Mojtaba Khamenei es converteix en nou líder suprem de l'Iran sense ser aiatol·là, sense haver ocupat mai cap càrrec i sent fill del seu antecessor. Tot i ser una figura influent en els cercles de poder del règim i malgrat que el seu nom fa anys que sona com a successor al càrrec, la tria d'un perfil com el del descendent d'Ali Khamenei al capdavant de l'Iran és poc habitual seguint els principis de la República Islàmica. Políticament, però, molts analistes hi veuen un clar gest de resposta als Estats Units i Israel.

La mort del líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, en un atac al complex governamental de Teheran executat per Israel a partir d'informació facilitada per la CIA nord-americana, obre una nova etapa al país. Khamenei havia concentrat durant 37 anys el poder polític i religiós i la seva desaparició és un canvi innegable. Un consell format pel president, el cap del poder judicial i un clergue ha assumit provisionalment les seves funcions, fins que una assemblea d'experts designi un successor. Amb tot, l'atac d'Israel i els Estats Units també ha eliminat altres elements clau de la cúpula iraniana. Encara no se sap fins a quin punt ha erosionat el règim, però és evident que l'ha deixat tocat, i per això Donald Trump i Benjamin Netanyahu criden els iranians a enderrocar la dictadura religiosa que els ha governat fins ara. Mentrestant, el règim iranià ha reaccionat intentant escalar el conflicte a tota la regió, atacant Israel i bases americanes i altres objectius a l'Iraq, Kuwait, Bahrain, Qatar, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Oman.

El règim iranià ha mostrat que té capacitat de continuar lluitant després que Israel i els Estats Units matessin dissabte el seu líder suprem Ali Khamenei, que va governar 36 anys amb mà de ferro. A banda de posar en marxa el procés de successió amb un govern interí, la República Islàmica ha respost amb diverses onades d'atacs contra Israel, amb nou morts, i sis països del Golf: l'Aràbia Saudita, els Emirats, Bahrain, Qatar i Kuwait, on ham mort, tres soldats estatunidencs. Teheran diu que continuarà els atacs. Washington i Tel-Aviv han tornat a colpejar Teheran i altres ciutats iranianes i prometen igualment seguir atacant. L'escalada amenaça de provocar una guerra regional.

L'Iran ha afrontat aquest divendres el catorzè dia consecutiu de protestes en un context d'apagada gairebé total d'internet i telefonia mòbil, que s'ha convertit en el principal instrument del règim per contenir una mobilització que, malgrat la repressió, no mostra senyals d'esgotament. Aïllat informativament de l'exterior, el país viu una de les fases més tenses de contestació social dels últims anys.

Abans de les eleccions estatunidenques es va parlar molt de la campanya de desinformació de Rússia amb la finalitat d’afavorir la victòria de Donald Trump. Però Putin no va ser l’únic a intentar influir de forma maliciosa en el procés electoral als Estats Units. Els serveis d’intel·ligència del país nord-americà han acreditat que hi va haver una campanya semblant, però en sentit contrari, és a dir, a favor dels interessos de Harris, originada a Teheran. No hi pot haver una prova més fefaent del temor que li provocava al règim iranià el possible retorn de Trump a la Casa Blanca. 

Feia cinc anys que el líder suprem de l'Iran no s'adreçava al seu poble en el sermó del divendres. Però aquest no era un divendres qualsevol. Teheran rendia homenatge en un acte al líder de Hezbollah Hassan Nasrallah, mort en un atac aeri israelià al Líban dissabte passat, just quan està a punt de complir-se un any de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre que va desembocar en la guerra actual. I només tres dies després del llançament d'uns 200 coets iranians sobre territori israelià. Des del seu púlpit, Khamenei ha defensat l'atac sobre Israel d'aquesta setmana com un acte "legal i legítim", com també ha considerat "un acte legal i legítim de defensa pròpia" l'atac de Hamàs de fa un any.

L'Iran celebrarà la segona volta de les eleccions presidencials el divendres 5 de juliol, després que cap dels candidats hagi aconseguit superar el 50% dels suports. Els alts nivells d'abstenció, amb una participació del 40%, la més baixa des de l'inici de la República Islàmica el 1979, reflecteixen el desencís general dels iranians cap al règim dels aiatol·làs. Si bé els comicis a l'Iran són vistos com una mera teatralitat per mantenir l'statu quo dels clergues governants, el resultat de la primera volta ha sigut sorprenent. Un dels dos presidenciables que han passat a la segona volta és el reformista Masoud Pezeshkian, que s'ha endut el major nombre de vots, amb el 42,4%, i que s'enfrontarà a l'ultraconservador Saeed Jalili (38,6%), acèrrim defensor dels principis de la Revolució Islàmica.

La guerra a Gaza s’ha estès fins allà on molts temíem, i el conflicte ja afecta el Líban, Síria, l’Iraq i el mar Roig. Amb els repetits atacs nord-americans contra els houthis del Iemen aquest mes, la por a una conflagració regional més gran no para de créixer.

