.

"La qualitat de l'aire és la millor des que es mesura a Barcelona. Avui tenim l'aire més net dels últims 25 anys", ha anunciat aquest dilluns la primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, en la presentació de l'informe del 2023 de l'avaluació de la qualitat de l'aire que cada any realitza l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Després d'un 2022 d'augment moderat de contaminació a la capital catalana amb la sortida del confinament i la pandèmia, l'any passat Barcelona va assolir dos objectius importants: es van complir tots els límits europeus de contaminació –més baixos que els que marca l'Organització Mundial de la Salut (OMS)–  i, de mitjana, l'aire de la ciutat va tenir els nivells de contaminació més baixos de l'últim quart de segle.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat les zones de baixes emissions (ZBE) de quatre ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona, tal com ja va fer amb la de la capital catalana el 2022. Els municipis són Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà i Esplugues, zones per on passen les rondes d'entrada i sortida a la capital catalana. Segons ha avançat El Periódico i ha confirmat l'ACN el motiu és el mateix que la justícia va esgrimir fa dos anys amb Barcelona: una manca d'argumentació de les restriccions.

Ara fa un temps explicàvem a l'Ara Motor la intenció del govern espanyol de modificar el sistema d'etiquetes de la DGT, però durant gairebé quatre anys no s'ha sabut pràcticament res més del tema ni s'han pogut resoldre els dubtes principals que poden tenir els propietaris de vehicles híbrids o elèctrics: saber si amb el canvi de normativa perdrien les seves etiquetes ECO o 0. Doncs bé, tot i que encara no hi hagi cap data confirmada per fer el canvi ni si s'incorporarà alguna etiqueta nova, el que sembla clar és que les modificacions que s'apliquin no tindran efecte retroactiu.

Després de mesos d'estira-i-arronses amb els municipis metropolitans, el Govern acceptarà que les grans ciutats frontereres comparteixin la gestió de les zones de baixes emissions (ZBE). Segons ha pogut confirmar l'ARA, la conselleria d'Acció Climàtica ha inclòs en el Pla de Qualitat de l'Aire –que inclou la regulació d'aquests espais de circulació lliure dels vehicles més contaminants– aquesta possibilitat, que fins ara no estava prevista i que permetria, per exemple, la creació d'eixos entre Sabadell, Terrassa i Rubí; Girona i Salt, o Reus i Tarragona.

Per primer cop Barcelona tancarà l'any complint els límits europeus de contaminació. Aquest any, totes les estacions de la ciutat, tant les de fons com les de trànsit, han registrat de mitjana anual uns nivells de diòxid de nitrogen (N02) –el contaminant més vinculat a la circulació– inferiors als 40 µg/m³ que suposen el límit actual. Un límit, tanmateix, que la mateixa Unió Europea ja ha alertat que caldrà rebaixar a la meitat –20 µg/m³– a partir del 2030 i que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) voldria reduir encara més.

Topada entre els municipis de l'Arc Metropolità i la Generalitat arran de la regulació de les zones de baixes emissions (ZBE). Els alcaldes de Sabadell, Terrassa, Granollers, Martorell, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú han presentat aquest dimarts la seva pròpia proposta compartida per regular les ZBE als seus municipis amb crítiques al Govern, al qual han acusat de preparar un decret per regular les ZBE "al marge del món local".

L'any 2021 es va aprovar la llei del canvi climàtic i transició energètica que establia que l'any 2023 totes les ciutats de més de 50.000 habitants havien de tenir una zona de baixes emissions (ZBE) que regulés l'accés dels vehicles més contaminants. Però l'any 2023 està a punt d'afrontar el seu darrer trimestre i actualment tan sols 13 ciutats de les 151 que haurien de tenir una ZBE a tot l'Estat en tenen una plenament vigent.

Revolta de Badalona contra la llei que obliga totes les ciutats de més de 50.000 habitants a implementar abans del 2024 una ZBE, les zones de baixes emissions planificades per reduir els índexs de contaminació i que restringeixen el pas dels vehicles més contaminants. L'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, ha anunciat que portarà al pròxim ple municipal la proposta d'ajornar tres anys la mesura per no perjudicar l'economia de les famílies que no es podrien canviar el cotxe per un de més sostenible que pogués circular per l'àrea d'exclusió. Segons un estudi d'ISGlobal, només a Barcelona la contaminació causa 500 morts prematures i 2.000 casos d'asma infantil.

