La por és la força motriu, el principi de totes les coses. De manera que, primer de tot, cal posar en marxa la màquina de la por: “Europa està a punt de desaparèixer com a civilització”.

La família Serra s'ha assegurat el control de més del 90% del grup assegurador d'Occident (antiga Catalana Occident). L'opa llançada per Inocsa, la societat controlada per aquesta nissaga, sobre Grup Catalana Occident (GCO), de la qual ja tenien el 62,03%, s'ha tancat amb l'acceptació del 35,79% del capital. D'aquesta manera passen a controlar el 97,82%% del capital i podran assolir l'objectiu de treure la companyia de la borsa.

La família Serra ha decidit augmentar el preu de l'opa llançada sobre el Grup Catalana Occident (GCO) per arribar al control total de la companyia, de la qual ja tenen la majoria. Així ho ha decidit el consell d'administració d'Inocsa, que té un 61,951% del capital de manera directa i indirecta al hòlding GCO, segons ha comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La comunicació de l'opa es va admetre a tràmit pel supervisor borsari el maig passat i està pendent d'aprovació.

La partida del nou ordre mundial l’estan guanyant els falcons, els del Vell Testament amb el seu ull per ull, els de fer la vida impossible (més encara, els de fer-te la vida impossible) els de la deshumanització, l’odi i la divisió. Només cal sentir amb quin to i amb quin vocabulari ha parlat el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, als seus generals.

“The West no longer exists”. Occident ja no existeix, ens deia Pankaj Mishra el dilluns 21 de setembre, en una conferència al Palau Macaya. Sense pèls a la llengua, al bell cor de la vella Europa, el pensador indi i autor d'El món després de Gaza. Una breu història (Galaxia Gutenberg, 2025) ens deia mirant-nos als ulls el que nosaltres no som capaços de dir-nos. Era una hipèrbole que buscava la provocació, però cal prestar atenció als arguments donats.

"Va ser Orient qui va empènyer Europa cap a Occident". Ho escriu l’historiador Alessandro Vanoli. Colom i Magallanes volien arribar a les Índies, d’on venien tantes riqueses, d’on havia vingut sempre el coneixement. Primer de tot, Amèrica van ser les Índies Occidentals. El concepte d’Occident va néixer mirant cap a l’est i va anar en paral·lel amb la redefinició d’Europa, un nom-idea que s’havien inventat els grecs i que s’havia fet servir als primers temps de l’Edat Mitjana, aviat substituït pel terme cristiandat en oposició a l’Islam. Hi va haver, llavors, un temps d’aliança entre la cristiandat i l’imperi xinès contra el poderós món otomà.

Encara més familiar. Els Serra, que ja són els principals accionistes, aspiren a controlar encara més el grup assegurador Occident (antiga Catalana Occident). Aquest dijous Inoc, la societat en què participen i que té un 62,03% del capital de manera directa i indirecta al hòlding GCO (Grupo Catalana Occidente), proposa una oferta de compra (opa) voluntària sobre totes les accions. En l'actualitat fluctua al mercat el 33,57% del capital i la meitat està en mans d'inversors institucionals.

Un grup d'experts centristes d'Europa, del Sud Global i, després de la victòria electoral de Donald Trump, dels Estats Units, creu que Occident està en declivi. Sens dubte, mai no s'havia concentrat tant poder en tan poques mans (i en tan pocs codis postals) a Occident, però això vol dir que el poder occidental està condemnat?

L'intercanvi de presoners pactat entre Occident i Rússia més important des de la Guerra Freda, amb 26 persones en total, ens retrotrau precisament a aquells temps en què les dues superpotències es disputaven el lideratge global. El món ha canviat molt des de llavors, però una ullada a la llista de persones que formen part de l'intercanvi demostra que Rússia no ha canviat tant, i que amb Vladímir Putin continua sent un règim autoritari com a l'època soviètica però, i encara és pitjor, amb ínfules de voler ocupar la posició que tenia l'URSS en aquell període.

