Xi Jinping i Vladímir Putin reforcen la seva aliança mentre el món mira cap al Pròxim Orient

PequínLa guerra entre Israel i Palestina eclipsa, en part, l'esperada trobada entre Vladímir Putin i Xi Jinping, que es reuneixen a Pequín aquest dimecres per mostrar la seva sintonia i escenificar l'existència d'un bloc alternatiu a Occident. La capital xinesa s'ha posat de llarg per celebrar el III Fòrum de la Franja i la Ruta, el gran projecte de Xi Jinping per expandir el pes de la Xina al món. La iniciativa celebra el seu desè aniversari amb Putin com a convidat especial, els països del Sud Global cada cop més atrets per la inversió xinesa i Occident distanciant-se del projecte. És el primer cop que Putin surt de Rússia des que el Tribunal Penal Internacional (TPI) va emetre una ordre d'arrest contra ell. Però aquest cop –al contrari que passava amb la cimera dels BRICS a Sud-àfrica, on Putin no va viatjar per evitar una potencial detenció– no corre cap perill perquè la Xina no forma part del TPI.

La situació al Pròxim Orient redueix l'atenció sobre Ucraïna i la possible pressió que Pequín pugui exercir sobre Moscou, com insistentment li han demanat la UE i els Estats Units. La Xina i Rússia coincideixen que l'única via per frenar el conflicte entre Israel i Palestina és respectar la “solució de dos estats”. Els ministres d'Exteriors de tots dos països ho van acordar en una reunió prèvia a principis de setmana. Pequín ha condemnat els atacs a la població civil de les dues parts, però no ha condemnat directament Hamàs.

La Xina manté excel·lents relacions amb l'Iran, patrocinador de Hamàs, i sempre ha defensat la causa palestina, però els últims anys també ha incrementat el comerç i les connexions amb Israel. Està previst que l'enviat de la Xina per a l'Orient Mitjà, Zhai Jun, viatgi a la regió per promoure un alto el foc. La posició xinesa compta amb el beneplàcit dels països del Sud Global, que rebutgen la posició dels Estats Units com a aliat indestructible d'Israel.

El III Fòrum de la Franja i la Ruta és el primer gran esdeveniment que la Xina celebra després de donar per finalitzada la pandèmia. Els carrers de la capital s'han guarnit amb fanals vermells i conjunts florals al·legòrics dels projectes que es realitzen al llarg del que també es coneix com a Nova Ruta de la Seda: ponts, trens d'alta velocitat, preses, 5G, comerç... Fins a 130 països i 30 organitzacions internacionals participen en el Fòrum, que ha arrencat dimarts a la nit amb un sopar de gala i durarà fins dijous.

Putin vol tancar l'acord per a un gasoducte

Xi i Putin es reuniran aquest dimecres al matí després del discurs d’obertura del president xinès. El mandatari rus, en una entrevista prèvia a la televisió xinesa, va qualificar Xi d'“amic especial” i no va escatimar elogis definint-lo com a “ferm, tranquil, pragmàtic i fiable, un veritable líder mundial”. Putin espera aprofundir en la cooperació en matèria econòmica i energètica. Un dels seus objectius és signar un acord per desenvolupar el gasoducte Power of Siberia-2, que passaria per Mongòlia i connectaria la península de Iamal, a l'oest de Sibèria, amb la Xina.

Pel que fa a la part xinesa, que mesura molt bé no traspassar la línia vermella de les sancions imposades per Occident, la preferència és escenificar un suport simbòlic per presentar-se com una aliança alternativa a Occident. Tot i això, la Xina contribueix amb les compres de gas i petroli a mantenir l'estabilitat russa. Segons Moscou, el comerç amb la Xina superarà els 200.000 milions de dòlars el 2023.

Orbán és gairebé l'únic líder europeu present al Fòrum

La diferència amb el darrer Fòrum, celebrat l'abril del 2019, abans de la pandèmia, és que la UE, juntament amb diversos organismes occidentals, han refredat la seva participació. Només el president d'Hongria, Viktor Orbán, proper a Putin i contrari a armar Ucraïna, ha viatjat a Pequín. Itàlia, que es va adherir al projecte, s’està retirant. També participa en la trobada el president de Sèrbia, Aleksandar Vučić, que aspira a tancar un acord de lliure comerç amb la Xina. Occident tem l'endeutament i la consegüent dependència de la Xina que creen els grans projectes d'infraestructures, a més de la manca de transparència de les operacions.

Precisament per defensar-se de les acusacions de diplomàcia de la “trampa de deute”, Pequín va anunciar fa unes setmanes l'acord per reestructurar 4.000 milions de dòlars del deute de Sri Lanka i la voluntat d’arribar a un acord amb Zàmbia.

La crisi econòmica també fa que dels grans megaprojectes d'infraestructures ara es passi a iniciatives més petites centrades en la tecnologia, el comerç electrònic i l'energia verda.

Al Llibre Blanc sobre el futur de la Iniciativa de la Franja i la Ruta, publicat la setmana passada, Pequín insisteix que l'objectiu del projecte va més enllà del comerç i pretén “construir una comunitat global de futur compartit”. La proposta inicial de crear una Nova Ruta de la Seda que desenvolupi infraestructures i faciliti el comerç entre Àsia Central, el Sud-est Asiàtic i Europa, juntament amb altres rutes per Àfrica i Llatinoamèrica, està deixant pas a un programa més ideològic per crear un nou ordre mundial, antagònic amb l'actual que lidera els Estats Units.