Societat 24/02/2021

Salut avisa del risc d'una quarta onada tot i el descens de casos

El Govern descarta que el 14-F estigui darrere l'estancament dels indicadors i aposta per l'efecte de la variant britànica

5 min
Un equip de sanitaris de l'Hospital Clínic, el primer centre que va diagnosticar un cas de coronavirus, avaluen l'estat dels pulmons d'un pacient covid.
Disponible en:

Santa Coloma de GramenetTot just un any després del primer diagnòstic de coronavirus a Catalunya, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha alertat que la quarta onada “no és en cap cas descartable”. Els indicadors epidemiològics acumulen "dies d'estancament", amb un descens molt lent i feble dels nous positius, i l'amenaça de les noves variants –que ja representen el 40% dels casos detectats– han fet créixer algunes dades clau per al control de l'epidèmia, com la taxa de contagi (R).

El virus continua propagant-se a una velocitat d'1, el llindar que revela que torna a estar en expansió, a causa de l'impacte de les noves variants. A hores d'ara, cent persones contagien, de mitjana, 101 persones més, cosa que significa que les cadenes de transmissió no s'estan tallant. A més, Vergés ha advertit que les UCI continuen massa plenes, amb 587 malalts crítics de covid, i ha alertat que es preveuen setmanes "complicades": “L'epidèmia no s'ha acabat: és imprescindible que continguem la possibilitat d'una quarta onada i la seva magnitud”.

Demà el Procicat es reunirà per avaluar les restriccions i decidir si "dona aire" als sectors més afectats. El Govern només reobrirà aquells que a priori no han d'incidir directament en la corba de contagis, com el comerç no essencial, però Vergés ha subratllat que Catalunya no està "en situació de poder plantejar-se una desescalada". El Govern, ha dit, s'ha de "moure amb molta prudència".

Així, Vergés ha apuntat que aquesta setmana es debatran "petites modificacions" en les restriccions. "No podem parlar d'una reobertura molt pronunciada, sinó d'arreglar certs aspectes", ha insistit. També el vicepresident en funcions del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha remarcat que "malgrat que la pandèmia està cada vegada més controlada i té menys capacitat d'incidència, continua sent una amenaça important en les nostres vides". "Les dades actuals i l'arribada i la detecció de noves variants ens recorden que no ens podem relaxar ni un sol instant", ha admès.

Sobre la possibilitat que darrere el canvi de tendència epidemiològic hi hagi les eleccions del 14-F, Vergés ha tancat files amb les declaracions del secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que ahir ja va dir que no semblava que se li pogués atribuir la responsabilitat. "Ni al 14-F ni a cap causa concreta", ha admès Vergés, si bé ha assenyalat que la incidència de les noves variants sí que podrien haver dinamitat l'aplanament de la corba.

Molta incertesa entre els experts

El que és clar és que hi ha una gran incertesa entre les autoritats sanitàries, però també entre els experts, davant del comportament epidemiològic. El grup d'investigadors de la UPC BIOCOM-SC, encarregats d'elaborar els informes que es remeten a la Comissió Europea, planteja que els casos seguiran baixant els propers dies, però a un ritme molt lent. Aquesta setmana i la que ve seran claus per veure com interactuen les mesures vigents amb la variant britànica, que ha augmentat la seva presència al país i que en territoris com la Vall d'Aran ja estan darrere el 92% dels contagis.

Si bé la gran explosió de contagis a causa d'aquesta mutació no s'ha donat, com diversos models matemàtics preveien atenent el comportament de la variant en altres llocs com el Regne Unit, el BIOCOM admet que no poden saber si les restriccions actuals contindran la pujada de casos les setmanes que venen.

No són els únics preocupats. La cap de medicina preventiva i epidemiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Magda Campins, crida a ser conscients i a no relaxar mesures, tret de les que siguin "molt mínimes" per motius econòmics. "No podem salvar la Setmana Santa com vam salvar el Nadal, perquè ja hem vist el preu que n'hem pagat", ha dit en declaracions a l'ACN. Campins alerta que si es flexibilitzen les mesures en un context amb més circulació de noves variants, la situació pot ser "crítica".

