Donald Trump assistirà dissabte a la reobertura de la catedral de Notre-Dame de París, que es va cremar fa cinc anys i mig. Ell i cinquanta caps d’estat més. Què deu voler dir tanta presència internacional? Doncs, probablement, que l’incendi va ser tan universalment sentit que la reconstrucció és un èxit segur d’audiència i que s’hi ha de ser. I que en un món on tot són males notícies, per un dia els caps d’estat sortiran de la mà d’una bona notícia que parla de reconstrucció i de no defallir davant les dificultats i bla, bla, bla.

Amin Maalouf (Beirut, 1949) ha tornat a Barcelona aquest dilluns per recollir el Premi Internacional Catalunya, dotat amb 80.000 euros, amb un doble sentiment inscrit al rostre: el de la felicitat de rebre el guardó i el del neguit per l'estat actual del món. "L'obra de Maalouf construeix un espai que comprèn des dels drets individuals i col·lectius fins a una idea de la identitat arrelada en la diversitat més radical i humana", afirmava el jurat del premi, integrat per una quinzena d'experts entre els quals hi ha Andreu Mas-Colell, Bel Olid, Edgar Morin i Carme Pigem. Des que va debutar amb l'assaig Les croades vistes pels àrabs el 1983 —en català disponible a Edicions de 1984—, Maalouf ha combinat l'escriptura de novel·les travessades per la història i la interculturalitat com Lleó l'Africà (1986; en català a Proa) amb interessants reflexions per analitzar la complexitat del present, entre les quals destaquen El desajuste del mundo (2009; en castellà a Alianza) i el recent El laberint dels extraviats (2023; en català a Alianza).

El Govern ha concedit el 36è Premi Internacional Catalunya a l’escriptor libanès Amin Maalouf, per l’extraordinari valor literari de la seva obra. El Govern ha valorat "el sentit ètic profund, que posa en relleu la diversitat cultural d’identitats, llengües i països", de la seva literatura. L'escriptor sempre ha defensat que la cultura pot ajudar al diàleg entre persones. "Parlar d'un diàleg entre cultures o religions no vol dir gran cosa. El diàleg és entre els éssers humans. I l'instrument mitjançant el qual les persones poden dialogar més enllà de les seves creences i pertinences és l'art. Vivim molt a prop els uns dels altres, però ens coneixem molt poc, hi ha una mena de falta de curiositat generalitzada respecte dels altres", assegurava en una entrevista a l'ARA.

L'economista nord-americà Joseph Stiglitz, premi Nobel d'economia el 2001, ha apostat per buscar una alternativa al neoliberalisme que passa per una "Europa més forta" i ha advertit sobre "la intolerància de la dreta" en recollir el XXXV Premi Internacional Catalunya aquest dijous a l'Ateneu Barcelonès. Durant el seu discurs, Stiglitz (1943) ha assegurat que "el neoliberalisme no ha funcionat", perquè, després de 40 anys d'"experiment", el creixement és més lent i els beneficis han anat a parar a gent més rica, en una societat més dividida i desigual.

L'economista Joseph Eugene Stiglitz (Gary, Indiana, EUA, 1943) ha sigut guardonat amb el Premi Internacional Catalunya del 2023, segons ha informat aquest dijous la Generalitat. Guanyador del Nobel el 2001, Stiglitz és un dels economistes amb més prestigi del món i una de les veus més prominents entre els defensors de l'intervencionisme estatal a l'economia. Entre altres càrrecs, va ser president del consell d'assessors econòmics del president nord-americà Bill Clinton i economista en cap del Banc Mundial –posició des d'on va criticar durament del Fons Monetari Internacional (FMI)–, a més d'autor de diversos llibres de divulgació.

