Tot va canviar per a Ronald Araujo aquell 25 de novembre del 2025 a Stamford Bridge. L'expulsió contra el Chelsea va ser el detonant definitiu d'un trastorn d'ansietat reactiva. La crisi de l'uruguaià, però, venia de lluny. L'ARA ja va explicar llavors que, al club, ja hi havia qui tenia coll avall que Araujo arrossegava problemes que van més enllà de la qüestió física des de la dolorosa eliminatòria contra el PSG de l'últim curs amb Xavi Hernández a la banqueta.

Ronald Araujo està de baixa per salut mental des de fa una setmana. Després de ser expulsat al camp del Chelsea en una acció molt desafortunada amb Marc Cucurella, el central uruguaià va presentar un quadre d'ansietat reactiva que l'ha obligat a aturar la pràctica professional del futbol. Com va explicar l'ARA, la situació ve de lluny i la seqüència a Stamford Bridge només va suposar un detonant perquè el jugador comuniqués al club que no està psicològicament en condicions per competir al màxim nivell. De moment, ja s'ha perdut quatre partits oficials i no hi ha data perquè torni a jugar.

A aquestes altures, el paper fonamental d'Alejandro Echevarría en el Barça actual ja no es pot amagar. L'excunyat de Joan Laporta té les claus del vestidor del primer equip blaugrana. Està molt més present en el dia a dia a la Ciutat Esportiva Joan Gamper que el president, que qualsevol directiu i també que el director esportiu, Anderson Luis de Souza, Deco. Té la foto completa al 100% del que hi passa, fil directe amb els futbolistes i la majoria dels membres de l'staff de Hansi Flick i, molt important, el control sobre el que està bé i el que no està bé que es publiqui als mitjans.

En el Barça actual, dominat sovint per la improvisació i els rampells, una simple conversa informal pot canviar el destí de les coses. Prou que ho sap Samuel Umtiti, que va aconseguir continuar al club blaugrana després d'entendrir Joan Laporta al despatx presidencial quan Mateu Alemany feia algunes setmanes que treballava solucions per treure-se'l de sobre. També Frenkie de Jong, assenyalat per l'exdirector de futbol culer com un futbolista massa car pel que aportava, va continuar a Barcelona gràcies al gust que el mandatari professava (i professa) cap al seu joc.

Quan Hans-Dieter Flick va aterrar a Barcelona, els amants del futbol vam començar a cavil·lar sobre quin encaix tindrien els futbolistes de la plantilla blaugrana amb l'estil de joc habitual de l'entrenador alemany. De Ronald Araujo s'apreciaven les seves capacitats condicionals i s'apuntava que aquestes podrien ser de vital importància tenint en compte que l'equip jugaria amb la línia defensiva molt alta.

El Barça ha fet oficial aquest dijous a la tarda la renovació de Ronald Araujo fins al 30 de juny del 2031. Després d'unes setmanes en què el central uruguaià semblava decidit a abandonar el club per recalar al Juventus italià, la lesió muscular d'Iñigo Martínez a la final de la Supercopa d'Espanya i una intervenció decisiva del director de futbol blaugrana, Anderson Luís de Souza, Deco, han canviat la situació de forma diametral. Amb aquesta ampliació amb lleugera millora de condicions, Araujo veu satisfetes part de les promeses rebudes arran de l'última revisió. El defensa, de 26 anys, també posterga la urgència dels seus agents per trobar-li una sortida i, d'aquesta manera, assegurar-se una suculenta comissió pel traspàs, una pel·lícula que el Barça ja ha viscut fa poc amb Ousmane Dembélé i el seu representant, Moussa Sissoko.

Gir radical en el futur immediat de Ronald Araujo. Després d'uns dies a la rampa de sortida per marxar al Juventus, ara tot apunta que el marcador central uruguaià farà un pas enrere per mantenir-se a la disciplina de Hansi Flick a curt termini. Els moviments decisius per propiciar aquest canvi de punt de vista es van produir aquest dimarts a la nit, segons informa Mundo Deportivo, quan el director de futbol barcelonista, Anderson Luis de Souza, Deco, va fer pressió directa sobre el futbolista no només perquè es quedi a l'entitat aquest mercat d'hivern, sinó perquè renovi el seu contracte, que finalitza el 30 de juny del 2026. L'ARA ha confirmat la notícia aquest dimecres al matí.

