El pols que el govern de la popular Isabel Díaz Ayuso manté amb el ministeri de Sanitat per l'incompliment de la llei de l'avortament té un nou capítol al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. El departament de la ministra Mónica García ha presentat un recurs contenciós administratiu que reclama que sigui l'alt tribunal el que forci la Comunitat de Madrid a crear el registre de facultatius objectors de consciència a l'avortament, una llista a la qual obliga la llei del 2023 i que serveix per ajudar a planificar els serveis de ginecologia als centres. "Resulta acreditat que l'administració autonòmica no ha complert amb l'obligació que l'imposa la llei. [...] Tampoc ofereix dubte que la mateixa no ha contestat, ni consta que hagi efectuat cap actuació, en relació amb el requeriment efectuat per la ministra de Sanitat a la consellera de Sanitat", esgrimeix el document, al qual ha tingut accés l'ARA.

“Alabado sea el santísimo sacramento”, deixava anar la monja de bon matí de forma ben sonora al mig del dormitori. I elles, mig adormides al llit i amb els ulls encara enganxats per les lleganyes, contestaven a l'uníson de forma mecànica: “Sea para siempre bendito y alabado”. Les monges les despertaven així dia rere dia. Maria Forns ho recorda a la perfecció, malgrat que ja fa més de mig segle. Tenia 16 anys quan la van internar en un convent en contra de la seva voluntat.

Moltes dones estem acostumades a sentir-nos més dolentes que la tinya. I no per matar cadells de gat, ni per estafar robant diners públics. No, no, no. Senzillament per tocar el crostó a qui se’ns cola a la cua del pa (ja s'està emprenyant, què s’ha pensat!), per assenyalar que és absurd que hi hagi biquinis de nena amb la part de dalt (ja està una altra vegada generant mal rotllo, què s’ha pensat!), per plantar-nos i dir que ja n’hi ha prou de dir perdó, deixem-ho estar o oblidem-ho per arreglar les coses i que a partir d’ara ho digui qui l’ha espifiat (antipàtica, cruel, creguda, soberga, insensible, què s'ha pensat!). Per demanar que volem vacances, una excedència o la baixa o que algú altre vagi a comprar al súper o que deixin d’assetjar-nos (egoista, insolidària, exagerada, què s’ha pensat!). O per divorciar-nos o fer qualsevol canvi important de vida (mira-la, què s’ha pensat!).

Un grup de joves toca l'emblemàtica línia de baix del Seven Nation Army dels White Stripes en un carrer de Teheran. Al seu voltant, altres joves es mouen al ritme de les guitarres i la bateria. Moltes són noies, vestides amb texans, vambes, sense el vel islàmic. Aquest vídeo, gravat a finals d'octubre, es va fer viral a les xarxes. Però no és l'únic. Últimament han proliferat les imatges i informacions que cada cop hi ha més dones iranianes que s'atreveixen a sortir al carrer sense el hijab i fins i tot a conduir motos, una activitat reservada només als homes segons l'estricta llei islàmica de l'Iran.

Resposta de Pedro Sánchez a l'ofensiva ultraconservadora del PP i Vox contra els drets socials i reproductius de les dones. El govern espanyol ha anunciat aquest divendres que impulsarà una reforma constitucional per incloure el dret a l'avortament en la carta magna, una mesura amb la qual l'executiu vol combatre "qualsevol intent de retrocés que amenaci els drets de les dones". Aquesta és una reclamació històrica dels grups feministes i de l'esquerra per evitar que els canvis de govern i de majories parlamentàries puguin retallar drets, com va intentar sense èxit el ministre de Justícia del PP, Alberto Ruiz-Gallardón, que arran de la forta contestació social va retirar la proposta i va dimitir, el 2014.

A les universitats de l'Afganistan, on només poden estudiar homes, a partir d'ara tampoc no s'hi poden llegir llibres que hagin estat escrits per dones: estan prohibits. El govern talibà ha retirat els títols on les autores fossin dones del sistema d'ensenyament universitari, dins d'un conjunt de noves directrius que va aprovar a finals d'agost i que la BBC ha pogut verificar. Les noves normes també inclouen la prohibició d'ensenyar fins a 18 assignatures que tracten temes relatius a les dones, com gènere i desenvolupament, el paper de les dones en la comunicació o sociologia de les dones, que ja no es podran impartir perquè es consideren "en conflicte amb els principis de la xaria".