El periodista Pablo González, que va ser empresonat a Polònia el febrer del 2022 acusat d'espiar per a Moscou, ha estat alliberat aquest dijous. La posada en llibertat del periodista s'emmarca en un intercanvi de presos inèdit, el més rellevant des de la Guerra Freda, entre Occident i Rússia.

“Si en aquesta sala algú creu que Putin s’aturarà a Ucraïna, us ho asseguro: no ho farà”, va dir el president Biden durant el seu discurs sobre l’estat de la Unió dijous a la nit. Europa està “en perill”, va afegir mentre donava la benvinguda a Ulf Kristersson, primer ministre de Suècia, el membre més recent de l’OTAN. Però Biden també va dir que continua estant “convençut” que els soldats nord-americans no seran necessaris per defensar Europa. Tal com va dir un portaveu de la Casa Blanca la setmana passada, és “claríssim” que l’ús de tropes terrestres no està sobre la taula.

Va passar ara fa tot just vint anys, el 19 de gener del 2004, i és un dels esdeveniments intel·lectualment més rellevants del que portem de segle XXI. La trobada entre Jürgen Habermas i Joseph Ratzinger es va produir a l'Acadèmia Catòlica de Baviera a Múnic i tenia com a objectiu discutir “les bases morals prepolítiques de l'estat liberal”. No som precisament davant d'un tema qualsevol, sinó potser de la qüestió dels nostres dies: sota la voràgine de la política de partits, sota les estructures de la democràcia, sota les inèrcies de les institucions... hi ha realment alguna cosa? Tot just al cap de vint anys, el sociòleg Emmanuel Todd –el que va predir el 1976 amb pèls i senyals la caiguda de l'URSS– diu que, si més no a Occident, només queden conceptes zombis, grans buidors. És a dir, nihilisme. Ho explica en un llibre que va publicar Gallimard el desembre passat, i que crec que encara no s'ha traduït: La défaite de l'Occident. Després hi tornarem. 

Tot va canviar quan el president rus Vladímir Putin va ordenar a les seves tropes que envaïssin Ucraïna la matinada del 24 de febrer del 2022, no només per a Europa, sinó per al món: el rellotge de la història va tornar enrere.

Mentre els líders de les dues superpotències mundials, els EUA i la Xina, es reuneixen en una cimera a San Francisco, molts observadors tornen a la gran simplicitat bipolar del passat. Una nova Guerra Freda! Occident contra tots els altres! Democràcia contra autocràcia! Guanyem-nos el favor del Sud Global! Però el gran historiador suís Jacob Burckhardt ja ens va advertir que ens guardéssim dels “terribles simplificadors”. Per començar a ser savis hem d’entendre que ara vivim en un món fragmentat entre moltes potències grans i mitjanes que no s’arrengleren només en dos bàndols.

Fa exactament un segle, la tardor del 1923, el segon volum de La decadència d'Occident d'Oswald Spengler (1880-1936) era l'assaig més llegit a Europa, no només a Alemanya. Fins la Segona Guerra Mundial, la influència de l'obra fou enorme. La pregunta que planava sobre els dos gruixuts volums del llibre (el primer data del 1918) era: ¿com pot ser que tot hagi acabat tan malament? Aquest tot incloïa la Gran Guerra, però també altres coses. La resposta? Occident ha entrat en una fase de decadència, en una fi de cicle, i no es resoldrà de cop i volta en forma de ruptura. El que la caracteritza és l'erosió lenta, el desgast. Contemplada exactament al cap d'un segle, la predicció ens pot semblar exagerada en molts aspectes. En altres, tanmateix, alberga una part important de raó. "El joc d'aliances en el conflicte al Pròxim Orient i a Ucraïna reforça l'eix Moscou-Pequín-Teheran, enfrontat amb Occident", subtitulava l'ARA l'article de Ricard G. Samaranch de fa uns dies. Aquesta confluència antioccidental existeix en diferents expressions i modalitats des de fa molts anys, tot i que des d'Europa i els Estats Units sempre havia estat percebuda més com una molèstia que no pas com una amenaça real. Pel que fa a l'equilibri de forces, les coses han canviat radicalment. L'Àfrica ara està en mans de russos i xinesos. Dels francesos, per exemple, ja no en volen saber res. 

