Entre el 80% i el 90% dels nadons prematurs extrems –aquells nascuts abans de les 28 setmanes de gestació– pateixen anèmia. Per tractar-la, dos terços d'aquests infants necessiten transfusions sanguínies durant les primeres setmanes de vida, però la recepció de sang adulta comporta alguns efectes secundaris. Un estudi italià publicat el 2025 va demostrar que la transfusió de sang procedent de cordó umbilical redueix el risc de patologies pròpies dels prematurs, com ara problemes a la retina, al sistema pulmonar o al sanguini, i a més evita les complicacions derivades de la recepció de sang adulta. Per tal de demostrar la viabilitat d'aquesta tècnica de transfusió, l'Hospital Clínic Barcelona i el Banc de Sang i Teixits (BST) han impulsat un assaig clínic amb 41 nadons prematurs extrems amb anèmia que ha obtingut resultats favorables.

El Ramon té 82 anys i fa cinc mesos li van diagnosticar càncer de pulmó. Estava molt cansat, les cames li pesaven i tenia dificultats per pujar les escales de casa. Els seus fills el van portar d'urgències a l'hospital, on li van trobar un tumor al pulmó que no es podia operar perquè el risc de complicacions era molt alt. A més, tampoc li podien administrar el tractament habitual que s'ofereix als pacients que no poden passar per quiròfan, ja que no era compatible amb el seu tipus de càncer. Els professionals li deien que l'única alternativa que tenia a la seva edat era fer sessions de quimioteràpia i radioteràpia, però ell volia anar més enllà i, finalment, li van proposar una última sortida: incloure'l en un assaig clínic que està provant l'eficàcia en humans de les primeres vacunes contra el càncer de pulmó.

Malgrat la impossibilitat de predir amb exactitud què pot oferir la comunitat científica com a revulsiu per a la salut de la població, la revista Nature Medicine ha demanat a una desena d'investigadors de renom que anomenin quins dels assajos clínics que lideren poden tenir un major impacte en la medicina l'any 2024. Les propostes, totes elles prometedores, van des de l'edició genètica per al tractament de malalties cròniques o càncer fins al desenvolupament d'eines d'intel·ligència artificial (IA) per diagnosticar patologies i optimitzar els recursos assistencials.

Al voltant de 90.000 persones a Catalunya tenen símptomes de covid persistent i cap tractament específic que s'hagi demostrat eficaç per tractar les seqüeles, sobretot cognitives. És per aquest motiu que el grup d'investigació de cervell, cognició i conducta del Consorci Sanitari de Terrassa vol posar en marxa el projecte RehaCOVID, un assaig clínic per determinar si la combinació d’estimulació cognitiva i exercici físic és efectiva per als pacients de covid persistent i generar així evidència científica per saber quines intervencions són les adequades. Per fer-ho, han aprofitat una plataforma digital ja existent que permet fer tractament a domicili i que ja s'ha provat en pacients d'altres patologies. La novetat, però, és que s’han fusionat les activitats d’estimulació cognitiva i les d’educació física. Es tracta d’un programa online que els pacients poden fer telemàticament des de casa, després d’una visita presencial on se’ls ajustaran els exercicis que hauran de fer, cosa que es creu que pot millorar l’adherència al tractament.

Si tot va bé, entre finals d’any i principis del 2022 els menors de 12 anys podran començar a rebre la vacuna contra el covid. Ho faran després s'hagi comprovat que el fàrmac és segur i eficaç amb criatures i només després del vistiplau definitiu de les agències reguladores perquè surti al mercat. Per fer-ho possible ha sigut indispensable que milers de famílies hagin donat l'autorització perquè els seus fills d’entre sis mesos i 12 anys participin en els assajos clínics. Perquè sí, vacunes, medicaments i tractaments per a pacients pediàtrics passen també per uns exigents tests i filtres.