Quan escolto notícies sobre l’Afganistan, sovint sento una fredor que em fa tremolar. Aquest any, només el 2025, més de 2,5 milions d’afganesos deportats de l'Iran i el Pakistan –gairebé la meitat dones i nenes– han estat forçats a tornar a un país governat pels talibans: una realitat que a elles les exposa a la pobresa, a la violència i a restriccions sense precedents.  

El 8-M és un bon moment per prendre la temperatura a la paritat. En l'àmbit europeu, malgrat les pressions i l'increment de poder de l'extrema dreta reaccionària, es pot dir que sobre el paper les lleis defensen la igualtat, tot i que en la resta del món, les dones tinguin prohibit casar-se amb qui vulguin, decidir sobre el seu propi cos o anar vestides com vulguin. Els vuit mapes que aquí mostrem evidencien que els drets de les dones encara tenen molt camí per recórrer.

A l'aplicació del mòbil de l'Erika hi apareix que a la casa que tenim davant, als afores de la ciutat de Mesa, hi ha una persona inscrita com a demòcrata. De lluny es veu un home que està al garatge arreglant un quad vermell. "Hola, que hi és, la Chelsea? Estem donant informació sobre la Proposició 139 per protegir el dret a l'avortament a Arizona", diu l'Erika acostant-se-li. L'home s'aixeca i amb to sec, quasi molest, ens fa fora: "Aquí votem republicà. No en volem saber res, d'això. Marxeu". No és la primera vegada que li passa, comenta l'Erika: "Moltes vegades els fills estan inscrits com a demòcrates, però els pares són republicans".

Gisèle Pelicot, la dona que va ser drogada pel seu marit i violada durant gairebé deu anys per una cinquantena d'homes, ha tornat a declarar aquest dimecres al Tribunal d'Avinyó, al sud-est de França, per intentar aclarir alguns dels punts que s'han abordat en el procés des que va començar al setembre. El seu advocat, Stéphane Babonneau, havia explicat a la ràdio France Bleu que la seva clienta havia volgut tornar a declarar perquè ha sentit "moltes coses que en algunes ocasions li han fet mal i escandalitzat" i perquè considera que aquest nou testimoni a la meitat del judici "permetrà jutjar millor el cas".

Milers de persones han omplert aquest dissabte els carrers de París en solidaritat amb Gisèle Pelicot, la dona a qui el seu marit va drogar durant anys perquè fos violada per desenes de desconeguts. Els manifestants han denunciat la laxitud de la justícia francesa i la ineficàcia de la policia a l'hora d'investigar i condemnar els casos de violació contra les dones. "Violador, et veiem! Víctima, et creiem", ha estat un dels eslògans més corejats.

Potser ja heu sentit a parlar de la frase de J.D. Vance sobre les “solterasses amb gats i sense fills” (childless cat ladies). Però encara que ja la conegueu, val la pena repassar la citació sencera per tenir present el que ens diu sobre el moviment que pot acabar governant aquest país després de les eleccions d’aquest any.

Quinze mesos després de tancar portes per les discrepàncies de les llevadores, el Centre de Naixements de Martorell ha reobert amb més professionals i nous protocols perquè la plantilla respecti sempre les decisions de les dones que pareixen en aquesta unitat pionera a Catalunya centrada en els parts naturals. Aquestes instal·lacions reprodueixen una casa familiar a petita escala amb l'objectiu de buscar el confort i la calidesa d'una llar perquè les mares que ho desitgin puguin parir de manera natural, amb l'assistència de llevadores i lluny de la fredor d'un paritori.

El tenista Rafa Nadal, pocs anys enrere, va opinar sobre la bretxa salarial al món del tenis dient: “Les models guanyen més que els seus col·legues, però ningú no diu res. Per què? Perquè elles tenen més seguidors. Amb el tenis passa el mateix, guanyen més els qui mobilitzen més públic”. Per acabar d’arreglar la comparativa, va afegir que “evidentment tinc mare, germana i són les persones que més estimo en aquest món, o sigui que què més vull que els homes i les dones tinguem els mateixos drets”. A principis d’aquest any, el tenista s’ha convertit en ambaixador del tenis de l’Aràbia Saudita justificant que el país “té un gran potencial” i “s’ha obert al món”. La feina de Nadal, òbviament, no és altruista. Tampoc és casualitat que l’Aràbia Saudita hagi triat un home per fer d’ambaixador i no una dona. Perquè les dones, com sabeu, són millors fent de models. 

