Després de dinou mesos de restriccions, aquest divendres el sector cultural recupera el 100% de la capacitat. Teatres, cinemes, auditoris, arxius, biblioteques, museus, centres cívics, llibreries, galeries i altres equipaments culturals podran tornar a omplir totes les butaques, tant a l’aire lliure com en espais tancats, però sempre amb mascareta. Una mesura que afecta de ple els festivals que hi ha aquesta setmana, com la Fira Mediterrània, el Festival de Sitges o el Temporada Alta, que ja poden oferir el 100% de localitats.

El sector cultural a Catalunya fa anys que llança un SOS, des de la crisi del 2008, però semblava que a finals del 2019 i principis del 2020 es començava a recuperar: el mes de gener del 2020 les empreses culturals van aconseguir una facturació de 45 milions d’euros. Va ser una arrencada d’any espectacular, que superava la mitjana mensual, situada entre 37 i 40 milions de facturació, però la pandèmia ha suposat una estocada que ha deixat molt enrere aquelles bones perspectives i, en molts casos, ha incrementat fins a límits extrems la precarietat dels treballadors. Segons l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i les arts del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), un 30% de les persones treballadores de la cultura s'han quedat sense feina (un 10% han estat o continuen en ERTO), i un 42% han vist com se'ls reduïa la feina.

La cultura amplia els seus aforaments a partir d'avui, dilluns, i passa del 50% al 70% amb un màxim de 1.000 persones a l'interior o 3.000 persones a l'exterior i amb una ampliació de l'horari de sis del matí a dotze de la nit. Mentre que alguns equipaments culturals aplicaran les mesures de manera immediata, d'altres opten per la prudència i ho faran de manera més progressiva.

L'impacte de la pandèmia no ha sigut igual per a tots els sectors culturals. En la fotografia que han fet pública avui dijous el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el departament de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), juntament amb D’EP Institut, els més perjudicats lògicament han sigut els sectors que requereixen presencialitat. Les arts escèniques i musicals han perdut un 72% dels ingressos; el sector del patrimoni ha perdut un 35%; l’edició i el comerç al detall de llibres, un 14%; l’audiovisual i multimèdia, un 15%, i les activitats de disseny especialitzat, fotografia, creació artística i literària, un 12%. 

L'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) ha criticat que les mesures del Procicat tornen a menystenir la cultura i castiguen actes culturals de tot el país. Han tornat a reclamar "amb urgència el salconduit cultural per garantir la supervivència d'actes culturals" que ja estan en marxa com els festivals Guitar Bcn, Mil·lenni o Strenes o projectes com Sala Cat, Sala Tarragona o Curtcircuit, que per segon any, han destacat, estan adaptats a les mesures de seguretat. Així mateix, han apuntat que per si el Procicat no permet un salconduit, han reclamat al Govern mesures que "compensin l'esforç fet per una indústria que tot i la pandèmia, ha procurat adaptar-se cap als artistes i als consumidors".

"Estem bastant fartes que la nostra vida es limiti a anar a treballar; tenim ganes de saltar i de ballar i d'adrenalina, ho necessitem", explicaven la Rosana, la Marta i l'Andrea una hora abans de tornar a experimentar la música en directe amb Love of Lesbian. No tenien por de submergir-se en una multitud en el primer concert pilot per a 5.000 persones sense distància profilàctica des de l'inici de la pandèmia. Comentaven, davant les portes del Sant Jordi, que el que més les atabalava eren les persones de l'entorn: "Hi ha qui és posa les mans al cap i ens diu que estem boges i, fins i tot, algú m'ha dit que no quedarà amb mi durant uns dies, però l'organització ho ha fet molt bé, ens han enviat molts correus amb molta informació, què s'havia de portar, com s'havia d'entrar... Està tot molt controlat", explicava l'Andrea.

