"El processisme ja l'hem tastat i sabem quins resultats té i, evidentment, Catalunya necessita quelcom diferent i Manresa mereix un projecte diferent per tenir resultats diferents". D'aquesta manera, Sílvia Orriols justificava el seu rebuig a integrar-se a la candidatura unitària amb Junts a la capital del Bages, on també hi ha el nou partit de Sergi Perramon. Ho feia en la presentació de l’alcaldable d'Aliança Catalana per Amposta, Èric Esteban, que va ser, precisament, el número 2 dels juntaires a les anteriors eleccions i que es va donar de baixa al febrer sabent que no seria cap de llista dels juntarires —va perdre les primàries fa un any.

La líder de Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen, no va fer cap valoració diumenge a la nit dels resultats electorals. Només va parlar –molt breument– el president del partit, Jordan Bardella, per felicitar-se de l'augment del nombre d'alcaldies. "És la progressió més important" en la història del partit. "Mai l'RN i els seus aliats no havien tingut tants càrrecs electes al territori francès", va afirmar Bardella, futur candidat del partit a les presidencials si la justícia confirma la inhabilitació de Le Pen.

L'extrema dreta no avança tant com voldria al conjunt de França, però suma nous ajuntaments i guanya força a la Catalunya Nord. Reagrupament Nacional (RN), el partit de Marine Le Pen, ja va revalidar fa una setmana l'alcaldia de Perpinyà per la via ràpida, amb majoria absoluta en primera volta, i aquest diumenge ha vençut a la segona volta de les municipals a Ribesaltes i Cànoes, al Rosselló. L'ultra Steve Fortel, a més, ha aconseguit la victòria a Elna, i el també polític d'extrema dreta Gilles Foxonet ha revalidat el seu mandat a Baixàs. "És una lliçó per al futur per a Catalunya i Espanya: dient que són feixistes no n'hi ha prou", assegura a l'ARA l'exbatlle d'Elna Nicolas Garcia. "Els catalans no podem guanyar", afegeix el regidor de Forques Jordi Vera, que subratlla que el 60% de la població prové de fora de la Catalunya Nord.

L'esquerra –malgrat les divisions dels partits– resisteix a les grans ciutats, mentre que l'extrema dreta de Marine Le Pen ha punxat. Les eleccions municipals franceses han deixat un mapa amb més alcaldies d’extrema dreta de les que hi havia fins ara, però Reagrupament Nacional (RN) no ha aconseguit l'èxit electoral que esperava. En molts municipis on el candidat d’extrema dreta havia aconseguit passar a la segona volta, finalment no ha obtingut la victòria. Els resultats –encara provisionals– demostren que l’extrema dreta, amb algunes excepcions, li costa superar el sostre del 50% dels vots i segueix sense penetrar a les grans ciutats. És un fracàs per a Le Pen, que havia arribat a tenir com a objectiu guanyar a Marsella.

La primera volta de les eleccions municipals a França, celebrades diumenge, deixa un bon grapat d'ajuntaments a l'abast de partits d'esquerra, sobretot gràcies als bons resultats de les candidatures unitàries de l'esquerra –formades majoritàriament per Socialistes i Verds– i a l'avanç de La França Insubmisa (LFI), el partit de l'esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon, que fins ara tenia molt poca implantació territorial i que per primera vegada ha exhibit múscul també a nivell local.

La primera volta de les eleccions municipals celebrades aquest diumenge a França confirma l'avanç de l'extrema dreta. Fins al pròxim diumenge no es coneixeran els resultats definitius, però el partit de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional (RN), ha aconseguit passar a la segona volta en la gran majoria de municipis on es presentava i competirà per aconseguir guanyar en ajuntaments en els quals fins ara no governava com Marsella, la segona ciutat més gran de França, Niça o Toló. "És una victòria immensa per al nostre moviment", ha assegurat Le Pen en un missatge a X.