Campins atribueix el canvi de tendència de les dades epidemiològiques a la circulació de la variant britànica i veu "possible" la quarta onada, tot i que no creu que pugui ser "tan terrible" com al Regne Unit, ja que a Catalunya ja hi ha mesures restrictives desplegades. Amb tot, l'epidemiòloga recorda com va passar de la "incredulitat" del que passava a la Xina a l'"angoixa" al veure que la pandèmia seria una realitat a Catalunya. Quan el coronavirus va arribar a Itàlia va ser conscient que era "qüestió de dies" que creués el Mediterrani.

Les autoritats van pecar "d'il·luses" fa un any

Precisament aquest dimecres, i coincidint amb l'aniversari del primer cas detectat de coronavirus al país, Aragonès i Vergés han visitat l'Hospital Clínic, el centre que va atendre la pacient zero diagnosticada a Catalunya, una dona italiana que viu a Barcelona i que havia viatjat al seu país els dies anteriors. “Avui repassem i fem balanç d’un primer any de pandèmia, però cal fer èmfasi que malauradament la pandèmia no s’ha acabat i els esforços que s’estan fent caldrà mantenir-los fins que aconseguim la immunitat de grup”, ha insistit Aragonès.

La consellera de Salut ha admès que les autoritats van pecar d’”il·luses” fa un any, quan el virus no es veia com una amenaça real per al sistema sanitari o la societat. “Al llarg de l'epidèmia hem pres decisions molt delicades i complexes, algunes amb molt d’encert i d'altres no tant, com el tancament de les escoles, però totes amb l’ànim d’aprendre del que vivim”, ha assegurat.

Vergés ha subratllat que tot el sistema sanitari es va haver de transformar en tan sols tres setmanes per bolcar-se exclusivament en el coronavirus. A tall d’exemple, la consellera ha recordat que abans de la pandèmia es feien servir 600.000 unitats d’EPI a la setmana i que en aquests moments se n’utilitzen 5 milions. La pandèmia –com ha recordat el vicepresident Aragonès– ha revertit la lògica dels serveis sanitaris, però també de tot el conjunt de l’activitat socioeconòmica.

“Tots, d'una manera o una altra, hem adaptat la nostra vida a la lògica pandèmica, hem fet esforços enormes i hem sacrificat una part de la nostra vida social”, ha assegurat el vicepresident. Aragonès ha destacat que malgrat les ajudes que s’han desplegat, moltes empreses i negocis “perfectament viables” abans de la pandèmia ara passen per greus dificultats a causa de les restriccions, i alguns directament han hagut de tancar. “Aquest ha sigut un any duríssim. Per a molts de nosaltres ha sigut el pitjor any de les nostres vides”, ha afirmat el vicepresident en funcions.

Catalunya no farà obligatòria la vacunació

Amb tot, la consellera Vergés ha remarcat que hi ha diverses diferències respecte al que va passar fa un any. La més important: l’estratègia de vacunació. Malgrat els esculls en l'arribada fluida de dosis, el Govern defensa que la vacunació tindrà un paper clau per revertir la situació epidemiològica i ha exigit a l’Estat i la Unió Europea que “resolguin els problemes de subministrament de vacunes” per poder avançar la campanya tal com està prevista. “Calen moltes més vacunes per accelerar el procés, nosaltres estem preparats per posar-les”, ha afirmat Aragonès.

El que no farà Catalunya és seguir els passos de Galícia i fer obligatòria la vacunació contra el covid. "No ens plantegen aquesta mesura perquè és contradictòria amb els principis en què es basa el dret de la salut pública. Que no sigui obligatòria no li treu importància, simplement creiem que serà a través de la informació i l'experiència que s’aconseguirà l’acceptació de la totalitat de la població", ha defensat Aragonès.

stats