Avui fa un any. Avui fa un any que els gronxadors van quedar aturats i els carrers de les ciutats buits i silenciosos. Avui fa un any d’aquell primer dia en què nens, nenes, nois i noies van quedar-se a casa perquè la seva escola estava tancada. Era el dia en què començaven sis llargues setmanes sense poder sortir al carrer per a res: va ser l’únic grup de població a qui es va imposar un confinament absolut.

Article del Grup Pròleg*

El besavi de Meritxell Anfitriti Álvarez va ser alcalde d'Alins (Pallars Sobirà) durant la República. Quan hi van entrar els franquistes, tota la família va abandonar el poble i se'n va anar a viure a Andorra, on la Meritxell va néixer fa 33 anys. Després, aquesta jove andorrana va estudiar a Barcelona i, fins fa ben poc, vivia a Madrid, on treballava com a periodista freelance per a diferents revistes especialitzades en natura i viatges. El fet de viure enclaustrada durant setmanes i setmanes va fer que s'ho replantegés tot. "Durant el confinament a Madrid, la muntanya em cridava. Quan ens van deixar sortir tres hores, anàvem amb un amic amb cotxe a la serra madrilenya i amb el poc temps que teníem intentàvem fer un cim". El brogit, els edificis alts i les presses de la capital espanyola van quedar enrere: el 27 de desembre del 2020 va obrir, en aquest poble de menys d'un centenar d'habitants, entre la Vall Ferrera i la Vall de Tor, la llibreria Naturallibres. "A Alins hi havíem passat els estius, però volia venir-hi amb un projecte que em donés vida a mi i al poble", explica.

Ningú estava preparat per a tot el que estem vivint. S'acumulen les normes per fer front al covid-19. Fins i tot se'ns diu com hem de saludar-nos. El virus ha fet que la malaltia i la mort estiguin més presents que mai. Hi hagut molt d'aïllament, confusió i soroll. Per fer front a tanta convulsió, dos festivals proposen distanciar-se, pensar, reflexionar i debatre sobre com volem viure. Els dies 18 i 19 de novembre torna la setena edició del Barcelona Pensa, que organitza el departament de filosofia de la Universitat de Barcelona i que proposa 15 activitats virtuals i obertes a tothom amb l'objectiu d'apropar la filosofia a tot tipus de públic. Fins al 20 de desembre, la segona edició del Festival Clàssics, impulsat per La Casa dels Clàssics, que presideix Raül Garrigasait i aixopluga la cooperativa Som, convida sota el lema "Reset" a repensar el món amb l'ajuda dels clàssics.

La sensació de déjà-vu és poderosa. Any rere any, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) entrega el seu informe anual sobre l’estat de la cultura al Parlament i les xifres sempre fan saltar totes les alarmes. L'any passat, aquest malalt crònic que pot semblar la cultura tot just s'estava recuperant, molt lentament, de la crisi del 2008, però ha arribat l'estocada del covid-19 i l'ha enviat de nou a la unitat de cures intensives, més greu que mai.

Batalla campal al centre de Barcelona quan una cinquantena d’individus d’extrema dreta van infiltrar-se en una manifestació convocada per protestar contra les mesures restrictives contra el coronavirus i es van enfrontar ahir al vespre als Mossos d’Esquadra. La protesta estava convocada a través de les xarxes per professionals que es veuen afectats per l’ordre de tancament de negocis i activitats, i va congregar, segons la Guàrdia Urbana, unes 1.500 persones, una xifra que el cos de la policia catalana va rebaixar a la meitat. Segons els Mossos, hi ha 15 persones detingudes, entre elles dos menors d'edat, i 30 persones (entre elles 23 agents) que han requerit assistència mèdica, tot i que no hi ha cap ferit greu.

La nova normalitat ha durat tan poc que a Pilar Riu, de 73 anys, l'alegria de tornar a l'activitat del seu casal li va durar exactament dues sessions. Ara que Catalunya es reconfina, ja fa setmanes que el retancament de centres i llars de gent gran ha deixat sense bona part de l'oferta d'oci i punts de socialització el milió i mig de catalans de més de 65 anys que, independentment del seu estat de salut o grau de mobilitat, pateixen les mateixes restriccions basades en l'únic criteri de l'edat. "Si continuen les extraescolars, per què aquesta ànsia per deixar-nos sense el casal?", es preguntava recentment Riu, que viu sola i lamenta que irremeiablement caurà en "les avorrides tardes a casa".

