Mobilitat

Els vehicles amb etiqueta groga, el pròxim veto (sense data) de la zona de baixes emissions

Barcelona calcula que les restriccions actuals han reduït un 11% el diòxid de nitrogen

4 min
Una de les senyalitzacions de la zona de baixes emissions a Barcelona.

BarcelonaDos anys després de posar en marxa la zona de baixes emissions (ZBE), que restringeix la circulació dels vehicles més contaminants a l'espai delimitat per les rondes, l'Ajuntament de Barcelona considera que tots els canvis aplicats han valgut la pena i que els resultats avalen la mesura. Si es compara el que hi havia el 2017, que és quan es va començar a dissenyar l'estratègia, i el que hi ha ara –superada la davallada de mobilitat dels confinaments–, s'estima que la ZBE ha permès eliminar uns 609.000 viatges dels vehicles més contaminants, sense que això hagi comportat una disminució trànsit. I en termes de qualitat de l'aire, es calcula una baixada de les emissions de diòxid de nitrogen (NO2), que és el contaminant més vinculat a la circulació, de l'11%. La ciutat posa ara en el focus els vehicles amb etiqueta groga, i especialment els Euro 4 dièsel (matriculats a partir del gener del 2006), com a següents en entrar en el veto per millorar resultats, però encara sense una data concreta i amb l'avís conciliador que es donarà temps a tothom per preparar-s-hi i que la decisió s'ha de consensuar entre totes les administracions implicades.

"Tot i ser una mesura pionera, la ZBE ha aconseguit els objectius que perseguia", segons el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, que remarca que des de l'inici es va plantejar una reducció de la concentració de NO2 d'entre 3,1 i 7,7 micrograms per metre cúbic (μg/m3) i que les dades del desembre de l'any passat situen la reducció mitjana al conjunt de Barcelona en 4,3 μg/m3 i puntes a la zona més contaminada, l'Eixample, de 8,6. Però en aquesta estació es va tancar el 2021 amb 46 μg/m3, sis punts per sobre del sostre dels 40 que fixa la Comunitat Europea i molt per sobre de la recomanació de l'OMS, que recomana abaixar el llindar fins als 10.

Tot i que encara hi ha excepcions vigents, com els permisos de circulació especials per a camions N2 i N3 que tenen el compromís de renovar-se a curt termini i també la moratòria per al transport col·lectiu, que venç el juliol d'aquest any, els vehicles sense etiqueta que entren dins l'àmbit de les rondes han passat de ser el 20% fa cinc anys a representar avui entre el 3% i el 4%. I, malgrat que els vehicles amb etiqueta groga encara hi poden circular, l'Ajuntament assegura que també se n'ha reduït la presència per "efecte contagi": si abans eren el 47% ara són el 24%.

En total, això suposa que el 40% dels vehicles més contaminants que circulaven per la ciutat el 2017 ja no hi circulen. Uns 26.000 van demanar autorització diària per poder saltar-se la restricció: però, de mitjana, cadascun d'aquests conductors no va sol·licitar més de quatre permisos. El govern municipal defensa ara avançar en la regulació del grup de vehicles inclosos amb l'etiqueta groga, especialment l'Euro 4 dièsel, tot i que és una mesura que encara no té calendari i que el mateix Badia assegura que s'haurà d'aplicar sense urgències per donar temps als propietaris de vehicles d'amortitzar-los i renovar-los.

El peatge, l'etern debat

El que sí que consideren que es podria fer ara mateix, sobretot per començar a conscienciar de les emissions que produeixen aquests vehicles, és dividir l'etiqueta en dues categories: Euro 4 (turismes i furgonetes lleugeres de gasolina matriculades a partir del gener del 2000 i de dièsel a partir del gener del 2006), que seran els primers que entraran en el veto, i Euro 5. I sobre la possibilitat d'implantar un peatge de congestió, que seria el pas següent per intentar complir els límits d'emissions estipulats per Europa, el regidor assenyala que les competències per aplicar-lo serien d'Estat i Generalitat i que, en les últimes converses, no hi havia cap previsió. "S'ha d'afinar molt el debat perquè hi ha molts tipus de peatge", defensa Badia, que apunta que el que sí que s'ha demanat és reunir el grup de treball que es va anunciar per abordar la qüestió i que encara no s'ha posat en marxa.

L'Ajuntament també ha demanat que la nova llei de mobilitat sostenible espanyola pugui habilitar els consistoris de les ciutats més congestionades a activar ells mateixos aquesta mena de peatges, però que encara no queda clar si aquesta mesura formarà part del text que acabarà validant el Congrés. En tot cas, l'Ajuntament defensa que abans d'acordar nous passos que vagin més enllà de la ZBE caldrà valorar l'impacte que tindran en la mobilitat la retirada dels peatges i l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni, i que la possible posada en marxa d'un peatge de congestió "no serà ni ràpida ni imminent".

Evitar 125 morts anuals

A l'hora de fer balanç d'aquests primers dos anys de ZBE, la regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha posat èmfasi en les 125 morts anuals que s'estima que s'eviten amb les noves mesures sobre el total de mil morts prematures que la ciutat atribueix a l'excés de contaminació. Respecte a les dades que hi havia el 2017, també es calcula una reducció del 5% de nous casos d'asma infantil i de l'1% dels nous diagnòstics de càncer de pulmó.

Durant tot el 2021 es van imposar 69.145 multes a conductors infractors, un volum que el govern municipal destaca que és baix si es compara amb altres tipus d'infraccions, com l'excés de velocitat o saltar-se semàfors. Pel que fa a l'ús de la T-verda, que és el títol de transport gratuït que es dona a qui desballesta el vehicle contaminant i es compromet a no adquirir-ne cap durant els tres anys de vigència del títol, se n'han expedit 13.285 des del 2017 fins ara.

stats