Ronald Araujo està, en aquests moments, més a prop de canviar d'aires a curt termini que de continuar vestint la samarreta del Barça. Si bé el defensa uruguaià, un dels capitans de la plantilla blaugrana, torna a estar entre els disponibles per a Hans-Dieter Flick després d'una greu lesió muscular que va requerir cirurgia, la seva situació al club no està gens clara. Rep ofertes de renovació que no el satisfan perquè no s'ajusten a les promeses que, en una situació de màxima crisi, li van fer quan va ampliar el seu vincle el 2021. I, a més, detecta que ha perdut la importància que tenia a les ordres de Xavi en exercicis passats. Flick té molta confiança en la dupla Pau Cubarsí - Iñigo Martínez a l'eix i també considera Jules Koundé com el seu lateral dret titular.

Iñigo Martínez i Pau Cubarsí comparteixen una virtut: tenen bon peu. Un és esquerrà i l'altre és dretà, factor que també ajuda el Barça a tenir més diversitat en la sortida de pilota, però sobretot són jugadors importants en aquesta faceta del joc perquè tenen la calma, la visió i la qualitat de passada per trobar els companys que ja se situen a l'esquena d'alguna línia del rival. La dinàmica ofensiva de l'equip en surt afavorida, però també la defensiva. Ara ho veurem. 

A mitjans de temporada, quan el Barça ja sabia que aquest estiu tornaria a tenir problemes amb el fair play de la Lliga, el club admetia en petit comitè que seria necessària una venda dolorosa per quadrar els números, primer, i aspirar a fitxar amb certa normalitat, després. Havia de ser un jugador de la casa, amb cartell i que no tingués cap amortització pendent. O sigui, que tot el que s'ingressés fossin beneficis. Ronald Araujo encaixava meravellosament amb aquest perfil. Però el conte de la lletera se n'ha anat en orris a la Copa Amèrica, per una lesió muscular greu al tendó de l’isquiotibial de la cuixa dreta que l'obligarà a passar pel quiròfan i estar-se quatre mesos sense jugar. Els serveis mèdics blaugranes ho han confirmat aquest dilluns.

L'àrbitre va xiular i l’enèsima incompetència del Barça va fer campió el Madrid. Just en aquell instant, Míchel es va afanyar a dir-li a Xavi que no sabia com el Girona havia guanyat aquell partit. L'entrenador blaugrana va tornar a proclamar que la derrota era injusta. 

Sense pèls a la llengua, Ronald Araujo no ha amagat sentir-se dolgut per les paraules d’İlkay Gündoğan, que va assenyalar-lo com un dels culpables de la derrota contra el PSG a la Champions. L’uruguaià ha respost a l’alemany: "Prefereixo guardar-me per a mi el que penso, tinc codis i valors que vull respectar". Araujo ve a dir que considera que Gündogan ha trencat aquests codis al no rentar la roba bruta a casa sinó públicament.

El Barça ha caigut eliminat de la Champions League després de perdre per 1-4 davant el París Saint-Germain a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Raphinha ha avançat els blaugranes, però l'expulsió d'Araujo amb una hora de partit al davant ha condicionat decisivament l'enfrontament. Els gols de Dembélé, Vitinha i Mbappé per partida doble, un d'ells de penal, han remuntat l'eliminatòria pels francesos. A continuació, els apunts en calent del Barça-París:

La falta de sang i amor propi d’aquest Barça és terrible. Malgrat la temporada insulsa que estan fent els futbolistes blaugranes, tenien l’oportunitat d’acostar-se al Madrid i reobrir certa esperança per almenys competir la Lliga. Jugaven en un camp dificilíssim, cert, com és el nou San Mamés, però contra un equip ple de suplents que havia jugat Copa entre setmana. Tanmateix, el Barça no va saber aprofitar el desgast físic i emocional dels locals, i va oferir novament una imatge grisa i trista. No és que falti futbol, que també, falta lideratge i cor. En els minuts finals, el conjunt de Xavi va demostrar una apatia exasperant. Semblava que donessin per bo l’empat. No van anar a mossegar, no van buscar la porteria rival, havien abaixat els braços, i això és el més imperdonable de tot. Et pot faltar talent, pots tenir mala fortuna a les àrees, però la segona meitat a Bilbao és del tot injustificable.

