Durant els mesos de tardor i hivern, el temps que passem a l’aire lliure sol ser menys que en altres èpoques de l’any. L’ambient més fred i el fet de disposar de menys hores de llum solar fa que les famílies sovint es trobin a casa dels uns i els altres, indrets on la canalla pot gaudir de la companyia d'avis, tiets i cosins, però també on circulen més els virus que provoquen els refredats i les grips, cosa que afavoreix molts cops el contagi. No és casualitat, per tant, que any rere any per aquestes dates es produeixi un pic d’infeccions víriques com són el refredat, la grip, la COVID-19 i la bronquiolitis. 

La Fundació ”la Caixa”, juntament amb Gavi, the Vaccine Alliance, amb el suport de la Fundació Gates i amb la col·laboració de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsa des del 2008 l’Aliança per a la Vacunació Infantil, una iniciativa que ha aconseguit immunitzar, majoritàriament contra la pneumònia, més d’11,7 milions d’infants de zones especialment vulnerables de l’Àfrica que no tenen accés a les vacunes.

Amb l’arribada de l’hivern, els virus respiratoris com la grip, la covid o la bronquiolitis tornen a circular amb més intensitat. El fred fa que passem menys temps a l’aire lliure i que ens reunim més en espais tancats, facilitant així la transmissió dels virus. Tot i que moltes d’aquestes malalties desapareixen per si soles, poden generar complicacions greus, sobretot en els grups de persones en situació de risc o vulnerabilitat com són les persones grans, les embarassades o les que pateixen malalties cròniques. Cada any, entre els mesos de desembre i gener, aquest augment d’infeccions provoca un increment de visites als Centres d'Atenció Primària (CAP) i urgències, moltes de les quals es podrien evitar amb mesures de prevenció, especialment amb la vacunació.

Cada dia hi ha 7.000 persones més que decideixen vacunar-se contra la grip i la covid-19 en comparació amb l'any passat, des que va començar la campanya de vacunació. Ho ha explicat aquest dijous el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, que creu que aquest fet tindrà "un impacte molt rellevant" a l'hora de prevenir quadres greus de malaltia i les complicacions que se'n deriven. Això, a priori, fa preveure un hivern més plàcid als centres sanitaris, ja que com més altes siguin les cobertures vacunals, menys casos greus necessitaran hospitalització i, per tant, menys es tensionarà el sistema de salut. La immunització és especialment important entre les persones fràgils, d'edat avançada i aquelles que viuen en residències, perquè són les que més hospitalitzacions i morts registren cada any quan arriba el fred per culpa dels virus respiratoris.

La circulació de virus respiratoris com la grip i la covid augmenta durant la tardor i l'hivern, i el departament de Salut ha engegat la campanya anual de vacunació per protegir les persones amb risc de patir complicacions si es contagien. Com que la previsió de cara als pròxims mesos és que la temporada gripal pugui avançar-se entre dues i quatre setmanes –segons ha informat aquest dimecres el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública de la Generalitat, Jacobo Mendioroz–, la campanya de vacunació també s'iniciarà abans del que és habitual, a mitjans de setembre.

La irrupció de la covid-19 va provocar la pitjor crisi sanitària del segle XXI i algunes de les seves greus conseqüències encara s'arrosseguen cinc anys després. Una d'elles és la caiguda significativa en la taxa de vacunació sistemàtica, és a dir, de les vacunes incloses en els calendaris pediàtrics per protegir els nounats de malalties que es poden prevenir, com la diftèria, la tos ferina, la pòlio i el xarampió. Segons les dades publicades aquest dimarts per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef, la cobertura mundial d'immunització infantil ha millorat lleugerament respecte al 2023, quan alertaven que s'havia estancat, però les dades de l'any passat segueixen estant per sota de les del 2019.

Les històries d'èxit de les vacunes han deixat pas a un retrocés o, en el millor dels casos, a un estancament entre la població infantil. El punt d'inflexió es pot situar cap al 2010, quan una suma de factors va fer que es disparés la xifra de criatures sense immunitzar de malalties que es poden prevenir com la diftèria, la tos ferina, la pòlio i el xarampió, sobretot en països en desenvolupament, tot i que Occident tampoc s'escapa d'aquesta tendència perillosa.

Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

En menys de dos mesos a Espanya s'han diagnosticat 110 casos de xarampió, 17 dels quals notificats a Catalunya. L'any passat se'n van identificar 217, segons la Xarxa estatal de Vigilància Epidemiològica. Aquestes dades constaten una clara acceleració dels contagis, però la investigadora del Centre Nacional d'Epidemiologia-Institut de Salut Carlos III (CNE-ISCIII) Noemí López Perea assegura que la majoria d'infeccions són importades i que, per tant, l'Estat no ha perdut l'estatus d'eliminació de la malaltia atorgat per l'OMS.

Lluny queden les empentes virtuals per aconseguir cita i les llargues cues per rebre les vacunes de la grip i de la covid. En una temporada d'hivern en què els virus respiratoris ja comencen a omplir els centres sanitaris, amb la grip com a principal patogen circulant, la immunització de la població de risc per la seva edat i fragilitat és de les més baixes dels últims anys. La campanya de vacunació només ha convençut el 36% dels majors de 60 anys, si bé la cobertura només es considera òptima si arriba al 66%. I aquest estancament evidencia que la percepció de risc ha baixat significativament després del parèntesi de la covid. A tall d'exemple: el 2021 es va vacunar un 45% de la població amb la pauta recomanada i el 2018, el 51%.

Amb l’arribada de la tardor i l’hivern augmenta la circulació de virus respiratoris. El Departament de Salut encara un any més la campanya de vacunació contra la grip i la covid-19 amb la voluntat de protegir i immunitzar al màxim les persones amb més probabilitats de patir complicacions. L’objectiu és assolir una cobertura del 75% per a la població a partir dels seixanta anys, les persones amb afeccions de risc i el personal sanitari; una cobertura del 60% en les dones embarassades i augmentar la protecció en els infants.

L'arribada de la tardor i el fred propicien la circulació de la grip i la covid, de manera que per evitar la saturació de centres d'atenció primària (CAP) i hospitals i prevenir complicacions de salut, cada any es desplega una campanya de vacunació dirigida a les persones amb més risc d'emmalaltir greument. Fins ara s'ha estat vacunant les persones que viuen en residències, les persones de més de 80 anys i les dones embarassades, que són els col·lectius més prioritaris de la campanya. A partir de dilluns Salut enceta una segona fase de la campanya, dirigida als més grans de 60 anys, a les persones de qualsevol edat que tenen estats de salut de risc (com ara problemes de salut crònics i obesitat), als malalts immunodeprimits i professionals sanitaris i sociosanitaris.

Noves accions arran de la detecció de poliovirus a les aigües residuals de Barcelona. Després d'activar una investigació per veure si hi ha persones infectades per aquest patogen (més conegut com a pòlio i responsable de la poliomielitis), la conselleria de Salut ha començat una cerca activa per trobar els infants que no estan vacunats amb la dosi de reforç, que s'administra als 6 anys. Tot i que la cobertura vacunal de la població infantil és del 98%, el percentatge de nens i nenes que han rebut l'última vacuna baixa fins al 89,5%. Per això buscaran els menors de 6, 7 i 8 anys que no estan immunitzats amb la dosi de record i se'ls oferirà la injecció. El departament remarca que els infants que només han rebut les tres primeres dosis (que s'administren als dos, quatre i onze mesos de vida) no estan desprotegits.

Des d'aquest dilluns, tots els infants nascuts a partir de l'1 d'abril d'aquest any ja es poden vacunar contra la bronquiolitis en qualsevol centre d'atenció primària (CAP). La conselleria de Salut ha fet una crida perquè les 65.000 criatures que han nascut en els últims sis mesos s'immunitzin d'aquesta infecció respiratòria freqüent en nadons menors de dos anys i causada pel virus respiratori sincicial (VRS). La recomanació també s'estén als nadons que encara han de néixer entre l’octubre del 2024 i el març del 2025, ja que el patogen es propaga especialment durant els mesos freds de l'any. Aquests nens rebran la dosi a l'hospital.

