Posar fi a "la cultura del subsidi" o "de la dependència" i "premiar la cultura de l'esforç" és una de les propostes de Junts en el seu pla per refer la classe mitjana, que considera que està en vies de desaparició. La formació va proposar el ple monogràfic que ha començat aquest dimarts, on ha plantejat capgirar de dalt a baix el model de subsidis vigent, reformulant i limitant de manera significativa la renda garantida de ciutadania, que va aprovar el juliol del 2017 l'executiu que encapçalaven Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. De retruc, això també vol dir una esmena al model de l'ingrés mínim vital espanyol.

El pitjor que pot passar amb un ajut públic és que no arribi a qui ha d’arribar i que, en els que sí que els arriba, no tingui els resultats desitjats. L’última avaluació de l’Airef sobre l’ingrés mínim vital (IMV) es publica amb aquesta doble advertència: la prestació no arriba a qui més la necessita i, quan ho fa, pot generar efectes no volguts. Només reben l’IMV la meitat de les famílies que el podrien tenir, i redueix la probabilitat de treballar dels que el reben. No és, però, un fracàs inevitable, sinó una oportunitat de repensar el disseny –i la funció– de la política de l'IMV. Si volem que sigui una eina útil contra la pobresa, cal redefinir-la amb més intel·ligència i confiança en la ciutadania.

Haver cobrat l'ingrés mínim vital (IMV) i temps després rebre una carta de la Seguretat Social on s'exigeix el retorn d'una part de la prestació cobrada ha estat un fet que han viscut nombroses famílies amb un poder adquisitiu baix i amb risc de pobresa des que es va desplegar aquesta ajuda l'any 2020, en plena pandèmia de la covid-19. Es tracta d'una situació, però, que pot tenir els dies comptats.

Aquesta setmana s’ha publicat l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’any 2023, una radiografia de com viu la ciutadania i com arriba a final de mes. I no és només un exercici informatiu, de saber com millora o empitjora el nostre benestar, sinó una de les eines més útils que tenim per dissenyar millors polítiques. Si els instruments públics que definim no s’adapten a les necessitats reals de la ciutadania, poc podran fer per millorar la seva qualitat de vida.

Dona, de 46 anys i nacionalitat espanyola. Aquest és el retrat robot del gruix dels titulars que actualment perceben l'ingrés mínim vital (IMV) a Catalunya. En total, aquest mes de febrer la Seguretat Social ha abonat 53.726 prestacions a llars (titulars) del Principat que han beneficiat 172.534 persones, segons dades publicades aquest dijous pel ministeri de la Seguretat Social, que per primer cop aporten informació actual i no informació acumulada de la prestació des de la seva posada en marxa l'any 2020. Del conjunt de titulars de les prestacions, 28.610 són dones (53%), de nacionalitat espanyola (34.639 prestacions) i de mitjana tenen 46 anys (el gruix de les prestacions per titulars recau en la franja d'edat d'entre 36 i 45 anys). De mitjana, les llars catalanes que al febrer han rebut aquesta prestació van percebre 458 euros.

El 2023 es va acabar amb dues males notícies sobre l’estat de la nostra infància i joventut. D’una banda, l'Unicef ens avisava dels alts nivells de pobresa infantil. Som líders de la UE, amb més d'un de cada quatre nens i nenes vivint en situació de pobresa i sense accés a les comoditats més bàsiques. D’altra banda, les dades conegudes a finals de desembre sobre l’última Enquesta a la Joventut de Catalunya assenyalen que la taxa d'emancipació dels nostres joves no deixa de caure. Sigui quina sigui la seva trajectòria personal, vulguin o puguin treballar o estudiar, o vinguin de famílies més o menys acomodades, el comú denominador de les persones joves a Catalunya és que viuen a casa els pares. Aquest retard en l’emancipació afecta no només el seu projecte vital com a adults i decisions tan rellevants com la maternitat, sinó també la seva salut mental. 

Imagina que els teus ingressos mensuals són de 710 euros i que en pagues 280 per un pis de lloguer. Pot semblar difícil, no només haver trobat un lloguer tan assequible, sinó arribar a final de mes amb poc més de 400 euros. Amb això has de cobrir l’aigua, la calefacció, el menjar, la factura del mòbil i, si t’arriba, alguna activitat d’oci per oblidar com tens de complicada la vida. Però, per difícil que t’ho sembli, un 7% de la població de Catalunya viu així o pitjor; és a dir, per sota el llindar d’ingressos de la renda garantida de ciutadania (RGC). I, d’aquests, gairebé la meitat pateixen de sobrecàrrega financera de l’habitatge, destinant més d’un 30% dels seus ingressos al lloguer o la hipoteca. 

