L'endemà de la investidura de Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia que ha de deixar sense efectes tota la resposta judicial contra el Procés, el Tribunal de Comptes ha celebrat l'acte de judici per responsabilitat comptable contra 35 ex alts càrrecs de la Generalitat per l'1-O i l'acció exterior entre 2012 i 2017. Entre ells, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas. La Fiscalia els demana 3,1 milions d'euros i Societat Civil Catalana, que exerceix l'acusació popular, fins a 5. Tanmateix, el càstig d'aquest procediment ja s'ha consumat amb la fiança preventiva de 9 milions que han hagut d'afrontar els encausats durant el transcurs de la instrucció, si bé el Govern va sortir a rescatar-los amb els avals de l'Institut Català de Finances. Ara, un cop acabada la vista, la causa s'aboca en una mena de desert.

Gairebé quatre anys després de les manifestacions en contra de la sentència del Procés, l'independentisme continua seient al banc dels acusats. En el cas de Girona, l'espera s'ha allargat després de la decisió de l'Audiència d'ajornar més de sis mesos el judici a l'educadora social al barri del Pont Major i activista juvenil Carla Costa. La Fiscalia li demana dos anys i mig de presó i 34.152,25 euros per desordres públics, agreujats pels desperfectes a les vies de l'AVE durant el tall. El judici s'ha celebrat finalment aquest matí i ha quedat vist per a sentència després que Costa, que va ser número 11 en les municipals del 28-M per Guanyem Girona, rebés el suport de desenes de persones a l'entrada dels tribunals. A la comitiva hi havia el nou alcalde de la ciutat, Lluc Salellas, així com representants d'Òmnium, l'ANC, Alerta Solidària, ERC i La Forja, a més de l'exalcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a condemnar per desobediència la mesa del Parlament de l'1-O. L'octubre del 2020 el tribunal ja va condemnar Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó a un any i vuit mesos d'inhabilitació, però el Tribunal Suprem va suspendre aquesta pena i va obligar a repetir el judici per falta d'imparcialitat de dos dels magistrats que havien dictat sentència. Ara el TSJC imposa quatre mesos d'inhabilitació als processats, una cinquena part de la primera pena. Ara bé, cal tenir en compte que durant tots aquests anys els quatre exmembres de la mesa no s'han pogut presentar a cap procés electoral perquè la Junta Electoral Central considera qualsevol condemna –sigui ferma o no– com una "causa d'inelegibilitat".

Encara sota l’impacte del retorn des de l’exili de Clara Ponsatí, aquest dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha jutjat Meritxell Serret, la primera exiliada de l'1-O que va emprendre el camí de tornada. Actual consellera d’Acció Exterior del govern de Pere Aragonès, se l’ha jutjat per desobediència pel seu paper en l’organització del referèndum quan era consellera d’Agricultura del govern Puigdemont. En un judici breu i sense sobresalts, Serret ha utilitzat el seu torn de paraula per defensar l'1-O davant del jutge: "Era un mandat del Parlament i el meu deure era obeir-lo".

De judicis vinculats al Procés ja n'hi ha hagut molts, però és inèdit que un d'ells s'hagi hagut de fer dues vegades. Aquest dijous ha quedat vist per a sentència un altre cop el judici per desobediència contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament del 2017, la que va tramitar algunes de les iniciatives més polèmiques del Procés, com ara les conegudes com a lleis de desconnexió. És la segona vegada que s'ha de fer, perquè el primer va ser anul·lat pel Suprem per la falta d'imparcialitat de dos dels tres jutges. Entre un judici i l'altre han passat 966 dies. En algunes coses hi ha hagut diferències, en d'altres, tot ha continuat igual. Amb els canvis que hi ha hagut, ¿n'hi haurà prou per modificar el primer veredicte, que va condemnar els acusats a 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa cadascun?

La repetició del judici als membres sobiranistes de la mesa del Parlament del 2017 no ha fet canviar de parer la Fiscalia. El fiscal Pedro Ariche no només continua pensant que els quatre acusats –Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet– van desobeir conscientment el Tribunal Constitucional, sinó que demana per a ells les mateixes penes a les quals van ser condemnats en el primer judici, que va quedar anul·lat. Així, aquest dimecres Ariche ha traslladat les seves conclusions provisionals i ha demanat per als acusats 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a cadascun.