Al llarg de diverses setmanes Catalunya ha sigut el punt negre de la Unió Europea per nombre de contagis, i ahir encara hi havia 581 persones a les UCI catalanes. Aquests malalts que ara estan crítics són el resultat del que va passar llavors i n'hi ha prou amb fer una ullada als gràfics per veure que la pujada de contagis d'aquesta cinquena onada ha doblat els pics de les anteriors. Aquest dimecres es va fer públic l'esperat informe sobre com van funcionar els contagis en els tres grans festivals que es van autoritzar a principis de juliol. En vista del que ha passat, era de preveure que hi hauria molts més infectats del que s'esperava. Els tres festivals d'estiu massius –el Vida, el Canet Rock i el Cruïlla–, que van ser tractats per Salut com un assaig clínic en què tots els assistents estaven obligats a fer-se un test d'antígens abans d'entrar-hi i hi havia un seguiment d'una part dels assistents per poder veure en posterioritat el grau de contagis, van provocar més contagis dels que Salut preveia. En total, es van infectar 2.279 persones d'entre els 49.570 que participaven en la mostra pilot, 842 més dels que s'haurien contagiat si no haguessin anat al festival, segons l'anàlisi de Salut. També s'ha vist que 271 persones se sap que havien donat positiu al test però es van "colar" igualment al festival.

Les dades són eloqüents. Segons un estudi publicat a la revista Nature, ingressen 18 homes a les unitats de cures intensives a causa del covid-19 per cada 10 dones, i en moren 15 per cada 10 dones. D’acord amb els CDC (Centres de Control i Prevenció de Malalties dels EUA), els efectes adversos rars de la vacuna d’AstraZeneca afecten les dones amb més freqüència, mentre que els de les vacunes de Pfizer/BioNTech i Moderna afecten més sovint homes joves. Malgrat el que sembla un evident biaix de gènere, el nombre d’estudis que segreguen els resultats segons el sexe és escandalosament minúscul. El mateix passa amb els assajos clínics. Només en 8 de 45 assajos s’informa de l’impacte del sexe o el gènere, segons un article publicat a Nature Communications.

Fa mesos que no es pot anar a sopar fora. Però aquest divendres al vespre uns quants privilegiats van poder gaudir de cinc restaurants a la nit, gràcies a l’assaig clínic Obrir Girona, que va encetar una escletxa d’esperança per als sectors més afectats pel covid, però que també ha despertat crítiques a la ciutat. Tan restauradors com partits polítics com Guanyem han carregat contra el fet que s’hagi triat cinc dels establiments més cars de la ciutat i contra el cost de la inciativa: cada comensal ha de pagar, a més de l'àpat, 8,5 € pel test d'antígens o 2,5 € per certificar que està vacunat. Una part d’aquests diners són per pagar la prova, una altra per a la farmàcia que dona el servei i una tercera part els recapta el Centre Blockchain, l’impulsor de la prova pilot, que, segons el departament de Polítiques Digitals, va rebre 125.000 € per organitzar l’Obrir Girona, que es van incloure en el conveni que va signar la Generalitat amb la Cambra de Comerç, de 300.000 € en total. 

Cuba ha anunciat que administrarà la seva pròpia vacuna, encara en fase experimental, a gairebé tota la població de l'Havana abans del mes de maig. Els primers a rebre la dosi han estat els 150.000 sanitaris que han format part de la fase final de l'estudi clínic de la vacuna Soberana 2, la candidata més prominent del país que presenta les pitjors dades de contagi des de l'inici de la pandèmia. Cuba s'ha esperat a iniciar cap campanya de vacunació fins a poder fer-ho amb una vacuna de creació pròpia.

L'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona ha inclòs el primer pacient del món en un assaig clínic de teràpia gènica en fase 3 de Pfizer per a la distròfia muscular de Duchenne, una malaltia hereditària lligada al cromosoma X que es manifesta majoritàriament en homes i que causa feblesa progressiva. Es tracta d'un nen de 5 anys a qui s'ha administrat una seqüència genètica mitjançant un vector viral que li permetrà sintetitzar la distrofina, una proteïna que els afectats no produeixen i que és necessària perquè els músculs funcionin correctament. En roda de premsa, la doctora Francina Munell ha detallat que en aquest assaig hi participen 55 centres d'arreu del món i que es tractaran una norantena de pacients d'entre 4 i 7 anys.