Després de saber-se que les pensions contributives pujaran un 3,8% l'any que ve, la flamant ministra de la Seguretat Social, Elma Saiz (PSOE), ha avançat aquest dimarts que l'ingrés mínim vital (IMV) i les pensions no contributives s'incrementaran un 6,9%. Alhora, també ha explicat que una de les pensions més baixes de totes, la de viudetat amb càrregues familiars, s'incrementarà un 14% i, finalment, ha situat l'increment de les pensions mínimes contributives entre un 5% i un 7%, segons ha detallat en una entrevista a l'agència Efe. Cal recordar que les pensions contributives són les de jubilació, viudetat, orfandat, incapacitat permanent o en favor de familiars.

¿No volem veure la pobresa? És una de les preguntes que es fa l'escriptor i periodista Sergio C. Fanjul (Oviedo, 1980) al seu últim llibre, La España invisible (Arpa, 2023). Tot passejant per la ciutat de Madrid, Fanjul reflexiona sobre aquesta veritat incòmoda, la de la pobresa i l'extrema pobresa a Espanya, i s'endinsa en les seves causes estructurals.

"És una ajuda per a les famílies més pobres i vulnerables però que se'ls acaba girant en contra. Una llei que, en realitat, no té gens en compte la pobresa". Així defineix l'ingrés mínim vital Jaime Muñoz, portaveu a Espanya del Moviment ADT Cuarto Mundo i que fa de portaveu de milers de famílies beneficiàries d'aquesta ajuda. Tot i que està concebuda com un ingrés econòmic mínim per mantenir una vida digna, tal com ja va passar amb la posada en marxa de la renda garantida de ciutadania a Catalunya, les seves incompatibilitats i la burocràcia converteixen aquesta prestació en un "malson" per a moltes de les famílies que la perceben.

L'ingrés mínim vital (IMV) està arribant als més vulnerables, però és una prestació que s'ha "estancat". Així ho conclou l'Autoritat Fiscal (Airef) en la seva segona opinió sobre la prestació publicada aquest dimecres. L'organisme independent que dirigeix Cristina Herrero assenyala que el nombre de beneficiaris de l'IMV es manté en 284.000 llars, és a dir, en el 35% de les llars que podrien rebre'l (800.000 és l'objectiu que es va marcar el ministeri de la Seguretat Social, dirigit per José Luis Escrivá). A més, l'Airef torna a detectar que hi ha un gran nombre de famílies que tindrien dret a la prestació, però que no la sol·liciten (és el que en anglès s'anomena non-take-up): 470.000 famílies (58%). Tot plegat, doncs, dibuixa un escenari molt similar al de fa un any, quan l'Airef va presentar la primera opinió sobre aquesta prestació aprovada en plena pandèmia de coronavirus, el juny del 2020.

La setmana vinent la Seguretat Social posarà en marxa un pla “d’intensificació” per reclamar la devolució dels pagaments indeguts de l'ingrés mínim vital (IMV). "Cobraments indeguts", en diuen, com si l'error fos de les persones beneficiàries i no del disseny del mateix ajut i provocat per una manca de coordinació entre l’administració estatal i les autonòmiques. El pla per recuperar els diners durarà quatre mesos i consisteix en un sistema d’incentius per als funcionaris –de poc més de 10 € per cada resolució emesa fora de la seva jornada laboral.

Que l'autobús sigui de color groc l'ajuda a destacar una mica més a la vista dels qui pugen i baixen per la rambla del Raval en aquest matí fred de febrer. "Això és pel salari mínim?", pregunta a aquesta periodista una parella de jubilats que anava al metge. S'han fixat en la paraula mínim perquè és la que apareix ben gran estampada en el vehicle que està aparcat al mig del passeig.

La dada anticipada aquest dimarts d'inflació interanual del mes de novembre (6,8%) ja permet aproximar quina serà la inflació mitjana que marcarà la revalorització de les pensions contributives, entre les quals el subsidi per jubilació. També per primer cop l'ingrés mínim vital (IMV), tal com PSOE i Unides Podem van acordar en el marc de la negociació dels pressupostos de l'Estat per al 2023. En concret, totes dues prestacions augmentaran entorn del 8,5% l'any 2023 (l'Institut Nacional d'Estadística ha de confirmar d'aquí a unes setmanes la inflació anticipada del mes de novembre), confirmen fonts del ministeri de Seguretat Social. De fet, el govern espanyol ja va anticipar que estimava aquest augment. Ara bé, les mateixes fonts precisen que quan l'INE confirmi la inflació del mes de novembre es coneixerà la mitjana exacta.

