Eleccions municipals a França: l'extrema dreta avança però l'esquerra resisteix a París

ParísLa primera volta de les eleccions municipals celebrades aquest diumenge a França confirma l'avanç de l'extrema dreta. Fins al pròxim diumenge no es coneixeran els resultats definitius, però el partit de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional (RN), ha aconseguit passar a la segona volta en la gran majoria de municipis on es presentava i competirà per aconseguir guanyar en ajuntaments en els quals fins ara no governava com Marsella, la segona ciutat més gran de França, Niça o Toló. "És una victòria immensa per al nostre moviment", ha assegurat Le Pen en un missatge a X.

A Marsella, el candidat de Le Pen, Franck Allisio, ha obtingut un 35,1% dels vots, gairebé igualat amb el candidat de l'esquerra, Benoît Payan (35,6%), segons les primers projeccions. Tot i quedar segon, Allisio té opcions de guanyar en la segona volta, sobretot si l'altre candidat de l'esquerra, el de França Insubmisa, Sébastien Delogu, no s'uneix a la candidatura de Payan i, per tant, si es divideix el vot de les esquerres. El candidat de l'extrema dreta no ho té fàcil però tampoc no és un escenari impossible. Delogu, però, ha fet una crida a bastir un "front antifeixista" per evitar que governi l'RN.

A Niça, el candidat de l'extrema dreta, Éric Ciotti (no és de l'RN però és un dels seus aliats), ha liderat la primera volta amb 43,5% dels vots, segons resultats parcials, un percentatge que li augura la victòria el pròxim diumenge. A Perpinyà, la ciutat més gran que estava en mans de l'RN, l'alcalde d'extrema dreta, Louis Aliot, ha arrasat amb el 51,4% dels vots i repetirà com a alcalde, atès que els candidats que obtenen més del 50% dels vots a la primera volta ja es proclamen vencedors. L'RN també ha arrasat al seu feu històric d'Hénin-Beaumont, al nord del país, on l'alcalde d'extrema dreta ha sortit reelegit en primera volta amb el 77,8% dels vots.

Test per a Le Pen

Les eleccions municipals són un test per a tots els partits de cara a les presidencials però especialment per a l'extrema dreta de Marine Le Pen. El Reagrupament Nacional encara no sap si el candidat per a les eleccions presidencials serà Le Pen o la seva mà dreta i president de la formació, Jordan Bardella. Tot dependrà de si la justícia confirma o no la inhabilitació de la líder del partit. Però sigui quin sigui el candidat, guanyar terreny en les municipals és clau per a l'RN per tenir opcions d'arribar a l'Elisi.

El partit, que històricament ha tingut poc arrelament municipal, per aquests comicis ha doblat les llistes presentades als ajuntaments com a estratègia per tenir més presència al territori. L'RN avança clarament però a l'extrema dreta se li segueixen resistint les grans ciutats, a excepció de Marsella. A París i a Lió —on l'esquerra resisteix— els seus candidats no han superat ni la primera volta.

A la capital francesa, on la socialista Anne Hidalgo no es presenta a la reelecció, el candidat unitari de l'esquerra, Emmanuel Grégoire, ha obtingut més del 37% dels vots (segons projeccions), molt per sobre de la candidata de la dreta i exministra de cultura, Rachida Dati (25%), i de la candidata de França Insubmisa, Sophia Chikirou (12%). Dati aspirava a apoderar-se de l'Ajuntament de París, però el resultat de la primera volta l'hi posa difícil.

Canvi de sistema a les grans ciutats

El cap de la llista més votada a París el pròxim 22 de març es convertirà, molt probablement, en alcalde. Però no és automàtic. Les grans ciutats franceses estrenen en aquestes eleccions un nou sistema electoral que és més proporcional i que està pensat perquè sigui alcalde el cap de la llista més votada. Abans els electors només elegien els representants polítics del seu districte i aquests, al seu torn, votaven posteriorment l'alcalde. Aquest model feia que, en alguna ocasió, l'alcalde no fos del partit més votat.

Amb el nou sistema, els votants introdueixen dos vots: un per elegir els consellers de districte i l'altre per elegir els consellers de l'Ajuntament de la ciutat. La llista més votada obtindrà un 25% d'escons addicionals a l'Ajuntament, de tal manera que pràcticament es garanteix que l'alcalde sigui el candidat de la llista més votada pels ciutadans de la ciutat. La resta d'escons es reparteixen proporcionalment entre les llistes que han obtingut més del 5% dels vots.

Si l'extrema dreta avança, a l'esquerra la divisió dels partits marcarà els resultats de la segona volta. Socialistes, Verds i comunistes han optat per presentar llistes unitàries per tenir més opcions de guanyar en alguns ajuntaments. Aquesta vegada, però, França Insubmisa (LFI), el partit d'esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon, n'ha quedat al marge. Per a la segona volta, l'esquerra tampoc s'unirà a LFI, segons ha deixat clar aquest diumenge a la nit l'eurodiputat Raphaël Glucksmann.