Crit d'alerta de la Catalunya Nord: "No n'hi ha prou amb dir-los feixistes"

BarcelonaL'extrema dreta no avança tant com voldria al conjunt de França, però suma nous ajuntaments i guanya força a la Catalunya Nord. Reagrupament Nacional (RN), el partit de Marine Le Pen, ja va revalidar fa una setmana l'alcaldia de Perpinyà per la via ràpida, amb majoria absoluta en primera volta, i aquest diumenge ha vençut a la segona volta de les municipals a Ribesaltes i Cànoes, al Rosselló. L'ultra Steve Fortel, a més, ha aconseguit la victòria a Elna, i el també polític d'extrema dreta Gilles Foxonet ha revalidat el seu mandat a Baixàs. "És una lliçó per al futur per a Catalunya i Espanya: dient que són feixistes no n'hi ha prou", assegura a l'ARA l'exbatlle d'Elna Nicolas Garcia. "Els catalans no podem guanyar", afegeix el regidor de Forques Jordi Vera, que subratlla que el 60% de la població prové de fora de la Catalunya Nord.

A Perpinyà, la ciutat més poblada, amb més de 120.000 habitants, la victòria de Louis Aliot ja augurava un avenç de l'extrema dreta, que apuntala la Catalunya Nord com un dels seus feus. Aquest diumenge ho ha demostrat amb el primer lloc de Julien Potel a Ribesaltes, on viuen més de 9.000 persones. El candidat de RN ha aconseguit el 45% dels vots, per davant de la candidatura d'Amélie Parraud (35%) i de Laurianne Rawcliffe (20%), de les esquerres. D'altra banda, la lepenista Carla Muti s'ha apoderat de l'alcaldia de Cànoes (més de 6.000 habitants) amb el 40% dels vots, per davant del 33% de Gilles Trilles, de l'esquerra, i del 27% de Denis Fourcade, de la dreta. Aquestes dues victòries donen força a l'RN en el si de l'àrea metropolitana Perpinyà Mediterrània Metròpoli, i, segons mitjans com L'Indépendant, donen opcions a Aliot per a la presidència de l'ens.

Especialment significativa és la victòria de l'extrema dreta a Elna. Tradicional bastió de l'esquerra, on fins ara governava l'històric alcalde comunista i catalanista Nicolas Garcia. El municipi de la famosa maternitat suïssa queda ara en mans de l'ultra Fortel, que en aquest cas no forma part de Reagrupament Nacional. A la segona volta, Fortel ha aconseguit el 48% dels vots i s'ha imposat a l'esquerrà i successor de Garcia André Tribes (41%) i a la centrista Marie-Ange Izquierdo (11%). El fet que aquesta tercera llista no es retirés en la segona volta ha dividit el vot contra l'extrema dreta.

"Històricament, no és una novetat perquè l'extrema dreta ha guanyat cada vegada, deixant de banda les eleccions en què m'he presentat", recorda Garcia, referint-se al fet diferencial, fins ara, de les municipals. El 1992 el Front Nacional ja va obtenir més del 45% en unes legislatives a Elna i Marine Le Pen va guanyar-hi les darreres presidencials amb un 61,3% dels vots. Així, Garcia sosté que "cal lluitar contra els problemes d'habitatge, d'ordre, seguretat i salaris si es vol resistir" perquè "si construeixes una societat de merda, la gent votarà merda". Sosté que Elna i poblacions nord-catalanes del voltant tenen "problemes socials" i també "immigració islàmica, llatinoamericana i molt pobra, que se suma a l'atur i la desafecció agrària". Fins i tot apunta que "alguns electors espanyols" l'han "castigat" per "haver defensat la llibertat de Catalunya". La tercera llista s'hi ha presentat, a parer seu, per un xoc "personal" contra ell.

Victòries catalanistes

En paral·lel, dels alcaldes que batallen per l'ús del català als plens municipals –amb derrotes en la jurisdicció de Montpeller–, tres han revalidat mandat: els de Sant Andreu Sureda, Portvendres i els Banys i Palaldà, mentre que la derrota ha arribat a Elna i Tarerac. D'altra banda, a Prats de Molló, el centrista Claudi Ferrer –independent, amb tarannà catalanista– continuarà governant i l'esquerra ha resistit a Cabestany amb la comunista Édith Pugnet i ha aconseguit l'alcaldia de Prada (Conflent), tradicionalment conservadora, de la mà d'Aude Vivès. Els partits catalanistes, en canvi, han obtingut l'alcaldia a Millars –de 4.000 habitants– de la mà de Josep Olive, d'Unitat Catalana, i també ha guanyat la batllessa Maria Costa als Banys i el pròxim a Unitat Romain Garrigue a la petita vila de Montner. Per la seva part, a Finestret ha tornat a guanyar el batlle sortint, Stéphane Gilmant, vinculat a Sí al País Català, un partit que també ha obtingut l'alcaldia de Rigardà de la mà d'Anthony Reyes.

El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Finestret, Alexandre Panó (Sí al País Català), des de la talaia de la victòria diu que cal tenir en compte que és "el segon departament més pobre", amb un "atur elevat" del 12,7% segons dades oficials (4,8 punts més que al conjunt de França) i "hi ha molta gent de fora de la Catalunya Nord, una part dels quals jubilats que venen a retirar-se i que tenen actituds més conservadores".

El regidor de Forques de l'oposició després de perdre la batalla per la batllia Jordi Vera, líder del partit catalanista, apunta que el fet que el 60% de la població sigui d'origen forà incideix en "un vot desarrelat". "L'arribada massiva" de ciutadans del nord de França, concentrats a la plana del Rosselló –on abunda el vot de RN– incideix en els resultats, així com els piednoirs –descendents de colons d'Algèria, alguns fortament "anticatalans"–. Això, sumat a la desaparició de la dreta tradicional, fa que "votin contra el sistema", "per racisme", per "por de perdre la identitat" o "per ressentiment social". "Els catalans no podem guanyar cap elecció per una qüestió de població", conclou.