Tenir raó està bé, però pot ser trist. És el cas del que passa avui a Madrid. Hi organitzen aquell acte al Tribunal Suprem –per cert, a la mateixa sala on es va celebrar el judici del Procés– en què donen per obert l’any judicial. Acte solemne en què el fiscal general de l’Estat es presentarà mentre està processat per la filtració d’uns correus sobre la parella d’Ayuso, i acte al qual no assistirà Feijóo, en la seva qualitat de cap de l’oposició, precisament en protesta perquè hi va el fiscal general de l’Estat. 

Més de 676.000 objectes esperant sentència. Si els poséssim tots en fila, ocuparien més de trenta quilòmetres. Són o van ser proves en alguna causa judicial i ara estan sota custòdia per si mai cal revisar el cas, o bé fins que el jutge autoritzi destruir els objectes que corresponen a casos ja tancats. Totes aquestes proves es guarden en una trentena de dipòsits a Catalunya, i els objectes més antics són al soterrani de l'Audiència de Barcelona. Aquí hi ha 304 metres quadrats on s'allotgen més de 36.000 objectes.

Què fèieu el 1994? Aquell any Jordi Pujol manava a la Generalitat i Felipe González al govern espanyol, Joan Miquel Nadal era alcalde de Tarragona i Santi Coch –que va morir la setmana passada als 64 anys amb el rècord de partits jugats amb el Nàstic– jugava els últims enfrontaments amb el club grana. Doncs el 1994 s’obrien les primeres diligències judicials per uns presumptes tripijocs urbanístics al voltant de la construcció del Parc Central. Aquestes diligències primer es van arxivar, però es van reobrir i el 1997 va començar la instrucció del cas, que va acabar el 2016. El judici començava la setmana passada a l’Audiència de Tarragona. Un dels acusats va morir el mes passat i un altre no està en condicions d’afrontar el judici a causa de la seva avançada edat. Les penes de presó que demana la Fiscalia són de pocs mesos, i la inhabilitació de vuit anys de l’exregidor d’Urbanisme de Tarragona, Àngel Fernández, tampoc no tindria massa efecte. Les multes econòmiques sí que són molt elevades i a Fernández li demanen gairebé 2,5 milions d’euros.

L'alegria de Meghan Markle per haver guanyat el judici contra la seva germana no ha durat ni deu dies. El 12 de març una jutgessa de Florida va posar punt final a la batalla familiar entre les germanastres Markle: va donar la raó a la dona del príncep Enric i va tancar així la demanda per difamació que Samantha Markle havia interposat. Però la germana gran de Meghan creu que no s'ha fet justícia i ha recorregut contra la sentència. Per sortir-se amb la seva, l'advocat ha explicat a Vanitatis que contactaran amb Kate Middleton perquè declari com a testimoni en contra de la seva cunyada al nou judici.

Unes mateixes imatges, dues versions contràries. Els prop de 10 minuts de gravacions de la sala Apolo de la nit de l'1 de desembre mostren un home de 50 anys i una jove de 23 "interactuant" en una "escena lúdica" en què hi ha tocaments consentits, segons la defensa de Saül Gordillo, mentre l'acusació manté que les imatges demostren que hi va haver una agressió sexual i en cap cas consentiment. Aquest matí han declarat al jutjat d'instrucció número 6 de Barcelona l'exdirector de Catalunya Ràdio i la primera de les dues denunciants, una periodista del digital Principal que va interposar una denúncia contra el que llavors era el seu cap per una agressió durant la nit del sopar d'empresa.

El cas Palau, el de la família Pujol, la corrupció a la Casa Reial, el judici que haurà d’afrontar Laura Borràs o el del Procés. Tots exemples de casos mediàtics i, com tants i tants d’altres, que van transcendir a la mera instrucció judicial per generar autèntics judicis paral·lels als mitjans, a les xarxes, a l’arena política i, en general, a la societat. La pena del telenotícies és el títol del col·loqui que aquest dilluns ha organitzat l’Observatori Proa al Círculo Ecuestre de Barcelona amb una conclusió compartida per tots els ponents: no es pot acabar amb ells, però és necessari posar límits als judicis paral·lels.

Mariano Rajoy ha deixat de ser invisible per a la Fiscalia Anticorrupció. Mai en els seus escrits en els múltiples casos de corrupció del PP, dirigits a jutges instructors o magistrats de la sala penal de l’Audiència Nacional, la Fiscalia Anticorrupció havia apuntat directament al president del govern.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó i ha decidit inhabilitar l'agent dels Mossos d'Esquadra que, el 2016, va agredir el periodista de La Directa Jesús Rodríguez després del desallotjament del Banc Expropiat, al barri de Gràcia de Barcelona. Considera que l'agent és penalment responsable d'un delicte de lesions i d'haver fet servir un instrument perillós (la porra) amb l'agreujant de fer prevaler el caràcter públic del seu càrrec i remarca que en el moment dels fets ni la víctima ni les persones que estaven al seu costat no manifestaven una actitud violenta que pogués justificar l'agressió. Mentre duri la condemna de presó, l'agent quedarà inhabilitat de la possibilitat d'exercir la seva feina com a policia. Ha estat absolt, en canvi, d'un delicte contra els drets individuals perquè la víctima no anava identificada com a periodista ni consta que el policia sabés que ho era. L'agent o la Generalitat hauran de pagar 7.265 al reporter.

El jutjat d'instrucció 2 de Girona ha aixecat el secret de sumari en la causa oberta per les irregularitats en la gestió d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa). La CUP Girona, que va denunciar el cas el 2015, sosté que la instrucció constata que la part privada de l'empresa (Girona SA) i els seus dirigents van "carregar despeses irregulars per fer aparèixer aquest servei públic com a deficitari" però, en realitat, "aplicaven sobrecostos totalment injustificats, algunes vegades inexistents i altres que es refereixen a serveis de luxe, que mai podrien haver-se repercutit en la gestió d'aquest servei públic essencial". Segons la SER, els informes apunten que els usuaris han pagat des del 1993 més d'un milió d'euros de sobrecost.

El consell de ministres ha donat llum verda aquest dimarts a la nova llei d'enjudiciament criminal, una de les promeses del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que ja va anunciar en l'inici del seu mandat que volia introduir canvis importants en la legislació que regula els procediments judicials. Entre les més destacades hi ha el reforç del paper de la Fiscalia, que passarà a dirigir la fase d'instrucció, la primera de les etapes del procés penal: es crea una fase intermèdia en què un jutge anomenat "d'audiència preliminar", aliè a la investigació, podrà decidir si s'obre judici oral o si s'arxiva la causa. També s'introdueix una modificació rellevant: partits polítics i sindicats ja no podran exercir l'acusació popular. A més, la judicialització del Procés també deixa empremta en la nova llei.

"T'envio un vídeo d'un centre educatiu per als emigrants menors d'edat que entren il·legalment a Espanya. Et prego que ho difonguis perquè Espanya s'assabenti d'una vegada com ens agraeixen que els acollim". És el missatge d'un tuit que es va publicar el juny de l'any passat acompanyat d'un vídeo d'un minut i mig en què es pot veure l'interior d'una aula d'un centre educatiu, diversos alumnes que criden i llancen papers a la professora i que també tomben les taules i les cadires, entremig de crits i rialles de burla. Però les imatges no eren d'Espanya, sinó del Brasil. Davant d'això, la Fiscalia especialitzada en delictes d'odi de Barcelona ha presentat la primera querella a Espanya per una 'fake news': ha denunciat la dona que va difondre el vídeo amb el missatge que atacava els migrants menors d'edat no acompanyats, els coneguts com a menes.