En una dècada el nombre de menors d'edat que han iniciat el trànsit de sexe s'ha multiplicat exponencialment a Catalunya. En aquest període, l'OMS ha eliminat la transsexualitat del catàleg de malalties mentals, el col·lectiu ha guanyat visibilitat i drets i han augmentat d'un a set els centres públics de referència de la xarxa Trànsit. De les 5.500 persones ateses, 1.920 són adolescents, nens i nenes, que han passat dels 12 del 2014 als 580 del 2021.

A falta de concretar els eixos de la legislatura i de dotar-se amb pressupost propi, la conselleria d'Igualtat i Feminismes ja ha recollit la seva primera polèmica per una aposta clara amb l'ús del llenguatge inclusiu. La consellera Tània Verge s'ha adreçat a “totis”, no a tothom ni a tots i totes, altres fórmules inclusives. En el seu parlament, Verge es dirigia a un auditori LGTBIQ+ dins dels actes de la setmana de l'Orgull i va voler integrar aquelles persones no binàries, és a dir, que no se senten identificades amb la categoria home-dona. En paral·lel, el compte oficial del departament ha parlat de “totis” i ha fet servir “les persones” per evitar l'ús del genèric masculí, que en cercles feministes es considera discriminatori.

Elliot Page, protagonista de la pel·lícula Juno, va anunciar fa uns mesos que és trans i que els pronoms (en anglès) amb què vol que ens hi dirigim són he (ell) i they (ells, que també es fa servir en casos en què no es coneix la identitat de la persona). Aquest últim pronom, que en castellà s’ha traduït en col·lectius feministes i LGTBIQ+ com a elle i que en català no té una traducció consolidada, és el que utilitzen en anglès les persones no binàries. Són aquelles que no s’identifiquen ni amb el gènere masculí ni amb el femení o s’identifiquen amb tots dos, una realitat que pot incloure des de trans fins a cis, des d'homosexuals fins a heterosexuals, perquè és independent de la identitat de gènere i l’orientació sexual. No se senten incloses en el binarisme, “la norma” que, segons Paul B. Preciado, “ens ha dividit, partit en dos, i forçat a escollir una de les nostres parts”. El llenguatge inclusiu que vol evitar el masculí genèric per incloure les dones es queda curt davant d’aquesta realitat. Canviar la flexió de gènere per la x –que no funciona oralment– o per la i són opcions que han trobat les persones no binàries en la seva recerca per anomenar-se i que cada vegada es fan servir més. Però ¿s’acabarà consolidant aquesta manera de parlar com ja està passant amb el desdoblament en masculí i femení, encara que sigui en convivència amb els pronoms tradicionals? Lingüistes i activistes consultats per l’ARA no es posen d’acord. Des del punt de vista de la llengua, la majoria consideren que no té recorregut, mentre que entre l’activisme s’afirma que la llengua ha de respondre a aquesta realitat.

El sentit comú ens indica que els éssers humans ens dividim en homes i dones de manera natural, segons el sexe que ens ha tocat en néixer. Però el sentit comú, al llarg de la història, també ha indicat que el Sol gira al voltant de la Terra perquè és el que percebem amb la vista, que la matèria és compacta, ja que el nostre tacte ho suggereix, o que el temps és una realitat física immutable, tal com ens mostra l’experiència quotidiana de la irreversibilitat. El sentit comú evoluciona i canvia gràcies als discursos científics, però també a altres tipus de discursos, com el feminista. El nombre de persones al món que creuen de bona fe en la inferioritat natural de les dones s’ha reduït considerablement en l’últim segle gràcies al moviment i al pensament feminista (que estan absolutament entrellaçats i, per tant, són tan necessaris l'un com l’altre).

Pot un noi no tenir penis? ¿Com fan sexe les persones homosexuals? ¿Pot una persona no ser ni home ni dona? Podria ser un capítol de Sex education, però també un taller de sexualitat en un institut català. La sexòloga Lara Castro Grañén fa deu anys que fa tallers sobre sexualitat en centres gironins i percep que els adolescents es fan més preguntes sobre la diversitat sexual i no senten que s’hagin d’identificar amb les identitats home i dona. ¿Estan trencant els joves amb el binarisme?