A quatre mesos perquè s'acabi la temporada, la feina als despatxos del Barça va a contrarellotge. Tancar els números en verd no només té una lògica econòmica, també és vital per al futur esportiu de la temporada vinent. I és que del balanç de comptes del 30 de juny en dependrà la capacitat blaugrana d'acudir al pròxim mercat de fitxatges, on l'objectiu és retornar com sigui a la norma 1 a 1, la que permet destinar cada euro ingressat en la venda d'un futbolista a trobar-li un recanvi.

Les quatre potes dels ingressos ordinaris d'un club professional de futbol com el Barça són quatre: competicions, abonats i socis, retransmissions i drets televisius i comercialització i publicitat. De fet, d'aquesta manera ha sortit especificat sempre en les memòries del club blaugrana. És per això que a molts els va sorprendre que en una recent entrevista a RAC 1 Joan Laporta afirmés que, "ara com ara, la venda d'un jugador és un ingrés ordinari", quan va respondre sobre què havia de passar perquè el Barça tingui números verds al final d'aquest exercici.

Segons paraules recents del president executiu, Joan Laporta, el Barça no preveu cap venda traumàtica per quadrar els números abans del juny. Tampoc el vicepresident econòmic del club, Eduard Romeu, va insinuar aquestes intencions quan va defensar el pressupost de l'exercici actual, que estipula un benefici de 65 milions d'euros en sortides de jugadors (ja han marxat Abde i Nico González). Tot i aquestes manifestacions, la possibilitat de desprendre's d'un futbolista important aquest estiu és real, perquè els comptes no enganyen i ja hi ha previsions que no encaixen, com ara la recaptació a Montjuïc, per sota de les expectatives. En aquest sentit, totes les travesses assenyalen un candidat per deixar un bon pessic a les arques: Ronald Araujo. Fitxat el 2018 per només 4,7 milions, té un valor de mercat de 70 milions (dades de Transfermarkt) i si arribés una oferta important, la plusvàlua seria del 100%, perquè el seu cost ja està amortitzat.

En l’esport d’elit les dinàmiques són importantíssimes. Hi ha un moment durant el curs que l’engranatge s'acobla i, de sobte, un equip que semblava vulgar vola. Ja no necessites xutar 10 cops a porteria per marcar un gol. A la primera rebentes la xarxa, mentre que els rivals que abans veien la teva porteria ampla com la muralla xinesa ara disparen amb escopeta de fira. La pilota ja no sembla una llebre esquiva, sinó que roda mansa i obedient.

"Quan era un nen de 13 anys jugava contra veterans. Saps què vol dir això, a l'Uruguai? Al nostre país, en una època sense VAR ni res semblant, tothom pega. I ell era un nen jugant contra adults. I hi plantava cara", explica Sergio Cabrera, un dels primers entrenadors de Ronald Araujo. L'Uruguai, el país més petit que ha guanyat el Mundial, viu per al futbol. En ser un estat petitó, tothom es coneix, tothom sembla una gran família. Cabrera, de fet, coneix bé Barcelona, ja que el seu fill és el Lele Cabrera, el jugador de l'Espanyol. Quan visita la ciutat, intenta parlar amb Araujo, a qui va entrenar al Rentistas, quan el defensa blaugrana era un marrec. "Ha nascut per ser un líder. Sempre ha estat així. Quan va arribar al Rentistas ja destacava per la seva actitud, pel seu caràcter guanyador. Escoltava atent, volia aprendre, volia millorar. Llavors jugava en atac, però amb nosaltres el vam anar posant de defensa. Va funcionar", manifesta.

Davant del Getafe, Xavi Hernández va apostar per Jules Kounde com a central i Ronald Araujo com a lateral dret. D’aquesta manera, el francès va poder jugar a la seva posició preferida i l’uruguaià va tornar a fer les funcions del dos. La fórmula que habitualment serveix per fer front a Vinícius va ser també l’escollida en el cara a cara amb Jaime Mata. El davanter del Getafe destaca per altres coses, però no precisament per la velocitat ni la capacitat de desequilibri. Què buscava Xavi ordenant el sector dret de la seva defensa d’aquesta manera?