La nit electoral del 14 de febrer del 2021 va dibuixar a Catalunya un panorama polític amb dos blocs ben clars: un, l'independentista, que per primera vegada superava el 50% dels vots, liderat per ERC; l'altre, el constitucionalista, liderat per un PSC que per primera vegada guanyava unes eleccions –en vots i escons–, però que no podia governar perquè li faltaven suports a la cambra. Dos anys exactes després d'aquells comicis l'esquema de la legislatura s'ha girat com un mitjó. L'exemple més clar és el següent: si fa dos anys Pere Aragonès acabaria sent investit amb els vots de Junts i la CUP, d'aquí a un mes aprovarà els pressupostos de la Generalitat amb el PSC i els comuns. Els següents són els cinc grans canvis que ha experimentat la política catalana en només 730 dies.

En totes les eleccions els ciutadans reben a casa sobres amb la propaganda electoral i la papereta dels partits polítics. Cada partit, un sobre diferent. Què en fan: la tiren directament a les escombraries? Hi donen tan sols un cop d'ull? Se l'estudien a fons? Sigui quina sigui l'opció, aquesta propaganda –coneguda com a mailing– s'ha convertit en la principal despesa de les campanyes, fins al punt que en l'última, la dels comicis al Parlament del 14 de febrer del 2021, es van batre tots els rècords: 13,5 milions d'euros finançats amb diners públics. La xifra s'ha disparat tant que la Sindicatura de Comptes de Catalunya, que audita els partits, ha demanat que s'adoptin mesures per reduir-la. "Caldria avaluar l'eficiència real de les trameses [...] i estudiar la conveniència de reduir la despesa", diu a l'últim informe.

Recosir la "unitat d'acció" independentista per forçar l'Estat a negociar el referèndum i posar fi a la repressió. Aquesta és, un any després de les eleccions del 14 de febrer, la recepta del president Pere Aragonès davant la divisió i la inoperància de la majoria independentista sorgida de les urnes i els allargs a l'hora d'abordar el conflicte polític per part del govern espanyol, que encara no ha posat data a la pròxima reunió de la taula de diàleg. Davant de més de 400 persones convidades a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el cap del Govern ha pronunciat una conferència titulada Avancem en què ha admès que el diàleg que tant ha pregonat ERC es troba en un moment de "dificultat" i "bloqueig". El desllorigador, ha dit, implica recuperar la "cohesió" del sobiranisme i activar "tots els mecanismes de pressió" cap a l'Estat. L'objectiu continua sent el mateix: "Fer inevitables l’amnistia i l’autodeterminació".

Aquest dissabte fa un any que, després de mesos monopolitzats per la pandèmia, Govern i partits feien un canvi de xip. S'iniciava la campanya electoral del 14-F. Coses de la vida, ERC la va començar al Pirineu. No per reivindicar els Jocs d’Olímpics d’Hivern, sinó les vegueries. Un any més tard, han complert a mitges: han recuperat les vegueries, però només la de l’Alt Pirineu i Aran per la consulta sobre la candidatura olímpica. La CUP també va desplaçar-se fins a la Molina per refermar l’oposició als Jocs. Al matí, però, tot estava en l’aire: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no havia pres cap decisió ferma sobre el decret del Govern que posposava els comicis al 30 de maig per la pandèmia. De moment, el 14 de febrer es mantenia.

Pere Aragonès vol que el primer aniversari de les eleccions del 14-F sigui un punt d'inflexió per refer la unitat independentista i el full de ruta del Procés. Malgrat que l'independentisme va aconseguir per primer cop superar la frontera del 50% dels vots, les discrepàncies han anat desgastant la majoria sorgida de les urnes fins a arribar a la trencadissa pels pressupostos del Govern, aprovats finalment amb els comuns. Per mirar de recosir les ferides, i després que el president anunciés una conferència per al mateix 14 de febrer per marcar els reptes de futur del país, la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha explicat aquest dimarts que Aragonès iniciarà una ronda de contactes amb els partits (ERC, JxCat i la CUP) i les entitats sobiranistes (ANC i Òmnium) per mirar de "compartir, avançar i posar en comú els objectius de cara al 2022".

El síndic de greuges apressa a legislar perquè no es tornin a organitzar unes eleccions amb els condicionants que van envoltar les del 14-F, enmig de la pandèmia i amb por al contagi a les meses electorals. En una addenda de tancament a l'informe que ja havia elaborat sobre els comicis, Rafael Ribó demana una reforma urgent de la llei electoral espanyola (Loreg) per preveure l'ajornament de les eleccions “per causa de força major”. El síndic recomana no concretar supòsits perquè la norma sigui prou àmplia davant eventuals situacions excepcionals.

