Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), haurà de retornar 82.341 euros pels cobraments indeguts que va percebre quan estava al capdavant de l'organisme. Així ho ha establert el Tribunal de Comptes, que estima parcialment la petició que havien fet tant l'advocada de l'OAC com la Fiscalia arran d'un informe de la Sindicatura de Comptes que alertava d'aquestes irregularitats. L'òrgan fiscalitzador veu acreditada la responsabilitat comptable de De Alfonso en el cobrament de sobresous que no li pertocaven, a través de complements que s'afegien a les seves nòmines.

La Fiscalia ha demanat al Tribunal de Comptes que obri una investigació sobre l'escàndol de l'extinta direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). L'objectiu, segons ha avançat El Nacional i confirmen fonts del ministeri públic a l'ARA, és aclarir si l'organisme dependent del departament de Drets Socials va incórrer en una "possible responsabilitat comptable" per les irregularitats en el pagament de prestacions econòmiques i d'habitatge a joves extutelats. Tot plegat, després que la Sindicatura de Comptes detectés més de 167 milions pagats indegudament en el conjunt de prestacions entre el 2016 i el 2022. D'aquests, 4,7 milions corresponien als indeguts a joves extutelats, que el Govern ha aprovat condonar aquest dimarts, una decisió pactada entre el PSC, ERC i Comuns.

Des del 2015 que la Casa Reial audita els seus comptes i, per primer cop des d'aleshores, ha acabat un exercici en números vermells. La institució va tancar 2024 amb un dèficit de 99.591,80 euros, segons l'informe anual del Tribunal de Comptes fet públic aquest dilluns. L'any anterior, per contra, el resultat va ser positiu, amb un saldo de 379.996 euros. El 2022 la Casa Reial també va tancar l'exercici amb un superàvit de 407.402 euros.

Quan el Tribunal de Comptes va donar a conèixer la sanció de més de 800.000 euros a Vox per finançament irregular, en una escarida nota de premsa del passat 30 d'abril va informar que dos consellers van emetre un vot particular en contra de la resolució. Es tracta de Javier Morillas i José Manuel Otero, que algunes fonts consultades per l'ARA adscriuen al sector "més conservador" de l'organisme. El que no deia aquella comunicació és que, al ple, la votació havia sigut d'un ajustadíssim 7 a 6 a favor d'imposar aquesta important multa a la formació d'extrema dreta.

L'extrema dreta espanyolista està en el punt de mira d'investigacions i sancions per finançament irregular. Tant Vox com S'ha Acabat la Festa (SALF), d'Alvise Pérez, acumulen problemes en aquest àmbit amb multes imposades i diligències obertes. El Tribunal de Comptes ja va tocar el crostó a Vox l'any passat amb dues sancions que s'enfilaven fins a un total de 233.000 euros, i aquest any un altre cop, amb 862.000 euros. Fins i tot el PSOE va presentar una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció, que va obrir una investigació al partit per finançament irregular per unes suposades donacions anònimes. Segons ha pogut saber l'ARA, el ministeri públic decidirà, en els pròxims dies, si es querella contra Vox o si arxiva les diligències. Per la seva banda, el Tribunal Suprem investiga Pérez per una donació de 100.000 euros en efectiu per part d'Álvaro Portillo, un empresari de les criptomonedes i presumpte estafador massiu.

L'independentisme es va encomanar durant el Procés a un lema, "Europa ens mira", que va fer fortuna i l'espanyolisme va ridiculitzar. Ara, però, qui també s'encomana a aquesta esperança europea és l'espanyolisme civil, en el seu cas perquè la justícia tombi l'amnistia en el supòsit de malversació i impedeixi de retruc el retorn dels exiliats –entre els quals l'expresident Carles Puigdemont–, que paral·lelament tenen oberta una causa penal al Tribunal Suprem. Paradoxalment, doncs, els que havien sacralitzat les resolucions del Tribunal Constitucional ara han deixat de confiar-hi perquè hi ha majoria progressista.

Aliança Catalana ha suspès el seu primer examen davant del Tribunal de Comptes: l'ens fiscalitzador ha detectat irregularitats greus pel que fa al seu finançament en les eleccions que van situar Sílvia Orriols al capdavant de l'alcaldia de Ripoll. No és, però, l'única formació catalana a la qual pica el crostó en l'informe sobre la despesa electoral de les municipals de 2023. Junts per Catalunya –sota la marca Compromís Municipal– i Valents –el partit que va fundar Eva Parera després de l'espantada de Manuel Valls de Barcelona– també van incórrer en presumptes irregularitats sancionables. Un parell de candidatures locals catalanes també podrien rebre sancions per males pràctiques: són Alternativa per Olèrdola i Ara Decidim Ripollet.

