El retorn de Puigdemont: què en diuen els experts
Discrepen sobre l'abast dels canvis en l'articulat sobre terrorisme
BarcelonaHi ha nou acord sobre el text de la llei d'amnistia, però el PSOE, Junts i Esquerra interpreten diferent l'abast dels canvis. De fet, només els juntaires afirmen que ara sí que queden inclosos tots els perseguits, a diferència del redactat anterior, que ja els anava bé tant als socialistes com als republicans: consideraven que ja emparava tots els encausats. Ara bé, què diuen els experts? Quins són els efectes del nou redactat? Podran tornar l'expresident Carles Puigdemont i la resta d'exiliats?
El professor de dret de la Universitat de Girona Josep Lafuente es mostra convençut que l’amnistia “és un instrument molt valuós per aconseguir la seva tornada i l’arxivament de tots els procediments”. Tot i això, llança un avís: “No ho puc dir amb més rotunditat: no sé què dirà el jutge perquè la llei no diu el que diu, sinó el que els jutges diuen que diu”. El professor de dret penal de la UB Joaquim Bages considera que amb el nou redactat Puigdemont, imputat a Tsunami, és "més difícil que quedi exclòs de la llei", perquè s'ha "restringit" el concepte de terrorisme citant només la normativa europea, però fa el mateix advertiment que Lafuente i no s'atreveix a afirmar que podrà tornar sense problemes. "En dret, els conceptes jurídics són molt elàstics, però s’haurien de forçar molt més", constata.
Al seu torn, el catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós, també creu que Puigdemont es beneficiarà de la nova norma, però afegeix que era "igual de fàcil que entrés" a l'amnistia amb la redacció anterior. El mateix pensa la professora de dret constitucional de la UIC Montserrat Nebrera, que creu que el nou articulat no aporta canvis significatius.
Sobre el tempo, la majoria dels experts relativitzen que es pugui aplicar l'amnistia de forma exprés i, per tant, es pugui parlar d'un retorn immediat de Puigdemont, malgrat que la llei parla de dos mesos. Cal tenir present, diuen, que els procediments quedaran congelats si els jutges plantegen una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional i consideren que caldria esperar el seu pronunciament. La nota dissonant, en aquest cas, la posa el penalista Bages. "En principi el recurs no en paralitza l’aplicació", afirma citant una de les previsions de l'amnistia.
Què implica citar la legislació europea (i no el Codi Penal)?
El mateix Joaquim Bages sosté que el nou redactat de la llei pot tenir un “efecte amplificador” i cobrir més afectats: "En la mesura que la directiva europea és la que connecta amb l’amnistia i no pas el Codi Penal espanyol" en aquest delicte, “amplia les persones que s’hi poden acollir perquè el concepte europeu de terrorisme és més acotat”. Lafuente també afirma que la incorporació de la directiva europea “preval” i “és molt important” perquè és “més acotada que el Codi Penal espanyol, molt més estricte”, ja que comprèn el “terrorisme de baixa intensitat”. Per tant, beneficiaria casos com els de Tsunami o els CDR.
Ara bé, tant Arbós com Nebrera veuen risc d'inconstitucionalitat en el nou redactat. Arbós admet que “el legislador pot definir els tipus delictius com cregui” i que, com que tant el Codi Penal com l'amnistia són lleis orgàniques, prevaldria l'amnistia perquè és més específica: "S’imposa més enllà del que diu la llei general". Tanmateix, el constitucionalista no veu clar que això passi el filtre del TC: "És un tractament diferenciat entre la població comuna, a qui val el Codi Penal, mentre que a persones concretes, no" i se li aplica la directiva. Hi coincideix Nebrera, que creu que la distinció tensa el principi d'igualtat.
Nebrera fins i tot veu problemàtica la nova redacció de l'apartat de terrorisme perquè "sembla esmenar" la directiva europea, en el sentit que per considerar-ho actes de terrorisme també han de ser violacions greus de drets humans segons el conveni europeu –se citen en concret els articles 2 i 3–. Un front que podrien explotar els jutges que duguin la norma, a través d'una qüestió prejudicial, davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Si bé els experts tenen opinions contràries sobre les modificacions del redactat en el cas del terrorisme, sí que veuen més efectes en la modificació del redactat de traïció. Així coincideixen que Josep Lluís Alay o Oriol Soler, investigats en l’operació Volhov, quedarien igualment beneficiats per l'amnistia en cas que se'ls arribés a imputar per traïció pels suposats vincles entre Rússia i l'independentisme. Per què? Perquè ara la llei diu que per quedar fora de la norma per un delicte de traïció s'ha d'haver produït una “amenaça real i efectiva” i un “ús efectiu de la força”, uns fets que no figuren en l'expedient de la trama russa del Procés.