El calendari de vacunació del sistema públic de salut es va actualitzant periòdicament per incloure-hi les noves recomanacions. Actualment, el departament de Salut treballa en el nou calendari per al 2025 que inclou modificacions en tres malalties. S'incorpora la vacunació contra la tos ferina per a infants d'11 i 12 anys, la vacuna contra el rotavirus per als nens nascuts a partir del gener del 2025 i també inclou modificacions en la del virus del papil·loma humà. Repassem els nous canvis amb l'ajuda de Pepe Serrano, expert en vacunes de la Societat Catalana de Pediatria de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

El Ramon té 82 anys i fa cinc mesos li van diagnosticar càncer de pulmó. Estava molt cansat, les cames li pesaven i tenia dificultats per pujar les escales de casa. Els seus fills el van portar d'urgències a l'hospital, on li van trobar un tumor al pulmó que no es podia operar perquè el risc de complicacions era molt alt. A més, tampoc li podien administrar el tractament habitual que s'ofereix als pacients que no poden passar per quiròfan, ja que no era compatible amb el seu tipus de càncer. Els professionals li deien que l'única alternativa que tenia a la seva edat era fer sessions de quimioteràpia i radioteràpia, però ell volia anar més enllà i, finalment, li van proposar una última sortida: incloure'l en un assaig clínic que està provant l'eficàcia en humans de les primeres vacunes contra el càncer de pulmó.

"Només et podem donar cita a partir del 18 d'octubre. Abans, impossible", diu un treballador del BCN Checkpoint a la sala d'espera per rebre la vacuna contra la mpox, que és plena de gom a gom. És el centre comunitari de detecció i control del VIH i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) per a homes que tenen sexe amb homes i un dels tres espais a Barcelona que administra les vacunes de la mpox, un terme que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) prefereix a verola del mico.

El departament de Salut preveu incloure en el nou calendari de vacunacions per al 2025 la vacunació contra la tos ferina als adolescents a partir dels 11 i 12 anys, tal com recomana el Consell Assessor de Vacunacions. El motiu és l'escalada de contagis que ha viscut Catalunya en els darrers mesos. De manera paral·lela, el nou calendari també preveu incorporar la vacunació contra el rotavirus als infants nascuts a partir del gener del 2025 i, addicionalment, començar a vacunar contra el virus del papil·loma humà (VPH) tots els nois no vacunats que hagin passat 6è de primària i fins als divuit anys.

La pandèmia de la covid-19 va impulsar –amb una velocitat sense precedents– el desenvolupament i la distribució de les vacunes contra el coronavirus, però, alhora, es va caracteritzar per una caiguda significativa en la taxa de vacunació sistemàtica, és a dir, les incloses en els calendaris pediàtrics. Segons les dades publicades aquest dilluns per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Unicef, la cobertura mundial d'immunització infantil es va estancar el 2023, fet que implica que enguany hi haurà 2,7 milions més de nens i nenes sense vacunar o sense rebre la totalitat de les vacunes necessàries en comparació amb els nivells del 2019, anteriors a la pandèmia. "Les últimes tendències demostren que en molts països hi ha massa infants sense vacunar", ha afirmat la directora executiva de l'Unicef, Catherine Russell, en la presentació de l'informe. "Tancar la bretxa d'immunització requereix un esforç mundial", ha afegit.

Les vacunes de la covid van ser un punt d'inflexió en la lluita contra el virus que ho va capgirar tot ara fa quatre anys. Es van desenvolupar en un temps rècord per protegir la gent gran i més vulnerable i anar recuperant progressivament la normalitat. Han salvat milers de vides arreu del món i són una de les fites de la medicina moderna. La urgència del moment va provocar que la seva autorització es fes per la via d'emergència, tot i que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha reivindicat sempre la validesa i seguretat dels seus criteris i processos per garantir que són vacunes segures. El Regne Unit va seguir una via encara més accelerada i les va aprovar abans que Europa. Una d'elles ha causat efectes secundaris en "casos molt rars" que no es van detectar en el moment de la seva autorització. És el cas de la vacuna d'AstraZeneca. Ara la farmacèutica ha admès que pot causar trombosi en aquests pocs casos en un document legal presentat davant el Tribunal Superior del Regne Unit al febrer.