Fa més de deu anys, enmig de la Gran Recessió, els dos principals partits a l'Estat, PSOE i PP, acordaven una reforma de la Constitució per assumir i complir amb la reducció del passiu que exigia Brussel·les als països més endeutats. Allò va suposar el naixement d'una cotilla permanent per a la despesa pública fixada a la carta magna espanyola sota el nom d'"estabilitat pressupostària" i aplanava el camí perquè més tard, el 2012, el govern de Mariano Rajoy (PP) aprovés l'anomenada llei d'estabilitat pressupostària. Tot plegat exigia a les administracions públiques ser molt restrictives amb la despesa.

La tensió al comerç internacional pel caos aranzelari dels Estats Units passarà de llarg per l'economia espanyola. O com a mínim així ho preveu l'executiu espanyol, que aquest dimecres ha anunciat que manté una previsió de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2025 d'un 2,6% del PIB. "L'economia manté el dinamisme", ha afirmat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa després del consell de ministres extraordinari d'aquest dimecres. "Malgrat el caos aranzelari, l'apagada elèctrica d'aquesta setmana o la catàstrofe natural de la DANA, l'economia espanyola continuarà liderant en termes de creixement entre les principals economies de la zona euro", ha reiterat Cuerpo, que ha xifrat en 400 milions d'euros l'impacte econòmic de la incidència elèctrica.

Menys deute, menys dèficit i una despesa pública controlada. Són les tres línies mestres del Pla Fiscal Estructural corresponent al període 2025-2028 que el govern espanyol té previst enviar aquest dimarts a Brussel·les. Amb l'entrada en vigor de les noves regles fiscals a partir de l'any que ve, els Estats membres estan obligats a presentar un pla d'ajust per als pròxims set anys des de la posada en marxa d'aquestes regles, és a dir, fins a l'any 2031. Durant aquest període, els països han de dur a terme un "esforç" amb l'objectiu principal de reduir el deute de les administracions públiques.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) insisteix que caldran mesures per compensar la despesa pública del govern espanyol. En concret, l'organisme que presideix Cristina Herrero veu en el "dinamisme" de la despesa pública un "risc d'incompliment" tant de la regla de despesa que regeix les diferents administracions públiques i que recull la llei d'estabilitat pressupostària, com de la recomanació o taxa de referència que la Comissió Europea ha fet per a Espanya pel que fa al límit de la despesa computable total del conjunt de les administracions. Davant d'aquest escenari, l'Airef ha demanat "mesures correctives" i recomana que el ministeri d'Hisenda comparegui al Congrés dels Diputats per explicar com "reconduirà" la situació.

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero (PSOE), haurà d'aplicar el seu pla B sobre els objectius de dèficit i deute. Aquest dimecres, el Partit Popular, amb majoria absoluta al Senat, ha tombat per segon cop la senda d'estabilitat del govern espanyol (el passat 7 de febrer ja hi van votar en contra) i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert com a guia per al conjunt de les administracions públiques, així com per a l'Estat, les comunitats autònomes, els ajuntaments i la Seguretat Social. Alhora, la senda d'estabilitat és imprescindible per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023).

Del dit al fet. El Partit Popular, amb majoria absolut al Senat, ha tombat la senda d'estabilitat del govern espanyol i, per tant, els objectius de dèficit i deute que l'executiu de Pedro Sánchez havia establert per poder elaborar uns nous pressupostos generals de l'Estat (ara continuen prorrogats els comptes públics del 2023). Així ho ha anticipat el senador popular Gerardo Camps durant el ple a la cambra alta espanyola aquest dimecres al matí i s'ha confirmat hores després amb la votació.

Europa es prepara per tornar a les polítiques d'austeritat. La màniga ampla postcovid, que s'ha allargat amb la guerra d'Ucraïna, quedarà abolida abans de finals d'any. El 2024 tornarem a la disciplina que defensen sobretot Alemanya i el nord d'Europa. No es tornarà a la duresa amb què es va afrontar la crisi financera del 2008, però s'ha acabat la flexibilitat que ha permès anar incrementant el dèficit i el deute públics dels estats. Espanya serà dels més afectats: és un dels membres de la Unió Europa amb pitjor xifra. En concret, el seu deute se situa actualment en el 107,5% del PIB. A partir de l'any que ve caldrà anar eixugant aquest excés i, alhora, controlant el dèficit anual. S'han acabat, doncs, les vaques grasses expansives. El keynesianisme d'aquests darrers anys arriba a la fi. Estem a les portes d'un canvi de rasant rellevant que tindrà conseqüències en l'actuació de les administracions a través dels pressupostos. Els ciutadans, doncs, també ho acabarem notant.

