Eurostar, el servei de tren d'alta velocitat que connecta el Regne Unit amb l'Europa continental, va reprendre gradualment dimarts al vespre els serveis ferroviaris pel túnel del canal de la Màneg després de diverses hores amb la infraestructura aturada. Malgrat això, aquest dimecres al matí, la companyia han avisat que al llarg del dia encara es poden produir "retards" i "cancel·lacions de trens d'última hora.

Des que va arribar al govern fa setze mesos, el laborisme mira de lluitar contra la immigració il·legal que arriba pel canal de la Mànega com si fos la fórmula màgica que resoldrà tots els seus problemes, que no són pocs. Després de la remodelació de l'executiu al setembre, obligada per la caiguda en desgràcia de la vice primera ministra, Angela Rayner, el premier Keir Starmer –cada dia més impopular i més assetjat dins del seu partit– va nomenar com a responsable d'Interior Shabana Mahmood, una dona filla d'immigrants considerada molt dura en una matèria tan sensible com és la seguretat fronterera i la immigració.

“Molts dels migrants que travessen el canal de la Mànega fugen de països en guerra. Si no abordem les causes de fons, les rutes perilloses continuaran”. Amb aquestes paraules, Christa Rottensteiner, cap de la missió de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) al Regne Unit resumia la setmana passada el que també sostenen la majoria d’especialistes: les polítiques migratòries dissuasives, com les que impulsen ara Londres i París, no serviran de gaire si no es combaten les causes profundes de la migració no regulada. És la mateixa conclusió a què arriba Matilde Rosina, investigadora sobre migracions de la Universitat Brunel de Londres, que diu a l'ARA: “Les polítiques dissuasives solen ser poc efectives. A més, no aborden les causes profundes de la migració, com la pobresa, els conflictes i la corrupció”.

Al final dels tres dies de la visita d'estat d'Emmanuel Macron al Regne Unit, el president francès i el primer ministre britànic, Keir Starmer, han tornat a aparèixer en conferència de premsa conjunta com els garants de la fermesa europea en el suport a Ucraïna davant de l'agressió de Vladímir Putin. Més enllà de la cooperació en matèria migratòria, econòmica, científica i cultural sobre la qual es fonamenta una relació bilateral que surt molt reforçada després d'aquesta setmana, els dos mandataris han destacat especialment que és la defensa, i el suport indestructible a Ucraïna, el que esdevé fonamental en "els temps perillosos que vivim", en paraules de Starmer.

La pompa britànica i la grandeur francesa s'han citat aquest dimarts a Windsor. Amb 41 salves d'honor i La marsellesa, el rei Carles III i la reina Camila han rebut poc després del migdia el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, i la seva dona, Brigitte Macron, en la primera visita d'estat d'un mandatari francès des del 2008 i també la primera d'un cap d'estat de la Unió Europea des del Brexit. Una passejada en carrossa descoberta –Macron i el rei en una, i la reina i Brigitte Macron en una altra; seguida d'una tercera amb el príncep Guillem i Kate Middleton– pels carrers d'un poble de conte de fades plens de gent que no ha dubtat a sortir a veure l'espectacle, ha sigut el primer dels actes de tres dies d'intensa agenda diplomàtica i política, que culminarà dijous amb una cimera amb el primer ministre, Keir Starmer.

El govern de Keir Starmer ha arribat a la conclusió que no només ha de dir què fa en matèria immigratòria, amb dades concretes sobre com combat les arribades irregulars al país, sinó que també ha d'oferir imatges a l'opinió pública de la mà dura amb què tracta aquells que són al país sense papers.

