L'Audiència de Barcelona ha absolt els dos mossos d'esquadra acusats de col·laborar amb una trama de narcotraficants per col·locar droga i armes al cotxe d'un estibador del port de Barcelona, Carlos L. La Fiscalia demanava per als dos agents 18 anys i 9 mesos de presó, però el tribunal els exculpa perquè no considera prou acreditat que participessin en la col·locació de la droga i, a més, anul·la les escoltes que els mateixos Mossos d'Esquadra van fer als dos agents, ja que els jutges consideren que no existien "indicis suficients" per prendre aquestes mesures i que les sospites sobre la seva implicació en la trama tenien un "pobre bagatge indiciari".

"Em van començar a tractar bé quan la meva família els va dir que aconseguiria els diners". La víctima d'un segrest explicava aquest dilluns al tribunal els dos dies que va passar segrestat entre el 9 i l'11 de juliol del 2022. Durant aquest temps el van agredir a cops, electrocutant-lo als mugrons i percudint-li la pell amb la broca d'un trepant. Onze dels dotze acusats han confessat que van participar en el segrest o van ser-ne còmplices, i a l'inici del judici van acceptar un pacte amb la Fiscalia que els suposa penes que varien segons la seva participació, però que en cap cas superen els sis anys. Abans de l'acord, les penes més altes que demanava el fiscal superaven els 30 anys.

Els sis joves acusats d'agredir sexualment en grup una noia en una nau industrial abandonada de Rubí (Vallès Occidental) la nit de Sant Esteve del 2022 han acceptat condemnes que van des dels dos anys fins als deu anys de presó. Després que tots sis hagin confessat i admès els fets arran d'un pacte amb la Fiscalia, el tribunal ha dictat la sentència de viva veu i ja és ferma. Les condemnes més baixes són per als dos processats que no van arribar a violar la noia, però que van permetre que els altres ho fessin.

Més de 676.000 objectes esperant sentència. Si els poséssim tots en fila, ocuparien més de trenta quilòmetres. Són o van ser proves en alguna causa judicial i ara estan sota custòdia per si mai cal revisar el cas, o bé fins que el jutge autoritzi destruir els objectes que corresponen a casos ja tancats. Totes aquestes proves es guarden en una trentena de dipòsits a Catalunya, i els objectes més antics són al soterrani de l'Audiència de Barcelona. Aquí hi ha 304 metres quadrats on s'allotgen més de 36.000 objectes.

Després de tota una setmana assegut al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona, aquest dilluns ha estat el torn perquè l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), s'expliqués al judici en què està acusat per la instal·lació sense llicència de dues antenes de telefonia mòbil durant el seu primer mandat al consistori (2011-2015). "Porto anys esperant poder explicar-me", ha dit. Durant gairebé una hora, Albiol ha acceptat totes les preguntes que li han fet, primer la fiscal i després l'advocat que el defensa, Cristóbal Martell. Com ja va avançar la seva defensa des de l'inici del judici, l'argument principal d'Albiol per descarregar-se de responsabilitats ha estat que, en una ciutat tan gran com Badalona, l'alcalde no pot supervisar el detall de tot el que hi passa. De fet, ha assegurat que no es va assabentar del cas fins que en va llegir alguna cosa al diari sis anys després: "Si m'haguessin dit que hi havia una irregularitat, hauria actuat".

L'estafa de 226.239 euros a l'Institut Català de la Salut (ICS) amb receptes falses per aconseguir tractaments de fertilitat gratuïts i després vendre'ls a internet va estar a punt de no jutjar-se. Uns minuts abans que el judici comencés ahir dimecres, defenses i acusacions negociaven als passadissos de l'Audiència de Barcelona un acord perquè els cinc acusats admetessin el frau a canvi d'una condemna més petita. Una de les implicades, però, va preferir lluitar una absolució, una decisió que ha derivat en dos dies de judici plens de confessions a mitges, però també d'algunes acusacions creuades entre els processats.

El jurat popular ha declarat culpable d'assassinat amb acarnissament i traïdoria l'home jutjat a l'Audiència de Barcelona per matar una parella d'avis de la capital catalana l'any 2019. En el judici fet aquesta setmana l'acusat havia negat "rotundament" les acusacions. De fet, tot i que va admetre que va conèixer el matrimoni quan treballava com a comercial i els va vendre diversos productes, l'home va assegurar que s'havia assabentat del crim per la televisió. El tribunal popular ha remarcat que els difunts estaven "en una situació de fragilitat mèdica" i que el processat va causar-los "un gran patiment". També ha considerat l'home culpable d'un delicte continuat d'estafa i un de robatori i ha indicat que va guanyar-se la confiança de la parella per prendre'ls els diners.

Més de quatre anys després, les dues acusades de matar una dona al sortir de la discoteca Capitolio de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) han escoltat el veredicte del jurat pel crim de la matinada del 28 de juny del 2020. La víctima, Kristen, va morir després que una de les dones li clavés dues punyalades durant un enfrontament en sortir del local. La principal acusada ha estat declarada culpable d'assassinat, mentre que l'altra, que va ser jutjada com a còmplice, entomarà una condemna per un delicte de lesions lleus que no li comportarà una pena de presó.