Aquest cap de setmana, malgrat l’amenaça del toc de queda, que va arribar diumenge a la nit, no hi havia el mateix silenci que quan es va decretar l’estat d’alarma a la primavera, a Barcelona. Hi havia activitat i ganes de descobrir espais i exposicions. En alguns dels 142 edificis i 41 recorreguts que es podien visitar en la 11a edició del 48h Open House BCN es podien veure corrues de gent. El festival d'arquitectura va convocar 44.306 persones i la Model va liderar el rànquing amb 2.039 visites. Moltes –la majoria eren dones– es van quedar a les portes de l’exposició Feminista havies de ser, que ja han visitat més de 27.000 persones, al Palau Robert. La mitjana d’espera era de més de 45 minuts i la persona encarregada de la seguretat avisava els que arribaven poc abans de les 19 h –el Palau Robert tancava a les 20 h– que no s’afegissin a la cua perquè no podrien entrar.

Els cineastes Alejandro Amenábar i Isabel Coixet; les cantants Ana Belén i Leire Martínez, vocalista de La Oreja de Van Gogh; el bailaor Antonio Canales, i la cantant i actriu Lolita són algunes de les personalitats del món de la cultura de la campanya que el ministeri de Cultura ha presentat aquest dimarts, #CulturaSegura. Consisteix en diferents píndoles audiovisuals per difondre el missatge que els espais culturals són llocs protegits. També hi apareixen el violinista Ara Malikian; Luis García Montero, director de l'Institut Cervantes; el ballarí i director de la Compañía Nacional de Danza, Joaquín de Luz, i l'actor Sergio Momo.

Regal, la segona cadena de cinemes més gran dels Estats Units, tornarà a tancar les sales davant la incertesa que ha provocat la pandèmia. El diari 'The Sunday Times' va avançar que Cineworld, la propietària de Regal i també de la cadena de cinemes més gran de les illes britàniques, abaixarà una altra vegada la persiana després que saltés la notícia que la nova pel·lícula de James Bond, 'No Time to Die', no s’estrenarà fins al 2021. Els cinemes de Los Angeles i Nova York, però, no havien arribat a obrir les portes i estan tancats des de l’inici de la pandèmia. La revista 'Variety' va publicar que Regal podria tancar aquesta setmana i que calcula que no reobrirà fins a l'any vinent. Ara per ara tan sols s’espera l’estrena de dues grans produccions: 'Soul', la cinta de Pixar que s’hauria d’estrenar al novembre, i 'Wonder Woman 1984', que ja acumula tres retards (de juliol a agost, d’agost a octubre i d’octubre a desembre).

En temps de pandèmia no és fàcil rodar escenes íntimes. Per fer front al repte d'explicar el desig sense mostrar explícitament la seva culminació, Directors UK, l’associació professional de cineastes britànics, ha publicat Intimacy in the time of covid-19 (podeu llegir la guia aquí). La guia, entre altres coses, suggereix tornar als clàssics, és a dir, als temps en què els cineastes havien de filmar sota el codi Hays, que va prohibir el sexe a la pantalla. “Fins i tot es pot trobar inspiració revisant pel·lícules clàssiques com ara Va passar una nit (1934) o Casablanca (1943)”, diu la guia. El codi Hays es va aplicar del 1934 al 1967, i, entre altres coses, prohibia els petons i abraçades massa apassionats o “lascius”. Durant aquells anys, molts matrimonis, a la gran pantalla, apareixien dormint en llits separats i pràcticament no es veien nus (ensenyar el melic estava explícitament prohibit). Els cineastes van haver d'aguditzar l'enginy.