Guerra inèdita dels tribunals per desacatar el Constitucional

MadridLa magistrada María Luisa Segoviano va ser l'única membre del Tribunal Constitucional (TC) que dilluns va acudir a la presa de possessió de dos nous jutges del Tribunal Suprem. La resta es reunien per abordar el conflicte inèdit que s'ha obert a la institució i que ha ocupat pràcticament tota la setmana. Es tracta del desafiament que han proposat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) i l'Audiència Provincial de Sevilla: pretenen esquivar sentències del TC elevant les seves qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). De fet, l'òrgan madrileny ja ha fet la petició a Luxemburg. Aquesta és la via que el Suprem ja va insinuar que utilitzaria per ajornar encara més l'aplicació de la llei d'amnistia i, per tant, pot dilatar també el retorn de Carles Puigdemont. Què està succeint?

Un tribunal pot desobeir el TC?

El TSJM i l'Audiència de Sevilla busquen el TJUE com a àrbitre

Si bé el TSJM ja ha tirat pel dret, el xoc més destacat –com a mínim en l'àmbit mediàtic– és amb l'Audiència de Sevilla. El TC va revocar les condemnes pels ERO d'Andalusia i ara el tribunal, que discrepa de la decisió del màxim intèrpret de la Constitució, vol consultar a Luxemburg si la resolució que va adoptar el TC és contrària al dret europeu i, per tant, pot no aplicar d'entrada la sentència. No havia succeït mai. "En el 99,9% dels casos es presenta una prejudicial durant el procediment, tal com diu el nom, prejudicial, abans del judici. I amb la finalitat de resoldre un dubte d'interpretació d'una norma europea", subratlla una font del TC. Hi ha tres o quatre casos a Europa, continua, en què s'ha portat al TJUE una consulta sobre una sentència.

En el cas del TSJM, es tracta d'un litigi arbitral entre Cabify i altres empreses del sector i ja s'ha dirigit al TJUE, mentre que l'Audiència de Sevilla ha dictat una providència en què consulta a les parts quin criteri en tenen. Seria el pas previ. L'article 4 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional ho deixa clar: "El TC delimitarà l'àmbit de la seva jurisdicció i adoptarà les mesures que siguin necessàries per preservar-la, i hi inclourà la declaració de nul·litat d'aquells actes o resolucions que la soscavin". ¿Podria utilitzar aquesta via per evitar que els casos arribin a Europa?

Què ha fet de moment el TC?

Dirigir-se a l'Audiència de Sevilla i iniciar el debat intern

Internament, hi ha hagut discussió entre els magistrats, però el president, Cándido Conde-Pumpido, encara no ha demanat un informe als serveis jurídics de l'òrgan. Sí que ha sol·licitat formalment a l'Audiència de Sevilla que li traslladi la providència que inicia el procediment per, en uns dies, acabar presentant la prejudicial. Aquesta decisió va provocar divisió interna al TC i l'Audiència de Sevilla li ha demanat explicacions que "justifiquin" la petició.Processalment, el TC vol rebre-la formalment, tot i que ja l'ha conegut pels mitjans. . Quin és el problema? Encara que el TC es plantegi anul·lar la providència considerant que l'Audiència de Sevilla ha de complir la seva sentència, calen uns terminis de donar audiència a la Fiscalia i la resta de parts. Durant aquest temps, el tribunal provincial podria presentar la prejudicial i deixar sense marge el TC per aturar-ho, tal com ha passat amb el TSJM. "Tenen la paella pel mànec", es lamenta una font del TC.

El TC pot frenar-ho?

Hi ha divisió entre magistrats sobre el marge d'actuació

Hi ha altres membres de l'òrgan de garanties que consideren que el TC sí que té marge per impedir que la prejudicial arribi a la taula del TJUE. I s'agafen a l'article 92 de la llei orgànica: "Vetllarà pel compliment efectiu de les seves resolucions. Podrà disposar en la sentència, o en la resolució, o en actes posteriors, qui ha d'executar-la, les mesures d'execució necessàries i, si escau, resoldre les incidències d'execució", diu l'apartat 1. Curiosament, aquesta prerrogativa per fer que es compleixin les seves resolucions –i sancionar qui no ho faci– es va introduir el 2015 amb la majoria absoluta del PP després de la consulta del 9-N, amb l'objectiu de dissuadir desobediències. "Tenim amplíssimes facultats per assegurar l'execució de les nostres sentències", reivindiquen els partidaris d'actuar.

Una alternativa és no fer res i deixar que les qüestions prejudicials segueixin el seu camí i sigui el TJUE qui es pronunciï. "Si fas això obres la porta que, a partir d'ara, qualsevol tribunal presenti una prejudicial si no està d'acord amb la teva sentència", apunten, però, des de l'òrgan de garanties. La situació és tan insòlita que no queda clar tampoc si el TC podria ara dictar una resolució que reverteixi la prejudicial ja presentada pel TSJM davant el TJUE o, en canvi, només podria servir per evitar-ne de futures. "Quin embolic jurídic", anoten des del ministeri de Justícia. Al TC també hi ha veus que, malgrat el "frau i abús total" dels tribunals discrepants, defensen arribar a uns "mínims consensos" entre el sector progressista i el conservador en una qüestió tan delicada per "no incrementar la tensió". Al grup de la dreta hi ha membres que avalen el moviment de l'Audiència de Sevilla i del TSJM.

Com afecta això a Puigdemont?

El Suprem pot maniobrar per impedir el lliure retorn

El conflicte que es viu aquests dies és un precedent del que succeirà amb l'amnistia, que ja està sobre la taula del TC. Principalment, amb el recurs d'inconstitucionalitat del PP. Quan Manuel Marchena va descartar aplicar la llei als ja condemnats pel Procés, ja va deixar caure aquest escenari: "Si una interpretació estimés que el delicte de malversació és amnistiable, ens hauria obligat –o ens obligaria en el futur– a suscitar la qüestió prejudicial davant el TJUE", deia la interlocutòria del 30 de setembre de 2024. És a dir, que quan el Constitucional dictamini que l'amnistia és aplicable als líders de l'1-O –presumiblement abans de l'estiu, per 6 vots a 4 a favor de la majoria progressista–, el Suprem farà com el TSJM i l'Audiència de Sevilla i acudirà a Luxemburg. ¿Hi haurà alguna resolució del TC que ho impedeixi? Aquí està el quid del debat que té aquests dies l'organisme presidit per Conde-Pumpido. Ens podríem preguntar per què el Suprem no va optar directament per elevar la prejudicial al TJUE en lloc de passar pel TC. Al mateix tribunal admeten que el motiu és que era la via per dilatar al màxim possible l'aplicació de l'amnistia.

Una de les hipòtesis per al retorn de Puigdemont era que quan el TC avalés l'amnistia, el Suprem encara podria posar obstacles a l'arxivament definitiu de la causa amb la pregunta al TJUE sobre si la malversació era amnistiable, però no al lliure retorn de Puigdemont. En aquest sentit, la norma preveu l'obligatorietat d'aixecar les mesures cautelars que estiguin en vigor –els exiliats tenen una ordre de detenció i d'ingrés a presó en territori espanyol–, però ja no es pot donar res per garantit.