“Atacs mortals amb míssils colpegen Kíiv i diverses ciutats ucraïneses”, informen les notícies internacionals mentre la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx entra al Palau de la Generalitat. Aquest vespre l’escriptora i periodista bielorussa ha rebut el Premi Internacional Catalunya de mans del president Pere Aragonès, que n'ha lloat no només la seva obra sinó el seu “compromís amb els valors democràtics” i “amb la humanitat”. L’escriptora, d’aparença discreta però d’opinions fermes, admetia que l’acte de reconeixement són “uns minuts d’alegria” que contrasten amb el seu dia a dia: “Durant tota la vida he mirat als ulls de la maldat. Porto trenta anys escrivint una enciclopèdia de la maldat, la maldat feta pel bolxevisme, per la gent soviètica”.

La premi Nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx, que tant ha ajudat milers de lectors a entendre les persones per sobre de les ideologies, és la guanyadora del 34è Premi Internacional Catalunya, dotat amb 80.000 euros i l’escultura La clau i la lletra, d’Antoni Tàpies. El guardó s’atorga a persones que han contribuït a desenvolupar els valors culturals, científics o humans. En edicions anteriors, el Premi Internacional Catalunya, creat el 1989, l'han rebut Judith Butler, Ngugi wa Thiong'o, Costa-Gavras, Jane Goodall, Desmond Tutu, Haruki Murakami, Bill Viola, Pere Casaldàliga, Doris Lessing i Amos Oz, entre d'altres.

L'activista Judith Butler va revolucionar la teoria del gènere i va posar el feminisme de cap per avall fa tres dècades amb Problemes de gènere (1990). Sempre situa la igualtat al centre. No en fa distincions, perquè defensa que totes les vides valen igual i això és el que hauria de recollir l’imaginari polític. Butler ha vingut a Barcelona per rebre aquest dimecres el 33è Premi Internacional Catalunya, atorgat pel "seu compromís cívic i polític per combatre tots els tipus de violències que condicionen la vida sobretot de determinats col·lectius”. Hores abans, ha concedit aquesta entrevista a l'ARA. Sembla fràgil però creix quan parla. Té un somriure sorneguer i porta a la pràctica el seu discurs sobre la importància de tenir cura els uns dels altres. Es preocupa per tots els que l’acompanyem en aquesta entrevista. 

“Per haver lluitat contra el virus cara a cara, cos a cos, des de la trinxera, des d’hospitals col·lapsats i des del laboratori”. Aquest és el motiu, segons ha explicat el vicepresident Jordi Puigneró, pel qual la Generalitat va decidir atorgar el Premi Internacional Catalunya 2020 a les doctores Dania El Mazloum i Anxhela Gradeci, a la infermera Tijana Postic i a la investigadora Özlem Türeci. Aquest vespre –amb un any de retard, precisament per la situació de pandèmia– aquestes sanitàries han pogut recollir el premi al Palau de la Generalitat.

El 33è Premi Internacional Catalunya 2021 és per a l’activista pels drets humans Judith Butler. Així ho ha anunciat aquest dilluns el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha assegurat que l’obra de Butler, persona no-binària, ha revolucionat la teoria sobre el gènere i ha destacat les seves aportacions al feminisme, als drets de gais i lesbianes i al moviment queer. “Butler desprèn compromís cívic i polític per combatre tots els tipus de violències que condicionen la vida sobretot de determinats col·lectius”, ha subratllat Aragonès, i ha lloat l’activisme i el pensament “inspirador” de qui posa la vida al centre. “La seva lucidesa ens obliga a pensar sobre aspectes cabdals de la nostra societat”, ha insistit el president. 

Les doctores Dania El Mazloum i Anxhela Gradeci, la infermera Tijana Postic i la investigadora Özlem Türeci rebran el Premi Internacional Catalunya 2020, que atorga la Generalitat, en reconeixement del seu paper en la lluita contra la pandèmia del covid-19. Ho ha anunciat aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu. Ha destacat que el guardó del 2020 –que no s'havia atorgat fins ara a causa de l'emergència sanitària– pretén "honorar una plataforma de candidates" que representen "diferents facetes" de la lluita contra el coronavirus.

El text que segueix és la semblança de l'escriptor kenyà Ngugi wa Thiong'o que Carles Torner ha escrit per a l'acte d'entrega del Premi Internacional Catalunya, el lliurament del qual podrà seguir-se demà dijous a les 19 h pel canal 33.