Els mapes clau de les eleccions municipals a França

BarcelonaLes eleccions municipals franceses d'aquest diumenge eren l'última prova electoral abans dels comicis presidencials que s'han de celebrar el 2027, on s'ha comprovat la base de suport de l'extrema dreta i la resiliència dels principals partits en un panorama polític fragmentat i marcat per la inestabilitat parlamentària. Recollim alguns gràfics per entendre els resultats:

L'extrema dreta punxa?

Tot i que el partit de Marine Le Pen ha obtingut més alcaldies que mai, Reagrupament Nacional no ha aconseguit l'èxit electoral que s'esperava ni s'ha endut cap gran ciutat com Marsella o Toló, on tenia expectatives sobre l'alcaldia. En molts casos, el candidat del seu partit que havia passat a la segona volta no ha obtingut prou suports. L'única gran urbs de França que ha quedat en mans de la ultradreta ha estat Niça, però allà no ha guanyat RN sinó el partit ultraconservador UDR, encapçalat pel seu líder, Éric Ciotti. A Perpinyà, RN va revalidar l'alcaldia a la primera volta.

L'esquerra es consolida a les metròpolis

Aquests comicis confirmen la divisió entre zones urbanes i rurals a França. A les metròpolis com París, Lió, Marsella o Bordeus, les esquerres han demostrat que unides en una mateixa candidatura (sense la França Insubmisa) són gairebé imbatibles als centres urbans i multiculturals. En canvi, en l'anomenada "diagonal del buit", la franja que travessa França de nord-est a sud-oest (zones rurals, envellides i menys poblades), la dreta tradicional d'Els Republicans resisteix.

La Catalunya Nord, bastió de l'extrema dreta

El color negre de Reagrupament Nacional s'estén per les comarques de la Catalunya Nord. Si el 2020 la victòria de Louis Aliot a Perpinyà va ser un terratrèmol, aquest 2026 l'extrema dreta s'ha emportat municipis com Elna o Ribesaltes. Pren força no només com un vot de protesta, sinó com una força de gestió municipal cada cop més articulada, alimentada pel descontentament pels desequilibris territorials.

Lliçons per a les presidencials

Aquests comicis eren l'últim gran test abans de les eleccions presidencials del 2027. Quines lliçons en pot treure cada partit? L'espai de Marine Le Pen s'ha endut una galleda d'aigua freda al quedar-se sense cap gran capital de les que esperava. Però, amb 68 municipis, obté el seu millor resultat en unes eleccions locals. El líder del partit, i possiblement pròxim candidat, Jordan Bardella, ho venia com un èxit: "Hem aconseguit l'avenç més gran de la història".

Per a l'esquerra, aquestes eleccions han servit per adonar-se que tenen més opcions de guanyar les presidencials presentant-se en una candidatura unitària sense l'esquerra radical de LFI.

Pel que fa a l'espai del centre, l'ex primer ministre Édouard Philippe ha estat elegit alcalde de la seva ciutat, Le Havre, cosa que el situa en més bona posició per optar a la presidència el 2027. Però a banda d'aquesta victòria, ha quedat clar que el macronisme no té relleu ni implantació territorial. Tenint en compte que Emmanuel Macron no es pot tornar a presentar als comicis l'any que ve, el seu moviment corre el risc d'esdevenir irrellevant i veure com les presidencials es converteixen en un cara a cara entre l'extrema dreta i el front comú d'esquerres. Sense un candidat clar, una aliança amb la dreta tradicional d'Els Republicans, que han demostrat tenir encara molta base territorial, podria ser un "salvavides" per evitar desaparèixer.