Que jo sàpiga Israel és a l’orient, com els tres Reis. Austràlia també, i el Japó, i també Ucraïna. Orient vol dir cap a la dreta del mapa i occident vol dir cap a l’esquerra, cap a l’oest, cap on es fan els westerns. I a l'Amèrica Llatina, que no pot situar-se més a occident en el mapa, hi ha diversos països de cultura profundament antioccidental. Això del món occidental és una convenció terminològica que indica no una geografia concreta sinó un sistema de valors, units per la història, i si som honestos potser la cosa té més a veure amb els països del Primer Món contraposats amb el Tercer Món (del Segon, normalment identificat amb el comunisme, ja fa temps que no se’n parla). Això del primer en contraposició amb els altres ja ens hauria d’indicar que, o bé quan parlem d’Occident estem parlant de riquesa econòmica, o bé estem parlant d’ètnia: “nosaltres" contra “ells”. Si parlem de riquesa, però, el terme ja fa anys que no seria vàlid perquè la Xina ens dona mil voltes en PIB. Per tant, mirant-ho amb bons ulls, hem de circumscriure Occident a un sistema de valors. I, si Israel és “dels nostres”, és perquè creiem que hi pertany o hi combrega.

La Xina va canviar la seva política de control del covid de manera radical i abrupta a l’inici del 2023. La previsió de recuperació de l’economia xinesa va fer pujar els preus del coure, el ferro, el petroli i altres primeres matèries. Al març, el govern va anunciar un objectiu de creixement per l’economia xinesa del 5% per al 2023. Alguns analistes el van trobar conservador. Al juny es va constatar que el creixement era menor, el contrari del previst.

La primera tragèdia del Titanic s'esdevingué fa 111 anys, i va tenir un gran impacte tant en la cultura popular com en pensadors rellevants. Oswald Spengler (1880-1936), autor de La decadència d'Occident, va començar a perfilar el llibre que el transformaria en l'assagista més influent del primer quart del segle XX tot just llavors (el primer volum es va publicar el 1918, i el segon ara fa tot just un segle, el 1923). Molt abans de la pel·lícula que va protagonitzar Leonardo DiCaprio l'any 1997 ja se n'havien fet moltes altres. Les dues primeres es van rodar immediatament després de la tragèdia, l'estiu del mateix 1912. Destaca la caríssima i fallida producció que va auspiciar el 1943, en plena Segona Guerra Mundial, el ministre de Propaganda del Tercer Reich, Joseph Goebbels, amb la curiosa intenció de ridiculitzar la marina britànica. El superescarni cap als anglesos va costar molts milions de marcs i ni tan sols es va arribar a estrenar (aquesta història, plena d'extravagàncies i absurditats, mereixeria un article a part; o dos).

L'esperada contraofensiva ucraïnesa, ja en marxa, ha eclipsat la consolidació d'un nou escenari de la invasió. Durant les últimes setmanes, els atacs contra la Rússia de Vladímir Putin s'han repetit fins a normalitzar-se. Més enllà dels dos drons que el 3 de maig a la matinada van intentar atacar el Kremlin, hem vist més drons danyant edificis a Moscou; incursions terrestres a la regió de Bélgorod; i, ara, bombardejos gairebé diaris en aquesta i altres zones frontereres amb Ucraïna. Són escenes totalment impensables fa només uns mesos.

En el seu discurs sobre l'estat de la Unió del 2022, el president nord-americà, Joe Biden, va acusar el president rus, Vladímir Putin, d'intentar "sacsejar els fonaments del món lliure" amb la invasió d'Ucraïna, que havia tingut lloc sis dies abans. Putin creia que el seu atac "premeditat i sense provocació" trobaria poca resistència, però, segons va afirmar Biden, "el món lliure l'està obligant a retre comptes".