Científics a favor de la zona de baixes emissions: "És una emergència de salut humana"

BarcelonaUnes 500 morts prematures cada any, més de 2.000 casos de malalties greus i més d'un miler d'asma infantil. Són només tres exemples de l'amenaça provada sobre la salut que representa la contaminació de l'aire a Barcelona i que s'ha anat recollint durant més d'una dècada d'estudis de l'ISGlobal sobre la qualitat de l'aire. Els científics d'aquest organisme esgrimeixen aquestes certeses fruit de la recerca com el principal argument perquè la zona de baixes emissions no acabi tombada malgrat la sentència del TSJC que l'ha deixat a la corda fluixa.

Les emissions contaminants són un "problema cronificat" a la ciutat, alerten els investigadors en un comunicat conjunt, en el qual criden a no fer passos enrere en l'adopció de mesures per respondre al que titllen d'"emergència de salut humana". Les zones de baixes emissions com la que encara està vigent a Barcelona i en quatre municipis de l'entorn –l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Esplugues i Sant Adrià de Besòs– redueixen les concentracions d'òxid de nitrogen (NO2) que deriven principalment del trànsit. Reduint-les també s'ataca altres contaminants, com les micropartícules (les PM10 i les encara més petites PM2,5), que estudis han certificat que són capaces d'afectar els òrgans en casos de llarga exposició a alta pol·lució.

Rebatent un dels arguments esgrimits pels magistrats del TSJC, els científics defensen que lluny de generar desigualtats socials, una zona de baixes emissions és en realitat una eina beneficiosa per lluitar contra aquestes desigualtats: "Els beneficis de la millora de la qualitat de l'aire són universals, independentment de l’edat, la classe social o l’estat de salut". El guany pot ser més gran en persones amb pitjors condicions de salut de partida i amb més desavantatges socials, unes diferències que, segons l'ISGlobal, fan pensar que les persones que tenen "més dificultat per adherir-se als canvis promoguts per la ZBE són també les que en poden treure més benefici". Un estudi del 2021 va provar que les zones més desfavorides de Barcelona tenien una mortalitat més alta atribuïble a les micropartícules PM2,5 que no pas d'altres llocs de la ciutat, una diferència que no anava lligada al temps d'exposició a la contaminació en cada cas.

Una estratègia més àmplia

Els recercadors admeten que falta temps i recorregut per tenir dades fefaents dels beneficis mediambientals que ha suposat la zona de baixes emissions a Barcelona. La moratòria per a tots els vehicles comercials (que podien seguir circulant sense limitacions) i els efectes de la pandèmia, que va alterar profundament la mobilitat, ho han posat difícil. Malgrat tot, subratllen que reduir el trànsit rodat és una mesura cabdal per rebaixar l'exposició a la contaminació de la població i que, en tot cas, la zona de baixes emissions ha de ser "un marc" a partir del qual, eventualment, introduir canvis i acompanyar-lo d'altres mesures com ara millorar la xarxa de transport públic per aconseguir l'objectiu d'un aire més net i més sa.

Els signants posen l'exemple de Londres, que va aprovar una zona de baixes emissions el 2008 però que l'ha anat modificant i afegint-hi transformacions que van des de la implantació posterior d'un peatge urbà (on els vehicles contaminants paguen per entrar al perímetre més restringit) fins a la delimitació de zones d'especial protecció on s'exigeix les emissions zero, com ara les proximitats de les escoles.