El fiscal en cap de l'Iran ha ordenat a la policia que tracti "amb contundència" les dones que no porten el vel obligatori en públic, segons s'ha publicat a la premsa local, després de gairebé quatre mesos de protestes a tot el país per reclamar la fi del règim dels aiatol·làs. Moltes dones iranianes, incloses figures conegudes com actrius, cineastes o esportistes, han aparegut en públic sense hijab des de l'esclat de les mobilitzacions que va desencadenar l'assassinat sota custòdia policial de la jove Jina Mahsa Amini, el 16 de setembre. La noia, originària del Kurdistan iranià, que estava de visita a Teheran, havia estat detinguda presumptament per portar el vel de manera inadequada, segons l'estricta llei de la República Islàmica, que exigeix que les dones portin el cap cobert en públic a partir dels 9 anys.

L'Iran ha anunciat l'execució a la forca d'un segon pres per les protestes contra el règim teocràtic que van esclatar al setembre arran de la mort sota custòdia policial de la jove Mahsa Jina Amini. Segons l'agència oficial Mizan, es tracta de Majireza Rahnavard, un jove acusat d'haver apunyalat dos membres de les forces de seguretat durant una protesta el 17 de novembre a la ciutat de Mashhad. Es tracta del segon manifestant executat en només una setmana, sota l'acusació de "lliurar una guerra contra Déu". Segons la versió que publica Mizan, Rahanavard va ser detingut intentant fugir del país, una versió que presenta contradiccions, ja que va ser arrestat al centre del país, a la ciutat de Semnan. L'agència assegura que l'execució ha sigut pública, però no hi ha hagut cap avís. La família no en sabia res. S'ha produït de matinada i els mitjans oficials n'han difós fotografies i vídeos.

Botigues, fàbriques i universitats en moltes ciutats de l'Iran s'han sumat aquest dilluns a la primera de les tres jornades de vaga convocades aquesta setmana en suport del moviment de protesta que ja s'ha convertit en el principal desafiament al règim dels aiatol·làs. Segons vídeos difosos per la televisió independent Iran International, la vaga s'ha seguit en una cinquantena de ciutats, des de Teheran fins a les més llunyanes com Sashtiari, al Sistan i Balutxistan. També a Sanandaj, al Kurdistan iranià, Urmia (Azerbaidjan occidental) i Mojnord (Khorasan del Nord). A la capital, les imatges mostren les botigues tancades als mercats de Lalezar i Cherag.

Una multitud ha rebut aquest dimecres de matinada a l'aeroport de Teheran Elnaz Rekabi, l'escaladora de 33 anys que aquest cap de setmana va competir al mundial de Seül sense portar vel en suport a les protestes contra el règim dels aiatol·làs. L'esportista va estar desapareguda durant dos dies després d'haver desafiat el codi de vestimenta i es temia per la seva seguretat.

L'escaladora iraniana Elnaz Rekabi, campiona mundial en la seva disciplina, ha estat desapareguda unes hores després de competir sense vel a Seül. Després que la seva família denunciés que hi havia perdut el contacte diumenge, un post al seu compte d'Instagram, en què no apareix en imatges, assegura que ha demanat perdó. "Em disculpo per les preocupacions que he causat", diu l'escrit, i afegeix que tornant a l'Iran amb l'equip, "d'acord amb el calendari preestablert".

"Les teves mans estan plenes de sang de les nostres joves". Aquesta frase va aparèixer de sobte dissabte a la nit a les pantalles dels iranians que estaven mirant el telenotícies del canal estatal, acompanyant una imatge del líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, envoltat de flames i amb la mira d'un fusell sobre la cara. La programació del canal estatal estava mostrant Khamenei durant una intervenció amb un grup de clergues quan la notícia va quedar interrompuda per aquesta acció de protesta mentre de fons se sentia el clam "Dona, vida, llibertat". A sota de la imatge del líder suprem s'hi veien fotos de Mahsa Amini –la noia de 22 anys que va morir sota custòdia policial i que ha desencadenat la revolta a l'Iran– i altres joves que han mort durant les protestes.

Una dona amb bicicleta sortida del no res ens avança en un dels molts embussos que se succeeixen a Teheran cada dia vestida amb roba esportiva. "Això era impensable abans, les dones no poden conduir vehicles de dues rodes", ens diu la Newsha des del nostre vehicle. Veurem què passa amb el nou president, però la majoria de dones de l'Iran encara veuen molt lluny assolir els seus drets. "Volem la llibertat d'Europa que aquí com a dones no tenim", diu l'Azadeh. I la Fairuza ens fa fixar-nos en un senyal de trànsit, equipat amb una càmera: "No és només per controlar el trànsit, també serveixen per veure si portem el mocador al cap de manera correcta, si no és així t'arriba una notificació i has d'anar a la policia". Però unes hores després ens creuem amb dues dones que passegen amb el cap descobert en un dels carrers principals de la capital.

El líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, ha defensat la Guàrdia Revolucionària durant el sermó que ha fet aquest divendres davant de milers de fidels a la mesquita de Grand Mosalla de Teheran, malgrat que els militars van abatre per error un avió comercial d'Ukraine International Airlines el passat 8 de gener a prop de la capital iraniana, causant la mort de les 176 persones que anaven a bord. Khameini ha destacat que la Guàrdia Revolucionària ha garantit la "seguretat" de l'Iran i ha recriminat que "els enemics" del país persa hagin intentat aprofitar l'incident per minar la Guàrdia Revolucionària i la República Islàmica de l'Iran. "El nostre enemic es va alegrar tant de la caiguda de l'avió com nosaltres ens vam entristir", ha afirmat.