Demà farà dos mesos de les eleccions del 14 de febrer i Esquerra i Junts no han arribat encara a un acord per a la formació de govern. Avui expliquem que Esquerra vol un acord per a abans del 9 de maig, que és quan acaba l’estat d’alarma i quan la Generalitat haurà de prendre les mesures de restriccions de mobilitat sense el paraigua de l’estat d’alarma en aquest moment fronterer: per una banda, tenim l’agressivitat de la variant britànica del virus (que obliga a posar restriccions per frenar els ingressos a les UCI) i, per l'altra, tenim la millora general de la situació pandèmica que està aconseguint l’augment constant de la població de risc vacunada.

ARAGONÈS. Malgrat la derrota aritmètica, la sessió d’investidura li va provar, al candidat Aragonès, que va estar presidencial en el discurs, hàbil en les rèpliques i impassible davant els intents de Junts de visibilitzar el conflicte (real) que està presidint l’actual ronda negociadora. ERC sembla haver interioritzat, a la manera tradicional del PNB, que el Govern i el partit necessiten dos tempos i dos tons diferents. Per a l’èpica ja hi ha Junqueras, per a la provocació Rufián, per a la dialèctica Vilalta o Sabrià; a Pere Aragonès li toca parlar en termes de país i ho va fer de forma solvent, la qual cosa anticipa un govern molt més presidencialista que l’anterior. A Junts li convenia aixafar la guitarra als republicans i desmentir la imatge d’una prematura lluna de mel; suposo que per això va protegir el que possiblement és el seu millor actiu, Elsa Artadi. Però les intervencions atropellades del portaveu junter, Albert Batet, no van aconseguir destarotar el candidat republicà, que juga amb el rellotge a favor: tothom sap que, al cap i a la fi, Junts no es pot permetre sortir del Govern, i cada dia que passi sense fer possible l’inevitable li pot suposar un desgast. No oblidem que ja han passat quaranta dies de les eleccions i que la pandèmia pressiona.

Quan la política es converteix en una tarda de diumenge del Sr. Esteve passant factures i albarans, la perillosa temptació d’allunyar-se’n creix. La primera sessió del debat d’investidura de Pere Aragonès va acabar fracassant, com estava previst després que Junts hagués anunciat la seva abstenció. El to de les intervencions allunya la possibilitat d’un acord de coalició en breu i estén la sensació que el nivell de la política continua en caiguda lliure.

Ja fa més d’un mes del 14-F i els partits independentistes encara no han abordat el repartiment de les carteres del Govern. Aquesta setmana la CUP revelarà finalment si està disposada a entrar a l’executiu -ahir va anunciar un preacord amb Esquerra sobre la investidura-, mentre que Esquerra i JxCat començaran a negociar sota pressió la distribució de les conselleries. Fins ara els dos socis de govern han discutit sobre l’estratègia independentista i han començat a esbossar els eixos del programa de la legislatura, però sense tancar cap carpeta -com va explicar l’ARA divendres, les negociacions estan encallades en l’ens que ha de coordinar l’estratègia del Procés-. Si fins ara ha sigut difícil, no es preveu més fàcil el debat sobre el repartiment del poder a la Generalitat, ja que, sense haver començat la negociació, ja s’entreveuen els esculls amb què es trobaran els dirigents d’Esquerra i JxCat.

La patacada de Ciutadans a les eleccions catalanes ha deixat un paisatge amb només sis diputats taronges en què emergeixen els regidors i líders de les agrupacions municipals com una estructura imprescindible per intentar recuperar múscul abans de les eleccions municipals del 2023. El líder al Parlament, Carlos Carrizosa, s'ha proposat treballar en la implantació territorial, una assignatura pendent per al partit taronja, que no té cap alcaldia al país. En les últimes setmanes tant ell com altres dirigents taronges han iniciat una ronda de reunions amb càrrecs locals en un intent de cohesionar el partit, en plena crisi interna, i frenar el degoteig de fugues. Segons confirmen diverses fonts, Carrizosa s'ha reunit formalment amb representants de Barcelona, Tarragona i Girona per fer balanç dels mals resultats i tancar files amb l'executiva autonòmica actual.

El Parlament ha donat aquest divendres el tret de sortida oficial a la tretzena legislatura amb la constitució de la mesa del Parlament. Per primera vegada en la història, l'òrgan rector de la cambra catalana tindrà tres dones en els seus càrrecs principals. A més de Laura Borràs a la presidència –la tercera dona a ostentar aquest càrrec–, les dues vicepresidències també estaran en mans de dones –Anna Caula (ERC) i Eva Granados (PSC)–, mentre que els quatre secretaris seran homes. La mesa tindrà majoria independentista, amb 5 membres entre JxCat, ERC i la CUP. La mesa també tindrà dos representants del PSC i els comuns finalment n'han quedat fora.