Quan es tracta de migració i de com fer front al que és un debat sense aturador a tot Europa, l'esquerra i el centreesquerra han decidit abraçar els postulats de la dreta. També al Regne Unit, com es desprèn del viatge que aquest dilluns ha fet a Roma el primer ministre britànic, Keir Starmer, que s'ha entrevistat amb la seva homòloga italiana, Giorgia Meloni, davant la qual ha elogiat l'acord a què va arribar amb Albània per externalitzar la gestió de les sol·licituds d'asil: "El govern del Regne Unit ha mostrat un gran interès en aquest acord", ha dit Meloni en una conferència de premsa conjunta.

Almenys dotze persones han mort ofegades aquest dimarts, i dues més es troben en parador desconegut, després de l'enfonsament d'una pastera en aigües del canal de la Mànega, davant de les costes de Le Portel, al nord de França. Cinquanta-tres de la setantena d'ocupants que han estat rescatats amb vida, la majoria dones migrants provinents de la Banya d'Àfrica, han requerit assistència mèdica d'urgència, segons els portaveus de la guàrdia costanera francesa citats per l'agència Reuters. La majoria de les víctimes mortals també són dones, i també hi ha menors d'edat.

L'operador del túnel del Canal de la Mànega ha ofert 50 milions d'euros d'ajudes per incentivar les empreses a obrir nous serveis ferroviaris a través del canal per competir amb Eurostar, segons publica el Financial Times. L'empresa concessionària que opera i gestiona la infraestructura és Getlink, i el seu conseller delegat, Yann Leriche, va dir que almenys cinc empreses estan "seriosament" interessades a posar en marxa nous trens de passatgers entre el Regne Unit i Europa.

Picabaralla diplomàtica entre Dublín i Londres a propòsit de la llei de deportació de migrants a Ruanda, aprovada la setmana passada pel Parlament britànic. El govern de la república acusa Downing Street que la nova legislació ha disparat el nombre de refugiats que arriben a Irlanda i, en conseqüència, pretén retornar-los al Regne Unit.

Victòria simbòlica del primer ministre britànic, Rishi Sunak. Després de cinc mesos de picabaralles entre la Cambra dels Comuns i la Casa dels Lords, el Parlament britànic ha aprovat finalment, en les primeres hores de la matinada de dimarts, la polèmica legislació per deportar a Ruanda els sol·licitants d'asil que hagin entrat al Regne Unit sense documentació. Sunak espera que la iniciativa, que preveu que s'iniciï en deu o dotze setmanes, segons va declarar el mateix premier, capgiri la catastròfica tendència de les enquestes de cara a les eleccions generals, que tindran lloc amb tota probabilitat després de l'estiu, i que fins ara el situen més de vint punts per sota dels laboristes.

Hores després que la Casa dels Lords hagi aprovat dilluns a la mitjanit la polèmica nova llei de fronteres del Regne Unit, amb què el primer ministre Rishi Sunak vol demostrar als britànics que no li tremola la mà per aturar l'entrada de migrants sense papers al país, aquest dimarts al matí ha arribat al port de Portland, a Dorset (sud-oest d'Anglaterra), el primer vaixell-presó per allotjar refugiats mentre no es resol la seva situació administrativa a les illes. La iniciativa, de què han fet bandera tant Sunak com l'ultra ministra de l'Interior, Suella Braverman, ha sigut molt criticada per les organitzacions de drets humans. També l'han criticada les organitzacions veïnals de Portland, pel possible impacte a la ciutat.

De les pasteres a les barcasses, passant per les antigues bases aèries de la Royal Air Force (RAF). El govern de Rishi Sunak ha comunicat aquest dimecres a la Cambra dels Comuns una altra mesura amb la qual castigar els refugiats que arribin a través del canal de la Mànega al Regne Unit, i que es complementa amb la llei que ja tramita al Parlament per impossibilitar-los demanar asil i fins i tot privar-los de l'elemental dret a la defensa davant dels tribunals si entren il·legalment el país.

