Hola, com estan?

Tenim un problema greu, diari, de convivència i de salut pública, que és la brutícia de les ciutats. A Barcelona és especialment evident per la gran quantitat de gent que hi viu i que hi passa. Ara fa un any, l’Ajuntament va anunciar un pla de xoc que ja començaria a notar-se llavors, a la tardor del 2021, però que desplegaria tot el seu potencial netejador aquest any, el 2022.

Avui s’acaba el debat de política general al Congrés i Sánchez se n’ha sortit: ha anunciat l’impost a la banca i a les elèctriques i la gratuïtat temporal de Rodalies, i ha cosit la majoria d'esquerres que l’aguanta. També ha descol·locat tant el PP que 48 hores després, Feijóo encara no ha dit que està en contra de l’impost, que és el que li tocaria, perquè sap que la mesura és popular. Com escriu avui des de Madrid en David Miró, Sánchez és com el Madrid, que sempre ressuscita quan el donen per mort. A sobre, el PP es va embolicar amb ETA el primer dia. Amb ETA, que fa quatre anys que està oficialment dissolta i en fa onze que va abandonar la violència armada. Però ells, a pinyó fix: ETA. Fins i tot van provar de descol·locar els socis de Sánchez, Bildu, demanant un minut de silenci per Miguel Ángel Blanco i els diputats de l’esquerra basca també es van posar drets. No només això, sinó que ahir la portaveu de Bildu va dir des del faristol que sentien "enormement" el mal que s’havia causat a les víctimes. Bildu està intent una objectiu molt difícil: discutir-li l’hegemonia al PNB i encara que està molt lluny d’aconseguir-ho és ara un soci rellevant de Sánchez a la política espanyola.

"El conflicte polític entre Catalunya i Espanya ha estat pràcticament absent del debat al Congrés. Un any després dels indults, Sánchez no sent cap urgència en relació a Catalunya. Demà hi ha la reunió Sánchez-Aragonès. No dic “l’esperada reunió” perquè no hi ha grans entusiasmes populars al darrere de la trobada. Ni s’ha escalfat per bé o per mal aquests dies"

"Guanyava Colau, per un punt a Ernest Maragall i clarament a Jaume Collboni. Però Colau rebia la pitjor nota en set anys, un suspens. Què vol dir això? Que Colau manté el vot dels seus i que, tot i la insatisfacció que provoca la seva gestió, no ha aparegut cap alternativa amb força".

A partir d’avui només sentirem a parlar de la cimera de l’OTAN, que se celebra a Madrid. Ens afecta perquè el bloc occidental al qual pertanyem està dissenyant un nou ordre europeu: Alemanya ha anunciat que es rearma, Finlàndia i Suècia han demanat l’ingrés a l’OTAN…  El clamor oficial del moment és que Europa no pot limitar-se a sentir-se protegida per les bases americanes sinó que s’ha de pagar la seva defensa d’acord amb el pes que té al món, cosa que, parlant en plata, vol dir un augment de la despesa militar i un món més armat, com si faltessin armes. Pedro Sánchez confirma avui en una entrevista La Vanguardia que vol gastar un 2% del PIB en defensa, i ja ensenya les paraules màgiques de creació de llocs de treball: “Un pressupost de defensa que pot generar oportunitats econòmiques a Galícia, a Cadis o a Castella-la Manxa”.

Ahir l’ARA va homenatjar l’escriptor valencià Joan Fuster, de qui aquest any se celebra el centenari del seu naixement. Fuster, assagista, articulista, un dels més grans intel·lectuals en llengua catalana del segle XX, el gran ideòleg del concepte Països Catalans, combatut fins a l’atemptat amb bombes per la ultradreta, autor del citadíssim aforisme “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.

Imatges de la nova temporada de la versió espanyola de The Crown. En el capítol d’ahir, el rei d’Espanya, que va fugir pel que li pogués passar, torna com a sagrat del fill i del govern en un jet que costa 100.000 euros anar i tornar, diners que sembla que haurien pagat a Qatar.

Els que vigilen el frau de l’IVA, esperen el rei que va fer tres regularitzacions a Hisenda per evitar el delicte fiscal. Naturalment no l’esperen per detenir-lo, sinó per protegir-lo. És com un poema visual de Brossa que és titulés “Inviolabilitat”. 

"Laura Borràs i Jordi Turull han tancat in extremis un acord per presentar una candidatura conjunta per liderar Junts per Catalunya i evitar dur el partit a un congrés fratricida. Evitar la confrontació està molt bé, però donada l'abassegadora personalitat de Borràs, amb un indiscutible suport de les bases, potser més que a la cúpula del partit, segona autoritat del país..., ¿serà possible que el tàndem entre ella i Turull sigui efectiu?"