L’últim estiu pandèmic està sent, també, el primer estiu inflacionista. Amb la invasió a Ucraïna iniciàvem el preàmbul d’una nova crisi econòmica, sense haver sortit al 100% encara de l’anterior. Patim importants augments dels preus de l’energia –d’entre 2 i 6 vegades més alts que fa dos anys– i d’altres matèries primeres com els cereals. I això en un país com el nostre, on més d’un terç de les famílies declaren que no poden assumir despeses imprevistes amb els recursos de què disposen. La tardor es preveu fosca, i en moments d’incertesa és quan els mecanismes d’ajuda de l’estat han d’estar en marxa per poder arribar a qui més ho necessita. 

Hi ha 400.000 llars a tot Espanya que tindrien dret a rebre l'ingrés mínim vital (IMV) però que no el sol·liciten. És el que en anglès s'anomena non-take-up. Al darrere hi ha la complexa tramitació d'aquest tipus de prestacions, la falta d'informació al voltant de l'ajuda, la por a no rebre-la perquè ja s'està cobrant alguna altra prestació, com ara l'atur, o fins i tot l'estigma, entre altres motius. Així ho conclou l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) en la seva primera anàlisi sobre l'IMV des que es va posar en funcionament just amb l'esclat de la pandèmia, el juny del 2020.

Un pas més per aconseguir que la renda garantida de ciutadania (RGC) pugui ser compatible amb l'ingrés mínim vital (IMV). La proposició de llei dels comuns per modificar aquesta prestació i fer-la més flexible ha superat el debat al Parlament, i ara continuarà la tramitació. PSC-Units, ERC, Junts i la CUP-NCG també han donat suport al nou text. De fet, els dos socis del Govern han retirat l'esmena a la totalitat que hi havien interposat, de manera que no ha calgut cap votació al ple d'aquest dimecres. L'objectiu de la proposició dels comuns és "resoldre buits" legals de la norma per facilitar la complementarietat de la RGC amb l'IMV estatal, "maximitzar les possibilitats d'arribar a col·lectius no atesos fins ara per la renda garantida", sobretot per a aquelles famílies que tenen fills a càrrec, i la creació d'una nova prestació complementària per cobrir les necessitats bàsiques d'accés a l'habitatge.

El ministeri de la Seguretat Social està estudiant prorrogar l'augment del 15% de l'ingrés mínim vital (IMV) fins al desembre. Aquesta mesura de protecció social va entrar en vigor amb el decret anticrisi o pla de xoc aprovat pel govern espanyol per fer front a les conseqüències de la guerra i amb la pròrroga d'aquest decret (decau el 30 de juny) s'havia d'ampliar tres mesos més. Ara, però, el ministeri ja preveu que la seva vigència sigui fins a finals d'any, de bracet amb l'increment del 15% de les pensions no contributives, una mesura que el govern inclourà a la pròrroga després de l'acord amb EH Bildu.

A Catalunya, si vius sol i ingresses menys de 950 € bruts al mes, estàs en risc de pobresa i exclusió social. I si ingresses menys de 480 € pots sol·licitar l’ingrés mínim vital (IMV), prestació dissenyada durant la pandèmia per lluitar contra la pobresa i la desigualtat. Per això sorprèn que, gairebé dos anys després de la seva aprovació, el 95% de les persones que viuen a Catalunya sota el llindar de la pobresa no siguin beneficiàries de l'IMV. Què està passant perquè la principal eina per millorar la qualitat de vida de les llars més vulnerables arribi a tan poques persones? 

Només el 28% de les persones que viuen en situació de pobresa a Catalunya reben la renda garantida de ciutadania (RGC) del Govern. L'ajuda estatal de l'ingrés mínim vital (IMV) amb prou feines cobreix el 13% dels catalans que pateixen pobresa severa i no arriba ni al 6% si s'agafen les persones que estan sota el llindar d'ingressos que dona dret a cobrar-lo. El coixí social per fer front a l'emergència en què es troben cada cop més llars (només cal veure les últimes dades de la Fundació Foessa) no està arribant a tothom qui el necessita, i els motius, segons un informe presentat avui per la Taula d'Entitats del Tercer Sector, són una barreja de falta de proactivitat per donar a conèixer les ajudes als beneficiaris, saturació administrativa, bretxa digital en l'accés i garbuix burocràtic per acreditar que es compleixen els requisits.