Fa pocs dies es va conèixer la condemna que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat contra Espanya per l'excés de contaminació a l'aire durant anys a Barcelona, la seva corona metropolitana i Madrid. Entre el 2010 i el 2018, aquestes zones han superat àmpliament el màxim anual permès de diòxid de nitrogen (NO₂) —un contaminant lligat al trànsit— i la sentència retreu a l'Estat, i de rebot als respectius ajuntaments, que no hagin pres les "mesures adequades" per posar-hi remei i hagin posat en perill la salut dels ciutadans i també del medi ambient. Era una sentència esperada que afecta un període anterior a la posada en marxa de la zona de baixes emissions (ZBE), que, precisament, es va implantar per reduir la contaminació del trànsit amb tot un sistema d'etiquetes que regulen quan i com poden circular els vehicles en funció del seu grau de contaminació.

Canvis a la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona. Després que el TSJC en tombés al març l'ordenança que la regula, l'Ajuntament de Barcelona ha presentat avui una actualització del text que, a part de millorar la justificació de la restricció (que era un dels aspectes qüestionats per la justícia), també hi introdueix una "dimensió més social". D'entrada, tothom que pugui acreditar que té pocs ingressos quedarà alliberat de les sancions, encara que circuli amb un vehicle sense etiqueta ambiental en l'horari de funcionament de la ZBE.

Cansades que l'opció de fer pagar un peatge a qualsevol conductor que circuli per Barcelona en vehicle privat sigui des de fa anys una proposta en estudi i sense concrecions, un conglomerat d'entitats ecologistes i veïnals han treballat a l'ombra durant més d'un any per fer el seu propi projecte de taxa anticontaminació i posar-lo sobre la taula dels polítics per fer pressió, sobretot ara que a la ciutat ja hi ressonen amb força els tambors electorals. Plantegen que tothom que circuli en moto, cotxe, furgoneta o camió per dins de l'àmbit que ara delimita la zona de baixes emissions (ZBE) hagi de pagar 4 euros al dia per fer-ho. Un peatge que, en aquest cas, pagaria tothom sense distincions en funció de l'etiqueta ambiental com fa la ZBE. Consideren que ja ha quedat demostrat que aquesta regulació és insuficient i que cal fer el salt a la següent pantalla, com ja han fet 19 ciutats europees com Estocolm (14 euros), Londres (12 euros) o Milà (5 euros). I calculen que aquest peatge permetria una reducció mínima del 21% del trànsit.

A mesura que es normalitza el trànsit a Barcelona, la ciutat torna a ensopegar amb pics de contaminació per sobre del que permet la directiva europea. El balanç de la qualitat de l'aire s'ha truncat al març després del miratge de la pandèmia, que va oferir una caiguda dels contaminants com l'òxid de nitrogen (NO2) o les partícules. Les dades interanuals d'emissions de NO2 al març a l'estació de l'Eixample van mostrar una mitjana de 40,30 µg/m³ en els últims dotze mesos, de manera que ja se superava el màxim legal de la UE de 40 µg/m³, segons el balanç publicat al portal Contaminació Barcelona.

Eliminar la zona de baixes emissions a Barcelona és una decisió que va contra les directives europees, contra els consells de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), contra el consens dels científics i, en definitiva, "contra el sentit comú" que hauria de ser protegir la salut pública. La contundent declaració la subscriuen les ciutats de Londres, París, Roma i Milà en una carta oberta en què donen suport a la capital catalana dies després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi sentenciat l'anul·lació d'aquest perímetre en el qual estan vetats els vehicles més contaminants. La zona de baixes emissions no ha quedat enfonsada -la sentència admet recurs, que ara tant Ajuntament com Generalitat preparen a contrarellotge- però sí tocada i això és alarmant davant "l'evidència científica que és una mesura que salva vides", censuren les capitals europees.