Els francesos tornen aquest diumenge a les urnes per escollir els seus representants locals. França celebra la primera volta de les eleccions municipals, uns comicis que habitualment no tenen una dimensió nacional. Aquesta vegada, però, la proximitat de les eleccions presidencials –previstes per a la primavera del 2027– farà que la lectura dels resultats es faci en clau de política nacional. L'extrema dreta de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), un partit que tradicionalment ha tingut una implantació local feble, vol que les municipals siguin el seu trampolí cap a l'Elisi.

Josep Maria. Així és com anomenen sarcàsticament els detractors d'Aliança Catalana al militant o simpatitzant del partit de Sílvia Orriols. És un estereotip irònic per descriure un perfil d'home de mitjana edat tradicional i conservador que abans votava Convergència i que ara s'ha passat a Aliança. Fins i tot hi ha usuaris a les xarxes que utilitzen aquest nom per ridiculitzar la formació islamòfoba, subratllant la manca de dones als actes o parades que organitzen. Més enllà de la sàtira, les dades avalen el biaix masculí del partit.

Temptadora oferta d'Aliança Catalana al cor de Catalunya. I per partida doble. I un cop més rebutjada. El partit de Sílvia Orriols va proposar al regidor de Manresa, Sergi Perramon, ser l'alcaldable a la capital del Bages. Si acceptava la proposta, Perramon també seria el candidat per Barcelona a les següents eleccions catalanes. L'edil, que s'havia presentat pel Front Nacional de Catalunya (FNC), la formació de la qual es va escindir Orriols, va tornar a rebutjar l'oferta, segons ha confirmat ell mateix a l'ARA. "Em va trucar Jordi Coma en nom de la presidenta l'últim dia de l'any i ho vaig rebutjar", diu en referència a l'assessor del partit al Parlament. La direcció ha declinat confirmar la informació, a preguntes d'aquest diari.

A les darreres eleccions municipals, Aliança Catalana, que s'estrenava, només es va presentar a tres localitats, i en totes tres –Ripoll, Manlleu i Ribera d'Ondara– va obtenir representació. Als dos últims pobles, però, els caps de llista ja no són regidors. La direcció se'n va desmarcar després de diferents polèmiques o desavinences. Es va encertar, doncs, on havien de fer llista, però no en els candidats per liderar-les.

La batussa interna a ERC a Girona ciutat suma aquesta setmana un nou capítol després de mesos de pugnes pel poder i unes primàries per escollir candidat a l'alcaldia més que ajustades, que van acabar amb la victòria per un sol vot de Marc Puigtió, exalcalde de Sant Julià de Ramis i afí a Oriol Junqueras. L'executiva local dels republicans acaba de presentar aquest dilluns la dimissió per evitar que prosperi la moció de censura presentada al gener per l'únic membre de la direcció afí a Puigtió. En un comunicat conjunt, la fins ara executiva assegura que dimiteix "davant la falta de garanties democràtiques" i per no legitimar unes pràctiques que "creu contràries als valors del partit".

Aliança Catalana (AC) va néixer a Ripoll el 2020. Plataforma per Catalunya (PxC), el 2002, a Vic. Dues dècades més tard, els partits de Sílvia Orriols i de Josep Anglada, que ara s'ha refundat sota la marca de Som Identitaris (SOMI), es podrien enfrontar a les urnes a Vic. Els dos grans referents de l'extrema dreta d'arrel catalana, cara a cara.

A les darreres eleccions municipals, Aliança Catalana, que s'estrenava, va assolir representació a tres localitats: Ripoll, Manlleu i Ribera d'Ondara. A la capital del Ripollès, la candidatura encapçalada per Sílvia Orriols va passar d'1 a 6 regidors i va obtenir l'alcaldia gràcies al desacord de la resta de forces polítiques.

L'exconseller d'Economia de Junts Jaume Giró ha admès que Aliança Catalana li va oferir ser candidat a Barcelona a les pròximes eleccions municipals i que ho va rebutjar. Així ho ha avançat en una entrevista a RTVE: "Des que vaig fer el pas al costat el 4 de setembre he tingut trobades i reunions amb molta gent que m'ha ofert tota mena de coses, des de crear un partit nou a fer una plataforma ciutadana. Això també va passar i jo escolto tothom i vaig dir que no amablement", ha explicat, fent referència a la proposta de la formació islamòfoba per ser el cap de llista a la capital catalana. Giró ha explicat que la proposta no l'hi va fer directament la líder d'Aliança, Sílvia Orriols, sinó una persona de la direcció, sense concretar qui va ser.