El Tribunal Constitucional ha anul·lat per unanimitat el decret llei que va aprovar la Generalitat per avalar des de l'Institut Català de Finances (ICF) la fiança que el Tribunal de Comptes va imposar per la causa de l'1-O i l'acció exterior. Al ple d'aquest dijous, els magistrats han estimat el recurs d'inconstitucionalitat que havia presentat Vox. Ara bé, la decisió no té cap efecte pràctic, tal com indiquen fonts del TC, del Tribunal de Comptes i de la Generalitat a l'ARA, atès que posteriorment es va aprovar un projecte de llei que hi dona cobertura.

Fa temps que el finançament de Vox està en el punt de mira del Tribunal de Comptes. En l'informe del 2019 de l'òrgan fiscalitzador ja apareixien sospites que, finalment, s'han vist confirmades. El partit d'extrema dreta va rebre donacions de caràcter finalista, prohibides per llei. Es tracta d'infraccions "molt greus contra la llei de finançament de partits" que, un cop sota sospita, van provocar que a principis d'any s'obrís un expedient a Vox. Segons ha avançat aquest dilluns El País i ha confirmat el Tribunal de Comptes, el resultat són dues multes contra la formació de Santiago Abascal, que ascendeixen a 233.324,22 euros.

Creixen les sospites sobre els comptes de Vox. Després de saber-se que el Parlament demana més informació al líder de la formació d'extrema dreta a Catalunya, Ignacio Garriga, per suposadament haver carregat despeses personals a càrrec de la cambra catalana, ara és el Tribunal de Comptes qui posa en qüestió les finances del partit a escala estatal. L'informe anual de fiscalització dels comptes dels partits polítics del 2020 fet públic avui assenyala, concretament, 103.048,30 euros que s'haurien ingressat irregularment.

L'endemà de la investidura de Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia que ha de deixar sense efectes tota la resposta judicial contra el Procés, el Tribunal de Comptes ha celebrat l'acte de judici per responsabilitat comptable contra 35 ex alts càrrecs de la Generalitat per l'1-O i l'acció exterior entre 2012 i 2017. Entre ells, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas. La Fiscalia els demana 3,1 milions d'euros i Societat Civil Catalana, que exerceix l'acusació popular, fins a 5. Tanmateix, el càstig d'aquest procediment ja s'ha consumat amb la fiança preventiva de 9 milions que han hagut d'afrontar els encausats durant el transcurs de la instrucció, si bé el Govern va sortir a rescatar-los amb els avals de l'Institut Català de Finances. Ara, un cop acabada la vista, la causa s'aboca en una mena de desert.

El finançament de Vox està en el punt de mira. El Tribunal de Comptes ha assenyalat en els seus informes del 2018 i del 2019 que el partit liderat per Santiago Abascal hauria rebut més de 300.000 euros a través de caixers automàtics de ciutadans sense identificar. La formació ultra justifica els ingressos sota l'epígraf d'"activitats promocionals" o venda de loteria, però l'ens fiscalitzador considera que no està prou argumentat: no pot dirimir si es tracta realment de la compra de productes del partit o si suposen donacions anònimes que estan prohibides per llei. És per això que el Tribunal de Comptes li adverteix que s'arrisca a una infracció greu, perquè és l'única formació de les 32 analitzades de les quals no ha identificat les donacions.

La condemna del Tribunal de Comptes per la consulta del 9-N s'haurà acabat enfilant als 6 milions d'euros, segons assegura a l'ARA un dels implicats. Aquest dilluns s'ha conegut que la sala de justícia de l'òrgan, per unanimitat, s'ha oposat a rebaixar la quantitat d'interessos que els exmembres del govern d'Artur Mas van haver de pagar per la quantitat destinada al procés participatiu del 2014. Es tracta d'1.030.295 euros, que s'afegeixen als 4,9 milions de la condemna en si i a les costes del procediment, de més de 200.000 euros.

Mentre l'independentisme està pendent dels progressos en la desjudicialització que pugui comportar l'entrada imminent en vigor de la reforma de la malversació, al Tribunal de Comptes la causa relacionada amb l'1-O continua. L'òrgan fiscalitzador va negar-se a paralitzar el procediment i continua amb el judici, encara sense data, si bé la consellera Elena Hernáez obre la porta a aturar el cas abans de dictar sentència. Així ho insinua en una interlocutòria del 22 de desembre que s'ha conegut aquest dimarts, en la qual argumenta per què va rebutjar algunes peticions de nul·litat que les defenses de la trentena d'excàrrecs de la Generalitat van plantejar en l'audiència prèvia que es va celebrar el 16 de desembre.

