La guerra d’Israel consolida un món amb dos grans blocs en pugna

El joc d'aliances en el conflicte al Pròxim Orient i a Ucraïna reforça l'eix Moscou-Pequín-Teheran, enfrontat amb Occident

Ricard G. Samaranch
5 min
Ali Khamenei, Vladimir Putin i Xi Jinping.

BarcelonaL'esclat d'una guerra sol provocar un ràpid alineament de la comunitat internacional en relació amb els bàndols en litigi, sobretot quan en el conflicte s'hi veuen implicats un o diversos països amb un pes geoestratègic important dins l'escena internacional. I per la seva força simbòlica, pocs conflictes al món desperten unes passions més enceses que el que enfronta Israel i Palestina.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La guerra al Pròxim Orient s'ha solapat amb una altra guerra amb un gran potencial de desestabilització, la d'Ucraïna, i el joc d'aliances en un conflicte i l'altre dibuixa un mapa global amb diversos elements a destacar. En línies generals, es perfila un ordre mundial amb dos grans blocs en pugna: els països occidentals, encapçalats pels Estats Units i la Unió Europea, contra un eix liderat per la Xina, Rússia i l'Iran.

El posicionament dels governs mundials davant d'israel

"La guerra d'Ucraïna ha creat una forta polarització al voltant de dos eixos, per una banda Occident i per l'altra el que podríem anomenar el Sud Global, i la guerra de Gaza ha reforçat aquesta divisió", comenta Tin Hinane El Kadi, investigadora de la London School of Economics, utilitzant un concepte cada cop més popular, el de Sud Global, que inclou tots aquells països no occidentals i amb un pes polític suficient per fer-se sentir a escala internacional, com per exemple el Brasil o l'Índia. Ara bé, aquest no és un grup tan clarament definit i coherent en les seves posicions polítiques com Occident, sinó que és un teixit d'aliances més informal. I sovint, l'eix Pequín-Moscou-Teheran hi juga un rol de lideratge.

Aquesta visió d'un món que tendeix a una nova pugna bipolar es percep d'una forma més clara als Estats Units que a la Unió Europea. En unes declaracions recents, el líder republicà al Senat, l'influent Mitch McConnell, ha recorregut a un vell i controvertit concepte creat per George Bush després dels atemptats de l'11 de Setembre per agrupar-los: "l'eix del mal": "És una emergència, tractem amb aquest eix del mal –la Xina, Rússia i l'Iran–, que és una amenaça immediata per a Washington. En molts sentits, el món està en la situació de més perill que he viscut mai".

Fins ara, els països occidentals han estat capaços de mantenir una posició gairebé de consens en els conflictes d'Ucraïna i Gaza, per bé que es compten algunes excepcions. Per exemple, Hongria ha exercit d'electró lliure per la seva proximitat amb el Kremlin, una posició aïllada que podria deixar de ser-ho si guanya les eleccions nord-americanes Donald Trump o guanyen força partits d'extrema dreta a Europa, com l'AfD alemany. En canvi, entre els països del Sud Global hi ha més matisos i accents.

Els matisos del Sud Global

“A la regió de l'Orient Mitjà, la Xina ha adoptat tradicionalment una posició política de perfil baix, sense voler implicar-se en els conflictes de manera gaire directa. I en la guerra de Gaza, de moment, opta per una actitud d'esperar i veure com evoluciona tot", afirma El Kadi. Ara bé, tot i fer-ho amb discreció, està clar que més aviat s'alinea amb els postulats palestins: no ha condemnat l'atac de Hamàs, ni l'ha definit com a terrorista, i considera que Israel s'ha excedit en la seva resposta, per la qual cosa ha criticat les seves violacions del dret internacional.

Aquesta és una posició molt semblant a la de Rússia, per bé que les gesticulacions de Putin han estat més ostentoses, sobretot per denunciar la hipocresia occidental. Gràcies al seu pes històric a la regió, Moscou està intentant jugar un paper de mediador en la qüestió dels ostatges estrangers, ja que és una de les poques potències amb capacitat d'interlocució tant amb Israel com amb Hamàs. De fet, dijous una delegació de la milícia va visitar Moscou. Aquesta hipotètica labor de mediació és útil per a Putin per minar la idea que transmet Occident que és un actor aïllat a l'escena internacional.

En el cas de l'Iran, la seva implicació en els dos conflictes és molt més directa, sobretot en el de Palestina. Al conflicte d'Ucraïna, el règim dels mul·làs s'ha dedicat a vendre secretament armament a Rússia, sobretot drons, mentre intentava dissimular-ho amb un llenguatge que aparentava una certa neutralitat. En el cas de la guerra de Gaza, el seu alineament amb Hamàs és total, ja que Teheran és el principal avalador internacional de la milícia palestina. No se sap fins a quin punt l'Iran va estar involucrat en els atacs del 7 d'octubre, però sí que va haver-hi reunions de coordinació, i es creu que el règim iranià ha aportat des de fa anys formació, armament i finançament a Hamàs.

Els altres actors del Sud

En general, els països del Sud Global s'han distanciat de la postura occidental sobre el conflicte a Ucraïna i s'han negat a aplicar el seu règim de sancions a Moscou. Alguns s'han volgut presentar com a mediadors neutrals, com és el cas del Brasil, i altres han anat més enllà i han donat suport polític al Kremlin, com ha fet Sud-àfrica, en línia amb la Xina.

En la qüestió palestina, la majoria s'han mostrat crítics amb la resposta d'Israel a l'atac de Hamàs i han recordat el context d'ocupació dels territoris palestins. Aquesta és també la postura expressada pel secretari de l'ONU, António Guterres. En el cas dels països de majoria musulmana, la reacció ha estat més contundent, i han posat el crit al cel pels bombardejos i el setge a la franja de Gaza, per bé que en alguns casos la intensitat de la queixa ha estat menor. Això sobretot ha passat en aquells països que han normalitzat relacions amb Israel, com els Emirats Àrabs Units o el Marroc.

Aldarulls en les manifestacions a Amman (Jordània) en protesta per l’atac a l’hospital de Gaza.

Per la seva banda, Turquia, que juga un paper més aviat neutral a la guerra d'Ucraïna, no només ha criticat Israel per les seves accions, sinó que ha defensat explícitament Hamàs, negant que sigui un grup terrorista i dient que és un "moviment d'alliberament".

En una entrevista recent, l'intel·lectual palestí Rashid Khalidi sostenia que en un futur l'ascens de noves potències i el declivi dels EUA podia obrir una escletxa d'esperança per als palestins, atesa la sòlida aliança Washington - Tel-Aviv: "Un món postoccidental oferiria una oportunitat, però per aprofitar-la cal estar preparats... Israel no es queda de braços plegats i treballa la seva relació amb els països emergents". Potser això ajuda a explicar que el primer ministre de l'Índia fos un dels primers a condemnar l'atac "terrorista" de Hamàs i no hagi demanat un alto el foc humanitari.

stats