Unes 500 morts prematures cada any, més de 2.000 casos de malalties greus i més d'un miler d'asma infantil. Són només tres exemples de l'amenaça provada sobre la salut que representa la contaminació de l'aire a Barcelona i que s'ha anat recollint durant més d'una dècada d'estudis de l'ISGlobal sobre la qualitat de l'aire. Els científics d'aquest organisme esgrimeixen aquestes certeses fruit de la recerca com el principal argument perquè la zona de baixes emissions no acabi tombada malgrat la sentència del TSJC que l'ha deixat a la corda fluixa.

Resposta unitària i contundent contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que dilluns va decidir anul·lar la zona de baixes emissions de Barcelona. De moment, tant l’equip de Colau com la Generalitat han anunciat que presentaran un recurs de cassació al Tribunal Suprem i l’objectiu final és que els altres quatre municipis afectats –l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià del Besòs– també presentin al·legacions a mesura que els arribi la sentència. “Serà una cadena de recursos coordinada de cada administració afectada”, ha explicat la tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, en una compareixença conjunta amb el director general de qualitat ambiental de la Generalitat, Marc Sanglas, i el director de sostenibilitat de l’AMB, Joan Maria Bigas.

La sentència judicial no és ferma i, per tant, la zona de baixes emissions (ZBE) continua vigent. Aquesta és la línia que ha defensat aquest dimarts al matí l'Ajuntament de Barcelona per mitjà de la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, que ha assegurat –en declaracions a RAC1– que el consistori defensarà el projecte de manera "col·lectiva" amb totes les administracions. Després que ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tombés la ZBE, Sanz ha insistit aquest dimarts que la mesura buscava "protegir la vida de la gent sense distinció per rendes". Aquesta és, de fet, la mesura estrella de Barcelona per reduir les emissions contaminants dels vehicles a l'àrea urbana.

Costa d'entendre el sentit últim de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la l'ordenança municipal de la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona, una ciutat amb uns índexs de contaminació elevadíssims i que ja fa uns anys que en aquest terreny està en el punt de mira d'Europa. De fet, la capital catalana és una de les ciutats europees amb més densitat de trànsit de vehicles. El TSJC no deu ignorar que la justícia europea té obert un procediment sancionador contra Espanya pel fet que tant Barcelona (i diverses ciutats de la seva àrea metropolitana) com Madrid superen de manera "sistemàtica i continuada" els límits d'emissions de diòxid de nitrogen (NO2). La ZBE que ara queda en l'aire –tot i que no suspesa, ja que hi ha marge per a recursos judicials– era una resposta a aquesta justificada i lògica pressió europea. És més, l’Agència Europea del Medi Ambient ha alertat que la ZBE no és suficient. Tot això ho deuen saber els jutges del TSJC, la sentència dels quals resulta contradictòria amb aquesta realitat ambiental i judicial d'àmbit europeu.

Trajectes més llargs. Paradoxalment, les mesures per reduir la contaminació del trànsit rodat han fet que hi hagi més congestió a la xarxa viària de l'àrea metropolitana i que, per tant, el temps que es dedica als desplaçaments hagi augmentat en un 30%. És a dir, per a un trajecte que es feia en 30 minuts, ara se'n necessiten 39.

Sant Cugat del Vallès serà la primera ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona que tindrà una zona de baixes emissions locals (ZBE) a partir de l’1 de maig. La normativa d’accés i circulació serà la mateixa que a les rondes de Barcelona. Per tant, els vehicles als quals no els correspon distintiu ambiental de la DGT (0, ECO, B o C), prop d’un 7% del total, no podran circular per la ZBE del municipi, que comprèn una àrea de 4 km², de dilluns a divendres de 7 a 20 h. Així i tot, les restriccions estipulades per l’ordenança no afectaran els vehicles amb autoritzacions especials, com poden ser els dedicats a transports de persones amb mobilitat reduïda (VMPR). El règim sancionador entrarà en vigor, per a motos i cotxes sense el distintiu, l’1 de novembre, i les multes econòmiques oscil·laran entre 100 i 500 euros.