35 excàrrecs del Govern entre el 2012 i el 2017, entre els quals Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Artur Mas, hauran d'anar a judici al Tribunal de Comptes. En una audiència prèvia de caràcter tècnic aquest divendres, els advocats han enumerat un a un els seus arguments per demanar la nul·litat de la causa sobre l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat, per la qual la Fiscalia reclama 3,1 milions d'euros i Societat Civil Catalana 5. Les acusacions han renunciat a una despesa de 336.143 euros sobre la campanya Civisme del referèndum i s'ha arxivat el procediment per a l'exresponsable de Difusió Jaume Mestre. Però continua per als altres 35 demandats, ja que el fiscal Manuel Martín Granizo i la consellera que jutja el cas, Elena Hernáez, han anat rebutjant una a una les al·legacions.

En els mesos vinents un terme prendrà força a la política catalana: la desjudicialització. No és nou ni de bon tros, però ha agafat volada des que divendres passat la Generalitat i l'Estat van arribar a un acord pel qual "tots dos governs es comprometen a contribuir a la fi de la judicialització del conflicte polític". En altres paraules, el compromís d'intentar frenar les causes obertes als tribunals vinculades amb el Procés per poder enfortir la negociació política. Una d'aquestes batalles es lliurarà al Tribunal de Comptes, on hi ha un dels casos més mediàtics que afecta una quarantena de càrrecs vinculats a l'1-O i a l'acció exterior de la Generalitat, a qui es reclama 3,4 milions d'euros. Aquest dimecres els encausats d'Esquerra han fet un primer pas que posarà a prova si aquesta desjudicialització és possible.

La persecució del moviment independentista a través del Tribunal de Comptes va portar els seus líders al límit quan l’òrgan va decidir rebutjar els avals amb fons de l’Institut Català de Finances (ICF) per cobrir les fiances de 34 ex alts càrrecs de la Generalitat. Per afrontar aquesta situació –se’ls reclamaven fins a 5,4 milions d’euros–, Junts va aportar de manera cautelar els immobles de l’expresident Artur Mas i els exconsellers condemnats pel 9-N i ERC va decidir abonar 2,1 milions en metàl·lic. Després de la renovació de la seva composició el novembre passat, l’ens va rectificar i va decidir acceptar l’aportació de l’ICF. Els tempos, però, són lents, i gairebé quatre mesos després els republicans encara no han recuperat els diners: el Tribunal de Comptes va rebutjar dilluns passat substituir els 2,1 milions d’ERC pels avals de l’ICF argumentant que no ho podia demanar el partit. Segons ha sabut l’ARA, l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva ja ha presentat un nou escrit, aquest cop en nom seu, i la petició serà previsiblement acceptada. 

El Tribunal de Comptes és un d’aquests òrgans públics que apareixen sovint en les notícies vinculades a l’actualitat política, especialment a Catalunya en els últims anys. L’espectador està familiaritzat amb el nom de l’ens però en desconeix la funció específica o les mateixes notícies han acabat per distorsionar l’autèntica finalitat de l’organisme. Tenim la percepció que és una institució polititzada o una eina útil per al govern de torn, però al ciutadà sovint se li escapen els detalls interns que avalen aquesta tesi. La gran virtut del 30 minuts sobre el Tribunal de Comptes és que feia accessible a l’espectador el més espès, enrevessat i opac d’aquest òrgan constitucional. Feia que dinàmiques complexes fossin fàcils d’entendre. Tribunal de Comptes no és que ens tragués la bena dels ulls, però sí que ens ordenava un soroll de fons. Era la partitura que definia la melodia i acabava amb un rebombori en què l’espectador sovint se sent confós o superat.

La Fiscalia manté la seva ofensiva contra el Procés al Tribunal de Comptes, però en redueix la duresa. La demanda presentada aquest dimecres contra 35 excàrrecs del Govern per l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 rebaixa fins als 3,4 milions d'euros el cost econòmic del Procés que reclamarà en la fase d'enjudiciament que ara s'obre. És una tercera part dels 9 milions d'euros pels quals els acusats van haver de presentar fiança. Tanmateix, encara que la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, nomenés al capdavant de l'organisme Manuel Martín-Granizo, de la Unió Progressista de Fiscals, el ministeri públic continua com a acusació al costat de Societat Civil Catalana, que fa uns dies ja va presentar la seva acusació.

El Govern ha decidit aquest dimarts que sigui el departament d'Economia el que assumeixi la gestió dels avals que la Generalitat va presentar al Tribunal de Comptes per fer front a les fiances de 5,4 milions d'euros per la causa d'Exteriors. D'aquesta manera, se'n deixa al marge l'Institut Català de Finances (ICF) –tot i que aquest ens continua sent qui atorga els avals– i es responsabilitza la conselleria i el titular, Jaume Giró, del Fons Complementari de Riscos. Segons ha explicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, després de la reunió del Govern d'aquest dimarts, així "es preserva" l'ICF i també es genera un "estalvi" a les arques de la Generalitat, perquè no s'ha de fer l'encàrrec de gestió a cap altra entitat i, per tant, no s'ha de pagar cap comissió. Una comissió que fonts d'Economia xifren en un 0,5% com a mínim i en uns 50.000 euros l'any.