Primer. Quatre anys llargs després de la seva sortida de la Moncloa, ja podem afirmar-ho amb rotunditat: Mariano Rajoy Brey ha estat un dels polítics més mediocres i nefastos que han ocupat, sota un règim parlamentari, la presidència del govern d’Espanya. I mira que n’hi ha per triar! Al seu costat, personatges característics dels tripijocs polítics de la Restauració alfonsina, com ara el comte de Romanones –el travieso conde, segons l’anomenava la premsa madrilenya–, semblen estadistes de la talla de Bismarck.

1. Desjudicialització. En política els objectius canvien en funció de com evolucionen les relacions de forces. Fa cinc anys les mobilitzacions eren contra la judicialització del Procés. Fracassat l’intent, l’avaluació de les relacions de forces porta ara a fer de la desjudicialització un dels objectius estratègics del moment. I ha de ser una aposta prioritària de la taula de negociació, de la qual Junts ja s’ha despenjat conforme a la lògica estratègica de l'embolica que fa fort (encara que de moment sembla que no fa gaire més que afeblir-los), que és la seva.

La macrocausa sobre l’organització de l’1-O és la primera que es va obrir i va camí de ser l’última que es jutgi. Fa gairebé un any que aquest calaix de sastre que ha anat nodrint les principals causes del Procés, sobretot la que va acabar amb la condemna del Tribunal Suprem, està encallat als jutjats, fruit d’una batalla judicial per dirimir si a la ja prou voluminosa causa mare del referèndum, que acumula 30 processats, cal sumar-hi la investigació per l’acció exterior de la Generalitat, que té en el punt de mira els exconsellers Raül Romeva, Francesc Homs o l’excap del Diplocat Albert Royo, entre una desena de persones.

L’exconseller de Presidència, Francesc Homs, ha declarat aquest divendres davant la jutge que investiga l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. La Fiscalia l’acusa de malversar diners en tres expedients del 2012 quan era secretari general de Presidència. La magistrada ja va arxivar aquesta part del cas, però el ministeri públic ho va recórrer i l’Audiència de Barcelona va ordenar que se cités a declarar Homs com a investigat. A la sortida dels jutjats l’exconseller ha criticat el paper de la Fiscalia: “Això només s’explica per raons de persecució política de la Fiscalia, que esmerça esforços en perseguir independentistes i es relaxa a més no poder quan es tracta del rei emèrit”.

El Tribunal Suprem envia la causa contra Meritxell Serret pel Procés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Després que totes les acusacions descartessin la malversació, l'alt tribunal espanyol no ha tingut cap més remei que traslladar el cas a Catalunya, tal com va fer amb la resta de processats per desobediència, els membres de la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. En dues interlocutòries redactades pel president de la sala segona, Manuel Marchena, s'acorda l'obertura de judici oral contra la diputada d'ERC a la cambra catalana, aforada davant del TSJC.

Primer gir de guió en la causa d'Exteriors al Tribunal de Comptes des que l'òrgan va renovar els seus consellers a finals de novembre. Aquest dilluns la sala de justícia ha decidit acceptar els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) per afrontar la fiança de 5,4 milions d'euros, tal com ha avançat El País i ha confirmat l'ARA. Inicialment, la delegada instructora del procediment va rebutjar aquest mecanisme creat per la Generalitat argumentant que no emparava les conductes de la trentena d'ex alts càrrecs del Govern investigats. Esperanza García considerava que el decret del Govern era legal però que no donava cobertura a aquells casos en què els implicats haguessin actuat amb "dol, culpa o negligència greu". Una decisió que va ser recorreguda per les defenses i que ara la sala d'enjudiciament rectifica, avalant que les fiances es cobreixin amb diners públics.

El Tribunal de Comptes ha aixecat l'embargament de quatre propietats que els condemnats pel procés participatiu del 9 de novembre del 2014 tenien com a garantia per afrontar costes i interessos del judici i la condemna. Aquest dijous la consellera del departament segon de la secció d'enjudiciament, Elena Hernáez, va firmar la resolució -a la qual ha tingut accés l'ARA- i aquest matí l'han rebut les defenses de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs. L'alliberament dels immobles es produeix després que la Caixa de Solidaritat abonés 190.828 euros que van acabar de cobrir la responsabilitat comptable pel 9-N.

El Tribunal Suprem (TS) no ha admès la recusació de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí, Lluís Puig i Antoni Comín contra l'instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, per haver acceptat un premi de la Fundació Villacisneros. El magistrat de la sala segona, Julián Sánchez Melgar, considera que es basa en causes "infundades i arbitràries, és abusiva i té defectes formals".

