La crisi dels preus
Economia  /  Macroeconomia 29/11/2022

Els preus van caure al novembre a Espanya

L'IPC es redueix un 0,1% respecte a l'octubre i modera el creixement interanual fins al 6,8%

4 min
Els productes actuals de les gasolineres, gasolina 95, gasolina 98 i dièsel, no desapareixeran, però el conductor tindrà més informació sobre el grau de biocombustible de cada sortidor.

BarcelonaEls preus han caigut aquest mes de novembre a Espanya, empesos a la baixa per l'abaratiment de l'electricitat i els carburants. Així, l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura el cost de la vida per a les famílies) va disminuir un 0,1% respecte al mes d'octubre, i es va situar un 6,8% per damunt dels nivells de fa un any, segons dades avançades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Evolució dels preus de consum
IPC a Espanya. Índex 100 = preus

El vestit i el calçat són els elements del cistell de la compra que més s'han encarit, segons l'INE. A més, el govern espanyol calcularà la revalorització de les pensions i de l'ingrés mínim vital (IMV) amb la pujada de preus entre el desembre del 2021 i el novembre d'enguany: amb les dades d'aquest dimarts, doncs, l'executiu ja sap que les haurà d'augmentar un 8,5%.

Les dades mostren que ens trobem en un context de "suavització" de la inflació, explica Alfons Fernández, professor de l'escola de negocis EAE i membre de la comissió d'economia financera del Col·legi d'Economistes.

Moderació des de l'estiu

El cert és que des del mes de juliol la inflació a Espanya s'ha moderat de manera notable. Tot i que algun mes hi ha hagut pujades, es pot afirmar que la tendència dels preus des de l'estiu ha sigut mantenir-se més o menys plans, o fins i tot caure moderadament, i les dades avançades per l'INE aquest dimarts ho confirmen un mes més.

Aquesta frenada és, en part, "fruit de les mesures aprovades pel govern" espanyol per alleugerir els costos de l'energia a les famílies, com ara la reducció de l'IVA a la factura del gas, la bonificació de 20 cèntims per litre de combustible i el topall al preu del gas al mercat elèctric ibèric –Espanya i Portugal–, indica Fernández. El cas del topall és especialment evident, ja que ha mantingut el cost de la llum a uns preus notablement inferiors que els que es registren a la majoria de països de la Unió Europea, on aquesta mesura no està en vigor.

A més, "cal tenir present que molt probablement també hi està influint la pèrdua d’impuls de l’activitat econòmica que s'ha experimentat des de la finalització del període estiuenc", indica un comunicat del Col·legi d'Economistes. Aquesta pèrdua d'impuls fa disminuir la demanda de productes "fruit del deteriorament de les expectatives de consumidors i empresaris i de la pujada de tipus d’interès impulsada des del Banc Central Europeu", que ha endurit l'accés de les famílies i les empreses al crèdit.

Malgrat això, l'economista avisa que és possible que la inflació torni a créixer al desembre i al gener, "dos mesos bastant inflacionistes" a causa de la campanya de Nadal, quan l'augment del consum de les famílies acostuma a empènyer els preus cap amunt: "Entraria dins del que es pot esperar i no ens hauria de sobtar". Aquests possibles repunts dels preus els dos pròxims mesos no representarien, però, un canvi de la tendència a la moderació inflacionista, afegeix Fernández.

La inflació subjacent empitjora

La inflació subjacent, que descompta el cost de l'energia i els aliments frescos –dos elements molt volàtils–, va augmentar un 6,3% en comparació amb un any enrere, una dècima més que la xifra de l'octubre, i una dècima per sota del 6,4% registrat a l'agost, quan l'indicador va tocar sostre. "La inflació subjacent no dona treva. És una notícia negativa", diu Fernández.

Variació dels preus respecte un any enrere
Taxa de variació interanual de l’IPC. Dades mensuals

La taxa subjacent acostuma a portar un "decalatge" de diversos mesos respecte a l'IPC general. Així doncs, seria possible que a principis del 2023 la inflació caigués encara més, mentre que la subjacent continués pujant, ja que mostra com les empreses inicialment van intentar absorbir els costos reduint els seus marges de beneficis però després de diversos mesos d'escalada "no han tingut més remei" que traslladar els increments de costos energètics i de producció als preus finals que cobren als consumidors, apunta Fernández.

"Cal seguir de prop l’evolució de l’índex de preus al consum i de la inflació subjacent dels mesos vinents, que estaran molt condicionats per la marxa dels preus energètics", assenyala el degà del Col·legi d'Economistes, Carles Puig de Travy.

Després de caigudes durant els mesos més durs dels confinaments contra el covid, durant el 2020, el 2021 els preus de béns i serveis de consum van recuperar la tendència a l'alça a partir sobretot de la tardor. La represa de l'activitat industrial a bona part del món va comportar problemes de subministrament i el col·lapse d'algunes cadenes logístiques a escala internacional, la qual cosa va provocar escassetat d'alguns productes intermedis en l'àmbit industrial. Aquesta escassetat va incrementar els costos de producció a les empreses, que ja es va acabar traduint en les primeres pujades de preus ara fa un any.

No obstant això, l'encariment del cost de la vida es va disparar amb la invasió russa d'Ucraïna, a finals de febrer d'aquest any. L'impacte de la guerra s'ha notat als mercats energètics: el gas natural, els derivats del petroli –com la gasolina i el dièsel– i l'electricitat –que es produeix en bona part cremant gas i petroli– es van disparar a partir del febrer i són la causa principal de la inflació dels últims mesos.

stats