Després de la moció de censura que la setmana passada va fer caure el govern francès, el president de la República canvia d'estratègia per aïllar l'extrema dreta de Marine Le Pen. Emmanuel Macron busca el suport del que ell anomena "l'arc republicà" per nomenar un primer ministre que no sigui censurat. És a dir, dels partits que no estan als extrems i que comparteixen els valors republicans. La idea de Macron és constituir un govern "d'interès general" i tancar un pacte amb una majoria de forces parlamentàries perquè no el tombin amb una moció de censura. D'aquesta manera, el futur govern no dependrà de l'extrema dreta.

La caiguda del govern de Michel Barnier dimecres per una moció de censura deixa França en una situació d'incertesa no només políticament sinó també des del punt de vista econòmic. Núvols grisos amenacen l'economia francesa en un context europeu complicat per dificultats que travessa l'altra gran economia de l'euro, Alemanya. L'endemà de la caiguda de l'executiu francès, la borsa aguanta, però l'agència de ràting Moody's ha advertit que la dimissió del primer ministre, forçada per la moció, "agreuja" la situació política del país i planteja moltes incerteses econòmiques.

L'endemà de la moció de censura que ha fet caure el govern francès, el president de França, Emmanuel Macron, ha demanat uns dies per nomenar un nou primer ministre. La seva idea era fer-ho 24 hores després de la moció per evitar que la crisi política s'agreugi i aquest dijous ha tingut una agenda intensa, però encara necessita fer més consultes i està previst que divendres s'entrevisti amb els presidents d'alguns grups parlamentaris. "Nomenaré un primer ministre els pròxims dies", ha promès aquest dijous al vespre en un discurs televisat. Dimecres els diputats d'extrema dreta de Marine Le Pen es van sumar a la moció de censura presentada per les forces d'esquerres i van fer caure l'executiu.

El govern de Michel Barnier passarà a la història com el més breu de la V República. L'Assemblea Nacional francesa ha aprovat aquest dimecres la moció de censura contra el primer ministre i el seu executiu amb els vots dels partits del bloc d'esquerra –socialistes, la França Insubmisa (LFI), els ecologistes i els comunistes, principalment– i els de l'extrema dreta de Marine Le Pen. Barnier i els seus ministres estan ara obligats a dimitir. Barnier es reuneix amb Macron a l'Elisi aquest dijous a les 10h del matí per fer efectiva la dimissió. La moció presentada pel Nou Front Nacional ha tirat endavant amb 331 vots, molt per sobre dels 288 que es necessitaven perquè la moció prosperés.

França s'endinsa en una nova crisi política. Poques hores abans de la votació de la moció de censura, no sembla que hi hagi res que pugui evitar la sortida del primer ministre, Michel Barnier, i el seu equip. En un gest inèdit, els partits d'esquerra i l'extrema dreta de Marine Le Pen sumaran forces dimecres per fer caure el govern, que va ser nomenat fa menys de tres mesos. La nova etapa d'inestabilitat coincideix amb un desencís dels francesos, que perceben un clar declivi de la República.

No fa ni tres mesos que va ser nomenat, però el nou govern francès, capitanejat per Michel Barnier, és a la corda fluixa. Fa setmanes que pels passadissos de l'Assemblea Nacional es deia que la líder de l'extrema dreta francesa, Marine Le Pen, estava valorant donar suport a una moció de censura per fer caure Barnier i els seus ministres, però aquesta setmana el rumor s'ha convertit en una amenaça explícita. "Votarem la moció de censura amb el Nou Front Popular", ha assegurat aquest dimecres el diputat del partit de Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), Jean-Philippe Tanguy.

França s'estreny el cinturó. El nou govern de dretes, que va ser nomenat fa tot just tres setmanes, ha posat sobre la taula un pla de retallades i augment d'impostos per fer front a una situació econòmica molt deteriorada heretada de l'anterior executiu, amb un dèficit públic pels núvols i un creixement econòmic feble. L'executiu capitanejat pel primer ministre, Michel Barnier, ha presentat uns pressupostos per al 2025 "exigents" per sanejar els comptes francesos que preveuen un estalvi de 60.000 milions d'euros en un any, una xifra extraordinàriament elevada.

El nou primer ministre francès, Michel Barnier, ja ha superat el seu primer examen parlamentari, no sense dificultats. En el seu discurs davant l'Assemblea Nacional per presentar les seves prioritats polítiques, Barnier ha tastat aquest dimarts per primera vegada les escridassades i els xiulets per part de diputats de partits d'esquerra, el bloc que s'ha quedat fora del govern tot i haver guanyat les eleccions legislatives. Els diputats de l'esquerra, sobretot els de La França Insubmisa (LFI), han mostrat el seu desacord amb el nou govern durant l'hora i vint minuts que ha durat el discurs de Barnier cridant i creant un enorme rebombori a l'Assemblea com a protesta per haver estat ignorats pel president Macron.

