En un moment en què el debat sobre el futur de la universitat torna a ocupar l’agenda política, sovint es parla de finançament, de governança o de competències, però massa poc del que realment està en joc: el model. Catalunya ha construït en les darreres dues dècades un sistema universitari amb perfil propi, orientat a la competitivitat internacional i a l’atracció de talent. La pregunta no és només si aquest model ha donat fruits –les dades indiquen que sí–, sinó si estem disposats a preservar-lo.

El futur del sistema universitari català és incert i no gaire optimista. El seu prestigi –avalat pels rànquings per la seva alta productivitat en la recerca i els bons resultats de l'activitat acadèmica– contrasta dràsticament amb problemes importants que requereixen correccions profundes: una dotació pressupostària baixa (tot i que els preus públics se situen entre els més alts d’Espanya), una oferta docent excessiva, una reduïda taxa d'escolarització universitària i una plantilla precària i envellida. Així ho detalla l'informe El sistema universitari català: dades i singularitats. Què s’hi ha de preservar, què s’hi ha de corregir, elaborat per l'Observatori del Sistema Universitari. "El sistema té qualitat, té prestigi, però amb les condicions en què actua no pot mantenir-se durant gaire temps. La decadència podria ser molt ràpida", ha assenyalat el catedràtic emèrit de la UPC i coautor de l'informe, Albert Corominas.

Durant els mesos de confinament, Josep Gallifa i Albert Sangrà van posar-se en contacte per analitzar com la pandèmia estava accelerant la transformació que ja vivien molts sistemes universitaris. El resultat és un llibre en obert que publica Editorial UOC amb un recull d'entrevistes a grans experts per "fer pensar" i fer emergir les "tensions i debats" que planen sobre el sector.

La nova llei d’universitats que prepara el ministre Manuel Castells està generant molta incomoditat i contestació en el sistema universitari català, des d’on no s’entén el biaix reglamentista que tenyeix el text, especialment poc previsible venint d’un acadèmic com Castells, amb experiència als Estats Units i vinculat també a un centre com la Universitat Oberta de Catalunya. El perfil de governança de les universitats catalanes, que malgrat els seus problemes de finançament normalment encapçalen els rànquings de qualitat a Espanya, s’ha anat distanciant del de la resta de l’Estat a força de guanyar autonomia. Però paradoxalment l’esborrany de llei, en lloc de premiar aquest model, o com a mínim de respectar-lo amb un marc legal flexible, opta per un sistema rígid, funcionarial i recentralitzador.

L'economista Oriol Amat (Barcelona, 1957) és el nou rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a l'espera de la proclamació definitiva, després d'haver recollit el 65% dels suports en unes eleccions en què ha sigut l'únic candidat. Considerada una de les millors universitats d'Espanya i de les millors joves del món, Amat té dos reptes clau per al futur de la Universitat: aixecar el complex de recerca a l'antic Mercat del Peix i desplegar un nou model educatiu que avisa que serà "una revolució".

Els mals presagis no s'han complert: tot i que fa un any que les universitats catalanes van alertar que preveien una caiguda molt important del nombre d'estudiants a causa de la pandèmia, no només s'han salvat els mobles sinó que hi ha un 2% més d'alumnes a les 12 universitats catalanes que el curs passat. Els 269.500 alumnes de grau i màster consoliden el 2020-21 com el curs amb més matriculats de tota la història del sistema universitari català.

Que les universitats públiques catalanes pateixen un infrafinançament és una queixa que ve de molt lluny. Però ara per primera vegada les universitats han calculat la diferència que hi ha entre la inversió pública que reben i el retorn social que produeixen a la societat i han detectat que el seu valor social quadruplica el finançament públic que els assigna la Generalitat. És a dir, que per cada 100 euros de despesa pública al sistema universitari es produeix un retorn social integrat de 449 euros a la societat.