L'aposta de la portaveu de Berga Grup Independent (BeGI), Judit Vinyes, perquè aquesta formació s'uneixi a Aliança Catalana ha trencat la formació. L'altre regidor, Lluís Minoves, ha passat a ser regidor no adscrit, i quinze dels vint integrants de la llista han mostrat la seva oposició a "qualsevol integració amb altres formacions" i han reafirmat "el caràcter independent, transversal i estrictament local d'aquest partit", que va desembarcar a l'Ajuntament el 2023 amb dos representants.

Girona encara la meitat de mandat d’un govern tripartit inèdit en la seva història, format per Guanyem, Junts i Esquerra, amb un tema més que calent sobre la taula: el canvi de model en el sistema de recollida de residus. El calendari de reciclatge per dies, amb la instauració dels anomenats contenidors intel·ligents, està considerat per unanimitat el pitjor dels primers dos anys de govern de l’alcalde Lluc Salellas, segons els vuit representants sectorials entrevistats per l’ARA.

El grup municipal de Junts a Ripoll anunciava dimarts que es despenjava de la moció de censura contra l'alcaldessa Sílvia Orriols. Sorprenentment, no ho feia públic ni la líder del grup, Montsina Llimós, ni la portaveu i alcaldable en les negociacions, Maria Soldevila, sinó el tercer regidor de la formació, Ferran Raigon (Ripoll, 2003). La roda de premsa es va convocar amb només dues hores d'antelació i van demanar a aquest jove edil, que va fer 22 anys el 9 de febrer, si volia parlar ell. "Vaig dir que sí, però reconec que tot plegat va ser força precipitat".

Les eleccions municipals d'aquest diumenge a Turquia han suposat un fort cop per al president Recep Tayyip Erdogan, que fa més de vint anys que està al poder. Els resultats provisionals mostren una derrota del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) davant la principal formació opositora, el Partit Popular Republicà (CHP), que conserva les alcaldies de les principals ciutats, Istanbul i Ankara, i millora els resultats arreu. Amb el 80% del vot escrutat, l'AKP només conserva tres de les deu ciutats més grans del país, el CHP se n'endú sis i una queda en mans del nou partit islamista YRP, a la dreta d'Erdogan. En el global del país, el CHP (37%) va per davant del partit d'Erdogan (36%), cosa que no havia passat mai en els últims 23 anys. "Turquia vol obrir la porta a una nova era política", ha dit Ozgur Ozel, president dels kemalistes.

Quan Daniela Lleixà s'estrenava, el juny passat, com a nova alcaldessa de Mas de Barberans, una veïna del poble de 84 anys la va aturar pel carrer i li va demanar si podia acompanyar-la a casa perquè li havia d'entregar un objecte especial, sense donar gaires més explicacions. "I en aquell moment vaig dubtar si m'ho demanava com a alcaldessa, com a infermera del poble o a títol particular", explica Lleixà. Mas de Barberans és un poble del Montsià que no arriba a 600 veïns. "Sempre intento separar cada rol. I la gent ho respecta".

Girat com un mitjó. Així és com ha quedat el País Valencià després dels comicis del 28 maig que van liquidar dues legislatures de governs progressistes. Un tomb del qual s'han beneficiat Vox i, especialment, el PP, que ha aconseguit la presidència de les principals institucions, incloent-hi la Generalitat, les tres corporacions provincials i els ajuntaments de totes les ciutats més habitades. Es tracta d'un domini que l'esquerra no va poder assolir en els seus últims vuit anys de govern, quan, primer la Diputació d'Alacant, i, després, l'Ajuntament d'Alacant, es van convertir en els bastions des dels quals els conservadors van organitzar la seva reconquesta del poder.