Les protestes a l'Iran no cessen: talls d'internet, vols cancel·lats i crides a enderrocar el líder suprem

BarcelonaLes protestes antigovernamentals a l'Iran no paren de créixer. Aquesta nit, diverses manifestacions multitudinàries han omplert els carrers de Teheran i altres ciutats del país, amb crides a enderrocar el règim islàmic. Les autoritats hi han respost tallant la connexió a internet a tot el país. Les línies telefòniques no funcionen, s'han hagut de cancel·lar vols i els portals de notícies només s'actualitzen intermitentment. El líder suprem, Ali Khamenei, ha fet un discurs televisat en què ha acusat els manifestants d'actuar sota la batuta de Donald Trump i ha avisat que l'Iran "no cedirà davant d'aquells que cometen actes de vandalisme".

El detonant de les protestes ha estat aquesta vegada l'alta inflació i l'enfonsament de la moneda local, el rial. Però després de dotze dies, les manifestacions estan posant contra les cordes el règim dels aiatol·làs. Des del 28 de desembre les botigues de venda a l'engròs del Gran Basar de Teheran, motor econòmic de l'Iran, estan tancades. Les escoles de la capital també han suspès les classes, i les universitats, els exàmens de final del trimestre. I les mobilitzacions s'han anat estenent per les 31 províncies del país com una taca d'oli: hi ha hagut manifestacions en més d'un centenar de ciutats.

Les protestes són cada cop més massives, i els càntics contra el règim dels aiatol·làs, cada cop més forts. El fill de l’antic xa, Reza Pahlavi, s'ha proposat per tornar al país i agafar-ne les regnes, i ha fet una crida a través de les xarxes socials perquè la gent continuï sortint al carrer de manera massiva. Des de l'inici de les manifestacions, ja han mort 45 persones a l'Iran i dos milers més han estat detingudes, segons l'ONG Iran Human Rights.

La setmana passada el president dels Estats Units va advertir que acudirà en ajuda dels manifestants iranians si són reprimits a les protestes. La seva amenaça sona ara creïble després del que va passar a Veneçuela dissabte passat.

Khamenei ha acusat Trump aquest divendres de tenir "les mans tacades de sang", després dels atacs dels EUA al juny contra l'Iran, i l'ha instat a centrar-se en governar el seu país: "Gestiona el teu propi país, si n'ets capaç", ha etzibat. El líder suprem s'ha referit als manifestants com a "esvalotadors que vandalitzen la propietat nacional i complauen el president dels EUA". Dissabte, Khamenei va instar les autoritats del país a "parlar amb els manifestants", però va advertir que "als vandàlics se'ls hauria de posar al seu lloc".

Pujada dels preus

Tot va començar el 28 de desembre al Gran Basar de Teheran. Els comerciants de venda a l'engròs van abaixar les persianes dels seus negocis i van sortir al carrer a protestar després que el govern suspengués un programa que permetia als importadors i als productors un tipus de canvi preferencial per a determinats béns. Va ser la gota que va fer vessar el got en una situació ja insostenible: el rial ha caigut a un mínim històric durant l'últim any i la inflació s'ha disparat fins al 40% com a conseqüència de les sancions al programa nuclear iranià, però també de la corrupció i de la mala gestió del govern.

"Abans una ampolla d'un litre d'oli valia dos milions de rials, però és que ara en val deu. Qui pot pagar això?", es pregunta per telèfon una iraniana que prefereix mantenir l'anonimat. També han pujat els ous, el pollastre, la carn… Les protestes són massives, assegura. "A les sis de la tarda ja tanquen totes les botigues i la gent surt al carrer a manifestar-se". També diu que hi ha un sentiment de tristesa, de cansament. Fa poc més de tres anys ja van haver-hi protestes massives a l'Iran per la mort en custòdia policial de la jove Mahsa Amini, detinguda perquè el seu hijab no li cobria completament els cabells. El juny passat els iranians van viure una altra crisi: els Estats Units van bombardejar el país per destruir les seves instal·lacions nuclears. Què passarà ara?

Ningú té una resposta per a aquesta pregunta, però del que no hi ha dubte és que les manifestacions s'han estès per tot el país. Als comerciants s'hi han sumat els estudiants universitaris, persones de classe mitjana i algunes de la burgesia. Fins i tot hi ha hagut protestes en ciutats tradicionalment lleials al règim, com ara Qom i Mashad. “Llibertat, llibertat, llibertat!”, “Mort al dictador!” i “No tinguis por, estem tots junts!” coregen els manifestants.

A les xarxes socials circulen vídeos en què es veuen protestes multitudinàries, barricades als carrers i manifestants que intenten fugir d'agents antiavalots que els persegueixen amb moto. En altres també se senten trets i crits. De fet, les forces de seguretat han irromput fins i tot als hospitals per detenir manifestants ferits. Alguns també han estat obligats a fer confessions públiques a la televisió estatal per reconèixer els seus suposats errors.

"Ara que el règim és més inestable que mai i tem seriosament per la seva supervivència, hi ha una gran preocupació que aquesta vegada la repressió sigui encara més violenta i generalitzada que abans. Les Nacions Unides i la comunitat internacional tenen la responsabilitat d'actuar amb decisió per prevenir una altra massacre de manifestants", adverteix el director d'Iran Human Rights, Mahmood Amiry.

L'investigador principal del CIDOB Samuele C. Abrami també corrobora que es viu una situació inèdita, perquè mai abans els comerciants del Gran Basar s'havien implicat d'una manera explícita a les protestes. "Representen el cor comercial del país i són el seu termòmetre polític. El seu rol va ser crucial per a la caiguda del xa el 1979", declara.

També destaca que les manifestacions tenen lloc en un context regional i internacional sense precedents. "L’Iran ha sortit debilitat després de la guerra dels dotze dies [l'atac dels Estats Units contra les seves instal·lacions nuclears], Veneçuela era el seu aliat, i també l'ha afectat la caiguda d'Assad a Síria i el desgast de Hezbol·là al Líban", enumera. I un factor més: “Els Estats Units estan disposats a intervenir militarment per forçar canvis en altres països”. Així ha quedat demostrat a Veneçuela.

Alternativa política

Amb tot, l'expert aclareix que això no és garantia de res perquè “hi ha fissures internes en el règim, però no hi ha una alternativa clara a l'oposició”. Segons diu, el fill del xa no és un líder consolidat i només té el suport del 30 o el 35% de la població iraniana. Malgrat això, a les xarxes socials Reza Pahlavi es postula com una alternativa factible i s'especula que podria viatjar a Washington per reunir-se amb Trump pròximament.

Aquest dimecres, el president iranià, Masud Pezeshkian, va intentar calmar els ànims i va demanar que les forces de seguretat diferenciïn entre els manifestants que protesten per la situació econòmica del país i els que són “uns esvalotadors” que actuen en contra de la seguretat nacional. Així mateix, la portaveu del govern, Fatemeh Mohajerani, ha adoptat un to conciliador i ha fet una crida a favor del diàleg. Tot perquè torni la calma.