Un jutge del Tribunal d'Apel·lació del Regne Unit ha dictaminat, aquest dimarts, que un grup de sol·licitants d'asil arribats al Regne Unit que estaven a l'espera de ser deportats a Ruanda podran recórrer la decisió del ministeri de l'Interior per no haver tingut en compte el risc per la seva vida si acabessin al país centreafricà. Nicholas Underhill, president adjunt de la sala civil de l'esmentat tribunal, el segon en autoritat del país, per sota del Suprem, ha facilitat així que tant els refugiats com les associacions que els donen suport posin encara més bastons a les rodes a una molt controvertida política del govern, impulsada sota el lideratge de Boris Johnson i continuada per l'actual primer ministre, Rishi Sunak.

Acord de compromís de la BBC amb un Gary Lineker que no té cap mena d'intenció de callar. La corporació acaba d'anunciar aquest dilluns que l'ex davanter centre de la selecció anglesa i del FC Barcelona tornarà a presentar el programa resum de la Premier, Match of the Day, el proper dissabte, després d'un cap de setmana caòtic, en què la programació esportiva de la cadena s'ha vist interrompuda, tant en la ràdio com en la televisió, en protesta per la suspensió a què se'l va sotmetre, arran d'una piulada contra la política migratòria del govern conservador. La BBC, a més, es compromet a revisar les normes d'us de les xarxes socials per al seu personal, espcialment els col·laboradors externs i freelancers. En un comunicat, Lineker assegura: "M'alegro que hàgim trobat un camí a seguir. Dono suport a aquesta revisió i estic desitjant tornar a les emissions".

La BBC s'ha plegat a les pressions del govern britànic i de la ultradreta mediàtica del Regne Unit. Aquest divendres a la tarda, la corporació ha anunciat en un ambigu comunicat que Gary Lineker, conductor del programa Match of the day –el resum setmanal dels partits de futbol de la Premier League–, deixa de presentar-lo: "La BBC ha decidit que es retiri de presentar Match of the day fins que tinguem una posició clara i acordada sobre el seu ús de les xarxes socials". La cadena considera que aquesta recent activitat és un "incompliment de les nostres directrius".

Victòria judicial per al govern britànic i la seva política antiimmigració. El Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les ha dictaminat aquest dilluns que la política d'expulsió a Ruanda dels refugiats arribats amb pastera a través de les aigües del canal de la Mànega és legal.

El govern de Rishi Sunak necessitava un cap de turc ara que una vaga de trens paralitzarà tot el Regne Unit al llarg d'aquesta setmana, i almenys la vinent, i més que de turc, ha triat el cap dels albanesos per desviar l'atenció de l'enorme quantitat de problemes que se li acumulen a la porta del 10 de Downing Street. Perquè no només hi ha vaga de trens, sinó que també n'hi ha d'infermeres, de correus, de conductors d'ambulàncies i de personal de control de fronteres, entre d'altres.

L'embarcació inflable, amb una trentena de persones a bord, havia sortit de la platja francesa de Dunkerque la nit del 23 de novembre del 2021 i havia d'arribar al Regne Unit. Però la barca va acabar naufragant i van morir gairebé tots els immigrants, 27, la majoria kurds iraquians, dos d'ells menors d'edat. És la pitjor tragèdia al Canal de la Mànega des que hi ha registres dels immigrants que moren al mar. A punt de fer un any del drama, Le Monde ha publicat aquesta setmana detalls de la investigació judicial i dels àudios de les trucades d'auxili que van fer els nàufrags. El relat és esfereïdor i demostra com el servei de rescat marítim francès va ignorar repetidament i deliberadament les trucades d'auxili dels immigrants i va esperar que l'embarcació arribés a aigües britàniques per rentar-se'n les mans. El Regne Unit també hauria ignorat les peticions de rescat.

El Brexit no ha servit per frenar la immigració al Regne Unit: des de principis d'any, 40.000 migrants –la majoria d'Albània, l'Afganistan i l'Iran– han arribat al país travessant el canal de la Mànega, una xifra rècord que suposa un augment molt notable (el 2021 n'hi van arribar 28.500).