El rock'n'roll que sonava ahir dissabte a la Sala Apolo de Barcelona en l'assaig de cribatge massiu en un concert s'ha tornat aquest diumenge en una serena melodia de ritme més pausat. Boris Revollo, el doctor de l'Hospital Can Ruti que ha liderat la prova mèdica, ha afirmat que encara és massa "prematur" fer servir aquesta estratègia de tests ràpids en actes que apleguin multitud de persones, com el festival Primavera Sound o el Mobile World Congress, i ha demanat ser "bastant prudents" en els pròxims passos per decidir com es recupera l'agenda cultural. Per disposar dels resultats, però, encara caldrà esperar una setmana perquè el mig miler de participants s'han de sotmetre a una prova de PCR per saber si hi va haver contagi.

¿Més problemes per a la vacuna d'Oxford? ¿Un altra galleda d'aigua freda sobre un dels prototips que més esperances ha generat en la lluita contra el covid-19?

La lluita contra el covid-19 s’ha focalitzat fins ara en mesures de salut pública: distància física, mascaretes, rentat de mans i, si convé, confinament. Tot plegat a l’espera d’una vacuna prou efectiva. No obstant això, hi ha una altra línia de recerca, de la qual es parla ben poc: la identificació d’un fàrmac antiviral capaç de contenir la malaltia o fins i tot de curar-la. Una anàlisi de 12.000 principis actius amb potencial per transformar-se en fàrmacs ha identificat 13 compostos que inhibeixen la replicació del SARS-CoV-2 d’entre un centenar que aconsegueixen efectes similars. Algun d’ells podria entrar ben aviat en fase d’assaig clínic. Les conclusions es publiquen a la revista Nature.

La cursa per la vacuna continua. Investigadors de l’Imperial College de Londres han informat que van inocular fa uns dies al primer voluntari sa el prototipus de vacuna en què estan treballant, iniciant així la fase I de l’assaig clínic en humans. L’equip no ha especificat en quina data concreta va tenir lloc la primera injecció, però sí que des d’aleshores ha fet un seguiment estret de la salut del participant, i asseguren que es troba en perfecte estat, i que no hi ha cap risc quant a la seva integritat. El voluntari ha demanat romandre en l’anonimat.

Les persones amb grup sanguini A poden tenir un risc més alt que la resta de necessitar suport respiratori en cas de contraure covid-19. Les del grup O, en canvi, estarien més protegides. Aquests són els principals resultats d’un estudi genètic en pacients de covid-19 d’Itàlia i Espanya, elaborat per més de cent científics de sis països, entre els quals n’hi ha de l’Hospital Clínic i la Vall d’Hebron. Els resultats del treball han superat el procés de revisió de la revista New England Journal of Medicine, que té previst publicar-lo aquest mes de juny.

La Clínica Universitat de Navarra i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) comencen un assaig clínic per investigar si la ivermectina redueix la transmissió del covid-19. La ivermectina és un medicament que té "un efecte antiviral contra altres virus com el dengue i la febre groga", segons l'especialista de la Clínica i d'ISGlobal, el doctor Carlos Chaccour. L'investigador principal també ha indicat que aquest medicament té "un paper immunomodulador que és interessant avaluar", ja que han vist que un dels grans problemes del coronavirus és "la seva resposta immunitària desordenada".

Gilead Sciences ha anunciat aquest dimecres que la companyia "té coneixement de resultats positius" d'un assaig federal sobre el seu experimental medicament contra el coronavirus, remdesivir, encara que un nou estudi ha assegurat que el medicament no ha ofert cap benefici a pacients en estat greu a la Xina.