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va ser condemnada a onze anys i mig de presó per sedició per haver tramitat les lleis de desconnexió i la declaració d'independència al Parlament l'any 2017. El seu successor, Roger Torrent, no s'enfronta a penes privatives de llibertat, però sí a gairebé dos anys d'inhabilitació per haver admès a tràmit, amb la resta de membres de JxCat i ERC de la mesa, resolucions a favor de l'autodeterminació i de reprovació de la monarquia. Aquest dijous ha transcendit que la Fiscalia vol que Torrent, l'exvicepresident de la cambra Josep Costa i l'exsecretari primer de la mesa Eusebi Campdepadrós s'enfrontin a un judici per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) i els demana que quedin inhabilitats durant un any i vuit mesos per exercir qualsevol càrrec públic i una multa de 30.000 euros. Per a Adriana Delgado, exsecretària quarta de la mesa, demana una inhabilitació una mica inferior, d'un any i quatre mesos, i una multa de 24.000 euros.

Es comencen a moure peces al Tribunal de Comptes un cop renovat el ple. La lletrada de la Comunitat de Madrid Elena Hernáez, una de les conselleres proposades pel PP que va prendre possessió aquest dijous, es perfila per jutjar la causa sobre l'acció exterior de la Generalitat, segons ha pogut saber l'ARA. El repartiment dels nous membres de l'òrgan a cada secció –la de fiscalització i la d'enjudiciament– no es decidirà fins a la setmana vinent, però ja circula informalment una distribució que portaria aquesta expresidenta del Tribunal de Contractació Pública de Madrid al departament segon de la secció d'enjudiciament. Fins ara l'ocupava Margarita Mariscal de Gante, encarregada de jutjar la causa de l'1-O i la d'Exteriors. De fet, abans de plegar va donar per tancada la fase administrativa i va convidar les acusacions a presentar la demanda.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat per acabada la investigació contra els membres independentistes de la mesa del Parlament liderada per Roger Torrent, i la jutge hi veu indicis de desobediència per haver permès el debat i votació de resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació que incomplien els advertiments del Tribunal Constitucional. D'aquesta manera, la magistrada ha deixat aquest dijous a un pas del judici el mateix Torrent –actual conseller d'Empresa–, el llavors vicepresident de la mesa, Josep Costa, i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Ara la instructora ha donat 10 dies a les acusacions i a la Fiscalia –que va iniciar la causa querellant-se contra ells– perquè presentin els seus escrits d'acusació.

L'historiador Josep Lluís Alay, cap de l'oficina del president Carles Puigdemont, haurà de seure al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona. La Fiscalia l'acusa d'haver pagat amb diners públics un viatge de caràcter "personal" el 2018 com a observador del referèndum de Nova Caledònia i demana per a ell tres anys de presó i fins a disset anys d'inhabilitació per exercir un càrrec a l'administració.

"Un devastador efecte descoratjador sobre el dret a la representació política". Això és el que provoca, a parer dels magistrats del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, la condemna d'onze anys i mig de presó a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Xiol i Balaguer són els dos membres del TC que han presentat un vot particular a la decisió del ple de desestimar el recurs de Forcadell contra la sentència del Tribunal Suprem. De fet, també ho van fer en els recursos de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Com van fer en aquests casos, la pena de Forcadell també la consideren "desproporcionada". En la situació de l'expresidenta de la cambra, però, s'afegeix un altre factor a l'equació: el dret a la representació política, que consideren que ha sigut vulnerat.

El judici contra els nou de Lledoners, acusats de delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions per la mobilització contra el trasllat dels presos polítics a Madrid el gener del 2019, ha arrencat aquest dimarts als jutjats de Manresa amb la incògnita de quina serà la posició final de la Generalitat. El Govern demana fins a quinze mesos de presó per a tres d'ells –la Fiscalia eleva la petició fins als set anys–, però això pot canviar aquest dimecres, quan es presentaran els escrits de conclusions finals i el judici quedarà vist per a sentència. Segons ha pogut saber l'ARA, l'executiu estudia rebaixar les acusacions per als tres activistes per reduir-ne la pena privativa de llibertat. De fet, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ja ha afirmat aquest dimarts que l'executiu estava revisant la seva posició en aquesta causa.