El nou govern francès, el més conservador de l'última dècada, ha començat a treballar aquest dilluns. El dia de la rentrée del nou executiu liderat per Michel Barnier, alguns dels ministres han deixat clar que serà un govern més de dretes del que hi havia fins ara, sobretot amb les qüestions d'immigració. El nou titular de l'Interior, Bruno Retailleau, ha destacat que el seu objectiu principal serà "restablir l'ordre", a les fronteres i al carrer. "Tinc tres prioritats: restablir l'ordre, restablir l'ordre i restablir l'ordre", ha afirmat.

Dos mesos després de les eleccions legislatives que el partit del president Macron va perdre, França està a punt de tenir nou govern, que estarà dominat, de nou, per ministres macronistes. La renovació de l'executiu que el president de la República volia escenificar després dels comicis no serà tan ambiciosa com s'esperava. L'inquilí de l'Elisi conservarà el poder: dels 16 ministres que formaran part de l'executiu, set sortiran de les files macronistes, segons les filtracions publicades per la premsa francesa. El nou primer ministre, Michel Barnier, s'ha reunit aquest dijous al vespre amb Emmanuel Macron a l'Elisi per presentar-li la seva proposta. El nou govern s'anunciarà abans de diumenge.

Macron beneeix Le Pen. Es veia a venir: s’ha acabat el tabú de l’extrema dreta. A partir d’ara, fora escrúpols democràtics, barra lliure a les dretes liberals i conservadores per sumar i compartir poder amb el neofeixisme. Ha estat el president Macron, que fa quatre dies encara refusava inscriure RN a l’arc republicà, qui ha fet el pas. Un episodi més en un singular procés d’autodesconstrucció d’un president que ha perdut el nord. Les dretes europees ja es poden treure la careta: allarga la mà a l’extrema dreta sense cap vergonya. 

El nou primer ministre de França, Michel Barnier, agafa les regnes del govern francès en un moment complicat per al país. Però aquest veterà de la política, de 73 anys, és especialista en carpetes difícils: va ser el cap de les negociacions del Brexit del bloc europeu i va haver de bregar amb el govern britànic per pactar les condicions de la sortida del país de la Unió Europea. Ser el cap del govern de França tampoc serà una feina fàcil. Amb un Parlament fragmentat més que mai, sense majories clares, i un Macron debilitat, aprovar lleis serà una missió gairebé impossible. Però el president ha deixat el govern en mans del conservador per la seva capacitat de negociació i experiència en teixir acords difícils.

Emmanuel Macron no se'n surt. El president de la República fa dies que fa consultes a personalitats polítiques i líders de partits per trobar un nou primer ministre, per ara sense èxit. Aquest dimecres s'esperava que l'inquilí de l'Elisi n'anunciés el nom, segons havien avançat alguns mitjans com la cadena BFMTV, però finalment no ha estat així. El president prefereix seguir buscant un perfil que generi més consens. Macron vol tenir ben lligat el suport parlamentari per evitar que el nou primer ministre s'estavelli amb una moció de censura.

Aquest dimarts s'engega una nova ronda de negociacions entre el Regne Unit i la Unió Europea per decidir què ha de passar després de l'1 de gener del 2021, és a dir, d'aquí poc més de cent dies, quan es comprovarà a la pràctica què vol dir que el Regne Unit ja no sigui dins la UE. Fa anys que les dues parts negocien entre entrebancs als quals s'ha sumat la pandèmia de coronavirus. Al llarg d'aquest temps s'ha parlat del famós acord de retirada, de la frontera d'Irlanda, de què ha de passar amb Gibraltar i fins i tot de l'Erasmus, i s'han pactat unes quantes qüestions, però l'embolic encara no ha arribat a bon port perquè queden molts punts de conflicte.

Pressió doble de Londres a Brussel·les. El govern de Boris Johnson ha fet públic aquest dimarts tant el nou el règim tarifari amb què operarà el Regne Unit quan arribi a la fi el període de transició del Brexit, el 31 de desembre d'aquest any, com, per primer cop, l'esborrany de l'acord comercial que vol amb la Unió Europea (UE). Un full de ruta que posa de manifest la llunyania que separa el bloc dels 27 del ja exsoci de l'altra banda del canal de la Mànega.

El temps s’esgota i el rellotge marca uns minuts de trenta segons, no pas de seixanta, en les converses sobre la relació post-Brexit entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE). És el missatge que el negociador en cap de la UE, Michel Barnier, tot just recuperat de la seva infecció de coronavirus, ha donat aquest migdia, en conferència de premsa des Brussel·les.