Pedro Sánchez i la síndrome del Bernabéu
MadridUn reputat cronista de la cort assenyala encertadament que Pedro Sánchez és com el Reial Madrid, sempre ressuscita quan el donen per mort. I és cert que la segona sessió del debat de política general al Congrés ha servit bàsicament perquè el president espanyol rematés la jugada que va iniciar dimarts amb una bateria de propostes que va deixar descol·locada la dreta. I si el PP dimarts brandava l'espantall d'ETA, aquest dimecres la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, ha desmuntat parcialment l'argumentari conservador quan ha admès que el dany generat per la violència etarra "mai s'hauria d'haver produït" i ha incidit en el seu compromís amb el "reconeixement i reparació de totes les víctimes". Aquestes paraules no són noves en el discurs abertzale, però el context del 25è aniversari de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco els confereix un valor especial.
"Tinc una mala notícia per a vostès: ETA ja no existeix!", ha proclamat Sánchez en la seva rèplica a Inés Arrimadas (Cs), que havia seguit el mateix camí de PP i Vox el dia anterior i havia dit que els diputats de Bildu eren "fills d'ETA". Aquí Sánchez ha buscat un altre cop d'efecte: ha anat a buscar l'exlehendakari Patxi López i l'ha abraçat.
Com ja és habitual, Sánchez ha gaudit furgant en la ferida de Ciutadans. "Algun mèrit tindrem nosaltres quan vota a favor de les nostres propostes, no? O és només mèrit seu?", ha dit rient de forma estentòria. Poc abans Arrimadas s'havia queixat del "cost polític i personal" que havia tingut per a ella donar suport al govern en qüestions com els estats d'alarma o la reforma laboral. Però si la seva intenció era fer pena, no ho ha aconseguit ni per la dreta ni per l'esquerra. L'espai dels "liberals" no forma part de la cultura política espanyola, però sembla que ells són els únics que no ho han descobert encara.
Els retrets d'Esteban
Aquest dimecres ha sigut el torn d'un altre dels socis clau de la legislatura, el PNB. El seu portaveu, Aitor Esteban, és considerat el millor parlamentari de l'hemicicle, i no ha defraudat. Bàsicament ha llançat dos missatges: ha recordat a Sánchez que necessita els seus vots ("no es pot permetre prescindir dels seus socis") i també ha lamentat la manca d'ambició de Sánchez per encarar el problema territorial. "Vostè no ha fet res per afrontar la qüestió catalana i basca, no ha arriscat gens", li ha retret. Per a Esteban, aquest era el tema realment important de la legislatura, però per afrontar-lo caldria ser un "estadista".
Des del seu escó Sánchez semblava escoltar-lo, però sense acabar-lo d'entendre. A aquesta hora ja tenia clar que havia guanyat el debat i havia recuperat la iniciativa política. Ha ressuscitat un cop més, convertint el Congrés en el seu particular Bernabéu. I ja se sap que per a Sánchez això és més que suficient. Per a ell, el llarg termini no és la següent generació, és la setmana que ve.
