La llei d'amnistia ha quedat aprovada aquest dijous al Congrés dels Diputats, si bé encara li queda un periple de dos mesos al Senat amb el misteri de com l'aplicaran després els tribunals. Ara bé, ja s'albiren alguns beneficiats immediats tan bon punt sigui publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). L'article 4a de la llei marca quins són els efectes prioritaris: "La immediata posada en llibertat dels que es trobin en presó" i "la immediata retirada de qualsevol mesura cautelar". De moment, encara no hi ha nous presos polítics vinculats al Procés, però hi ha dos activistes que estan a punt de passar a ser-ho un cop el Tribunal Suprem ja ha confirmat les condemnes de Dani Gallardo, a Madrid, i d'Adrián Sas, a Barcelona.

El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest dijous l'últim recurs presentat per la defensa d'Adrián Sas, encausat per les mobilitzacions del primer aniversari de l'1-O, per evitar la presó. Ara l'Audiència de Barcelona haurà de dictar l'execució de la sentència per fixar quants dies té Sas per ingressar en un centre penitenciari. L'activista vilafranquí, de 34 anys, ja ha deixat clar, però, que no es lliurarà voluntàriament seguint els passos de Dani Gallardo, a qui la policia segueix buscant després de desobeir l'ordre judicial, que li donava tres dies per entrar a la presó. Tots dos, quan siguin detinguts i a l'espera de l'aplicació de la llei d'amnistia, que justament s'ha aprovat aquest dijous, es convertiran en els primers manifestants del Procés que seran empresonats. I curiosament tots dos van néixer fora de Catalunya. Sas, a Astúries, i Gallardo, a Andalusia.

El pròxim dotze de març, d'aquí justament un mes, el Tribunal Suprem deliberarà sobre el recurs presentat per la defensa d'Adrián Sas, encausat per les mobilitzacions del primer aniversari de l'1-O. Si ratifica la pena, el vilafranquí es convertirà en el primer manifestant del Procés que ingressa a la presó.

L'amnistia està monopolitzant el debat sobre la investidura de Pedro Sánchez i les converses entre els partits independentistes i el PSOE se centren en la fórmula per acabar amb la repressió posterior al 2017. Una amnistia que partits i entitats sobiranistes volen que inclogui tots els represaliats. També els joves encausats per les mobilitzacions posteriors a l'1-O. De fet, set joves ja tenen sentència ferma i podrien entrar a la presó en els pròxims mesos si els seus recursos no prosperen i la mesura de gràcia no arriba abans.

Després que la Generalitat mantingués una acusació de cinc anys i mig de presó contra Adrián Sas durant el judici, per a la CUP ara és "de mínims" que el Govern impedeixi l'entrada a la presó de l'activista. Aquesta ha sigut la reacció dels cupaires a la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de desestimar el recurs de Sas a la seva condemna de tres anys i mig de presó, tal com ha avançat aquest diari. Ara la defensa pensa portar el cas al Tribunal Suprem per intentar esquivar l'empresonament de l'activista. Tot i que encara queda explorar aquest estadi, la CUP ja ha exigit al Govern que activi "els mitjans necessaris" perquè Sas "no posi ni un peu a la presó". I, de fet, el diputat anticapitalista Xavi Pellicer ha apuntat que hi ha diverses vies "legals i estipulades" per fer-ho. Quines? Sense entrar en gaires detalls, Pellicer ha recordat que l'executiu té la competència de presons i de les ordres judicials d'arrest. Alhora, si el paper de la Generalitat no impedeix l'empresonament de Sas, el cupaire ha fet una crida a "mobilitzar-se fins que s’aconsegueixi aturar". Fins ara el Govern no ha impedit cap empresonament lligat al procés independentista, ni de polítics ni de manifestants.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs que va presentar Adrián Sas per evitar el seu ingrés a la presó després de ser condemnat a tres anys i mig ara farà un any per atemptat contra l'autoritat i un delicte de lesions, un cop la Generalitat i la Fiscalia van mantenir les acusacions. Segons ha revelat la defensa del jove de Vilafranca del Penedès a l'ARA, el TSJC els va comunicar divendres passat que no admetia a tràmit el recurs que van interposar just després de dictar-se la sentència. Ara, la defensa pensa portar el cas al Tribunal Suprem per intentar sortejar l'empresonament de l'activista.

La defensa d'Adrián Sas, condemnat a tres anys i mig de presó per atemptat a l'autoritat i per un delicte de lesions (el jutge va considerar provat que va colpejar un agent dels Mossos durant les mobilitzacions pel primer aniversari de l'1-O), ha tingut accés a un vídeo de l'inici del judici on es posa de relleu que els serveis jurídics de la Generalitat no van plantejar cap ajornament de la sessió en les qüestions prèvies. De fet, els seus advocats defensen que aquest oferiment no se'ls va fer mai, malgrat que la Generalitat insisteix que es va posar sobre la taula abans i no durant el judici. Sas va ser condemnat finalment a tres anys i mig de presó (la Generalitat en demanava cinc i mig, i la Fiscalia, set).

En plena fractura del Govern per la gestió del coronavirus, ERC ha reclamat aquest dijous a JxCat que "doni la cara" i expliqui per què Interior no va rebaixar la petició de pena de presó per a Adrián Sas, el jove de Vilafranca jutjat pels aldarulls del primer aniversari de l'1-O a Barcelona. El diputat José Rodríguez recorda que Interior va assumir el compromís dels grups parlamentaris d'ERC, JxCat, la CUP i els comuns perquè la Generalitat es retirés de les causes de desordres públics i d'atemptat a l'autoritat, fet que comportava la retirada de la pena de presó, cosa que finalment no va complir. A l'espera del veredicte, Sas s'enfronta a penes que van dels 7 anys de presó que reclama la Fiscalia als 5 i mig que demana la Generalitat.

El judici contra Adrián Sas, el jove de Vilafranca del Penedès acusat de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions per la seva participació el 2018 en les protestes del primer aniversari de l'1-O, va quedar aquest dimarts vist per a sentència. Malgrat que JxCat i ERC s'havien posicionat la setmana passada al Parlament a favor de retirar l'acusació particular del Govern, els serveis jurídics de l'executiu van decidir mantenir la petició de cinc anys i mig de presó contra Sas –la Fiscalia en demana set– i l'acusat tem que el seu ingrés a presó sigui inevitable. Ho explica en la seva primera entrevista després del judici.