A la riba del riu Ter, a l'altura de la Cellera just després del darrer pantà del curs fluvial, s'obren pas dins de la muntanya les coves del Pasteral. Són un complex de galeries laberíntiques, estretes, altes i pedregoses, amb dues portes d'entrada visibles des de la superfície i un munt de sales per explorar. Aquestes coves formen un dels jaciments paleontològics més importants i desconeguts de Catalunya, ja que, durant el neolític, entre el 5000 i el 3000 aC, s'utilitzaven com un lloc d'enterrament i sepultura. Recentment, en una estança oculta durant milers d'anys, on ningú havia accedit mai des de la prehistòria, un equip d'arqueòlegs catalans ha descobert restes neolítiques d'un gran valor històric: un conjunt d'esquelets humans i objectes mortuoris en molt bon estat de conservació, que corresponen a les primeres comunitats agricultores i ramaderes que es van establir a la península Ibèrica durant la segona etapa de l'edat de pedra.

Les sorpreses que amaga el jaciment de Pompeia són, de moment, inexhauribles, i cadascuna d'elles revela nous detalls que ajuden a fer-se una idea de com era viure a la ciutat romana que l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC va sepultar. Només aquest 2024 s'ha localitzat un saló de banquets decorat amb uns frescos de temes mitològics inspirats en la guerra de Troia i s'han presentat noves troballes a la casa de Leda i el cigne, i una mica més enrere es va descobrir la fleca-presó en què rucs i esclaus vivien tancats en un petit recinte on molien el gra i també un thermopolium, establiment en què se servia aliment i begudes a les classes més baixes de la ciutat, encara amb restes de menjar conservades.

La campanya d'excavacions a Santa Margarida (Sant Martí d'Empúries, Alt Empordà) ha posat al descobert les restes de la basílica-catedral de l'antic bisbat d'Empúries, una de les edificacions més importants d'un conjunt episcopal d'època tardoantiga. La intervenció només ha permès recuperar una part de la planta però els elements conservats permeten calcular que devia tenir una amplària d'entre 13 i 14 metres, i una longitud superior als 20 metres. Avui les restes són a tocar de la carretera que va de l'Escala a Empúries, però antigament això era l'estuari del riu Ter, que desembocava al nord del promontori de Sant Martí d'Empúries.

El dia 3 de maig s'iniciarà una nova campanya d'excavacions a Llívia. El director del programa Iulia Libica, Josep Guitart, i el codirector de l'excavació, Cèsar Carreras, s'han reunit a Llívia aquesta setmana, amb l'alcalde, Elies Nova, per informar-lo dels treballs que es realitzaran i les dates previstes. La campanya del 2021 es dividirà en tres fases diferents: del 3 al 30 de maig es faran excavacions al fòrum romà Iulia Libica; del 5 al 16 de juliol, a la part alta del Puig del Castell, es faran diferents sondejos amb l'objectiu de constatar l'existència i l'assentament d'un poblat ibèric-ceretà o d'unes estructures romano republicanes a la zona i, finalment, a partir de la segona quinzena d'agost i durant el mes de setembre, es recuperarà els dies d'excavacions al fòrum.

Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han redescobert les restes d'un vaixell que data de mitjans del segle I aC, segons informa l'ACN. El vaixell, que es va enfonsar a les illes Formigues, el van trobar l'any 1958, però portava dècades enterrat sota el mar i sense una ubicació exacta per un error en les coordenades. Els arqueòlegs del CASC han pogut localitzar-lo ara gràcies, en part, al temporal Gloria del mes de gener passat.

La campanya d'excavació d'enguany al fòrum de Iulia Libica, a Llívia, ha finalitzat aquest passat 28 d'octubre i ha permès oferir una nova imatge del jaciment. Diverses graves de colors han cobert els espais més consolidats de l'edifici del fòrum, el quadrant nord-oriental, on es pot veure una de les quatre cantonades de l'edifici, i on l'espai excavat està gairebé complet. Des del Museu de Llívia han indicat que aquest pas mostra la progressiva consolidació que va adquirint el jaciment, que s'està excavant de forma intensiva des del 2013. L'espai avui consolidat, tanmateix, ja s'havia excavat a principis d'aquest mil·lenni, quan encara no es coneixia com a Fòrum de Iulia Libica.

El fòrum de la ciutat romana de Iulia Libica, sota l'actual Llívia, es podrà veure en el seu conjunt després de les excavacions que s'hi estan duent a terme aquest estiu. Tal com han donat a conèixer des del Museu de Llívia, la vuitena campanya d'excavacions va començar el passat 17 d'agost, amb tres mesos de retard a conseqüència del covid-19.

Entre els dies 17 i 28 d'agost es duran a terme les quartes campanyes d'excavacions arqueològiques als jaciments medievals de les Esplugues i el Pui de Segur. Tal com han explicat des de l'Ajuntament de la Pobla de Segur, aquest any les intervencions s'han hagut d'adaptar als protocols de seguretat necessaris pel covid19, però tot i això l'arqueòleg que dirigeix l'excavació, Walter Alegría, de la Universitat de Barcelona, ha elaborat un pla de treball que donarà resultats efectius per a la recerca i la divulgació d'aquests jaciments. L'objectiu, remarquen, és doble: fer un 3D de les construccions d'ambdós jaciments i excavar els paviments dels diferents períodes medievals.