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món i els pacients que sobreviuen s'han de medicar de per vida. Els anticoagulants juguen un paper determinant en el dia a dia d'aquestes persones, ja que eviten que es produeixin coàguls en els vasos sanguinis i, per tant, minimitzen el risc de patir un ictus o un infart. A principis d'any va arribar un medicament genèric a les farmàcies anomenat Apixaban, que rebaixava gairebé a la meitat el cost que el sistema sanitari pagava fins aleshores per finançar el tractament als pacients. Segons ha avançat El País, ara el laboratori que va crear el medicament, Bristol Myers Squibb (BMS), que el comercialitza sota la marca Eliquis, ha demanat continuar-lo venent en exclusiva i l'Audiència de Barcelona li ha donat la raó després d'una pugna judicial per la patent.

Josep Antoni Rodríguez (1962, Barcelona) és magistrat de la sala penal de l'Audiència Provincial de Barcelona. És un dels membres de la judicatura que han interposat una nova denúncia a la Fiscalia per la publicació de les fotografies del DNI de jutges que van signar un manifest pro consulta el 2014 a La Razón. Explica que hi ha converses de l'excomissari José Manuel Villarejo en què es parla de la filtració.

Set anys i mig i dos anys i mig. Aquestes són les dues últimes condemnes que han rebut dos manifestants per diferents mobilitzacions durant el Procés. Unes sentències que van arribar el novembre, en plena ofensiva judicial contra l'amnistia. La croada dels jutges contra aquesta mesura no només afecta els dirigents independentistes, també l'estan patint manifestants. Així ho veu, almenys, Alerta Solidària, que porta la defensa de la majoria d'aquests joves i que ho atribueix al context polític.

"No". La resposta de les bessones Dolores i Pilar Vázquez ha sigut calcada quan els han fet la mateixa pregunta. ¿Van planificar l'assassinat de Pedro Fernández? "No". Van poder evitar-lo? "Tampoc". En canvi, la resposta del tercer acusat, l'Isaac, la parella de la Pilar, ha sigut completament diferent. Va posar fi a la vida de Pedro Fernández? "Correcte". Aquest dimarts han declarat tots tres davant del jurat popular en la segona sessió del judici i han volgut crear un relat paral·lel al de l'acusació particular i la Fiscalia, que manté que tots tres van planificar l'assassinat de l'home, la nit del 9 de juliol del 2021. Ells mantenen que tot va venir d'una discussió sobtada que va continuar amb una baralla improvisada que va començar la víctima, i que les dues bessones, lluny de ser el cervell del crim, es van quedar paralitzades, sense poder fer res. Visiblement nervioses, han respost, sobretot, amb monosíl·labs.

"Som aquí per acabar amb la repressió i abordar el conflicte polític en igualtat de condicions", va proclamar la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, quan va acabar la tercera reunió de la taula de diàleg. Malgrat que no va definir com s'ha d'acabar amb aquesta repressió, la consellera de la Presidència sí que va concretar el quan i el qui. Així, va assegurar que hi haurà "mesures legislatives" abans de "finals d'any" per garantir aquesta desjudicialització i va garantir que se'n podran beneficiar "tots els ciutadans" amb causes vinculades amb el Procés, i no només els líders independentistes encausats o ja condemnats.

Les 22 seus embargades de CDC pel cas Palau i que havien de servir per afrontar la multa de 6,6 milions d'euros pel finançament irregular quedaran, finalment, en mans de la jutge del concurs de creditors: ho ha resolt el Tribunal Suprem en una resolució a la qual ha tingut accés l'ARA. Què vol dir això? Que aquests immobles s'integraran dins la massa total d'actius de Convergència i que, per tant, aniran destinats a pagar tots els actors amb qui el partit té un deute i no el decomís de la sentència del cas Palau, com es preveia en un primer moment.

El president de l'Audiència de Barcelona, Antonio Recio, ha tornat a plantejar aquest dimecres la necessitat de crear més espais per celebrar macrojudicis llargs o amb desenes d'acusats, un tipus de procediments que abans eren una excepció i que ara cada cop són més freqüents. Recio ha admès que el projecte per construir un nou Palau de Justícia a la part baixa del passeig Lluís Companys de Barcelona –els terrenys que abans ocupaven els antics jutjats, ja enderrocats– va per llarg i per això ha demanat al departament de Justícia que habiliti un nou espai provisional per a aquesta mena de procediments, com han fet altres administracions. Per exemple, el govern balear va buscar un espai alternatiu per celebrar el judici d'Iñaki Urdangarin.

El jutge del concurs de creditors de Convergència ha ordenat aixecar l'embargament de les seus destinades a pagar el decomís de 6,6 milions d'euros del cas Palau. El seu objectiu, segons consta en una resolució de 27 d'octubre a la qual ha tingut accés l'ARA, és satisfer el deute que té el partit amb els creditors, que puja fins a 11,9 milions d'euros. Això afecta de manera directa l'execució de la sentència del Palau de la Música, ja que tant el jutjat d'instrucció número 30 com després l'Audiència Provincial de Barcelona van acordar l'embargament preventiu de 22 seus de Convergència per assegurar el pagament almenys d'una part de la multa per haver-se finançat de manera irregular.