La legislatura espanyola comença a caminar i amb ella ho fan els deures econòmics del nou govern de Pedro Sánchez. Alguns els ha marcat el mateix executiu, d’altres venen imposats per la conjuntura macro i també n'hi ha que són fruit dels pactes amb els diferents partits per investir Sánchez. D'entrada, l'executiu ha optat pel continuisme blindant els rostres de les quatre principals carteres d'aquesta àrea: Nadia Calviño (PSOE) a Economia; María Jesús Montero (PSOE) a Hisenda; Teresa Ribera (PSOE) a Energia i Yolanda Díaz (Sumar) a Treball.

Alemanya i els seus socis habituals, com els Països Baixos, han pressionat fins a l'últim moment la Comissió Europea perquè presenti unes regles fiscals més dures i menys flexibles per escanyar els països del sud més endeutats, com Itàlia o Espanya. Tanmateix, Brussel·les ha fet la proposta formal de les noves normes sense incloure la majoria de les referències generals per a tots els estats membres que volia Berlín ni l'obligació de reduir com a mínim un 1% del deute per als països que tinguin un endeutament molt elevat i del 0,5% per als que superin els objectius fiscals.

Després de mesos d'estira-i-arronses entre els Vint-i-set, la Comissió Europea ha proposat aquest dimecres al matí la reforma de les regles fiscals. Tal com demanaven alguns dels estats membres més endeutats, com Espanya, França i Itàlia, l'executiu comunitari plantejarà que cada país pugui tenir el seu propi pla de reducció del deute negociat amb Brussel·les. "Volem reforçar l'apropiació estatal de les decisions econòmiques i, al mateix temps, incorporar-les en un nou marc comú", ha assenyalat el comissari europeu d'Assumptes Econòmics en roda de premsa.

Els del 2023 –si tiren endavant– poden ser els últims pressupostos generals de l'Estat aprovats sense regles fiscals europees (i també espanyoles). "Poden", perquè de fet aquestes normes ja havien de tornar l'any que ve, o aquesta era la intenció inicial de la Comissió Europea. La guerra a Ucraïna, però, ha obligat Brussel·les a canviar els seus plans i a prorrogar, de nou, la suspensió temporal de les regles fiscals, aprovada excepcionalment amb la pandèmia del covid-19. Ara, l'any marcat en vermell al calendari és el del 2024. La incògnita, però, és si el pacte fiscal tornarà tal com es coneixia o si la Comissió Europea decidirà tocar unes regles del joc que, a ulls d'alguns països, no poden ser ni homogènies ni tan estrictes com fins ara.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a un nou sostre de despesa de fins a 198.221 milions per al 2023, així com a les taxes de referència del dèficit per a cadascuna de les administracions, inclosos els governs autonòmics (0,3%), tal com va anticipar l'ARA aquest dilluns. Enguany, la xifra de despesa torna a ser de rècord i supera la de l'any passat. Es tracta d'un augment d'un 1,1% en comparació amb el 2022 –l'any passat el sostre de despesa ja va ser de 196.142 milions–. El sostre de despesa és la quantitat màxima que poden gastar en un any el conjunt d'administracions públiques de l'Estat. Això inclou el govern espanyol i la resta d'institucions d'àmbit estatal, però també les comunitats autònomes i els ens locals (ajuntaments, diputacions, consells comarcals i altres).

A Brussel·les preocupa el deute i dèficit públic espanyol, fins al punt que ha demanat a Madrid una política fiscal "prudent" de cara al 2023. És a dir, reduir la despesa i focalitzar els estímuls sobre les famílies i empreses més vulnerables a l'increment dels preus, en particular els energètics. Això es desprèn de les recomanacions de primavera que la Comissió Europea ha publicat aquest dilluns, després que els estats membres enviessin els seus plans d'estabilitat per als tres anys vinents. En concret, l'executiu comunitari alerta de "desequilibris" vinculats amb l'endeutament elevat d'Espanya i més "en un context de desocupació elevada".

El govern espanyol ha decidit suspendre les regles fiscals per a totes les administracions públiques