Cop de porta del TC a Puigdemont: manté l'ordre de detenció mentre estudia l'amnistia

MadridEl Tribunal Constitucional evita anticipar una decisió sobre l'amnistia a Carles Puigdemont i, mentre estudia el fons de la qüestió, es nega a aixecar l'ordre de detenció que impedeix a l'expresident de la Generalitat tornar en llibertat a Catalunya. El TC ha rebutjat aquest dimarts les mesures cautelars que tant Puigdemont com Toni Comín i Lluís Puig van sol·licitar en el marc dels recursos d'empara que van presentar contra la negativa del Suprem a aplicar-los la norma de l'oblit penal. El Constitucional considera que acollir la seva petició produiria un "menyscapte de l'interès general", donat que avui encara hi ha un "procés penal obert" sobre "delictes greus".

Per tant, cal protegir "l'eficàcia" de la investigació que comanda Pablo Llarena, que "ha de prevaldre" sobre el "perjudici" sobre els drets fonamentals que van denunciar Puigdemont, Comín i Puig. A més, sosté que prendre una decisió ara "equivaldria a una resolució anticipada" del fons de la qüestió i implicaria un "judici previ" sobre l'aplicació de l'amnistia. La decisió és la mateixa que va prendre el TC amb els casos d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, que reclamaven que s'aixequessin les inhabilitacions, que estan en vigor fins al 2030 i 2031.

¿Això vol dir que s'endarrereix el retorn de Puigdemont? S'espera que el Constitucional prengui una decisió sobre el fons de l'assumpte en els pròxims mesos, i si fos favorable sí que obriria la porta a l'expresident de poder tornar al Principat. Llavors ja es preveu que també s'hagi pronunciat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l'amnistia, després que l'advocat general avalés la llei a finals del 2025.

El veredicte definitiu del Constitucional haurà de determinar si la malversació que s'atribueix al Govern de l'1 d'Octubre està inclosa en el perímetre de l'amnistia. Un cop hi digui la seva el TC, la pilota tornarà a la teulada del Tribunal Suprem, que fins ara ha dit repetidament que no, esgrimint que Puigdemont i els consellers van enriquir-se amb el referèndum de l'1-O perquè no van sufragar-ne les despeses amb el seu patrimoni. Caldrà veure què fa si el Constitucional contradiu la seva doctrina.

L'argumentació en contra de les cautelars

El Constitucional apel·la a la jurisprudència per justificar que l'adopció de mesures cautelars és "una excepció a la regla general" i, per tant, la suspensió s'ha d'interpretar amb "caràcter restrictiu", encara més si "interfereix" en processos judicials en marxa. A més, subratlla que la doctrina del TC atorga una "presumpció de validesa" als actes dels poders públics.

En contra, al recurs d'empara que va presentar el líder de Junts el juliol passat, l'advocat Gonzalo Boye argumentava que –a diferència del que diu el TC– atorgar les mesures cautelars no anticiparia la resposta final, sinó que era una "mesura indispensable" per frenar un "mal constitucional irreparable" i per evitar que el recurs "perdi completament la seva finalitat". I és que en cas que decidís trepitjar Espanya, acabaria a la presó: això tindria "conseqüències irreversibles" i convertiria una hipotètica sentència favorable en "merament simbòlica sense capacitat restitutòria efectiva".

Així mateix, l'escrit, al qual va tenir accés l'ARA, traçava una diferenciació amb les cautelars que van sol·licitar Junqueras, Turull, Bassa i Romeva. En aquell cas, hi havia una "condemna ferma" i, en canvi, en el cas de Puigdemont la instrucció continua oberta –congelada perquè ell segueix exiliat a Waterloo–. Per tant, en absència d'un "judici amb garanties" i en una causa "manifestament polititzada", calia adoptar les mesures cautelars "sense dilació" per frenar un "risc de detenció immediata".

Tomba el recurs del TSJC contra l'amnistia a Jové, Salvadó i Garriga

Més tard, el Tribunal Constitucional ha barrat el pas a la qüestió d'inconstitucionalitat que va presentar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra l'amnistia en el marc de la causa de Josep Maria Jové, Josep Lluís Salvadó i Natàlia Garriga. L'ha inadmès perquè el TSJC també va plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), cosa que ha provocat una "indeguda simultaneïtat". Hauria hagut d'esperar que Luxemburg es pronunciés.