La realitat és tossuda i, per molt que no la vulguem mirar, sempre ens acaba esclatant a la cara. Parlo de la mort de la família (pare, mare i fills de tres anys i de quatre mesos) a causa d’un incendi als baixos on vivien a la plaça Tetuan de Barcelona.

Avui és notícia de portada això que l’ús del català entre professors i alumnes cau en picat. És notícia perquè ahir el Govern va donar-ne dades, i amb aquestes dades justificarà la posada en marxa d’un pla obligatori amb pressupost que d’aquí quatre anys haurà hagut d’arribar a totes les escoles per corregir el fenomen. En realitat, però, el mateix conseller d’Educació ja va explicar al setembre, en aquest mateix plató, que hi havia professors que no feien servir el català a l’escola. A la pregunta: "¿Vostè està segur que tots els professors d’ESO i batxillerat fan el cent per cent de les classes en català?" el conseller Gonzàlez-Cambray va respondre: "No les fan. No les fan. I, per tant, el que hem de fer és actuar, i el que hem de fer és fer aquest acompanyament per tal que els nostres professionals imparteixin les seves classes en la llengua vehicular del sistema educatiu català, que és el català".

Aquesta és l’última anàlisi de la temporada, que dit així sona a fita transcendental, però que en realitat és l’anunci que marxem de vacances.

No és que no ens faltin problemes greus, com els incendis o la pandèmia, però hi ha seqüències que no poden ser passades per alt. Em refereixo, esclar, a això de Pablo Casado: ”Ens comprometem amb la llibertat lingüística de les Illes Balears, que no parleu català, que parleu mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. Aquesta cultura no és un apèndix de ningú, no sou països catalans, sou les grans Illes Balears, admirades a tot el món. Perquè a qui se li acut dir que les Illes Balears són part de no sé quins països catalans? Però és que no han visitat aquests pobles? No han vist aquestes pedres? No han sentit aquesta llengua? Però és que no han vist la història mil·lenària d’aquestes illes?” Felicitats a tots els que des d’avui parlem quatre llengües més, i aviseu ràpidament de la troballa a la revista Nature, la Unesco i la Biblioteca del Congrés.

Aquesta mitjanit s’acaba el termini per dipositar els 5,4 milions d'euros de fiança que el Tribunal de Comptes exigeix a polítics i càrrecs públics catalans. I ahir el conseller Giró va comparèixer després de la reunió del consell executiu per dir que no s’atrevia a posar l’Institut Català de Finances com a contraavalista dels diners que poguessin deixar els bancs perquè no volia provocar “angoixa ni inquietud” als funcionaris de l’Institut. 

La imatge d'avui és la del president de la Generalitat saludant el rei d’Espanya. Va ser ahir al vespre a Barcelona, en el marc de les jornades que fa dècades que organitza el Cercle d’Economia. 

Avui que fa un any que Pedro Sánchez va sortir per la tele amb cara d’espantat a anunciar l’estat d’alarma és freqüent sentir que es veu el final del túnel. En termes sanitaris, és probable. De fet, avui ja ens han deixat anar i, acabat el confinament comarcal, el cap de setmana que ve prepareu-vos!, que ja venim els de Barcelona.

8 de març. En la vida paral·lela que he viscut durant vora quatre mesos fora d’aquest plató com a membre del projecte de Víctor Font a la presidència del Barça, el 8 de març era l’endemà de les eleccions, el dia que començava el futur, el dia que s’iniciava la reconstrucció del Barça. Això serà així, però no de la nostra mà perquè els socis i les sòcies del Barça han votat sobiranament, clarament, Joan Laporta perquè sigui ell qui torni a presidir el Club. Avui és el moment de repetir les felicitacions que vaig expressar-li personalment a ell i al seu equip ahir a la nit i de desitjar-li molts èxits perquè els èxits del nou president ho seran del club.

El dia ha començat amb la notícia que l’Estat ha anunciat la creació d’una fàbrica de bateries elèctriques, amb participació de Seat i Iberdrola, “a prop de Martorell”. On exactament? No se sap. No se sap si a prop de Martorell vol dir literalment a tocar de les instal·lacions de Seat al Baix Llobregat, si vol dir als terrenys de Nissan a la Zona Franca de Barcelona, o “a prop de Martorell” és una expressió tan relativa que vol dir a l'Aragó o al País Valencià, perquè mirat des d’Alemanya qualsevol cosa a 200 km de Martorell és a prop de Martorell. O des de Madrid, on ja saben que el Corredor Mediterrani pot passar per la Meseta sense que la inexactitud geogràfica tingui cap importància política.

Avui hi ha a Catalunya 117.00 aturats més que fa un any. La pandèmia ha disparat l’atur al nostre país. Més de mig milió de persones son a les llistes de l’atur, 512.000 per ser exactes, i cal comptar les vora 190.000 que estan en ERTO.