Es diu Shaghayegh Norouzi, és directora de cinema i actriu i té més de 100.000 seguidors a Instagram. És la fundadora des de l'exili del moviment Me Too iranià, prou valenta per haver alçat la veu contra les violències sexuals, i no davant de Hollywood, sinó del règim dels aiatol·làs. Va arribar a Barcelona fa més de tres anys, abans que comencessin les protestes arran de l'assassinat de la jove Mahsa Gina Amini a mans de la policia de la moral per portar el vel mal posat. Durant anys ha estat la veu i el rostre de les que no podien parlar i continua sense tirar la tovallola, encara que a l'Iran els que gosen alçar la veu s'arrisquen a acabar a la presó o a la forca. Un activisme que li ha costat haver de viure lluny de casa i que des de Barcelona continua resultant incòmode a les autoritats de Teheran. Tant, que fa dos mesos que espera que l'ambaixada de l'Iran a Madrid li renovi el passaport, sense el qual no pot sortir d'Espanya. Està atrapada a Barcelona, havent de renunciar a totes les invitacions que li arriben d'arreu del món per continuar defensant els drets de les dones al país persa.

Ha començat l’any amb les males notícies de sempre i algunes de noves, com els propòsits, però encara es pot olorar una mica la pluja tímida que ens ha caigut a sobre. Quan no podem esperar que la meteorologia ens acompanyi ni que el món s’arregli sol, apareixen, per donar-nos un respir, les coses petites. Literalment. No és que m’encomani a la carrincloneria, per ben intencionada que sigui. L’any nou encara no m’ha canviat el cervell. Però la història minúscula d’un ratolí m’ha alegrat la vista i els pensaments. 

No es coneixien fins que s'han trobat a la seu catalana d'Amnistia Internacional, l'organització que abandera les seves causes de defensar el dret a l'avortament i els dona suport davant dels tribunals que les han situat en la diana. La polonesa Justyna Wydrzyńsk i l'andorrana Vanessa Mendoza són dos referents europeus de fins a quin punt la lluita per la llibertat dels cossos de la dona no està guanyada i coincideixen a advertir que fins i tot com en el cas català o irlandès en què hi ha una bona llei, "no hi ha garanties dels drets". A Wydrzyńsk un tribunal la va condemnar el passat mes de març a vuit mesos de treballs per a la comunitat per enviar una píndola abortiva a una dona maltractada, i a Mendoza l'han citat per al pròxim 4 de desembre per respondre a l'acusació de difamació al govern de Xavier Espot. La fiscalia va veure indicis de delicte en l'informe que l'activista va presentar el 2019 a l'ONU sobre l'impacte que la prohibició absoluta de l'avortament té en les andorranes. "El cas de la Vanessa és molt greu i es mereix tot el suport internacional que vaig tenir jo", concedeix Wydrzyńsk, membre del col·lectiu Abortation Dream Team. La psicòloga Vanessa Mendoza presideix l'entitat Stop Violències i és el rostre de la batalla perquè les andorranes deixin de ser les úniques europees, juntament amb les de Malta, que tenen prohibit l'avortament, sense excepcions, fins i tot quan hi ha risc vital per a la mare o el fetus és inviable. S'enfronta a una multa de 6.000 euros i a una indemnització de 6.000 euros més a l'executiu per vulnerar el seu prestigi internacional, a banda de sis mesos d'inhabilitació per a càrrec públic.

El règim dels aiatol·làs podria estar davant d'un nou cas com el de l'assassinat, a mans de la policia de la moral, de la jove Mahsa Amini. D'acord amb informacions que publica el mitjà digital IranWire aquest dimarts, una noia de 16 anys hauria entrat en coma el passat 1 d'octubre després de ser agredida per membres de la mateixa força repressora en una estació de metro de la capital del país. Va ser traslladada a l'hospital amb signes vitals febles. La jove, Armita Geravand, es trobaria en situació crítica quan va ingressar diumenge al centre mèdic Fajr, de la Força Aèria iraniana.

El topless i el nudisme són pràctiques habituals a les platges, però encara ara hi ha certa reticència al fet que les dones vagin amb els pits a l'aire a les piscines. De fet, aquest estiu és el primer en què oficialment les dones tenen suport legal per anar amb els pits a l'aire, donar el pit o portar un banyador integral (que cobreix cames i braços, i fins i tot el cap per a les dones) després que el departament d'Igualtat i Feminismes comuniqués als ajuntaments que prohibir-ho és una discriminació.

Exactament avui, dia 29/7, fa 29 anys que va morir Dorothy Crowfoot Hodgkin, premi Nobel de química el 1964. La tercera dona que el guanyava. Va ser per determinar, mitjançant difracció de raigs X, les estructures tridimensionals de substàncies bioquímiques complexes com ara la penicil·lina o la vitamina B12. Anys més tard també va desxifrar l’estructura de la insulina.