Puigdemont recorre al TC per ser amnistiat: "El Suprem ha buidat la llei de contingut"

BarcelonaMés d'un any després de l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats i de la negativa, reiterada, del Tribunal Suprem a aplicar-li la llei, finalment l'expresident Carles Puigdemont ha pogut presentar el seu recurs d'empara al Tribunal Constitucional. La resolució serà clau per determinar si pot tornar o no a Catalunya, ja que només la resposta del Constitucional pot alterar la decisió que fins ara ha mantingut el Suprem en contra de la seva amnistia. Es preveu una resolució a la tardor.

Ara bé, per intentar accelerar els efectes de l'amnistia, Puigdemont demana que abans de la resposta de fons se li concedeixin mesures cautelars i se suspengui l'ordre de detenció de l'Estat perquè pugui tornar. Argumenta que en cap cas anticiparia la resposta final del Constitucional, sinó al contrari: s'evitaria una vulneració més greu perquè, en cas que decidís trepitjar Espanya, acabaria a la presó tot i no haver estat jutjat encara, segons argumenta el recurs al qual ha tingut accés l'ARA.

Més enllà de les mesures cautelars, els arguments de Puigdemont passen per al·legar que, per una banda, el Suprem no és competent per decidir sobre ell perquè els fets de l'1-O van succeir a Catalunya i, per l'altra, que s'han vulnerat la seva tutela judicial efectiva i el principi de legalitat penal al decidir que a ell no se l'amnistiava. "El Suprem ha buidat la llei de contingut", assegura el lletrat Gonzalo Boye en el recurs d'empara, ja que rebutjant l'aplicació de l'amnistia pel delicte de malversació ha utilitzat l'excepció que la norma preveu per evitar l'oblit penal de conductes il·lícites de lucre personal, en una generalització per evitar amnistiar Puigdemont –argumenta–. "Ha convertit l'excepció en regla", diu Boye, la qual cosa és "arbitrària" i "inconstitucional".

"La inaplicació selectiva de la llei d'amnistia per part de certs tribunals, sense control constitucional ni prejudicial, genera una disfunció del sistema de garanties democràtiques a l'instaurar un doble estàndard de legalitat incompatible amb el principi d'igualtat davant la llei. L'amnistia ha sigut declarada conforme a la Constitució, la seva eficàcia ha de ser preservada per tots els òrgans jurisdiccionals", diu el text. I recorda que, amb aquesta determinació, el Suprem està vulnerant el dret a la llibertat de circulació de Puigdemont (es manté l'ordre de detenció en territori espanyol), el dret a la participació política i el dret a la igualtat.

Per a Puigdemont, el seu cas és de "transcendència constitucional" perquè afecta dues qüestions que considera fonamentals per a l'efectiva vigència de drets en el procés penal: per una banda, es dirimeix si és "constitucionalment admissible que un òrgan judicial sense competència funcional i objectiva", en al·lusió al Suprem, "adopti decisions substantives sobre l'aplicació o la inaplicació de l'amnistia"; de l'altra, també es discuteix, segons diu l'expresident en el seu recurs, "si una interpretació extensiva, voluntarista i sense enclavatge legal d'una excepció a l'amnistia pot legitimar la restricció de drets fonamentals com la llibertat personal, incloent-hi la llibertat de circulació a tot el territori de la Unió Europea, la igualtat i la participació política". "Ambdues coses són d'extraordinària rellevància perquè incideixen en l'estructura de garanties de l'estat de dret", resol el text.

L'argument de la competència

D'aquesta manera, l'expresident i el seu advocat, Gonzalo Boye, aprofundeixen en la línia de defensa que han mantingut des del principi. Més enllà de denunciar un possible abús de poder del Suprem per negar-se a aplicar-li l'amnistia, al·legant el dret a la tutela judicial efectiva i a la legalitat penal, incideixen primer de tot en el fet que l'alt tribunal no té la potestat de prendre la decisió. De fet, és el mateix argument que els ex-presos polítics també han plantejat al TC i al mateix temps al Tribunal Europeu de Drets Humans, quan van presentar un recurs contra la sentència de l'1-O que condemnava els líders independentistes a fins a 13 anys de presó. Amb aquesta estratègia busquen treure el Suprem de l'equació, ja que si el Constitucional els donés la raó i dictaminés que l'alt tribunal no és competent per decidir sobre l'amnistia de Puigdemont, el seu cas saltaria probablement al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ja ha amnistiat casos per malversació. I és que un dels riscos de l'expresident és que si el Suprem continua sent determinant, podria intentar driblar fins i tot una estimació favorable del recurs del TC portant la seva resposta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, tal com ha fet l'Audiència de Sevilla amb el cas dels ERO.

"La negativa del Suprem a reconèixer la pèrdua d'aforament i a declinar la seva competència a favor del tribunal competent configura una doble vulneració: no només manté un òrgan judicial incompetent, sinó que impedeix a l'afectat accedir al jutge establert per llei. Aquesta pràctica suposa una forma de resistència judicial a l'aplicació d'una llei democràtica, el contingut de la qual és substituïda per criteris jurisprudencials que eludeixen el seu compliment", argumenta el recurs d'empara.

La importància de la resposta del TC

La resposta que donarà el Constitucional serà clau per al futur de Puigdemont. En funció del que digui també donarà més o menys marge al Suprem per actuar. Cal tenir present que, després de la resolució del TC, la pilota sempre retornarà a l'alt tribunal, que serà l'encarregat d'interpretar la sentència constitucional i d'aplicar-la en el sentit que digui. Com més contundent i clar sigui en la seva resposta, doncs, menys capacitat de maniobra tindrà el Suprem.

El mateix recurs d'empara de Puigdemont trasllada al TC la importància de la resolució. "El caràcter estructural de totes aquestes vulneracions exigeix una resposta clara del Tribunal Constitucional, especialment en un context en què encara no hi ha doctrina sobre els límits interpretatius de les excepcions penals ni sobre el deure d'aplicació per part de l'òrgan competent. Es tracta d'un cas que planteja un problema de diferents drets sobre el qual que no hi ha doctrina constitucional", adverteix. I és que fins ara el TC ha avalat la constitucionalitat de la llei, però no ha entrat a valorar-ne l'aplicació en cada cas. El que decideixi sobre Puigdemont també tindrà efectes sobre els altres exiliats i la resta d'encausats per malversació (com Josep Maria Jové i Lluís Salvadó), ja que delimitarà si, com diu el Suprem, l'1-O va representar un lucre per a ells i se'ls pot excloure de l'amnistia.