Laura Borràs ja és la setzena presidenta del Parlament de Catalunya i el seu discurs inicial ha sigut tota una declaració d'intencions sobre com vol pilotar la nova legislatura. La candidata de Junts per Catalunya agafa la batuta de la cambra comprometent-se a defensar la sobirania del Parlament de tota "ingerència externa", ja sigui dels tribunals o del poder executiu –ha dit–. A parer seu, el resultat de les eleccions del 14 de febrer dona un "mandat" per la independència, després de superar el 50% dels sufragis, i per "plantar cara" a la repressió", de manera que ha promès que el proper mandat representarà un "punt d'inflexió" per a l'objectiu de la República Catalana.

L’independentisme torna a abocar-se una altra vegada a les negociacions al límit del cronòmetre. Ja era ben sabut i documentat que les converses per desencallar la legislatura no anaven a bon ritme, però aquest divendres hi ha hagut la constatació definitiva quan s’ha confirmat que el Parlament no es constituirà fins al 12 de març, l’últim dia que, per llei, podia fer-ho. La data l‘ha decidit el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, perquè és una de les funcions que va heretar de Quim Torra quan va ser inhabilitat. I l’elecció del 12 de març diu fonamentalment una cosa: que les converses entre ERC, JxCat i la CUP encara no estan prou madures.

Després d'una jornada al Parlament aquest dimecres en què només hi va haver contactes informals, Esquerra i Junts per Catalunya han intensificat aquest dijous les trobades per intentar acostar posicions. Segons ha pogut saber l'ARA, hi ha reunions previstes tant al matí com a la tarda. A vuit dies de la primera data límit de la negociació –el 12 de març es constitueix el ple i han de pactar la composició de la mesa–, als dos partits se'ls comencen a acumular les diferents carpetes de la negociació.

Ultimàtum del líder del PP a Barcelona, Josep Bou, a la direcció catalana del partit. En una entrevista a RTVE, el portaveu dels populars a l'Ajuntament de Barcelona ha amenaçat amb marxar del partit si no ho fan determinades persones, en referència al seu president, Alejandro Fernández. "O marxen ells o marxo jo", ha etzibat arran dels mals resultats del 14-F, que han situat el PP com a última força amb només tres escons, el pitjor resultat de la seva història. De fet, Bou ha assegurat que en dues setmanes decidirà si abandona la formació. "Si veig que perdo el temps, me'n vaig", ha etzibat.

La constitució de les meses electorals va ser un dels principals maldecaps de les jornades prèvies al 14-F. El nombre d'al·legacions per no formar-ne part es va multiplicar fins al punt que en van presentar gairebé la meitat de les persones a les quals els havia tocat. Malgrat això, totes les meses van acabar tenint el seu president i els dos vocals que marca la llei i es va seguir l'estricte protocol sanitari per poder votar. La conselleria de Salut ha revisat la incidència que la jornada electoral va tenir entre els membres de les meses i les conclusions són les mateixes que per al conjunt de la població: el 14-F no va incidir en la corba de contagis. D'una mostra de 18.000 persones analitzades (n'hi va haver 27.000 a les meses) només 37 van donar positiu per covid-19 en els deu dies següents, segons ha informat aquest dimarts el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon.

Aquest dimecres farà dues setmanes que van començar les negociacions d'investidura i, malgrat que tot els implicats segueixen asseguts a la taula i no hi ha res trencat, encara no hi ha resultats tangibles. El que sí que s'ha consolidat aquests 14 dies és un esquema de negociació a dues velocitats. D'una banda, ERC i la CUP mostren sintonia en quins han de ser els canvis en el model policial català, un dels temes clau per desencallar el mandat. De l'altra, ERC i JxCat segueixen buscant un acord sobre l'estratègia a llarg termini que ha de tenir el Procés i, en aquest cas, no transcendeix cap concreció de les converses i el ritme és més lent del que desitgen els actors. Dues negociacions, dos ritmes i una investidura pendent.

No, el 14-F no ha provocat un repunt del coronavirus tot i el "risc real i no assumible de celebrar les eleccions i que quinze dies més tard s'incrementin exponencialment els contagis, els ingressos hospitalaris convencionals i de crítics i el nombre de defuncions", com argumentava el Govern davant el TSJC per ajornar els comicis. Tot i això, la Generalitat avisa dues setmanes després del risc d'una quarta onada. Què ha passat? Si bé la vacunació avança, la variant britànica del covid-19 ha anat guanyant quota de protagonisme i, si només representava el 15% dels casos a principis de febrer, ja se situa per sobre del 40% i d'aquí uns dies passarà probablement a ser la majoritària. Els metges adverteixen que és més infecciosa, tot i que no s'ha detectat que sigui més virulenta que l'original.